Llibre recomanat : L’intens respirar dels arbres

De quina manera els arbres aprenen a fer front al canvi climàtic i com poden salvar els boscos.

Peter Wohlleben descriu com de meravellosa és la capacitat d’autoregulació i de recuperació de la naturalesa.

Tenen els arbres la capacitat d’aprendre? Són capaços d’adaptarse a canvis com ara la pujada de temperatures o la sequera per tal d’assegurar-se la supervivència? Podria ser que fins i tot transmetin els coneixements i l’experiència adquirits a la descendència a modede preparació enfront de l’escalfament global?

El canvi climàtic no és pas l’única font de problemes dels arbres. La gran amenaça per als boscos és especialment la intervenció humana…

Com un foc candent, l’extinció dels boscos caducifolis té lloc en paral•lel a la mort de les plantacions. Ara bé, hi ha una diferència essencial entre una i altra. Les plantacions expiren a causa de les altres temperatures estivals; els boscos caducifolis, en canvi, desapareixen a mans de serres elèctriques. És hora d’aturar aquesta crua sobreexplotació.

Wohlleben va rebre l’any 2019 la Medalla a la Protecció mediambiental de Bavaria en reconeixement per la labor de transmetre coneixements científics.

A Alemanya s’han venut més de 100.000 exemplars d’aquest llibre en menys d’un any, i s’han venut els drets a 16 llengües.

Fitxa tècnica:

Autoria: Peter Wohlleben

Traducció: Laura Patricio

Gènere : Ciència i coneixement | Natura

Col•lecció La Mandràgora, 12

Primera edició: Setembre 2022

ISBN: 978-84-1356-208-7

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Pàgines: 240

Preu: 12,90€

Informació : Peter Wohlleben (1964) és un gran amant de la natura des de ben petit.

Va estudiar enginyeria forestal i va treballar vint anys en un organisme públic de gestió forestal. Actualment dirigeix una acadèmia als boscos d’Eifel i defensa internacionalment la restauració dels boscos primaris. Participa en programes de televisió, dona conferències, imparteix seminaris i ha escrit llibres sobre temes relacionats amb els boscos i la protecció de la natura.

Els seus llibres La vida secreta dels arbres, La vida interior dels animals i La xarxa secreta de la natura han sigut veritables best- sellers i han entusiasmat els lectors de tot el món.

Darrerament també publica una revista, Wohllebens Welt. L’any 2019 li van concedir la Medalla de Baviera a la Conservació de la Natura per transmetre coneixements científics de manera emotiva i poc convencional.

Informació : Laura Patricio Sedano és llicenciada en Filosofia i Estudis anglesos.

Llegir, escriure i traduir són els tres fars que mantenen la seva barca flotant. Durant molt temps s’ha dedicat a la docència de llengües i a la traducció de l’alemany, especialment de llibres de ciències naturals. Actualment com pagina la traducció amb la tasca de conduir clubs de lectura a les Biblioteques Municipals.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Vegetació dels Torrents i Rieres

Les espècies vegetals que integren els boscos a prop de les rieres i torrents, en general, necessitant molta humitat i són de fulla caduca.

El diferents tipus de formacions vegetals, que trobem més o menys properes a l’aigua són: gatelleda, salzeda, freixeneda, pollancreda i avellanosa.

Us passo un llistat d’arbres i plantes que podem trobar en la riba d’una riera o torrent :

Àlber

Avellaner  

Càrex pèndol

Corona de rei

Cua de cavall 

Falguera aquilina

Falzia

Freixe de fulla petita

Gatell

Heura

Marfull

Mill gruà

Om  

Plàtan

Pollancre

Sarriassa 

Sanguinyol

Saüc  

Vern

Viola boscana

Entre molts altres especies vegetals.

Per a més informació sobre recuperació de Torrents i Rieres podeu accedir a :

https://www.totsantcugat.cat/actualitat/medi-ambient/itineraris-torrents-valldoreix-apropen-riquesa-natura-tothom_2107687102.html

Ara us toca a vosaltres,

si us agrada la vegetació podeu descobrir a les zones on aneu de quins arbres disposen a prop de la riera o torrent…

Text i Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

Camí de Sant Jaume de Catalunya a Galícia

Bon dia de Sant Esteve per a Totes i Tots

El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.

És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.

No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.

Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol

i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.

Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.

Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.

Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.

Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.

Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.

El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.

Es passa per Monestirs, ermites, convents, …

rius, pantans i ponts,

i natura,

fonts naturals,

arbres monumentals, boscos de tot tipus

Boscos casi màgics

i camps…

L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,

i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.

El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels  camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,

Monestir de Montserrat (Catalunya)

i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.

Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat,  Lleida i fins l’Aragó :

Us animeu a fer la Ruta del Camí de Sant Jaume des de Catalunya fins a Galícia…?

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies : Oriol – Ramon Solé /  Arxiu Rasola

Arbres – Pins de can Feliu de Sant Quirze de Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

La masia de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès es una edificació de Segle XVII. Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí,  es va talar els seus boscos per donar pas a cases,,,

Ara sols queda una petita mostra dels pins que l’envoltava la masia. En general el que poc hi resta son de Pi blanc, axó si,  amb molta alçada i presencia.

Una verdadera pena el que es va fer…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Fem una mirada pels boscos del Moianes

Com cada divendres us presento dos articles

Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.

Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.

A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves

i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,

Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní,  farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !

Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.

Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest  territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,

va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.

Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,

majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines

Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, arbres joves o casi recent nascuts,

creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.

Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…

No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!

Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,

i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.

Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,

i gaudiu de la natura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 35 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • Un grup de cases ven curioses a Barcelona
  • Un bolet nascut sobre un tronc tallat d’arbre
  • Una escultura natural a Terrassa
  • Una nuvolada extraterrestre
  • El Drac o dinosaure fet de trossos de cotxes a Terrassa

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’Anella Verda de Terrassa

Com cada divendres us presento dos articles !

L’Anella Verda és l’entorn urbà de Terrassa i els límits municipals que s’estén el 65% del territori d’aquesta ciutat.Amb un paisatge tranquil i d’aspecte rural, aquest territori envolta la ciutat de Terrassa pels quatre costats, amb una harmoniosa combinació de boscos, camps i torrents que conformen una autèntica Anella Verda.Els boscos, els matollars, els conreus i els torrents de l’Anella Verda realitzen funcions fonamentals per a la qualitat ambiental de Terrassa, ja que són el principal reservori de la biodiversitat del municipi.Alguns arbres de l’Anella Verda estan inclosos en el Catàleg d’arbres d’interès local i gaudeixen d’una protecció especial,us passo l’enllaç :

https://anellaverda.terrassa.cat/wp-content/uploads/Cataleg_arbres_interes_local.pdf

La varietat d’hàbitats de l’Anella Verda afavoreix la diversificació de la fauna.Hi ha rèptils, aus i mamífers que prefereixen els espais tancats  com els boscosi d’altres els espais oberts, com són els conreus.Alguna font natural també hi podeu trobar, com La Font de la Gripia.Els boscos, el conreus i els torrents connecten els espais de l’Anella Verda amb altres espais de la comarca.Aquesta connectivitat afavoreix el desplaçament de la fauna i la flora,així com un ampli ventall de camins senyalitzats amb els llocs i temps estimat del recorregut,disposa de llocs d’estada.Com que l’Anella Verda passa per finques privades,

Vista de Torrebonica

cal ser respectuós, i si aneu amb gos porteu-lo lligat.Us invito a fer algun itinerari de l’Anella Verda de Terrassa i gaudir del seu entorn nat

 

Font de la informació: Anella Verda i altres

Fotografies : Ramon Solé

Nuria temps de neu i boira

Avui dijous us presento dos articles d’actualitat

Nuria, és un lloc de culta i d’esport, de tranquil·litat i diversió i ara, a Nuria a l‘hivern, és temps de Neu i Boira

És ple en aquestes dates de Neu i Boira, tant en les muntanyes de prop del Santuari,

com en aquest mateix

En les ermites,

Fonts,

Boscos,

On mireu hi ha neu…

Però compta amb la boira, que baixa rapit !

Us passo més imatges de Nuria amb neu :

 

A Nuria es temps de Neu i Boira…! Si aneu, sapigueu gaudir-ne i tenir cura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 2ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

En l’heura, un perill per a molts arbres 1ª Part, us he descrit aquest perill que representa aquest arbust trepador per alguns arbres en els boscos de Catalunya.Us voldria presentar un estudi visionat durant un any, per veure el procés quin ha sigut de l’heure a un mateix arbre :

  1. Una vegada escollit l’arbre es va netejar de l’heura que l’estava envaint, tallant les arrels i assecant-se la part de dalt.
  2. Podem observar el nombre important de brancatge de l’heura.
  3. Les marques que van quedar en el tronc de l’arbre a l’arrancar-li l’heura.
  4. A la primavera de l’any següent, i en la base del arbre veiem com han nascut nou brots d’heura.
  5. Passat un mes, veiem que a trepat ràpidament per l’arbres.
  6. Unint se, amb les fulles seques que eren de l’any anterior.
  7. I sembla que aquesta vegada hagi crescut amb molta mes força i plenitud de vegetació.
  8. Es un verdader monstre dins de la vegetació en un bosc, que si no tallem novament l’heura, tot l’arbre s’omplirà…Esperem que en un temps curt es trobi una bona solució per evitar aquest mal.

 

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 32 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • A Sant Cugat del Vallès la gent deu de patir molta set, que posen de dos en dos les fonts.
  • Un molí de vent a Ripollet ? No, veritablement és sols un monument de record…
  • Com en el vells temps, bonic cartell que anunciaven on estava la vacaria, està a Barcelona.
  • Un seients no massa còmodes, per fer la tertúlia els jubilats de Ripollet.
  • I aquí tenim una magnifica possibilitat de NO llegar un llibre,, ah, i no us adormiu, que podeu caure.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé