Actualitat : La sequera al Bosc durant l’hivern d’aquest any

Desprès d’una tardor molt generosa en pluges a pràcticament per tot Catalunya, ens hem trobat amb una sequera durant l’hivern d’aquest any, molt severa, diríem que casi no ha caigut ni una gota…El bosc i sota bosc, comencen a fer signes de mancança hídrica, sobre tot en superfície.Es evident a simple vista la sequedat en plantes i gespa natural que depenent de l’aigua majoritàriament.Alguna planta, esta cremada o seca, en definitiva morta en superfície.Altres estan perdent la seva coloració verda per un color groc pàl·lid i es troben retorçades, com si patissin el mal d’aquesta sequera tant continua.Rius, rieres i torrents, o baixen aigua com si fora l’estiu o es troben secs.Fonts naturals que tenien que reviure durant les pluges de l’hivern i estar amb un bon doll d’aigua, les veiem minses o seques.Sols ens queda d’esperar que la primavera ens porti pluja suficient per aguantar els mesos de l’estiu…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aiguabarreig riu Tort amb riu Ripoll a Sabadell

El riu Tort és un curs d’aigua del Vallès Occidental, afluent per l’esquerra del riu Ripoll.

riu Ripoll

Neix a Castellar del Vallès i durant els primers quilòmetres és anomenat també torrent del Cementiri.

riu Tort – Arxiu Rasola –

Passa per Puigverd, can Casamada, can Torrents, can Vilar i la Torre del Canonge.Te l’aiguabarreig amb  al riu Ripoll, passat el Turó d’Arraona, al peu de l’antic castell, entre el Raval d’Amàlia i el parc del Taulí al terme de Sabadell.Antigament, en passar per la fàbrica Ricard feia una gran volta coneguda pel meandre del Toixó.

Punt de l’Aiguabarreig

Les terres que quedaven entre el riu Tort i el riu Ripoll ja es regaven al segle XIV.

Punt de l’Aiguabarreig

riu Ripoll

La riba i boscos de les rodalies del riu Tort, és un dels espais més ben conservats del rodal de Sabadell, amb elements ecològics i de connectivitat importants.En la seva capçalera destaquen els boscos de ribera, la vegetació pròpia d’un medi més humit i el bosc d’alzinar.

Aiguabarreig del Riu Tort amb el riu Ripoll

El riu Tort és un curs superficial de poc cabal que es nodreix de l’aigua de petits manantials.

riu Tort

En el tram final del seu recorregut, el cabal desapareix degut a les captacions d’aigua que fan les empreses allà ubicades, a banda de les que es deriven de l’existència d’horts moltes vegades il·legals.

riu Ripoll

En quant a la fauna que hi trobem, destaquen els vertebrats com a senglars, toixons, fagines, guineus, ratolins, musaranyes entre d’altres, així com la important presència d’una gran varietat de classes d’ocells.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell , Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

 

Itinerari : Bany de Bosc a Sant Antoni de Vilamajor

Cada diumenge us presento dos articles !

El itinerari de Bany de Bosc de Sant Antoni de Vilamajor, està situat molt a prop del municipi.Per anar-hi, us cal que sortiu pel carrer de Freixeneda, que a les últimes cases passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de la dreta que indica Can Quintana,una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure, on podeu deixar el vehicle, i és on s’inicia pròpiament aquest Itinerari.L’Itinerari esta delimitat per el Sot de Mal infern i La Riera de Brugueres i el Bosc de can Gol i can Feu.Aquest Bosc de Bany,  s’endinsa en un bosc mediterrani i força humit; compost per roures, alzines, pi pinyer, plàtans entre altres especies.Es tracta d’un recorregut relativament curt i net de qualsevol obstacle i molt senzill, que grans i petits poden fer-ho amb algo mes de 1hora 30 minuts.L’idea és enriquir de les grans propietats terapèutiques que ens aporten els boscos, ja sigui escoltant, meditant o realitzant qualsevol tipus d’activitat que ens ajudi a relaxar la nostre ment i a més a més tenir la capacitat d’adquirir tots els beneficis a nivell de benestar emocional.Es important fer el recorregut amb silenci, poder escoltar, les nostres pitjades, el soroll de l’aigua pel pas del torrent, el cant dels ocells, en fi sentir i notar la natura que ens envolta.Llegir el cartells que us van indicant pas a pas el que s’ha de fer.

També uns cartells mes petits col·locats en lloc estratègics, us donaran frases per la meditació.Trobareu un espai per fer diversos exercicis de Ioga.

 

Al final del recorregut, un banc de fusta per poder meditar les sensacions recollides en haver fet el recorregut.Informació sobre el Bosc Terapèutic :

http://www.accionatura.org/explora/projectes/boscos/selvans-boscos-terapeutics/Des de l’any 2017 , en la província de Girona hi ha tres boscos Terapèutic i singulars per la seva qualitat paisatgística i la presència d’arbres centenaris, com el cas de Caldes de Malavella (Can Fornaca), Girona (Palau-Sacosta) i Vidrà (Les Torrenteres). Cal dir que hi ha un instructor que indica el que este de fer, hi ha un preu per assistent.Si no coneixeu l’ itinerari de Bany de Bosc de Sant Antoni de Vilamajor, us recomano fer la visita, obert a la gent donat que forma part, també de itineraris de la zona.Es important que respecteu el material de l’Itinerari així com la Natura que us envolta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Microclima en el Bosc o Camp

Si miréssiu detalladament en el Bosc  o Camp, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a la vegetació i llocs que hi ha, on poden desenvolupar la seva vida en el Bosc o Camp.Efectivament, en un bosc o camp, en qualsevol lloc es bo per que podeu trobar i identificar insectes o altres petites especies com amfibis i rèptils.Podeu mirar, en basses, fonts, rius, camps conreats, en els troncs d’arbres, sota de pedres o rocs, troncs que s’estan podrint, en les flors naturals, en un camí o senderó, herbes, en una paret d’un edifici en el camp… seria una llarga llista.Us recomano si no sou experts en insectes, millor adquirir un bon llibre que parli d’insectes, penseu que no tots els tipus d’insectes estan en la mateix territori o zona,i mes us diré, hi ha comarques mes seques i altres mes humides a Catalunya, tampoc,  no es el mateix viure en uns boscos en zona costera que a alta muntanya,  que afavoreixen tenir un tipus concrets d’insectes o petites especies segon el lloc.Jo mateix de petit gaudia molt quan el meu pare em portava a descobrir insectes i vàrem fer una col·lecció molt complerta…De quins insectes son mes predominants en qualsevol lloc, escarabats, formigues, cucs, cents peus i milpeus, papallones, marietes, i una varietat amplia d’insectes voladors de molts tipus…i que es troben de munt de flors pel pol·len.A vegades m’han preguntat gent si es sap quan insectes hi ha en el mon ?Sols penseu en un formiguer quantes cents de formigues el formen, ens impossible respondre aquesta pregunta.Els insectes formen una important part dintre de Medi Natural i el Microclima d’un espai concret,eliminant-los destruïm un equilibri fundamental per la nostra vida.

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Ramon Solé

 

Arbres – El Roure i L’Alzina destacables del Parc de La Serreta de Cardedeu

Aquest passat dijous, us vaig fer l’article del Parc de la Serreta de Cardedeu. Avui us presento els dos arbres mes destacats d’aquest parc, un Roure i una Alzina.El Roure, esta al cotat mateix del camí a la Serreta, aquest fa una certa pujada i l’arbre el trobem al costat dret. Es majestuós i amb troc ample i ramatge vent enfilat.L’Alzina, es relativament jove, la que fa que sigui destacable es el seu ramatge arrodonit, amb una quantitat de branques i fulles que el fan molt espès, i extremadament arriben a nivell del terra.Està situada L’Alzina, front el mirador de la Serreta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Microclima en el Jardí de casa

Si miréssiu detalladament en el Jardí de casa, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a la vegetació que hi ha viuen en ell i gràcies a ell;i si a mes a mes, teniu un petit estany de peixos, es on trobareu mes insectes.Insectes que hi viuen i també mengen, gràcies a la humitat de regar las plantes,  tenen un clima adequat.Diem que viuen al nostre jardí, entre testos, sota terra o sota una pedra, fulles, dins d’un arbre, en la llenya… qualsevol lloc es bo tindre el cau en un Jardí.En general en un jardí hi trobem plantes amb flors, cosa que molts insectes son atrets per la olor.Quins insectes podem veure?, una varietat com si estiguéssim al bosc, des de cargols, a centpeus o milpeus, escarabats de molts tipus, cucs, aranyes ( amb les seves teles) papallones, formigues…I per l’estany, libèl·lules, abelles, granotes, salamandres…La llista podria ser molt llarga.Si teniu un Jardí petit o gran, no importa, podeu fer un ull per saber quins insectes son els mes habituals en anar-hi.Son uns hostatges diminuts que forment part del microclima d’un Jardí.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Jordi Serra i Ramon Solé

 

Abans i ara, de la Font de can Pujol a Palau de Plegamans i Solita

En les dècades dels anys 1970,1980,1990 …  havia sigut la Font de can Pujol de Palau de Plegamans i Solita, un lloc de trobada de famílies, amics, gent que molts dissabtes i/o els dies festius hi anaven a passar el dia, i és repartien per grupets de gent amb taules i cadires en les seves rodalies, a fer fontades, … i pot ser que seriant les últimes fontades en aquest municipi de forma tant general.La gent anava a la Font de can Pujol a recollir la fresca aigua que rajava per un gruixut tub i que omplia la Bassa – Safareig  del seu costat, un aigua “Bona”…La Font de can Pujol, estava i està situada a peu de bosc i al costat del camp conreat, a l’esquerra  de l’ antic camí que porta a la masia des de Palau de Plegamans, pel costat de la riera de Caldes.Un lloc amb diversitat d’arbres, destaca a sobre de la font, un pi molt allargat, per les rodalies hi ha diverses alzines i algun roure…entre altres tipus d’arbres.“ En fa recordar quan el meu pare i jo a principis dels anys noranta del segla passat, i era un dia festiu amb molta gent per aquesta zona, se’ns va demanar per part d’una senyora molt nerviosa que feia moltes hores que havia perdut el seu home i dos fills pels bosc…en menys de mitja hora els vàrem localitzar i senzillament estaven no massa lluny, buscant bolets…”El bosc de can Pujol, connecta amb el bosc de can Marimon, no son uns boscos espessos de vegetació, tot el contrari, son molt planers. per ho així mateix, son molt bonics, ja vàrem dedicar un article fa poques setmanes.Parlem de la Font de can Pujol en l’actualitat, com en molts dels casos, la mancança de pluges durant aquest últims anys, ha fet que aquesta font abundant, ara com ara, sigui un rajolí minso d’aigua o estigui bona part de l’any seca.Així també, podem veure en l’actualitat que la Bassa – safareig, esta seca i plena de herbes, en lloc de plena d’aigua en aquells temps, és podia regar els camps de les rodalies de la finca de can Pujol, ara ja ni pensar-ho…Cal dir que les rodalies de la Font de can Pujol, continua sent un bon espai per poder fer una estona de parada durant una excursió o caminada per les rodalies, i gaudir d’una certa tranquil·litat i escoltar com cantant els ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La muntanya ens ofereix : Colors, olors, silenci, sorolls i molt mes …!

En la Muntanya, tenim una varietat de Colors, sigui per la temporada en que ens trobem, sigui pel lloc.Segons l’època de l’any en el bosc podem apreciar les tonalitats de verdor.Sent mes o menys intens el seu colorit, es mes verd intens quan plou a dojo, i també, mes sec amb pols un marro mes fosc, en llocs que faci temps que no plou o en escassa vegetació.El color de sol naixent o sol que és pon, és fantàstic.El blanc de la neu intens de recent caiguda, que ens poden encegar-nos de tant mirar.Les Olors, ens omplen els nostres sentits, com notem una vegada que ha plogut,  a terra mullada, frescor, a netedat ambiental…L’esplendor de les flors de tot tipus i colors que sobre tot en la primavera ens envaeixen els camps i boscos.Durant al bon temps, fer una carn a la braça ( en lloc autoritzat), és una sensació d’olor esplèndida.Silenci, en el bosc, en el camp, en la muntanya, …es ple de silenci, un silenci que a vegades el sentim, el notem.El mirall d’aigües clares i manses…La mort, present també dins la natura, és trist trobar-nos un animal mort, un arbre,  per ho, forma part del cicle de la vida.El Soroll del arbres gracies a les refregues del vent,Els diversos cants d’ocells petits i grans.El escoltar una font, que ens fa mirar com surt de la terra amb un bon doll d’aigua cantarella.El transcurs de l’aigua d’un riu o riera, un soroll constant .Un soroll diferent, al de les zones industrials dins, o a prop de camps i/o el bosc…El soroll d’un ser viu per dins del bosc, entre mig de les herbes.Mireu d’anar a descobrir el que ens ofereix avui la Muntanya, el bosc, el camp…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador, Fidel Rodríguez , Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Vista Alegre de Ribes de Freser

Per anar a La Font de Vista Alegre, teniu que fer el mateix camí per anar a la Font de la Teula, tal com us vaig indicar el diumenge passat i us recomano que ho feu tot caminant.Al costat de la Font de la Teula, hi ha un senderó que remunta pel mig del bosc, al poc hi ha la Font de Vista Alegre, al costat esquerd del mateix caminoi.Fa una certa esplanada amb una taula molt rústica de pedra, no gaire gran.A banda i banda de la Font, un seient de pedra a peu de paret.L’aigua cau no massa abundant, a la pica trencada. És un lloc tranquil per sentir la natura…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Bosc de Torre Marimon de Caldes de Montbui

La finca Torre Marimon de Caldes de Montbui,  te una extensió de 115 ha, de les quals 60 són de bosc, 50 de conreus i les restants estan ocupades per edificis i camins.Des de fa dècades, s’ha distingit el seu Bosc per els seus notables arbres, sobretot dels Pins pinyoner  i de Pins Blanc, es un bosc ple d’ells.Per anar hi, s’entra des de les carreteres que portant a Torre Marimon, la  BV-1424 o la BV-1423.Concretament, front la zona d’estada, s’agafa aquest camí ample que us portaria fins Palau Salita i Plegamans.Un Bosc antic amb arbres alts i grans, Bosc amb vegetació diversa, en un terreny molt planer, i bona part d’ell es molt bonic.Per ho, hi ha dos elements que en l’actualitat no afavoreixen el medi natural d’aquest Bosc, una és la depuradora,  i l’altre, els arbres que varen ser abatuts durant una gran tempesta.Aquest arbres, majoritàriament vells Pins, han sigut retirats en bona part d’ells.Us invito que feu el recorregut, com molta gent ho fa, a peu, corrents, portant el gos, en bicicleta…o simplement tot fent un passeig; un dels camins passa per la riba dreta de la riera de Caldes.En la zona que esta mes propera a Torre Marimon, trobareu 12 punts al costat del camí principal, per poder fer gimnàstica, tot seguin els consells que a traves d’uns plafons us indican com fer-ho.Aquest entranyable Bosc , s’acaba en les rodalies de can Pujol, per ho, podeu seguir fins la vella Granja de Sant Roc i sortir per Palau Salita i Plegamans.De jovenet, el meu pare m’havia portat per aquest bosc de Torre Marimon, de la Diputació de Barcelona, era un lloc ple de gent fent fontades o “ Domingueros”, alguns d’ells fent foc a terra, amb el que axó representava de perill a l’estiu pel Bosc.En aquesta zona de Bosc de Torre Marimon, en les dècades de 80 i 90, del segle passat , estaven vigilats per un servei de guardes de la Diputació que varen preservar molt be en la conservació i protecció del Bosc de Torre Marimon.Tot esperant poder gaudir d’aquest Bosc, dècades i que en un futur no massa lluny, sigui com un Parc Forestal

Text i Fotografies : Ramon Solé