Arbres – Pins de can Feliu de Sant Quirze de Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

La masia de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès es una edificació de Segle XVII. Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí,  es va talar els seus boscos per donar pas a cases,,,

Ara sols queda una petita mostra dels pins que l’envoltava la masia. En general el que poc hi resta son de Pi blanc, axó si,  amb molta alçada i presencia.

Una verdadera pena el que es va fer…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Fem una mirada pels boscos del Moianes

Com cada divendres us presento dos articles

Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.

Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.

A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves

i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,

Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní,  farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !

Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.

Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest  territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,

va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.

Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,

majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines

Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, arbres joves o casi recent nascuts,

creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.

Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…

No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!

Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,

i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.

Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,

i gaudiu de la natura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 35 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • Un grup de cases ven curioses a Barcelona
  • Un bolet nascut sobre un tronc tallat d’arbre
  • Una escultura natural a Terrassa
  • Una nuvolada extraterrestre
  • El Drac o dinosaure fet de trossos de cotxes a Terrassa

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’Anella Verda de Terrassa

Com cada divendres us presento dos articles !

L’Anella Verda és l’entorn urbà de Terrassa i els límits municipals que s’estén el 65% del territori d’aquesta ciutat.Amb un paisatge tranquil i d’aspecte rural, aquest territori envolta la ciutat de Terrassa pels quatre costats, amb una harmoniosa combinació de boscos, camps i torrents que conformen una autèntica Anella Verda.Els boscos, els matollars, els conreus i els torrents de l’Anella Verda realitzen funcions fonamentals per a la qualitat ambiental de Terrassa, ja que són el principal reservori de la biodiversitat del municipi.Alguns arbres de l’Anella Verda estan inclosos en el Catàleg d’arbres d’interès local i gaudeixen d’una protecció especial,us passo l’enllaç :

https://anellaverda.terrassa.cat/wp-content/uploads/Cataleg_arbres_interes_local.pdf

La varietat d’hàbitats de l’Anella Verda afavoreix la diversificació de la fauna.Hi ha rèptils, aus i mamífers que prefereixen els espais tancats  com els boscosi d’altres els espais oberts, com són els conreus.Alguna font natural també hi podeu trobar, com La Font de la Gripia.Els boscos, el conreus i els torrents connecten els espais de l’Anella Verda amb altres espais de la comarca.Aquesta connectivitat afavoreix el desplaçament de la fauna i la flora,així com un ampli ventall de camins senyalitzats amb els llocs i temps estimat del recorregut,disposa de llocs d’estada.Com que l’Anella Verda passa per finques privades,

Vista de Torrebonica

cal ser respectuós, i si aneu amb gos porteu-lo lligat.Us invito a fer algun itinerari de l’Anella Verda de Terrassa i gaudir del seu entorn nat

 

Font de la informació: Anella Verda i altres

Fotografies : Ramon Solé

Nuria temps de neu i boira

Avui dijous us presento dos articles d’actualitat

Nuria, és un lloc de culta i d’esport, de tranquil·litat i diversió i ara, a Nuria a l‘hivern, és temps de Neu i Boira

És ple en aquestes dates de Neu i Boira, tant en les muntanyes de prop del Santuari,

com en aquest mateix

En les ermites,

Fonts,

Boscos,

On mireu hi ha neu…

Però compta amb la boira, que baixa rapit !

Us passo més imatges de Nuria amb neu :

 

A Nuria es temps de Neu i Boira…! Si aneu, sapigueu gaudir-ne i tenir cura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 2ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

En l’heura, un perill per a molts arbres 1ª Part, us he descrit aquest perill que representa aquest arbust trepador per alguns arbres en els boscos de Catalunya.Us voldria presentar un estudi visionat durant un any, per veure el procés quin ha sigut de l’heure a un mateix arbre :

  1. Una vegada escollit l’arbre es va netejar de l’heura que l’estava envaint, tallant les arrels i assecant-se la part de dalt.
  2. Podem observar el nombre important de brancatge de l’heura.
  3. Les marques que van quedar en el tronc de l’arbre a l’arrancar-li l’heura.
  4. A la primavera de l’any següent, i en la base del arbre veiem com han nascut nou brots d’heura.
  5. Passat un mes, veiem que a trepat ràpidament per l’arbres.
  6. Unint se, amb les fulles seques que eren de l’any anterior.
  7. I sembla que aquesta vegada hagi crescut amb molta mes força i plenitud de vegetació.
  8. Es un verdader monstre dins de la vegetació en un bosc, que si no tallem novament l’heura, tot l’arbre s’omplirà…Esperem que en un temps curt es trobi una bona solució per evitar aquest mal.

 

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 32 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • A Sant Cugat del Vallès la gent deu de patir molta set, que posen de dos en dos les fonts.
  • Un molí de vent a Ripollet ? No, veritablement és sols un monument de record…
  • Com en el vells temps, bonic cartell que anunciaven on estava la vacaria, està a Barcelona.
  • Un seients no massa còmodes, per fer la tertúlia els jubilats de Ripollet.
  • I aquí tenim una magnifica possibilitat de NO llegar un llibre,, ah, i no us adormiu, que podeu caure.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Volar pels núvols, volar amb globus

Sobrevolar una ciutat és una sensació única, es descobrir des de l’aire els racons antics i moderns de la ciutat,

Ciutat de Vic

amb una perspectiva única de forma lenta i suau, tot deixant-se portar per l’aire.Guiats pel vent, és veuen pobles, camps de cultiu, boscos i muntanyes, ermites, masies, carreteres i auovies

basses i pantans i molt mes…Us passo la seva historia :

  • Els viatges en globus van tenir el seu origen en un invent francès que van presentar els germans Montgolfier el 4 de juny de 1783.
  • Des de llavors la paraula francesa per un globus aerostàtic és “Montgolfier”.
  • Tots dos germans van tenir la idea de desenvolupar el seu artefacte a partir de l’observació del comportament del fum en ascendir des d’una foguera. Aprofitant la qualitat de l’aire calent acabada de descobrir realitzarien una demostració al setembre del mateix any amb un gall, una ovella i un ànec com a primers tripulants.
  • Un mes després Jean-François Pilâtre de Rozier seria el primer ésser humà que s’atreviria a fer el primer vol en globus.

Però primer cal muntar en el lloc d’inici el Globus, que es transportat en una furgoneta o un vehicle auxiliar.En poc temps queda muntat i llest per començar l‘inici de l’aventura, en alguns cassos el vol es sobre el 200 i 300 metres d’altura, per segons les regions de Catalunya poden superar els 2500 metres d’alçada.La duració del vol oscil·la entre 1,30 hores a 2,30 hores.Els globus aerostàtic utilitzant un cremador de gas, habitualment de propà per omplir la vela i fer que s’enlairi o baixi d’altura.Volar amb globus és una activitat sostenible que genera un impacte mediambiental molt petit i, a més, permet gaudir de la natura des d’una perspectiva diferent.Estem sobre el núvols, sembla que els toquem…No sols es viatjar i mirar l’espai que se’ns ofereix durant en aquest tipus de vol, és també, poder fer fotografies i vídeos pel record d’unes hores inoblidables.Cal dir que en algun cas la cistella d’un globus pot estar adaptada o preparada per allotjar un usuari amb cadira de rodes.El Vol dona el seu fi, qual cosa fa que el globus en un lloc aproximat del trajecte toqui peus a terra, a les hores, cal plegar i netejar be el globus… per tant s’inicia un procés a l’invers.Si no ho heu provat mai, us animo a fer-ho es emocionant i gratificador el vol.I desprès us quedarà el gran record, el d’haver estat en un globus entre la terra i el cel…

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

( Aquest article està dedicat a Dora Salvador )

 

Parc dels Pinetons i els nous cartells de informació, a Cardedeu

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

Novament ens fitxem en el Parc mes destacable que te Cardedeu, el Parc dels Pinetons.

El motiu és perquè s’ha estrenat nous cartells de informació turística en l’entorn del Parc.Ens ofereix dades sobre una ruta per els carrers d’aquesta població,on poder fer una visita a les cases modernistes i d’època.També, molts itineraris pels boscos i camps del municipi que passant a descobrir nombroses masies del seu entorn, a peu o amb bicicleta,i enllaçant amb camins d’altres municipis.Fer un passeig per altres Parcs de Cardedeu,situats a les ribes de la riera de Vallfornes,on és pot descobrir, una antiga biga de l’autopista que s’ha utilitzat com a pont per poder passar la riera d’un extrem a l’altra.Podeu trobar, moltes idees per visitar i caminar dins d’aquest municipi,Així, com jocs infantils, taules per fer pin nic, espais amb molta varietat d’arbres.Us ho podeu passar molt be…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vial ciclista i peatonal de Santa Maria de Palautordera a l’Estació

La via ciclista i peatonal va paral·lela a la BV-5301 entre Santa Maria de Palautordera i l’estació de ferrocarril és d’un quilòmetre nou-cents metres de longitud.Va ser inaugurat el 6 d’octubre de l’any 2018, per part del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, juntament amb l’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena.La posada en marxa del carril bicicleta era una demanda històrica que feia l’ajuntament de santa maria de Palautordera per disposar d’una mobilitat segura.

El vial, que està asfaltat i compta amb il·luminació nocturna, està separat de la calçada de la carretera per una distància mínima de tres metres en la major part del traçat.Per encabir la via ciclista al seu tram inicial, s’ha hagut de desplaçar la traça de la carretera al llarg de 460 metres, tot evitant, així, l’afecció al talús arbrat contigu.Aquesta actuació permet, d’una banda, una circulació segura i ordenada de vianants i ciclistes entre el nucli urbà i l’estació de Rodalies,i, de l’altra  promou la intermodalitat entre els diversos mitjans de transport sostenibles, alternatius al vehicle privat.Des del principi i el final del recorregut trobareu indicacions que cal ser respectades en tot moment.A la llarg del Vial, es troben entrades i passos a finques, molt vent senyalitzats.Un cop que s’arriba a Santa Maria de Palautordera, connecta amb un carril bici urbà,tot passant pel punt d’informació turística,on els dissabtes i festius atenen totes les peticions dels usuaris.Allí hi ha plafons amb informació de les diferents rutes que disposa el municipi i rodalies.I curiosament, un WC, per la gent que ho pugui necessitar.Com us dic, des d’aquest punt podeu seguir amb les rutes alternatives en bicicleta o a peu que connecten a diferents municipis i llocs com ermites, castells, rieres, fonts, camps, boscos, antigues fabriques… i molt mes pel Montseny, com per exemple, La Ruta de  La TOURDERA.Us passo l’estudi – informe sobre aquesta realitat  del Vial ciclista de Santa Maria de Palautordera :

http://xarxamobal.diba.cat/mobal/documents/jornades/mobilitat18/06_Lidia_Casals.pdf

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Palautordera i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé