Una sorpresa enmig del bosc. Escultura inspirada en el déu íber Endobeles, eixint de la terra. Cap de senglar i cos d’home. Es troba en la partida de la Raca, en el terme de Borriol, molt prop de Castelló de la Plana.
La seua autora és l’escultora Mercè Galán.
Text i Fotografies : Jordi Mig
És un itinerari terapèutic pel bosc de can Serra que es pot iniciar en un extrem del barri de Bonavista d’Olot.
Aquesta Ruta és marcada per cartells, d’uns dos quilòmetres entre els termes d’Olot i les Preses, dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Va ser inaugurat el mes de Maig de 2018.
Podeu conèixer més dades sobre aquesta Ruta a :
Us passo un enllaç sobre una activitat realitzada en aquest Bosc terapèutic :
http://giroguies.com/destins/europa/catalunya/item/230-boscos-terap%C3%A8utics-les-preses
També hi han altres boscos terapèutics i que és detallant en aquest enllaç :
https://www.blauverdhotels.com/ca/catalunya/banys-de-bosc-a-girona#
Us recomanem que participeu en aquesta experiència. !!!
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Aquesta segona part la dedicarem a veure com a un arbre, una vegada mort o, millor dit, tallat, encara li pot aflorar la vida indirectament.
Us passo tres imatges on podem veure que sobre on es va tallar l’arbre i durant l’hivern, molts reben l’estada de bolets, és ben curiós :
Alguns, són tapats per l’heura.
Altres, com és el cas d’aquesta alzina, rebrota tot pel seu costat.
I a un arbre que només li queda el tronc, li ha sortit un bolet de soca a mig nivell.
Veritablement, són efectes vius que queden en les restes d’un arbre que va costar anys, molts anys, en créixer…
I molt arbres formaran un Bosc…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Anar a caminar o a fer un passeig per un parc o per un bosc en un dia de fort vent o tempesta,
és una temeritat fer-ho, millor que s’eviti perquè podria causar un ensurt.
Durant la primavera i l’estiu, moltes branques velles es van secant o podrint, així com troncs, molts d’ells s’aguanten gràcies a altres branques o arbres,
però, un canvi important del temps, amb fort vent o tempesta, fa que puguin desprendre’s i caure al terra.
També l’erosió del sòl, produïda per les intenses pluges o per una sequedat prolongada del terreny, pot provocar la caiguda d’arbres, siguin de petites o de grans dimensions.
Podem veure arbres que amb el pas del temps es van inclinant, el que pot comportar un perill al llarg temps.
Si esteu en un parc o bosc i comença una forta ventada continua, cal que us poseu en una zona de pocs o cap arbre evitant que us pugui caure alguna branca o arbre a sobre i patir un accident.
Normalment els Ajuntaments tenen cura del control de la salut del arbres en els parcs i jardins municipals,
procedint a la prevenció tallant branques i/o arbres que puguin suposar un perill;
Quan es talla un arbre se’n planta un en el seu lloc.
També, arribat el moment, en un parc es pot tancar l’accés i posar cartells a les entrades del perill que comporta l’entrada al recinte.
En el bosc és més difícil, es pot aprofitar quan es fa un tala controlada d’arbres i neteja de bosc, una part important són els propietaris forestals, Agents forestals, de les Diputacions, les ADEF., etc. però axó no és prou amb una important massa forestal com la que disposa Catalunya.
“Terrassa xifra en més de 100.000 els arbres caiguts pel vendaval del 9 desembre de 2014”, aquest va ser un titular de elperiodico, us passo detall :
La UGT dona consells en cas de ventades, i també en cas de treballar en la muntanya, us passo l’enllaç :
Consell preventiu: treball i riscos de ventades
Recordeu: si necessiteu ajut durant l’emergència, truqueu al 112.
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.
L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.
En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.
L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia
Com cada Dissabte us presento dos articles
Son 6 els plataners que rodejant la illeta que forma la ubicació de la Font del Ferro de Sant Hilari Sacalm.
L’Ajuntament de Sant Hilari, el dia 7 d’abril de 2011, va com Arbre d’Interès Local a un dels plataners allí existents,
Commemorant l’Any Internacional dels Boscos.
Van participar amb dibuixos : Alumnes de 4t. Escola Guilleries i Col·legi Sant Josep del municipi.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador
Avui seguim coneixen la natura que envolta can Morgat , en aquest cas el seu Bosc
La masia de Can Morgat està documentada al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l’estany,
esta envoltada d’arbres i de vegetació, situada en el municipi de Porqueres.
En la perifèria del Bosc de can Morgat, es troben diverses espècies d’arbres característics dels boscos mediterranis,
en les zones baixes a prop del llac de Banyoles i zones humides en les petites llacunes de can Margarit i en l’Aulina,
hi ha arbres de ribera amb gran quantitat de joncs i canyissars.
Per les rodalies de la masia de can Morgat, travarem alzines destacables, i també, roures.
Els pins, són els que predominen en les zones mes compactes de bosc i en les parts més altes de muntanya,
com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat.
De fet, tot aquest conjunt que envolta els terrenys de can Morgat, és frondós, amb arbres alts i antics.
I s’ha convertir en refugi de Fauna i de Pesca.
Per a preservar tot aquest ecosistema, cal que al visitar-ho seguiu plenament les indicacions que trobareu.
Es el Bosc de can Morgat de Porqueres, un espai natural que invita a conèixer-lo,
i realitzar alguna excursió o passejada.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada Diumenge us presento dos articles
La Font del Camp de Baix, es situada a dins del bosc de Can Morgat, sota del camí que voreja, protegit aquest per una barana de fusta.
La font es troba a uns metres per sota del nivell del sòl, uns esglaons ens faciliten l’accés,
l’aigua surt per un tub de ferro de la mateixa paret de la mina.
El problema es que desguassa malament i reté al terra aigua enfangada.
L’entorn és molt bonic, frondós, humit i ple d’arbres grans, bon lloc per fer un passeig,
donat que esta a poca distancia de l’estany de Banyoles.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Com cada divendres us presento dos articles
Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí.
A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.
Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials,
no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.
La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.
A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en general en els boscos de ribera dels Països Catalans:
Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.
El bosc de ribera és un espai amb un gran nombre d’espècies animals, en especial per les aus, on tenen aliment i nombros arbres on fer el niu i portar a terme la cria.
Podem destacar en quant a aus : blauet, bernat pescaire, rossinyol, bord, abellerol, cuereta torrentera, oriol, picot, cuereta torrentera, les mallerengues, la merla comuna, martinet de nit i la merla d’aigua….entre altres aus.
En rèptils podrien veure, tortuga de rierol, tortuga d’estany, serp d’aigua o d’altres de serp.
Amfibis, com Granota verda, Salamandra, altres tipus de granota.
En mamífers com turó, llúdriga, a banda de molts animals que no són propis del bosc de ribera però que en depenen per alimentar-se i beure-hi aigua.
Sense oblidar els insectes amb una gran varietat i nombre a la primavera i estiu.
En contrapunt, en zones poblades, industrials, pot haver un curs d’aigua, però el bosc de ribera pot ser escàs o nul,
desfavorint que hi hagin sers vius que visquin en aquella àrea.
Per tot aquests sers vius, es molt important que les aigües d’un bosc de ribera siguin netes i pures, tothom estem implicats, administracions, fabriques, masies, depuradores, urbanitzacions… tots nosaltres som responsables de que es mantingui l’equilibri d’un Bosc de Ribera sà.
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada Divendres us presento dos articles
El Bosc Tort (polonès: Krzywy Las), és un bosc amb pins de forma estranya localitzat a fora de Nowe Czarnowo a prop de la ciutat de Gryfino, de Pomerània Occidental, Polònia.
Aquest bosc amb 400 pins va ser plantat l’any 1930, quan encara es trobava a la província Germana de Pomerània.
Cada pi es corba bruscament cap al Nord just a sobre del sòl i torna a corbar-se cap amunt després d’una excursió lateral de 1 a 3 metres.
Es creu que es va fer servir alguna mena de tècnica o eina humana per fer als pins créixer d’aquesta manera però actualment es desconeixen tant els motius com el mètode.
S’ha especulat que els arbres es van corbar d’aquesta manera per crear fusta corba natural per fer servir en mobles o barques.
D’altres suggereixen la possibilitat que una Tempesta de neu podria haver corbat els arbres d’aquesta forma,
però …avui en dia, realment ningú sap que va passar-li als pins…!!!
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Text : Viquipèdia
Recull d’Imatges : Ramon Solé – Autors de les Fotografies : Diversos internacionals
