Arbres – El passat d’un Bosc de Cardedeu

Com cada dissabte us presento dos articles relacionats amb Arbres

Avui us invito que entreu al passat d’un Bosc,i que va tindre la seva pròpia historia…,la seva aventura…, el seu moment…, i amb la presencia de molta gent,que va fer servir per gaudir als visitants d’una bona estona i emportar-se un record d’unes atraccions caminant per de munt dels protagonistes principals : Els arbres.Estant situats en boscos de grans pins pinyoners o pi blanc, com el cas de Cardedeu,  son d’arbres destacats els que se utilitzant per la seva corpulència i altura.Per axó, se ubicant molts parcs en boscos com aquest, que se’ls  nombre a reu de Catalunya, com : Bosc vertical, Bosc d‘aventura, Aventura Parc Arbres, entre altres i a Barcelona Bosc Urbà…(sense arbres en aquest cas).On la gent pot gaudir de diferents nivells de dificultat, amb tirolines, ponts, trapezis, lianes, passarel·les, etc…, tot a una certa alçada del terra i entrellaçat gracies als vells pins.Com esteu veient a les fotografies que en aquest article d’avui, son les restes,d’un parc d’aquestes característiques que fa anys estava en les afores del Cardedeu, en el bosc proper a la zona industrial.Es pot anar des de la plaça de la Creu de Cardedeu, tot agafant el passeig Marital, i a l’arribar a la zona industria, cal seguir per la pista de terra, paral·lela a les vies del tren, denominat camí de Serra de Can Sabater.Quan veieu a la vostra esquerra un pont que passa per sota de les vies, teniu de girar a la dreta bosc en dins per un camí, i pel primer camí de l’esquera que fa una certa pujada, us portarà al bosc en qüestió.No es va fer prou correcta tota la neteja o eliminació de les construccions que havia en aquest lloc,Encara avui trobareu algunes plataformes de seguretat, en els pins,A terra, nombrosos elements diversos, trossos de fustes, cables de subjecció, plàstics, entre altres…També, us podeu fitxar en pins que han sigut talats i les seves restes al terra,alguns pins abatuts per alguna tempesta o per vells, malalts, afectats per algun plaga …Amb tot aquest conjunt de materials repartits per aquí i per allà, mig amagada per la vegetació,pot donar-se el cas, d’un cert perill al passar caminant per aquest bosc.Els mateixos pins, pateixen les conseqüències, donat que amb els anys i el seu propi creixement,

d’on estan subjectes sigui com una estranyament pel tronc que provoqui danys a l’arbre.Veieu, pues El passat d’un Bosc de Cardedeu o millor dit, el seu nefast present.Abans que sortiu d’aquest Bosc, us podríeu fer una pregunta, realment si no s’ha fet la neteja de les restes en tots aquests anys que ha passat des de que es va tancar les instal·lacions,quin futur te aquest bosc…?

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Presa del riu Fluvià a Besalú

El riu Fluvià una vegada passat pel pont medieval de Besalú,li barra el pas una Presa que reté la seva aigua.Està situada al costat de la carretera N-260, on surt una carretera que va direcció a l’important paperera “ LC Paper 1881 S.A. “i també, una pista rodeja aquesta Presa.Per les rodalies de la Presa de Besalú, cal destacar el seu bosc de ribera, amb una gran varietat d’arbres i vegetació,que en alguns punts es molt densa.Es un espai que cal destacar la fauna que hi viu, tant d’ocells com de animals aquàtics.A una certa distancia mes a vall del riu d’aquesta Presa, trobareu una altra retenció molt mes petita del curs del riu,on podreu apreciar fàcilment que hi ha molts peixos, amfibisi insectes de tot tipus.Es un lloc on els amants de la fotografia i de la natura podran gaudir d’aquest espai natural, que en els anys s’ha anat formant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: La riquesa del seu Bosc

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989 i forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.El municipi de Cànoves i Samalús te una superfície de 29,2 km²; disposa d’un massa forestal molt important i la major part dins del Parc Natural del Montseny.El terme és especialment muntanyós i boscós, amb alzines i pins com a protagonistes,tot i que muntanya amunt també s’hi poden trobar roures, castanyers i alguns faigs.Ja m’he referit en moltes ocasions del Castanyer del Cuch, segurament el més gran de Catalunya,  un exemplar monumental que és molt visitat per la gent, famílies, excursionistes. N’és tant gran, que fins i tot va servir de barraca d’un carboner que hi va viure un temps.La riera de Vallforners, que baixa del Montseny, en travessa el terme de nord a sud,i resguarda una interessant vegetació de ribera,com plataners, pollancres, alguna feixa i entre altres arbres,i a prop de les masies alguns gatells i lledoners,també, plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, … a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes…Us passo informació de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, sobre la vegetació en les diferents Urbanitzacions del Terme municipal :

http://www.canovesisamalus.cat/1-ajuntament/urbanisme/135-planol–guia-de-carrers/urbanitzacions/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Sender de gran recorregut ?

Un Sender de gran recorregut, les seves sigles és de : GR ® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km.És utilitzat principalment per excursionistes, que transiten per llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.Tot passant per camins per a ciutats, pobles, masies, castells, ermites, fonts, ponts, per bosc i camps…etc.Els Senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i ciutats.A Catalunya el total de camins de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km.Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram.Se senyalitzen amb els colors : vermell i blanc.Cal conèixer les seves senyals que son bàsiques : poder seguir, no passar, de canviar de sentit a dreta o a esquerra;les trobareu pintades, en parets, roques, en el tronc d’un arbre i en altres punts del tresat i que es permeti pintar i ser vistes fàcilment i a doble sentit, segons d’on vingui la gent.També, al inici o llocs importants del recorregut, es pot trobar indicat per un cartell i coincidir amb altres senyals locals o oficials.En Parcs Naturals, podent estar senyalitzats en recorregut, en fites de fusta o ferro.Per a mes dades podeu consultat a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

Cal respectar les senyals, el medi ambient, material urbà i rural en el seu pas per part de la gent i excursionistes.No està permès canviar senyals o pintar camins amb el mateix color; hi ha una xarxa de cuidadors del GR per portar a terme de nou el repàs de la senyalització i/o solucionar problemes derivats a possibles canvis en els camins, i poder actualitzar-ho.Si feu algun recorregut, podeu informar-vos prèviament, hi ha llibres i plànols sobre GR, sabreu així la distancia i temps aproximat i poder planificar el recorregut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Vells arbres viuen amb ajuda

Com cada dissabte teniu dos articles sobre Arbres

Els arbres, com les persones, poden caure al terra, si a sobre son uns vells arbres, mes possibilitats en tenen.Podent ser per varies raons que un arbre pugui caure :

  • Haver crescut en un terreny no estable.
  • Estar poc arrelat.
  • Ventades i turmentes.
  • Haver-se arrelat de petit i crescut amb una posició inclinada.
  • Altres motius.

Un arbre que ofereixi perill per la seva inclinació, moltes vegades s’opta per tallar-lo, ho tenim els cassos en la via publica o en parcs.Moltes vegades fent una sortida o excursió al bosc, trobarem arbres ja caiguts i morts, que els insectes i el temps, l’aniran poc a poc consumint.En algunes ciutats i pobles, en exemplars d’arbres destacats, els han protegit, per que no acabin caient i sucumbint.La formula mes habitual, es posar una columna de ferro que aguanti l’arbre,o, per medi d’un cablejat, l’arbre així quedi subjecta per varis punts al terra,també, es pot utilitzar, troncs per les rodalies seu com a punt de subjecció, com el cas del conegut Pi d’en Xandri a Sant Cugat del Vallès.Es podria considerar anar en contra de la decisió de la natura, però un arbre destacat i gran, sempre es millor ajudar-lo a que segueixi vivint amb ajuda…

 

Texts i Fotografies : Ramon Solé

Parc Fluvial del riu Ripoll, el Bosc de la Verneda de Barberà del Vallès

Com tots el diumenges avui us presento dos articles

El riu Ripoll compta al llarg del seu curs pels municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, o pel exemple a Barberà del Vallès, d’espais als seus marges destinats al pas de vianants i ciclistes i amb llocs d’estada.Alguns trams dels marges de la llera estan urbanitzats i/o acullen activitats industrials.El projecte d’ampliació de la zona de passeig i del que ja gaudeix la ciutadania, s’ha basat principalment en adequar les amplades dels camins a la seva funcionalitat, obtenint unes millors condicions de seguretat vial, per els vianants i ciclistes.Hi ha un lloc, conegut com el Bosc de la Verneda, que està situat al final del carrer Monturiol, on teniu que passar per una amplia zona industrial de Barberà del Vallès.Una vegada que passeu el Tanatori Municipal, el carrer fa una baixada, i us cal en la primera corba deixar-lo per seguir per un camí ample de terra que surt per l’esquerra,i que us entra al Bosc de la Verneda.Aquest petit bosc, esta format bàsicament per alzines i pins, amb matolls de diferents especies vegetals.El camí va perdent nivell, fins arribar a la cota baixa, front els horts municipals.Si aneu amb vehicle millor deixeu-lo en la zona que està paral·lela al riu Ripoll.Unes cadenes, no permeten accedir amb vehicles a motor, per dins del Bosc de la Verneda.En aquets espai natural, disposa de varies taules i bancs de fusta, per fer un àpat, papereres i contenidors,fins i tot per deixar les bicicletes, tot aquest material es fet de fusta per ser mes respectuós amb el medi ambient.El Bosc de la Verneda, és un espai natural, que esta molt cuidat i la major part del dia disposa d’ombra dels arbres o llocs per gaudir del sol.Cal dir que no es pot fer foc en el bosc de la Verneda, en cap època de l’any i no disposa de barbacoes.Si aneu a aquests Bosc, tindre cura en deixar-lo net i ser respectuós amb la natura,Des d’aquest punt podeu fer varis recorreguts que ja us he descrit en altres articles del municipi de Barberà del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Parc i Bosc dels Pinetons de Ripollet

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres

Per visitar aquest gran Parc del Pinetons de Ripollet, hi ha varies avingudes o carres que us portaran, com l’avinguda Catalunya, La Rambla del Pinetons, l’avinguda Maria Torras, l’avinguda del Mediterrani, entre altres carrers.El Parc dels Pinetons és un parc d’onze hectàrees de superfície situat al nord de Ripollet, tocant a Barberà del Vallès.El parc és totalment obert i té una part més urbanitzada, a tocar de les noves zones residencials de Ripollet, i una de més naturalitzada, que s’identifica amb el paisatge proper.El Parc disposa de brollador, jocs infantils, àrea de pícnic, barbacoes, cafeteria, fonts d’aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar i WC.També, i des de fa pocs anys, s’hi troba la Casa Natura, un equipament municipal on es treballa l’educació ambiental al municipi.En un extrem del Parc, el que dons a la Rambla del Pinetons, hi ha els dipòsits d’aigua i el Bosc del Parc dels Pinetons.Es una zona que s’ha volgut mantenir natural, amb bosc de pi, i gespa natural.Des d’aquest punt, es pot veure una part de camps del torrent de can Duran del municipi de Montcada i Reixac i de Santa Perpetua de la Mogoda.Es un Parc on la gent de Ripollet i rodalies hi va a passar-ho be, fer un àpat, caminar, passejar, amb bicicleta… i entre setmana podem trobar,  alumnes i professor d’alguna escola del municipi.L’essència principal son els pins, qui li donen el nom al Parc.

 

Nota : Les fotografies corresponen sols en la zona del Bosc del Pinetons.

Recull de dades : Viu el Vallès i Ajuntament de Ripollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Que sabem del llorer ?

El llorer, també conegut com a llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies. És un arbre perennifoli que pot arribar fins als 10 m d’alçària; les fulles, amb una mida aproximada de 10 x 4 cm, són de color verd foscEl llorer, te molta simbologia i molt utilitzada en la mitologia, per exemple : és símbol de victòria, de virtut i d’immortalitat. La corona de llorer és el triomf sobre la mort. Dins  la  cultura  grecollatina  el  llorer  era  un  arbre  sagrat  i  simbolitzava  la  glòria  i  la  saviesa.Té l’origen en els triomfs romans, en què es coronava els generals victoriosos; també,  l’edat mitjana,  es feia servir aquesta planta per coronar els poetes, els artistes i els savis.Avui en dia, és tradició portar-ne branques de llorer a beneir el Diumenge de Rams per commemorar l’entrada de Jesús a Jerusalem. També s’ha utilitzat, en l’ornamentació de pedra decorativa de cases o edificis, en monedes, etc.El podem trobar tant en jardins i parcs públics, com de forma natural, en el bosc i en jardins de cases i xalets particulars.Les fulles de llorer, es fan servir per condimentar el menjar que dona un bon sabor i és una planta molt utilitzada en medicina.Ja sabeu algo mes del Llorer…!

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Suro d’en Santos de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.De fet, la comarca de La Selva,  era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.Quantes histories ens podria explicar?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com són les rodalies de Cardedeu ?

Cardedeu és una vila i municipi de la Comarca del Vallès Oriental, amb una població de més de 18.000 habitants i forma part de la subcomarca del Baix Montseny.Les rodalies és un entrecreuat de camps i bosc.Axó fa, que hagi una bona harmonia entre el cultiu i la vegetació.Poden comptar una seixantena de masies els seus vorals d’aquest municipi.En documents escrits,  ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals.L’aigua per regar els camps prové en general de pous; de rieres n’hi ha poques i l’aigua en elles es nul·la, si no ha plogut amb força recentment; l’accepció seria la riera de Cànoves, que amb mes o menys cabal si pot comptar.Trobarem alguna granja, també hípiques, entre altres i podem veure pasturant cabres i ovelles.El bosc es bastant net amb matolls, generalment esta format bàsicament de Pins, pinyoner i blanc i bosc d’Alzines, algun Roure i d’altres arbres.Aquest boscos no son gran extensos, rodejats de camps, si miréssim des de l’aire veuríem, el constant canvi entre camps de diferents tonalitats i el verd del bosc.També, a l’estar en aquest entrecreuat de camps i bosc, afavoreix molt, en cas d’incendi, que no es propagui tant ràpidament  i frena el foc, i fer millor les tasques d’extinció.Esta farcit de camins i pràcticament tots i en cada cruïlla important, es troba senyalitzada, per tant es poden fer molts i diferents itineraris.Cal vigilar que no ficar-se en algun camí que porta directament a una casa o masia, en general és troba indicat al inici de la entrada que es d’us privat i cal respectar-ho.

En definitiva, a qualsevol època de l’any, es bonic gaudir del paisatge, els camps, les masies, el bosc, fent una passejada per les rosalies de Cardedeu.

 

 

Recull de dades : Viquipédia i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé