Les Pedreres destrueixen el paisatge o hi ha solucions?

Com cada Dissabte us presento dos articles

Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s’obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.

Les principals roques obtingudes en les pedreres són:

marbres, granits, calcàries i pissarres.

Les pedreres tenen una determinada vida útil, i un cop esgotada, l’abandonament de l’activitat acostuma a originar seriosos problemes d’impacte ambiental, principalment relacionats amb la destrucció del paisatge i les ensulsiades.

Us passo un article de elpuntavui del 2010, on podem veure el inquietant futur d’una pedrera a Collserola :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/156620-collserola-lamenaca-continua.html

Pedrera de Sant Cugat del Vallès

Desprès de mes de 6 anys de lluita, es va arribar a aprovar una resolució l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, informació treta de tvsantcugat.cat  :

http://www.tvsantcugat.cat/actualitat/lajuntament-clausura-la-pedrera-berta-per-preservar-els-seus-valors-naturals-i-geologics/

Pedrera de La Vallensana

En altres casos, com per exemple en la antiga cantera de La Vallesana, una vegada finalitzada l’explotació, es va decidir omplir-la de runa derivada de les obres de la construcció, i tornar-li la vegetació perduda, axó vol dir dintre de molts anys.

Gravera Egara – Terrassa

En la Sorres i Gravera Ègara, s’ha creat un ambient humit, amb aus i insectes, gràcies al que es coneix, com a Pantà de la Gravera.

Llac Ullastres i Egara

A les dues Canteres Canro, de Sant Fost de Campsentelles, podem veure que s’està formant petites llacunes.

Sant Fost de Campsentelles

Axó es degut que l’explotació a arribat a nivell de la capa freàtica, i l’aigua ha aflorat; com va passar a Sils amb el moviment de terres en la construcció de l’AVE.

Sils

Un exemple que s’ha adaptat al medi des de fa moltes dècades, es l’estany format en l’antiga Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona,

Vista de la Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona

situat prop de l’antic Jardí Botànic, sota de l’Estadi, i al costat d’una hípica.

Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona

També a Montjuic, tenim el Teatre Grec, va ser dissenyat i construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona,

en una antiga pedrera de la muntanya, la paret tallada de la qual fa la funció d’escena del teatre, va ser un bon aprofitament .

Teatre Grec de Barcelona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vistes aèries de canteres  : Extretes gràcies a Mapa Google

Arbres – Els Eucaliptus del Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.

Us passo l´enllaç de l’article que fa uns dies vaig dedicar a aquest Jardí Municipal de Barcelona :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=35942&action=edit

Podríem destacar molts arbres, però hi ha dos que cal mencionar prioritàriament, els dos Eucaliptus centenaris.Un d’ells de gran corpulència i bellesa, amb un brancatge gros i alt, amb aparent bona salut.El segon Eucaliptus, també es destaca per la seva corpulència, però, si ens fitxem, te algunes de les seves branques mortes,i un creu que no durarà masses anys i es tindre de talar, no obstant, que ara quedi com a record d’un dels dos Eucaliptus centenaris del Jardí d’Aclimatació, que han donat l’olor clàssica a la costar-nos durant dècades …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardí d’Aclimatació de Barcelona

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.El Jardí d’Aclimatació, esta situa a l’ Avinguda de l’Estadi, 42-48, a la muntanya de Montjuïc,  entre l’Estadi Olímpic i les Piscines Bernat Picornell de Barcelona.Us passo la seva història :

La seva història es remunta al 1930, quan Nicolau Rubió i Tudurí va decidir crear el major assaig d’aclimatació fet a Barcelona a fi d’enriquir la flora dels jardins de la ciutat,va ser  just després de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en la parcel·la que havia estat ocupada pels pavellons d’Itàlia i Suècia.Disposa de més de 230 espècies de plantes i la seva excepcional tranquil·litat fan d’aquest jardí un indret únic.Com és aquest jardí ? :

La seva estructura, està dividida en dos nivells que es comuniquen a través d’àmplies escales de pedra, ofereix una varietat nombrosa de parterres, amb enfiladisses i arbres únics a cada un, i amb un cartell on figura el seu nom per no perdre’s cap detall.Entre les espècies més curioses es poden destacar el saboner de la Xina que es troba prop de l’entrada del jardí, un ginjoler, una acàcia blanca, un arbre del safrà o murta blanca i molts d’altres arbres.Per a mes dades d’aquest jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jard%C3%AD_d%27Aclimataci%C3%B3_de_Barcelona

I per a mes dades tècniques, a :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio

Cal fer menció, que en el jardí es troba el Memorial de la Sida, inaugurat el 2003 amb un disseny de Patrizia Falcone amb la col·laboració del jardiner Lluís Abad, una iniciativa de l’ONG Projecte dels Noms, que té per objectiu sensibilitzar i conscienciar a la gent sobre la malaltia de la SIDA, i conté a la seva part interior un poema de Miquel Martí i Pol.

Cartell Memorial de la Sida.

Si no el coneixeu, feu un tom per la muntanya de Montjuic i gaudiu del Jardí d’Aclimatació.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Turó Park de Barcelona

Avui l’article surt mes tard

El Turó Park,  està situada la seva entrada principal, en l’Avinguda de Pau Casals 19, en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de Barcelona. Altres entrades les troben en cada carrer que hi dona el parc.Us passo la seva historia :

  • Els seus inicis es remunten al principi del segle XX, l’any 1912, quan es va inaugurar un gran parc d’atraccions als jardins de la propietat de la família Bertrand-Girona denominat Turó Park.
  • L’any 1917 la finca va quedar afectada en ser inclosa en la previsió d’espais verds de la ciutat.
  • El 1929 el parc va tancar les seves portes, però la família va fer un pacte amb l’Ajuntament cedint-li part del terreny a canvi de poder urbanitzar la resta.
  • L’Ajuntament va posar el nom de Josep Bertrand a un dels carrers que envolten el parc.
  • L’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, es va encarregar de dissenyar la nova estructura del parc que, finalment, va obrir de nou les portes l’any 1934.

El Turó Park és un lloc recollit, elegant i acollidor.Un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d’heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa.Des que es va crear al començament del segle XX és un dels parcs més emblemàtics de Barcelona.Disposa de zones verdes on es troben diferents espècies de flors, plantes, i una varietat amplia d’espècies d’arbres.Entre elles destaquen l’alzina, arbre molt abundant en el lloc que crea petits boscos, diverses espècies de palmeres com la palmera de Canàries o la palmera datilera i els preciosos arbres de magnòlia, pins, entre altres.Però sobretot un garrofer centenari de quan els terrenys eren terres agrícoles.Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut botànic pel parc per tal de contemplar la gran gamma de vegetació que hi ha.Hi han diverses  escultures,  són un element important al parc.L’Estany constitueix un dels llocs centrals del parc.A les seves aigües hi habiten animals, tals com peixos de diferents espècies, granotes i un bon nombre de tortugues, i els nenúfars omplen la seva superfície.Hi ha una Zona infantil, aquesta disposa de gronxadors, taules de ping-pong i atraccions de fusta pels més petits, tot això envoltat de grans arbres.Al costat del petit quiosc de begudes, es troba un petit escenari que ens recorda les representacions que antany es feien en el mateix lloc.El Turó Park disposa d’ombra gairebé permanent durant tot el dia i, per tant, el més agradable per a passar-hi una estona, sota els arbres,i assegut en algun dels molts seients que hi han repartits per tot el parc.En aquest parc, no esta permès entrar amb el gos.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé