Per anar fàcilment a la Font de Sant Miquel del Bedorc de Cabrera d’Igualada, podeu fer-ho sortint del mateix nucli del Bedorc de Piera. Baixareu amb vehicle o a peu, pel carrer de la Font i seguir pel carrer del riu Anoia, que us portarà a passar sobre ell per una passera de formigó.
A poca distancia veureu a l’esquerra del camí una petita passera de fusta, que s’endinsa al bosc.
A poca distancia arribareu on acaba el camí i on esta la Font.
En una paret d’obra hi trobareu dos tubs, un en cada extrem,
Sols rajava el tub de més de l’esquerra quan vàrem visitar la Font.
Des de la carretera BV3012, venint de la C-25 a 1 km, cal agafar el trencall a l’esquerra fins la masia el Grau a Fals de Fonollosa.
Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet o Grau.
Aquest alzinar és l’espai adjacent a la capella on té lloc l’aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments,
i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d’espai a l’interior de la capella es duen a terme a l’alzinar.
Es tracta d’un bosc d’alzines (Quercus Ilex) que s’ha mantingut de forma simbòlica al costat de l’església.
El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals,
abans de la irrupció de l’agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns.
Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l’espai dels antics marges de vinya.
Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d’un antic bosc d’alzines es converteixin en una zona d’alt interès natural.
D’altra banda cal afegir el valor simbòlic d’aquest bosc, ja que és l’espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l’almorratxa etc..) constituint un important punt en d’imaginari de la població local.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
Per adreçar-vos a La Font del Clot de Garrabà, cal sortir de Camós direcció cap al veïnat de la Perpinyana i desprès a Sant Vicenç de Camós, ara anireu per una pista cimentada fins un revolt destacat, a partir d’aquest punt cal seguir a peu pel camí més a la dreta.
Trobareu una cruïlla de 3 camins, seguiu pel camí del mig i al poc entrareu dins del bosc.
A poca distancia estareu en la font, situada per sota del camí a mà dreta,
enclotada i amb un mur que reté les terres.
L’aigua surt per un broc de pedra acabat amb una planxa d’acer inoxidable,
cau a una pica petita a nivell del terra i desprès va a parar a un rec.
En temps i fins ara, es considerada una de les aigua bones del municipi i rodalies.
Per visitar La Font de Can Tiraïres us cal que us situeu al carrer Palència, just quan aquest s’ajunta amb el carrer d’Àlaba en Rubí, allí a mà dreta surten tres camins, cal anar pel del mig que entre al bosc, està indicat per un cartell,
i seguir sempre pel camí principal on arribareu a una cadena que barra el pas de possibles vehicles,
al poc estareu a la Font, a mà esquerra i emplaçada a tocar a l’autopista C-16.
La font és feta amb blocs de pedra que consoliden el terreny, amb una obertura al mig protegida per un enreixat de ferro per on surt l’aigua.
L’aigua surt per un broc de pedra, cau a una canaló que porta a un desguàs.
En la paret de damunt la font hi ha un rètol metàl·lic amb el seu nom i un altre que dona a conèixer de que l’aigua no és apta per al consum humà.
Per anar a la Font d’en Fàbregas, deixareu el vostre vehicle al final del carrer de Josep Mª Folch i Torres,
seguireu per un ample camí de terra,
que posteriorment agafareu per un estret camí que us portarà al bosc,
seguireu per la llera del riu Brugent que ens queda a la dreta.
Continueu riu amunt i en menys de 500 metres passareu a tocar de la font dels Capellans, al poc per una segona font
i després a l’esquerra, arribareu a la Font d’en Fàbregas.
Aquesta està adossada a la paret de la muntanya dins d’una obra feta de maons vistos, de planta rectangular, dins d’una volta.
En la paret lateral esquerra, està la font que l’aigua dona a una pica rectangular; en la paret dreta disposem d’un banc per seure, per sota del qual surt l’aigua sobrant directament de la mina.
En el fons hi trobareu una porta metàl·lica que dóna accés a la mina.
Una sorpresa enmig del bosc. Escultura inspirada en el déu íber Endobeles, eixint de la terra. Cap de senglar i cos d’home. Es troba en la partida de la Raca, en el terme de Borriol, molt prop de Castelló de la Plana.
És un itinerari terapèutic pel bosc de can Serra que es pot iniciar en un extrem del barri de Bonavista d’Olot.
Aquesta Ruta és marcada per cartells, d’uns dos quilòmetres entre els termes d’Olot i les Preses, dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Va ser inaugurat el mes de Maig de 2018.
Podeu conèixer més dades sobre aquesta Ruta a :
Us passo un enllaç sobre una activitat realitzada en aquest Bosc terapèutic :
Anar a caminar o a fer un passeig per un parc o per un bosc en un dia de fort vent o tempesta,
és una temeritat fer-ho, millor que s’eviti perquè podria causar un ensurt.
Durant la primavera i l’estiu, moltes branques velles es van secant o podrint, així com troncs, molts d’ells s’aguanten gràcies a altres branques o arbres,
però, un canvi important del temps, amb fort vent o tempesta, fa que puguin desprendre’s i caure al terra.
També l’erosió del sòl, produïda per les intenses pluges o per una sequedat prolongada del terreny, pot provocar la caiguda d’arbres, siguin de petites o de grans dimensions.
Podem veure arbres que amb el pas del temps es van inclinant, el que pot comportar un perill al llarg temps.
Si esteu en un parc o bosc i comença una forta ventada continua, cal que us poseu en una zona de pocs o cap arbre evitant que us pugui caure alguna branca o arbre a sobre i patir un accident.
Normalment els Ajuntaments tenen cura del control de la salut del arbres en els parcs i jardins municipals,
procedint a la prevenció tallant branques i/o arbres que puguin suposar un perill;
Quan es talla un arbre se’n planta un en el seu lloc.
També, arribat el moment, en un parc es pot tancar l’accés i posar cartells a les entrades del perill que comporta l’entrada al recinte.
En el bosc és més difícil, es pot aprofitar quan es fa un tala controlada d’arbres i neteja de bosc, una part important són els propietaris forestals, Agents forestals, de les Diputacions, les ADEF., etc. però axó no és prou amb una important massa forestal com la que disposa Catalunya.
“Terrassa xifra en més de 100.000 els arbres caiguts pel vendaval del 9 desembre de 2014”, aquest va ser un titular de elperiodico, us passo detall :
fonts naturals, aigua, muntanya i més 