Que és un Sender de gran recorregut ?

Un Sender de gran recorregut, les seves sigles és de : GR ® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km.És utilitzat principalment per excursionistes, que transiten per llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.Tot passant per camins per a ciutats, pobles, masies, castells, ermites, fonts, ponts, per bosc i camps…etc.Els Senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i ciutats.A Catalunya el total de camins de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km.Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram.Se senyalitzen amb els colors : vermell i blanc.Cal conèixer les seves senyals que son bàsiques : poder seguir, no passar, de canviar de sentit a dreta o a esquerra;les trobareu pintades, en parets, roques, en el tronc d’un arbre i en altres punts del tresat i que es permeti pintar i ser vistes fàcilment i a doble sentit, segons d’on vingui la gent.També, al inici o llocs importants del recorregut, es pot trobar indicat per un cartell i coincidir amb altres senyals locals o oficials.En Parcs Naturals, podent estar senyalitzats en recorregut, en fites de fusta o ferro.Per a mes dades podeu consultat a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

Cal respectar les senyals, el medi ambient, material urbà i rural en el seu pas per part de la gent i excursionistes.No està permès canviar senyals o pintar camins amb el mateix color; hi ha una xarxa de cuidadors del GR per portar a terme de nou el repàs de la senyalització i/o solucionar problemes derivats a possibles canvis en els camins, i poder actualitzar-ho.Si feu algun recorregut, podeu informar-vos prèviament, hi ha llibres i plànols sobre GR, sabreu així la distancia i temps aproximat i poder planificar el recorregut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Vells arbres viuen amb ajuda

Com cada dissabte teniu dos articles sobre Arbres

Els arbres, com les persones, poden caure al terra, si a sobre son uns vells arbres, mes possibilitats en tenen.Podent ser per varies raons que un arbre pugui caure :

  • Haver crescut en un terreny no estable.
  • Estar poc arrelat.
  • Ventades i turmentes.
  • Haver-se arrelat de petit i crescut amb una posició inclinada.
  • Altres motius.

Un arbre que ofereixi perill per la seva inclinació, moltes vegades s’opta per tallar-lo, ho tenim els cassos en la via publica o en parcs.Moltes vegades fent una sortida o excursió al bosc, trobarem arbres ja caiguts i morts, que els insectes i el temps, l’aniran poc a poc consumint.En algunes ciutats i pobles, en exemplars d’arbres destacats, els han protegit, per que no acabin caient i sucumbint.La formula mes habitual, es posar una columna de ferro que aguanti l’arbre,o, per medi d’un cablejat, l’arbre així quedi subjecta per varis punts al terra,també, es pot utilitzar, troncs per les rodalies seu com a punt de subjecció, com el cas del conegut Pi d’en Xandri a Sant Cugat del Vallès.Es podria considerar anar en contra de la decisió de la natura, però un arbre destacat i gran, sempre es millor ajudar-lo a que segueixi vivint amb ajuda…

 

Texts i Fotografies : Ramon Solé

Parc Fluvial del riu Ripoll, el Bosc de la Verneda de Barberà del Vallès

Com tots el diumenges avui us presento dos articles

El riu Ripoll compta al llarg del seu curs pels municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, o pel exemple a Barberà del Vallès, d’espais als seus marges destinats al pas de vianants i ciclistes i amb llocs d’estada.Alguns trams dels marges de la llera estan urbanitzats i/o acullen activitats industrials.El projecte d’ampliació de la zona de passeig i del que ja gaudeix la ciutadania, s’ha basat principalment en adequar les amplades dels camins a la seva funcionalitat, obtenint unes millors condicions de seguretat vial, per els vianants i ciclistes.Hi ha un lloc, conegut com el Bosc de la Verneda, que està situat al final del carrer Monturiol, on teniu que passar per una amplia zona industrial de Barberà del Vallès.Una vegada que passeu el Tanatori Municipal, el carrer fa una baixada, i us cal en la primera corba deixar-lo per seguir per un camí ample de terra que surt per l’esquerra,i que us entra al Bosc de la Verneda.Aquest petit bosc, esta format bàsicament per alzines i pins, amb matolls de diferents especies vegetals.El camí va perdent nivell, fins arribar a la cota baixa, front els horts municipals.Si aneu amb vehicle millor deixeu-lo en la zona que està paral·lela al riu Ripoll.Unes cadenes, no permeten accedir amb vehicles a motor, per dins del Bosc de la Verneda.En aquets espai natural, disposa de varies taules i bancs de fusta, per fer un àpat, papereres i contenidors,fins i tot per deixar les bicicletes, tot aquest material es fet de fusta per ser mes respectuós amb el medi ambient.El Bosc de la Verneda, és un espai natural, que esta molt cuidat i la major part del dia disposa d’ombra dels arbres o llocs per gaudir del sol.Cal dir que no es pot fer foc en el bosc de la Verneda, en cap època de l’any i no disposa de barbacoes.Si aneu a aquests Bosc, tindre cura en deixar-lo net i ser respectuós amb la natura,Des d’aquest punt podeu fer varis recorreguts que ja us he descrit en altres articles del municipi de Barberà del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Parc i Bosc dels Pinetons de Ripollet

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres

Per visitar aquest gran Parc del Pinetons de Ripollet, hi ha varies avingudes o carres que us portaran, com l’avinguda Catalunya, La Rambla del Pinetons, l’avinguda Maria Torras, l’avinguda del Mediterrani, entre altres carrers.El Parc dels Pinetons és un parc d’onze hectàrees de superfície situat al nord de Ripollet, tocant a Barberà del Vallès.El parc és totalment obert i té una part més urbanitzada, a tocar de les noves zones residencials de Ripollet, i una de més naturalitzada, que s’identifica amb el paisatge proper.El Parc disposa de brollador, jocs infantils, àrea de pícnic, barbacoes, cafeteria, fonts d’aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar i WC.També, i des de fa pocs anys, s’hi troba la Casa Natura, un equipament municipal on es treballa l’educació ambiental al municipi.En un extrem del Parc, el que dons a la Rambla del Pinetons, hi ha els dipòsits d’aigua i el Bosc del Parc dels Pinetons.Es una zona que s’ha volgut mantenir natural, amb bosc de pi, i gespa natural.Des d’aquest punt, es pot veure una part de camps del torrent de can Duran del municipi de Montcada i Reixac i de Santa Perpetua de la Mogoda.Es un Parc on la gent de Ripollet i rodalies hi va a passar-ho be, fer un àpat, caminar, passejar, amb bicicleta… i entre setmana podem trobar,  alumnes i professor d’alguna escola del municipi.L’essència principal son els pins, qui li donen el nom al Parc.

 

Nota : Les fotografies corresponen sols en la zona del Bosc del Pinetons.

Recull de dades : Viu el Vallès i Ajuntament de Ripollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Que sabem del llorer ?

El llorer, també conegut com a llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies. És un arbre perennifoli que pot arribar fins als 10 m d’alçària; les fulles, amb una mida aproximada de 10 x 4 cm, són de color verd foscEl llorer, te molta simbologia i molt utilitzada en la mitologia, per exemple : és símbol de victòria, de virtut i d’immortalitat. La corona de llorer és el triomf sobre la mort. Dins  la  cultura  grecollatina  el  llorer  era  un  arbre  sagrat  i  simbolitzava  la  glòria  i  la  saviesa.Té l’origen en els triomfs romans, en què es coronava els generals victoriosos; també,  l’edat mitjana,  es feia servir aquesta planta per coronar els poetes, els artistes i els savis.Avui en dia, és tradició portar-ne branques de llorer a beneir el Diumenge de Rams per commemorar l’entrada de Jesús a Jerusalem. També s’ha utilitzat, en l’ornamentació de pedra decorativa de cases o edificis, en monedes, etc.El podem trobar tant en jardins i parcs públics, com de forma natural, en el bosc i en jardins de cases i xalets particulars.Les fulles de llorer, es fan servir per condimentar el menjar que dona un bon sabor i és una planta molt utilitzada en medicina.Ja sabeu algo mes del Llorer…!

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Suro d’en Santos de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.De fet, la comarca de La Selva,  era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.Quantes histories ens podria explicar?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com són les rodalies de Cardedeu ?

Cardedeu és una vila i municipi de la Comarca del Vallès Oriental, amb una població de més de 18.000 habitants i forma part de la subcomarca del Baix Montseny.Les rodalies és un entrecreuat de camps i bosc.Axó fa, que hagi una bona harmonia entre el cultiu i la vegetació.Poden comptar una seixantena de masies els seus vorals d’aquest municipi.En documents escrits,  ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals.L’aigua per regar els camps prové en general de pous; de rieres n’hi ha poques i l’aigua en elles es nul·la, si no ha plogut amb força recentment; l’accepció seria la riera de Cànoves, que amb mes o menys cabal si pot comptar.Trobarem alguna granja, també hípiques, entre altres i podem veure pasturant cabres i ovelles.El bosc es bastant net amb matolls, generalment esta format bàsicament de Pins, pinyoner i blanc i bosc d’Alzines, algun Roure i d’altres arbres.Aquest boscos no son gran extensos, rodejats de camps, si miréssim des de l’aire veuríem, el constant canvi entre camps de diferents tonalitats i el verd del bosc.També, a l’estar en aquest entrecreuat de camps i bosc, afavoreix molt, en cas d’incendi, que no es propagui tant ràpidament  i frena el foc, i fer millor les tasques d’extinció.Esta farcit de camins i pràcticament tots i en cada cruïlla important, es troba senyalitzada, per tant es poden fer molts i diferents itineraris.Cal vigilar que no ficar-se en algun camí que porta directament a una casa o masia, en general és troba indicat al inici de la entrada que es d’us privat i cal respectar-ho.

En definitiva, a qualsevol època de l’any, es bonic gaudir del paisatge, els camps, les masies, el bosc, fent una passejada per les rosalies de Cardedeu.

 

 

Recull de dades : Viquipédia i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Municipal Bosc de Ca la Tona de Canovelles

Avui us presento com cada diumenge dos articles

El Parc Municipal Bosc de Ca la Tona de Canovelles, esta situat  al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Canovelles, en l’avinguda de Canovelles i el carrer Isidre Duran.Està format per un antic bosc d’alzines amb una part intermèdia plena de pins.El bosc de Ca la Tona disposa,  d’una zona de jocs infantils, un pícnic, amb 8 taules i bancs de fusta, i una font.Compta amb una zona d’esbarjo per a gossos.El parc està tancat durant la nit, per evitat ensurts i malifetes.El bosc de Ca la Tona és el centre d’algunes de les festes populars que es fan a Canovelles, com són, la marxa popular o l’arrossada de Festa Major.Us passo un enllaç amb la relació de Parc del Municipi de Canovelles :

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/patrimoni/parcs-places-i-boscos/

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles

Text i Fotografies : Ramon Solé

Actualitat : La sequera al Bosc durant l’hivern d’aquest any

Desprès d’una tardor molt generosa en pluges a pràcticament per tot Catalunya, ens hem trobat amb una sequera durant l’hivern d’aquest any, molt severa, diríem que casi no ha caigut ni una gota…El bosc i sota bosc, comencen a fer signes de mancança hídrica, sobre tot en superfície.Es evident a simple vista la sequedat en plantes i gespa natural que depenent de l’aigua majoritàriament.Alguna planta, esta cremada o seca, en definitiva morta en superfície.Altres estan perdent la seva coloració verda per un color groc pàl·lid i es troben retorçades, com si patissin el mal d’aquesta sequera tant continua.Rius, rieres i torrents, o baixen aigua com si fora l’estiu o es troben secs.Fonts naturals que tenien que reviure durant les pluges de l’hivern i estar amb un bon doll d’aigua, les veiem minses o seques.Sols ens queda d’esperar que la primavera ens porti pluja suficient per aguantar els mesos de l’estiu…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aiguabarreig riu Tort amb riu Ripoll a Sabadell

El riu Tort és un curs d’aigua del Vallès Occidental, afluent per l’esquerra del riu Ripoll.

riu Ripoll

Neix a Castellar del Vallès i durant els primers quilòmetres és anomenat també torrent del Cementiri.

riu Tort – Arxiu Rasola –

Passa per Puigverd, can Casamada, can Torrents, can Vilar i la Torre del Canonge.Te l’aiguabarreig amb  al riu Ripoll, passat el Turó d’Arraona, al peu de l’antic castell, entre el Raval d’Amàlia i el parc del Taulí al terme de Sabadell.Antigament, en passar per la fàbrica Ricard feia una gran volta coneguda pel meandre del Toixó.

Punt de l’Aiguabarreig

Les terres que quedaven entre el riu Tort i el riu Ripoll ja es regaven al segle XIV.

Punt de l’Aiguabarreig

riu Ripoll

La riba i boscos de les rodalies del riu Tort, és un dels espais més ben conservats del rodal de Sabadell, amb elements ecològics i de connectivitat importants.En la seva capçalera destaquen els boscos de ribera, la vegetació pròpia d’un medi més humit i el bosc d’alzinar.

Aiguabarreig del Riu Tort amb el riu Ripoll

El riu Tort és un curs superficial de poc cabal que es nodreix de l’aigua de petits manantials.

riu Tort

En el tram final del seu recorregut, el cabal desapareix degut a les captacions d’aigua que fan les empreses allà ubicades, a banda de les que es deriven de l’existència d’horts moltes vegades il·legals.

riu Ripoll

En quant a la fauna que hi trobem, destaquen els vertebrats com a senglars, toixons, fagines, guineus, ratolins, musaranyes entre d’altres, així com la important presència d’una gran varietat de classes d’ocells.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell , Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador