Arbres – Arbres de la vida a la mort / 1ª Part #

Els arbres, com a tot ser viu, sigui animal o vegetal, sigui petit o gran, té el mateix procés, néixer, créixer, reproduir-se, pot tenir infermetats, mutilacions… i al final  la seva mort.

El ser humà el pot destinar a un arbre per a fer mobles, caliu, paper, etc, … i tallar-lo, per tant seria una mort anticipada a la seva possibilitat de vida real.

També pot arribar-li la mort per altres causes indirectes de la pròpia natura, com una tempesta prolongada de vents, fortes nevades, desarrelar-se al terreny, paràsits…entre altres causes.

Un arbre per si sol és capaç d’aguantar un important escardament /s d’una o varies branques i seguir vivint, però, estarà en el perill de que algun paràsit entri per la ferida,

 i a poc a poc el vagi deteriorant per dins, fins que, passat uns anys, li causi la mort.

En altres cassos, igual mor o es talla el tronc principal, però si queda arrelat pot créixer una branca secundária des de la base formant un nou arbre.

Certs arbres, sobre tot els de fulla caduca, com plataners, pollancres …, una vegada tallats, si no es treu la part de l’arrel, tonen a rebrotar,

començant en la primavera següent a fer alguns troncs i d’allí més tard sortiran les fulles,

amb pas del temps pot formar un brancatge gran de troncs, que com hem dit abans, pot arribar a formar un nou arbre.

Hi ha arbres que una vegada morts es mantenen en peu, i l’heura s’apodera d’ell envoltant-lo fortament i grácies a les seves fulles li donaran un altra aspecte de verdor,

en aquest cas l’arbre ja no patirà aquesta planta tant agressiva i invasora en els nostres boscos.

Us passo dos arbres ben curiosos, no són fotografies meves, les he tret de internet, però crec que ens poden donar una imatge de la força dels arbres en la supervivència en la natura:

Quan aneu a un bosc, mireu de fer com faig jo, sempre deixar-me guiar pels arbres i d’aquesta forma podreu gaudir de les veritables meravelles que ells, els arbres, ens ofereixen,

De fet, el més important pels humans és que ens proporcionen l’oxígen pur i gratuït, els arbres són Vida !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Festa del Pi de Centelles

Avui com cada dissabte us passo dos articles sobre els Arbres

La Festa del Pi és una festa anual celebrada a Centelles cada 30 de desembre.Origen de la festa :

Està documentada des de l’any 1751 i des de llavors lligada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.La llegenda explica :

Que, santa Coloma va ser cremada a un pi, és per això que cada any es fa honor a la patrona de la vila.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

A Viquipèdia llegim tot el cerimonial previ i durant la Festa del Pi , i que diu així :

  • Els preparatius de la festa comencen el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves de trabucs contínuament) surten a escollir el pi que protagonitzarà la celebració. Aquest ha d’ésser de tronc recte, brancada rodona i espessa. Un cop s’ha triat, és marcat per ésser tallat al cap de quatre dies.
  • La vetlla de la festa, el 29 de desembre, al pla de terra de l’Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors.
  • El dia central de la celebració, però, és el 30 de desembre. La festa comença a les set del matí amb l’assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d’un bon esmorzar, tallar el pi a cops de destral. Abans que comenci a tombar-se, és lligat amb cordes perquè no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l’església. Mentrestant, les escopetades van pujant de to. Es fa una parada a la plaça del poble on l’esbart del pi de centelles balla el ball del pi per tot el poble.
  • Finalment, quan arriba al davant de l’església, el pi és baixat del carro i pujat per l’escala fins a l’entrada del temple, on se’l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el pi. Acabada la ballada, el pi és entrat a l’interior de l’església a les 12 del migdia i se’l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l’altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l’alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l’Himne de Centelles.
  • El pi es despenja el dia de Reis, diada també festiva, en què el pi és baixat i les seves branques es convertiran en rams que, segons la tradició, són amulets de la bona sort, com també ho són les pomes, les quals diuen que guareixen el mal de coll. Cada centellenc i centellenca s’endurà una branca del pi a casa.

Us passo dades de la festa del pi, de la Web de l’Ajuntament de Centelles :

https://www.centelles.cat/coneixer/festes-i-tradicions/festa-del-pi

Us passo mes dades i fotografies sobre aquesta festa de la Web de la Generalitat de Catalunya :

http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Nadal-Cap-d-any-i-Reis/La-Festa-del-Pi-de-Centelles

La Festa del Pi de Centelles, està Declarada Festa Tradicional d’Interès patrimonial d’interès nacional el 25 de maig de 2010.Si no coneixeu La Festa del Pi de Centelles, es una celebració centenària que us sorprendrà i agradarà molt !

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text, recull de Fotografies antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina de can Morera Gros de Vallromanes

L’Alzina de can Morera Gros està situada en un costat de la Rambla de Vallromanes, a l’esquerra tot entrant a aquest poble.De fet , formava part de l’entrada de la antiga finca de can Morera Gros, que ja no existeix.Actualment forma part d’un parc local de Vallromanes.Com llegim al cartell, en aqueta finca es celebrava la Festa Major, molt animada i concorreguda per la gent de Vallromanes i pobles de les rodalies.Es una bonica i gran alzina ben cuidada i en bon estat.Amb un tronc i una branca gruixuts.Al seu costat hi ha varis Pins destacables per la seva alçada.També observem que queden en peu els pilars de l’antic mur de la finca.Lloc amb molta ombra, que fa de bon estar a l’estiu a L’Alzina de can Morera Gros.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé