Per visitar La Font de Can Tiraïres us cal que us situeu al carrer Palència, just quan aquest s’ajunta amb el carrer d’Àlaba en Rubí, allí a mà dreta surten tres camins, cal anar pel del mig que entre al bosc, està indicat per un cartell,
i seguir sempre pel camí principal on arribareu a una cadena que barra el pas de possibles vehicles,
al poc estareu a la Font, a mà esquerra i emplaçada a tocar a l’autopista C-16.
La font és feta amb blocs de pedra que consoliden el terreny, amb una obertura al mig protegida per un enreixat de ferro per on surt l’aigua.
L’aigua surt per un broc de pedra, cau a una canaló que porta a un desguàs.
En la paret de damunt la font hi ha un rètol metàl·lic amb el seu nom i un altre que dona a conèixer de que l’aigua no és apta per al consum humà.
Per anar a la Font d’en Fàbregas, deixareu el vostre vehicle al final del carrer de Josep Mª Folch i Torres,
seguireu per un ample camí de terra,
que posteriorment agafareu per un estret camí que us portarà al bosc,
seguireu per la llera del riu Brugent que ens queda a la dreta.
Continueu riu amunt i en menys de 500 metres passareu a tocar de la font dels Capellans, al poc per una segona font
i després a l’esquerra, arribareu a la Font d’en Fàbregas.
Aquesta està adossada a la paret de la muntanya dins d’una obra feta de maons vistos, de planta rectangular, dins d’una volta.
En la paret lateral esquerra, està la font que l’aigua dona a una pica rectangular; en la paret dreta disposem d’un banc per seure, per sota del qual surt l’aigua sobrant directament de la mina.
En el fons hi trobareu una porta metàl·lica que dóna accés a la mina.
Una sorpresa enmig del bosc. Escultura inspirada en el déu íber Endobeles, eixint de la terra. Cap de senglar i cos d’home. Es troba en la partida de la Raca, en el terme de Borriol, molt prop de Castelló de la Plana.
És un itinerari terapèutic pel bosc de can Serra que es pot iniciar en un extrem del barri de Bonavista d’Olot.
Aquesta Ruta és marcada per cartells, d’uns dos quilòmetres entre els termes d’Olot i les Preses, dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Va ser inaugurat el mes de Maig de 2018.
Podeu conèixer més dades sobre aquesta Ruta a :
Us passo un enllaç sobre una activitat realitzada en aquest Bosc terapèutic :
Anar a caminar o a fer un passeig per un parc o per un bosc en un dia de fort vent o tempesta,
és una temeritat fer-ho, millor que s’eviti perquè podria causar un ensurt.
Durant la primavera i l’estiu, moltes branques velles es van secant o podrint, així com troncs, molts d’ells s’aguanten gràcies a altres branques o arbres,
però, un canvi important del temps, amb fort vent o tempesta, fa que puguin desprendre’s i caure al terra.
També l’erosió del sòl, produïda per les intenses pluges o per una sequedat prolongada del terreny, pot provocar la caiguda d’arbres, siguin de petites o de grans dimensions.
Podem veure arbres que amb el pas del temps es van inclinant, el que pot comportar un perill al llarg temps.
Si esteu en un parc o bosc i comença una forta ventada continua, cal que us poseu en una zona de pocs o cap arbre evitant que us pugui caure alguna branca o arbre a sobre i patir un accident.
Normalment els Ajuntaments tenen cura del control de la salut del arbres en els parcs i jardins municipals,
procedint a la prevenció tallant branques i/o arbres que puguin suposar un perill;
Quan es talla un arbre se’n planta un en el seu lloc.
També, arribat el moment, en un parc es pot tancar l’accés i posar cartells a les entrades del perill que comporta l’entrada al recinte.
En el bosc és més difícil, es pot aprofitar quan es fa un tala controlada d’arbres i neteja de bosc, una part important són els propietaris forestals, Agents forestals, de les Diputacions, les ADEF., etc. però axó no és prou amb una important massa forestal com la que disposa Catalunya.
“Terrassa xifra en més de 100.000 els arbres caiguts pel vendaval del 9 desembre de 2014”, aquest va ser un titular de elperiodico, us passo detall :
L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.
L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.
En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.
L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia
fonts naturals, aigua, muntanya i més 