Arbres – Plataners de la Font del Ferro de Sant Hilari Sacalm

Com cada Dissabte us presento dos articles

Son 6 els plataners que rodejant la illeta que forma la ubicació de la Font del Ferro de Sant Hilari Sacalm.

L’Ajuntament de Sant Hilari, el dia 7 d’abril de 2011, va com Arbre d’Interès Local a un dels plataners allí existents,

Commemorant l’Any Internacional dels Boscos.

Van participar amb dibuixos : Alumnes de 4t. Escola Guilleries i Col·legi Sant Josep del municipi.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Bosc de can Morgat de Porqueres

Avui seguim coneixen la natura que envolta can Morgat , en aquest cas el seu Bosc

La masia de Can Morgat està documentada al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l’estany,

esta envoltada d’arbres i de vegetació, situada en el municipi de Porqueres.

En la perifèria del Bosc de can Morgat, es troben diverses espècies d’arbres característics dels boscos mediterranis,

en les zones baixes a prop del llac de Banyoles i zones humides en les petites llacunes de can Margarit i en l’Aulina,

hi ha arbres de ribera amb gran quantitat de joncs i canyissars.

Per les rodalies de la masia de can Morgat, travarem alzines destacables, i també, roures.

Els pins, són els que predominen en les zones mes compactes de bosc i en les parts més altes de muntanya,

com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat.

De fet, tot aquest conjunt que envolta els terrenys de can Morgat, és frondós, amb arbres alts i antics.

I s’ha convertir en refugi de Fauna i de Pesca.

Per a preservar tot aquest ecosistema, cal que al visitar-ho seguiu plenament les indicacions que trobareu.

Es el Bosc de can Morgat de Porqueres, un espai natural que invita a conèixer-lo,

i realitzar alguna excursió o passejada.


 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Camp de Baix de Porqueres – 2ª Part #

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Font del Camp de Baix, es situada a dins del bosc de Can Morgat, sota del camí que voreja, protegit aquest per una barana de fusta.

La font es troba a uns metres per sota del nivell del sòl, uns esglaons ens faciliten l’accés,

l’aigua surt per un tub de ferro de la mateixa paret de la mina.

El problema es que desguassa malament  i reté al terra aigua enfangada.

L’entorn és molt bonic, frondós, humit i ple d’arbres grans, bon lloc per fer un passeig,

donat que esta a poca distancia de l’estany de Banyoles.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Que és un Bosc de Ribera ? – 2ª Part #

Com cada divendres us presento dos articles

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí.

A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.

Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials,

no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.

La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en general en els boscos de ribera dels Països Catalans:

  • Àlber (Populus alba)
  • Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
  • Gatell (Salix cinerea)
  • Om (Ulmus minor)
  • Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
  • Salze blanc (Salix alba)
  • Sarga (Salix eleagnos)
  • Tamariu (Tamarix sp.)
  • Vern (Alnus glutinosa)

Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.

El bosc de ribera és un espai amb un gran nombre d’espècies animals, en especial per les aus,  on tenen aliment i nombros arbres on fer el niu i portar a terme la cria.

Podem destacar en quant a aus : blauet, bernat pescaire, rossinyol, bord, abellerol, cuereta torrentera, oriol, picot, cuereta torrentera, les mallerengues, la merla comuna, martinet de nit i la merla d’aigua….entre altres aus.

En rèptils podrien veure,  tortuga de rierol, tortuga d’estany, serp d’aigua o d’altres de serp.

Amfibis, com Granota verda, Salamandra, altres tipus de granota.

En mamífers com turó, llúdriga, a banda de molts animals que no són propis del bosc de ribera però que en depenen per alimentar-se i beure-hi aigua.

Sense oblidar els insectes amb una gran varietat i nombre a la primavera i estiu.

En contrapunt, en zones poblades, industrials, pot haver un curs d’aigua, però el bosc de ribera pot ser escàs o nul,

desfavorint que hi hagin sers vius que visquin en aquella àrea.

Per tot aquests sers vius, es molt important que les aigües d’un bosc de ribera siguin netes i pures, tothom estem implicats, administracions, fabriques, masies, depuradores, urbanitzacions…  tots nosaltres som responsables de que es mantingui l’equilibri d’un Bosc de Ribera sà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Misteri del Bosc Tort de Pomerània Occidental, Polònia

Com cada Divendres us presento dos articles

El Bosc Tort (polonès: Krzywy Las), és un bosc amb pins de forma estranya localitzat a fora de Nowe Czarnowo a prop de la ciutat de Gryfino, de Pomerània Occidental, Polònia.

Aquest bosc amb 400 pins va ser plantat l’any 1930, quan encara es trobava a la província Germana de Pomerània.

Cada pi es corba bruscament cap al Nord just a sobre del sòl i torna a corbar-se cap amunt després d’una excursió lateral de 1 a 3 metres.

Es creu que es va fer servir alguna mena de tècnica o eina humana per fer als pins créixer d’aquesta manera però actualment es desconeixen tant els motius com el mètode.

S’ha especulat que els arbres es van corbar d’aquesta manera per crear fusta corba natural per fer servir en mobles o barques.

D’altres suggereixen la possibilitat que una Tempesta de neu podria haver corbat els arbres d’aquesta forma,

però …avui en dia, realment ningú sap que va passar-li als pins…!!!

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Viquipèdia

Recull d’Imatges : Ramon Solé – Autors de les Fotografies : Diversos internacionals

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Com fer una Repoblació Forestal pas a pas

Com cada dissabte us passo dos articles

La repoblació forestal o forestació,  és una plantació d’arbres amb l’objectiu d’establir un bosc. En els casos dels llocs on mai hi ha hagut un bosc, o on fa molt de temps que no n’hi ha per exemple per causes d’un incendi forestal, es parla d’aforestació.

La regeneració espontània del bosc no es considera una repoblació forestal.

La repoblació forestal està generalment motivada per l’economia, la necessitat de fusta o la voluntat de restaurar el paisatge i darrerament per la capacitat de captació de carboni (CO₂) que tenen les masses forestals.

Les repoblacions forestals a Espanya desprès de la guerra civil, es van fer més amb coníferes que no pas amb arbres de fulla ampla, però s’ha de tenir en compte que les coníferes acostumen a ser espècies pioneres que no són gaire exigents en la qualitat del sòl al contrari que els planifolis. Precisament els sòls on s’aforesta acostumen a estar molt degradats.

Veurem pas a pas com es planta un arbre petit, en les fotografies correspon a una repoblació realitzada amb pins, no cal dir que seria millor alzines o roures…

Una vegada que s’hagi decidit la zona a repoblar, cal fer els següents passos :

En primer lloc, transporteu els arbres en un recipient on el pa d’arrel de l’arbre es mantingui humit fins a prop on el plantarem.

Traureu les pedres i rocs d’on cal fer el forat, aquest serà en proporció a les dimensions d’arbre.

Una vegada tenim el forat fet, posarem a un costat  d’una de les parets, l’arbre, així es mantindrà mes recta i el vent  o la pluja forta de la primera temporada, no el corbarà.

Omplirem de terra el forat, tenint cura de no danyar l’arbre, sense presa.

Tot deixant com un petit clot a les rodalies del arbre,

perquè quan plogui es pugui així recollir millor l’aigua.

Per últim, amb la ma o millor amb els tacons de les sabates, pressionar la terra posada, sempre amb cura de no danyar l’arbre.

S’aconsella fer les repoblacions entre octubre i desembre, traiem el mite de fer ho per la primavera, de març a maig, patirien o be, massa humitat al desenvolupar noves fulles o es sacaria l’arbrer donant la mort.

En pocs mesos l’arbre va morir. Que va fallar?

Al ser una repoblació, no podrem poder regar periòdicament, els arbres quedaran exposat durant molts anys a la climatologia i ara, el canvi climàtic.

Us passo un exemple de consells de plantar arbres d’una Web de Balears :

http://www.mallorcaweb.net/boscos/Com%20plantar.htm

En la Jornada de Recuperació de la flora de la riera de la Betzuca, organitzada per Sant Quirze Natura amb altres entitats, que va ser realitzada el dia 19 de Novembre de 2019, podem veure amb imatges com es va portar la tasca i en aquest cas quines van ser les plantes que van introduir al marge de la riera, us passo l’enllaç :

http://www.sqvnatura.org/activitats-2019/

Moltes són les entitats de voluntaris que cada any organitzant plantades d’arbres i flora a reu de Catalunya.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Avui destaquem : La Font de la Teula d’Olot

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles 

Per anar a la Font de la Teula , cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell

seguiu  i deixeu un senderó a la dreta que us portaria a la Font del Molí de Collell que ja us vaig fer un article,

si hi es, trobareu un gruixut  arbre que us barra el pas i que teniu de passa per sota…

A la estona sortireu fora del bosc, on en un arbre veureu un cartell orientatiu per anar a la Font de la Teula,

A partir d’aquí cal tenir cura de no equivocar-se de camí, hi ha que intuir-lo i de nou entrareu a un bosc,

Entre la vegetació veureu signes d’aigua

i la Font de la Teula,

i cal baixar per un sender fins on està aquesta font,

sempre hi ha molta aigua,

surt per un gran tub adossat a una cisterna.

L’aigua cau lliurament al terra, no disposa de pica.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador – Fotografies : Dora Salvador

Un passeig pels bosc de ribera del riu Ges

Com cada divendres avui us presento dos articles

Us invito a fer un passeig pel bosc de ribera a prop del riu Ges.

Un dels llocs mes habituals per fer-ho és en la zona on havia agut l’antic Balneari de la Font Santa, avui poc en queda, està en runes.

Així com les seves fonts que ja m’he referit alguna altra ocasió.

Aquesta vegada, prenem atenció els arbres a tocar del riu Ges.

Son uns espais planers i ombrívols plens de plataners, si aneu en la tardor tindreu que trepitjar la catifa de fulles, que tant agrada els nens…Resseguiu  pel costat d’aquest riu que sempre mostra les seves aigües tranquil·les.

Anireu passant pel costat d’altres tipus d’arbres com freixes, verns, faigs, algunes pollancres, oms, tells, bedolls, i també l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.

Si no feu soroll, podreu gaudir del cant de molts ocells que fan vida en aquest paratge natural,

I poder veure algun bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds…Us poden ajudar a descobrir els diferents tipus de flora i fauna presents a la zona gràcies als plafons existents.

Us passo un itinerari circular i fàcil de poder fer, extret de naturalocal :

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-pere-de-torello/pel-riu-ges-descobrint-sant-pere-de-torello

Teniu a prop de la carretera,  l’Aqüeducte de l’Anijol que és molt antic.

Trobareu en La Font Santa,  el PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Torelló fins a Vidrà.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Bosc de les Creus, ritual o art ?

Com cada divendres us presento dos articles !

El 26 de juliol de 2015 el foc forestal va afectar i arrasar més de 1.200 hectàrees de bosc prop de la carretera de can Massana a Montserrat  i Òdena.

Era trist i desolador veure un paratge verd i que en poques hores pel pas del foc es va convertir-se en cendres i un paratge negre.

D’aquelles cendres en sortiria una de les mostres artístiques més colpidores, originals que podia servir per que la gent quan passes pel lloc, medites que un foc forestal, destrueix la natura, els bens i també en ocasions, vides.

El Bosc de les Creus és un projecte de Marc Sellarés a partir d’un bosc cremat convertint les restes en més de 1000 creus com un ritual de dol i expressió de sentiments

i un testimoni que durant mes de 50 anys no tornarà ha estar com estava havans del incendi.

Un any desprès elpais es fa ressò d’aquell important incendi forestal i de la col·locació de la creu número 1.293, us passo aquell article :

https://cat.elpais.com/cat/2016/07/25/catalunya/1469475242_852949.html

Com diem, compta amb 1.293 creus, tantes com hectàrees cremades, l’última, col·locada a 12 metres d’alçada.

El bosc de les Creus, creat pel bomber Marc Sellarès va voler expressar el dolor del bosc cremat del bosc cremat  en aquet tràgic dia, i que va afectar part del municipis d’Òdena, El Bruc, Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola.

Us passo un Video on el propi autor i bomber,  Marc Sellarès parla del Bosc de les Creus :

https://www.youtube.com/watch?v=WOiutyYyd-Q

No sols a peu de Montserrat es van posar creus als boscos cremats, us invito a obrir aquest enllaç que us passo, i veure altres llocs del Mon que també ho han fet :

http://www.theforestofthecrosses.cat/

Marc Sellares, va crear  aquesta imatge de les Creus,

per on havia hagut un bosc verd, per tal que els fets no quedessin en l’oblit…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles

Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina a principis del segle XX.

Tothom de la família estava implicat, amb més o menys intensitat, en el treball, tant els homes com les dones, tant els vells com els joves i diríem que, fins i tot, els menors.

Quantes més terres en tenien més dur era, quan més animals de granja, més feina hi havia, amb moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any,

per tant, no es disposava de dia de festa, només, amb motiu d’algun esdeveniment, com podia ser un naixement, un casament o la defunció d’un familiar, es parava unes hores de treballar, però la vida rural era exigent, si es volia seguir vivint del camp, del bosc i/o de la granja,

i no havia una data de jubilació, mentre es pogués treballar i el cos tirés endavant, la gent cada dia anava al camp, al bosc o a la granja a ajudar-hi.

A primers del segle XX, la feina era bàsicament manual, amb eines molt rudimentàries, axó sí, es feia servir animals per ajudar en les grans feines, com llaurar o fer de tir, com bous, cavalls, ases …

Quan era el moment de màxim treball, si s’ho podien permetre els amos, es contractava gent de fora, per unes setmanes o per varis mesos, segons la feina a fer, molts eren els mateixos cada any,

en aquelles èpoques, es podia veure, sobre tot als camps, molta gent amb quadrilla a primera hora, quan despuntava el sol i fins que es feia fosc,

i molts d’aquests grups eren dones que ho recollien manualment, era una dura feina aquesta,

havien d’estar tot el dia amb l’esquena molt doblegada, amb una pausa molt curta per fer l’àpat…

Anaven passant les dècades i als grans camps ja es veia algun tractor substituint la feina que sempre s’havia fet amb animals.

Les dones rurals participaven activament a les granges, donant de menjar als animals, cuidant de la neteja d’aquests o munyint les cabres, ovelles i/o vaques.

També s’ocupaven de matar algun animal per cuinar-lo.

Fer el menjar de la casa, era feina de la dona, havia de tenir-ho preparat per quan arribés a casa tota la família i fins hi tot, a vegades, pels treballadors/res fitxes o temporers.

També, s’ha d’incloure com a feina dels llocs rurals, el transport de tot el que es recollia al camp o a la granja, amb carros o, anys més tard, amb camions.

I, sovint, vendre les fruites i hortalisses al mercat, també era feina de dones.

Us deixo amb unes imatges curioses :

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet