Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Com fer una Repoblació Forestal pas a pas

Com cada dissabte us passo dos articles

La repoblació forestal o forestació,  és una plantació d’arbres amb l’objectiu d’establir un bosc. En els casos dels llocs on mai hi ha hagut un bosc, o on fa molt de temps que no n’hi ha per exemple per causes d’un incendi forestal, es parla d’aforestació.

La regeneració espontània del bosc no es considera una repoblació forestal.

La repoblació forestal està generalment motivada per l’economia, la necessitat de fusta o la voluntat de restaurar el paisatge i darrerament per la capacitat de captació de carboni (CO₂) que tenen les masses forestals.

Les repoblacions forestals a Espanya desprès de la guerra civil, es van fer més amb coníferes que no pas amb arbres de fulla ampla, però s’ha de tenir en compte que les coníferes acostumen a ser espècies pioneres que no són gaire exigents en la qualitat del sòl al contrari que els planifolis. Precisament els sòls on s’aforesta acostumen a estar molt degradats.

Veurem pas a pas com es planta un arbre petit, en les fotografies correspon a una repoblació realitzada amb pins, no cal dir que seria millor alzines o roures…

Una vegada que s’hagi decidit la zona a repoblar, cal fer els següents passos :

En primer lloc, transporteu els arbres en un recipient on el pa d’arrel de l’arbre es mantingui humit fins a prop on el plantarem.

Traureu les pedres i rocs d’on cal fer el forat, aquest serà en proporció a les dimensions d’arbre.

Una vegada tenim el forat fet, posarem a un costat  d’una de les parets, l’arbre, així es mantindrà mes recta i el vent  o la pluja forta de la primera temporada, no el corbarà.

Omplirem de terra el forat, tenint cura de no danyar l’arbre, sense presa.

Tot deixant com un petit clot a les rodalies del arbre,

perquè quan plogui es pugui així recollir millor l’aigua.

Per últim, amb la ma o millor amb els tacons de les sabates, pressionar la terra posada, sempre amb cura de no danyar l’arbre.

S’aconsella fer les repoblacions entre octubre i desembre, traiem el mite de fer ho per la primavera, de març a maig, patirien o be, massa humitat al desenvolupar noves fulles o es sacaria l’arbrer donant la mort.

En pocs mesos l’arbre va morir. Que va fallar?

Al ser una repoblació, no podrem poder regar periòdicament, els arbres quedaran exposat durant molts anys a la climatologia i ara, el canvi climàtic.

Us passo un exemple de consells de plantar arbres d’una Web de Balears :

http://www.mallorcaweb.net/boscos/Com%20plantar.htm

En la Jornada de Recuperació de la flora de la riera de la Betzuca, organitzada per Sant Quirze Natura amb altres entitats, que va ser realitzada el dia 19 de Novembre de 2019, podem veure amb imatges com es va portar la tasca i en aquest cas quines van ser les plantes que van introduir al marge de la riera, us passo l’enllaç :

http://www.sqvnatura.org/activitats-2019/

Moltes són les entitats de voluntaris que cada any organitzant plantades d’arbres i flora a reu de Catalunya.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Avui destaquem : La Font de la Teula d’Olot

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles 

Per anar a la Font de la Teula , cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell

seguiu  i deixeu un senderó a la dreta que us portaria a la Font del Molí de Collell que ja us vaig fer un article,

si hi es, trobareu un gruixut  arbre que us barra el pas i que teniu de passa per sota…

A la estona sortireu fora del bosc, on en un arbre veureu un cartell orientatiu per anar a la Font de la Teula,

A partir d’aquí cal tenir cura de no equivocar-se de camí, hi ha que intuir-lo i de nou entrareu a un bosc,

Entre la vegetació veureu signes d’aigua

i la Font de la Teula,

i cal baixar per un sender fins on està aquesta font,

sempre hi ha molta aigua,

surt per un gran tub adossat a una cisterna.

L’aigua cau lliurament al terra, no disposa de pica.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador – Fotografies : Dora Salvador

Un passeig pels bosc de ribera del riu Ges

Com cada divendres avui us presento dos articles

Us invito a fer un passeig pel bosc de ribera a prop del riu Ges.

Un dels llocs mes habituals per fer-ho és en la zona on havia agut l’antic Balneari de la Font Santa, avui poc en queda, està en runes.

Així com les seves fonts que ja m’he referit alguna altra ocasió.

Aquesta vegada, prenem atenció els arbres a tocar del riu Ges.

Son uns espais planers i ombrívols plens de plataners, si aneu en la tardor tindreu que trepitjar la catifa de fulles, que tant agrada els nens…Resseguiu  pel costat d’aquest riu que sempre mostra les seves aigües tranquil·les.

Anireu passant pel costat d’altres tipus d’arbres com freixes, verns, faigs, algunes pollancres, oms, tells, bedolls, i també l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.

Si no feu soroll, podreu gaudir del cant de molts ocells que fan vida en aquest paratge natural,

I poder veure algun bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds…Us poden ajudar a descobrir els diferents tipus de flora i fauna presents a la zona gràcies als plafons existents.

Us passo un itinerari circular i fàcil de poder fer, extret de naturalocal :

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-pere-de-torello/pel-riu-ges-descobrint-sant-pere-de-torello

Teniu a prop de la carretera,  l’Aqüeducte de l’Anijol que és molt antic.

Trobareu en La Font Santa,  el PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Torelló fins a Vidrà.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Bosc de les Creus, ritual o art ?

Com cada divendres us presento dos articles !

El 26 de juliol de 2015 el foc forestal va afectar i arrasar més de 1.200 hectàrees de bosc prop de la carretera de can Massana a Montserrat  i Òdena.

Era trist i desolador veure un paratge verd i que en poques hores pel pas del foc es va convertir-se en cendres i un paratge negre.

D’aquelles cendres en sortiria una de les mostres artístiques més colpidores, originals que podia servir per que la gent quan passes pel lloc, medites que un foc forestal, destrueix la natura, els bens i també en ocasions, vides.

El Bosc de les Creus és un projecte de Marc Sellarés a partir d’un bosc cremat convertint les restes en més de 1000 creus com un ritual de dol i expressió de sentiments

i un testimoni que durant mes de 50 anys no tornarà ha estar com estava havans del incendi.

Un any desprès elpais es fa ressò d’aquell important incendi forestal i de la col·locació de la creu número 1.293, us passo aquell article :

https://cat.elpais.com/cat/2016/07/25/catalunya/1469475242_852949.html

Com diem, compta amb 1.293 creus, tantes com hectàrees cremades, l’última, col·locada a 12 metres d’alçada.

El bosc de les Creus, creat pel bomber Marc Sellarès va voler expressar el dolor del bosc cremat del bosc cremat  en aquet tràgic dia, i que va afectar part del municipis d’Òdena, El Bruc, Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola.

Us passo un Video on el propi autor i bomber,  Marc Sellarès parla del Bosc de les Creus :

https://www.youtube.com/watch?v=WOiutyYyd-Q

No sols a peu de Montserrat es van posar creus als boscos cremats, us invito a obrir aquest enllaç que us passo, i veure altres llocs del Mon que també ho han fet :

http://www.theforestofthecrosses.cat/

Marc Sellares, va crear  aquesta imatge de les Creus,

per on havia hagut un bosc verd, per tal que els fets no quedessin en l’oblit…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles

Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina a principis del segle XX.

Tothom de la família estava implicat, amb més o menys intensitat, en el treball, tant els homes com les dones, tant els vells com els joves i diríem que, fins i tot, els menors.

Quantes més terres en tenien més dur era, quan més animals de granja, més feina hi havia, amb moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any,

per tant, no es disposava de dia de festa, només, amb motiu d’algun esdeveniment, com podia ser un naixement, un casament o la defunció d’un familiar, es parava unes hores de treballar, però la vida rural era exigent, si es volia seguir vivint del camp, del bosc i/o de la granja,

i no havia una data de jubilació, mentre es pogués treballar i el cos tirés endavant, la gent cada dia anava al camp, al bosc o a la granja a ajudar-hi.

A primers del segle XX, la feina era bàsicament manual, amb eines molt rudimentàries, axó sí, es feia servir animals per ajudar en les grans feines, com llaurar o fer de tir, com bous, cavalls, ases …

Quan era el moment de màxim treball, si s’ho podien permetre els amos, es contractava gent de fora, per unes setmanes o per varis mesos, segons la feina a fer, molts eren els mateixos cada any,

en aquelles èpoques, es podia veure, sobre tot als camps, molta gent amb quadrilla a primera hora, quan despuntava el sol i fins que es feia fosc,

i molts d’aquests grups eren dones que ho recollien manualment, era una dura feina aquesta,

havien d’estar tot el dia amb l’esquena molt doblegada, amb una pausa molt curta per fer l’àpat…

Anaven passant les dècades i als grans camps ja es veia algun tractor substituint la feina que sempre s’havia fet amb animals.

Les dones rurals participaven activament a les granges, donant de menjar als animals, cuidant de la neteja d’aquests o munyint les cabres, ovelles i/o vaques.

També s’ocupaven de matar algun animal per cuinar-lo.

Fer el menjar de la casa, era feina de la dona, havia de tenir-ho preparat per quan arribés a casa tota la família i fins hi tot, a vegades, pels treballadors/res fitxes o temporers.

També, s’ha d’incloure com a feina dels llocs rurals, el transport de tot el que es recollia al camp o a la granja, amb carros o, anys més tard, amb camions.

I, sovint, vendre les fruites i hortalisses al mercat, també era feina de dones.

Us deixo amb unes imatges curioses :

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Els Drets dels Arbres un nou projecte de Biotopnatura

Al fer l’article de fa uns dies sobre “Banys de Bosc “, em vaig assabentar  de la campanya “Els Drets dels arbres”, que esta en fase inicial i és un envejós i important projecte de Biotopnatura.

Des de l’inici d’aquest Blog, he cregut que una part destacada en fer difusió a traves dels articles que presento, són bona part  “L’Arbre i el Bosc”,

són una importància preferent per poder donar-vos a conèixer.

Estem acostumats a veure a traves d’internet i sobre tot en els blogs, fotografies magnífiques, ven calorejades amb una bellesa que crec que fins i tot molta gent fa una rivalitat a veure quina es la mes…”maca”.

Però la realitat és un altre, em pregunto :

  • La protecció d’un arbre es l’adequada?
  • La protecció d’un arbre monumental, es la correcta?
  • Las tales dels arbres en els boscos, són realment correctes i delimitades?
  • Els arbres en les ciutat, situats en els carrers, parcs i jardins, estan ven cuidats i protegits ?
  • Perquè, tants incendis forestals, les mesures són suficients?

Be, podríem seguir amb una llista prou llarga de preguntes…

El cicle d’un arbres, és igual al del ser humà, en el seu cas neix espontàniament o plantat, es desenvolupa, passa a ser jove, adult i vell, fins la seva mort, però te els seus Drets?

Tothom, respecta als Arbres ?, des del propietari d’una finca, les administracions, cadascú en el seu terreny ho fan…?

Us vull passar l’escrit de presentació d’aquest projecte que esta elaborant Biotopnatura,

perquè tingueu constància que hi ha gent que es preocupa per que els Arbres puguin tindre uns Drets :

“… Des de Biotopnatura entenem l’arbre com la unitat primària de conservació de la natura. Els arbres son l’expressió bàsica d’un bosc i un bosc el paraigües que sustenta la resta de vida, i que per tant és revela indispensable per la salut planetària. Ha arribat el moment de trobar un eix denominador comú que simbolitzi tota la conservació.

L’arbre, i el món vegetal en general, varen permetre la vida en aquest planeta i encara avui dia ens fan possible la vida tal i com la coneixem ara. Ens donen aliment, materials per construir i moltes coses més, però sobre tot, el que ens donen és aire. Aquest motiu ens sembla suficient per voler lluitar pels seus drets i el seu benestar.

Necessitem ajuda i col·laboració, ja que és un projecte difícil i de gran envergadura. Necessitem finançament, algun advocat que s’involucri, i persones amb iniciatives i ganes de treballar.

Si esteu interessats contacteu a : info@biotopnatura.com

Per a mes dades podeu accedir a la seva Web, en aquest enllaç :

https://www.biotopnatura.com/mon-vegetal/ allí podreu saber mes del Drets dels Arbres.!

Us presento el Logo d’aquesta campanya,

 

Recull de dades : Biotopnatura

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Bany de Bosc … ?

Com cada dissabte us presento dos articles

El dia 23 de desembre de 2018, us vaig fer un article d’un circuit lliure al Municipi de Sant Antoni de Vilamajor,  perquè cadascú pogués sense guia, però seguin el plafons on hi ha les explicacions, poder fer un Bany de Bosc.

Però realment sabem que es un Bany de Bosc ? Dit simplement així, no crec que us podeu fer una idea massa clara.

Jo personalment, no us ho podria descriure, i si ho fes a lo millor entraria en una explicació en que us podria confondre més.

Per aquest motiu, he volgut contactar amb la persona que te molta experiència a Catalunya en aquest tema, Isabel Verdaguer,

Isabel, vinculada a la natura molt jove i gràcies als seu pares, va observar la forma de comunicar, sentir i els beneficis que tenia el món vegetal i per acabar finalment fent un apropament mes terapèutic i donant a terme la pràctica del Bany de Bosc.

És guia de boscos terapèutics, cada any fa nombrosos Banys de Bosc per arreu de Catalunya a Grups de Gent interessada i també a fora en altres Comunitats.

Tenim tres preguntes fonamentals que volem fer :

Que és el Banys de Bosc?

  • El .Shinrin-yoku = Bany de Bosc=Forest Therapy.
  • El Bany de Bosc és una teràpia natural no intrusiva originalment desenvolupada al Japó per millorar la salut i el benestar de les persones.

https://www.banydebosc.com/bany-de-bosc-que-es/

Quins Beneficis té ?

  • El Bany de Bosc es fa en petits grups acompanyats d’un guia que te’ns ajuda a desconnectar d’un estat alterat i a connectar-nos a un estat d’equilibri, potenciant la tranquil·litat, el benestar i la vitalitat.

https://www.banydebosc.com/beneficis/

Qui ho pot fer ?

  • El Bany de Bosc es apte i està recomanat per a totes les persones: adults, nens, gent gran i altres col·lectius que requereixin una atenció especial. El Bany de Bosc s’adapta a cada col·lectiu en particular.

Isabel Verdaguer, és la fundadora de Biotop Natura, està format per un grup de professionals de diferents sectors que tenen alguna cosa en comú.

Aquesta cosa es la NATURA, i tenen un propòsit que es apropar-te-la des d’una altra mirada.

Podeu veure mes dades, com activitats realitzades o per realitzar, projectes, a la seva Web que us adjunto :

www.banydebosc.com

En cas que esteu interessats/des  en voler fer un Banys de Bosc podeu demanar informació a :

info@biotopnatura.com

 

Recull de informació : Biotop Natura

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Una Font històrica, La Font de Can Grau i Can Falguera de Les Fonts de Terrassa

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de Can Grau i Can Falguera  tenia cinc brocs dels que sortia aigua natural.

antiga font de Can Grau i Can Falguera

L’antiga font es trobava a sota de la masia de Can Falguera, molt a prop del Quiosc d’En Grau, que anys més tard es va convertir en el Berenador de Can Grau; la família Grau va ser una de les primeres a instal·lar-se a les Fonts i va ajudar a la urbanització i més tard es va convertir en el restaurant Ca L’Eduard.

Antic Berenador de Can Grau

Estem parlant de fa mes de cent anys en rere i que en les fonts era tot masies, camps i bosc, amb moltes fonts per les rodalies.

Camps on ara es Les Fonts

La Font actual de Can Grau i Can Falguera està reconstruïda amb pedra de riera, actualment té cinc aixetes polsador.La  restauració va ser inaugurada pels alcaldes de Sant Quirze i Terrassa el dia 9 d’octubre de 1999, en el mateix lloc on havia estat la font primitiva.A principis del segle passat, era visitada per molta gent per recollir aigua, i també, fer les tradicionals costellades en el Berenador de Can Grau.

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Fonoses de Castellfollit de la Roca

Avui al ser diumenge,  us presento dos articles

Si veniu per la carretera GI-522 a l’arribar a la cruïlla amb la N-260z, que us portaria a Olot, a la mateixa cantonada ,hi ha la casa de les Fonoses, cal que mireu de deixar el vehicle i anar a l’altra costat on hi ha el bosc i a l’entrada agafar a la dreta un camí de terra,cal seguir-ho, i al poc veureu en un rocam que sembla un petit monument, escrit sobre les pedres “Les Fonoses”,us cal seguir uns metres i agafar una trencall que esdevé unes escales que us portaran directament a la Font de les Fonoses.La Font està situada en la mateixa roca, llàstima que l’aixeta polsador no hi sigui i des de fa poc temps, esta tancada per la propietat.A sobre de la font teniu escrit el seu nom i altres dades dels propietaris de la finca.Front mateix esta una taula ovalada i dos seients tots de pedra.El lloc es molt tranquil, i invita a fer una parada i a un àpat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El passat d’un Bosc de Cardedeu

Com cada dissabte us presento dos articles relacionats amb Arbres

Avui us invito que entreu al passat d’un Bosc,i que va tindre la seva pròpia historia…,la seva aventura…, el seu moment…, i amb la presencia de molta gent,que va fer servir per gaudir als visitants d’una bona estona i emportar-se un record d’unes atraccions caminant per de munt dels protagonistes principals : Els arbres.Estant situats en boscos de grans pins pinyoners o pi blanc, com el cas de Cardedeu,  son d’arbres destacats els que se utilitzant per la seva corpulència i altura.Per axó, se ubicant molts parcs en boscos com aquest, que se’ls  nombre a reu de Catalunya, com : Bosc vertical, Bosc d‘aventura, Aventura Parc Arbres, entre altres i a Barcelona Bosc Urbà…(sense arbres en aquest cas).On la gent pot gaudir de diferents nivells de dificultat, amb tirolines, ponts, trapezis, lianes, passarel·les, etc…, tot a una certa alçada del terra i entrellaçat gracies als vells pins.Com esteu veient a les fotografies que en aquest article d’avui, son les restes,d’un parc d’aquestes característiques que fa anys estava en les afores del Cardedeu, en el bosc proper a la zona industrial.Es pot anar des de la plaça de la Creu de Cardedeu, tot agafant el passeig Marital, i a l’arribar a la zona industria, cal seguir per la pista de terra, paral·lela a les vies del tren, denominat camí de Serra de Can Sabater.Quan veieu a la vostra esquerra un pont que passa per sota de les vies, teniu de girar a la dreta bosc en dins per un camí, i pel primer camí de l’esquera que fa una certa pujada, us portarà al bosc en qüestió.No es va fer prou correcta tota la neteja o eliminació de les construccions que havia en aquest lloc,Encara avui trobareu algunes plataformes de seguretat, en els pins,A terra, nombrosos elements diversos, trossos de fustes, cables de subjecció, plàstics, entre altres…També, us podeu fitxar en pins que han sigut talats i les seves restes al terra,alguns pins abatuts per alguna tempesta o per vells, malalts, afectats per algun plaga …Amb tot aquest conjunt de materials repartits per aquí i per allà, mig amagada per la vegetació,pot donar-se el cas, d’un cert perill al passar caminant per aquest bosc.Els mateixos pins, pateixen les conseqüències, donat que amb els anys i el seu propi creixement,

d’on estan subjectes sigui com una estranyament pel tronc que provoqui danys a l’arbre.Veieu, pues El passat d’un Bosc de Cardedeu o millor dit, el seu nefast present.Abans que sortiu d’aquest Bosc, us podríeu fer una pregunta, realment si no s’ha fet la neteja de les restes en tots aquests anys que ha passat des de que es va tancar les instal·lacions,quin futur te aquest bosc…?

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé