La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles

Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina a principis del segle XX.

Tothom de la família estava implicat, amb més o menys intensitat, en el treball, tant els homes com les dones, tant els vells com els joves i diríem que, fins i tot, els menors.

Quantes més terres en tenien més dur era, quan més animals de granja, més feina hi havia, amb moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any,

per tant, no es disposava de dia de festa, només, amb motiu d’algun esdeveniment, com podia ser un naixement, un casament o la defunció d’un familiar, es parava unes hores de treballar, però la vida rural era exigent, si es volia seguir vivint del camp, del bosc i/o de la granja,

i no havia una data de jubilació, mentre es pogués treballar i el cos tirés endavant, la gent cada dia anava al camp, al bosc o a la granja a ajudar-hi.

A primers del segle XX, la feina era bàsicament manual, amb eines molt rudimentàries, axó sí, es feia servir animals per ajudar en les grans feines, com llaurar o fer de tir, com bous, cavalls, ases …

Quan era el moment de màxim treball, si s’ho podien permetre els amos, es contractava gent de fora, per unes setmanes o per varis mesos, segons la feina a fer, molts eren els mateixos cada any,

en aquelles èpoques, es podia veure, sobre tot als camps, molta gent amb quadrilla a primera hora, quan despuntava el sol i fins que es feia fosc,

i molts d’aquests grups eren dones que ho recollien manualment, era una dura feina aquesta,

havien d’estar tot el dia amb l’esquena molt doblegada, amb una pausa molt curta per fer l’àpat…

Anaven passant les dècades i als grans camps ja es veia algun tractor substituint la feina que sempre s’havia fet amb animals.

Les dones rurals participaven activament a les granges, donant de menjar als animals, cuidant de la neteja d’aquests o munyint les cabres, ovelles i/o vaques.

També s’ocupaven de matar algun animal per cuinar-lo.

Fer el menjar de la casa, era feina de la dona, havia de tenir-ho preparat per quan arribés a casa tota la família i fins hi tot, a vegades, pels treballadors/res fitxes o temporers.

També, s’ha d’incloure com a feina dels llocs rurals, el transport de tot el que es recollia al camp o a la granja, amb carros o, anys més tard, amb camions.

I, sovint, vendre les fruites i hortalisses al mercat, també era feina de dones.

Us deixo amb unes imatges curioses :

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Els Drets dels Arbres un nou projecte de Biotopnatura

Al fer l’article de fa uns dies sobre “Banys de Bosc “, em vaig assabentar  de la campanya “Els Drets dels arbres”, que esta en fase inicial i és un envejós i important projecte de Biotopnatura.

Des de l’inici d’aquest Blog, he cregut que una part destacada en fer difusió a traves dels articles que presento, són bona part  “L’Arbre i el Bosc”,

són una importància preferent per poder donar-vos a conèixer.

Estem acostumats a veure a traves d’internet i sobre tot en els blogs, fotografies magnífiques, ven calorejades amb una bellesa que crec que fins i tot molta gent fa una rivalitat a veure quina es la mes…”maca”.

Però la realitat és un altre, em pregunto :

  • La protecció d’un arbre es l’adequada?
  • La protecció d’un arbre monumental, es la correcta?
  • Las tales dels arbres en els boscos, són realment correctes i delimitades?
  • Els arbres en les ciutat, situats en els carrers, parcs i jardins, estan ven cuidats i protegits ?
  • Perquè, tants incendis forestals, les mesures són suficients?

Be, podríem seguir amb una llista prou llarga de preguntes…

El cicle d’un arbres, és igual al del ser humà, en el seu cas neix espontàniament o plantat, es desenvolupa, passa a ser jove, adult i vell, fins la seva mort, però te els seus Drets?

Tothom, respecta als Arbres ?, des del propietari d’una finca, les administracions, cadascú en el seu terreny ho fan…?

Us vull passar l’escrit de presentació d’aquest projecte que esta elaborant Biotopnatura,

perquè tingueu constància que hi ha gent que es preocupa per que els Arbres puguin tindre uns Drets :

“… Des de Biotopnatura entenem l’arbre com la unitat primària de conservació de la natura. Els arbres son l’expressió bàsica d’un bosc i un bosc el paraigües que sustenta la resta de vida, i que per tant és revela indispensable per la salut planetària. Ha arribat el moment de trobar un eix denominador comú que simbolitzi tota la conservació.

L’arbre, i el món vegetal en general, varen permetre la vida en aquest planeta i encara avui dia ens fan possible la vida tal i com la coneixem ara. Ens donen aliment, materials per construir i moltes coses més, però sobre tot, el que ens donen és aire. Aquest motiu ens sembla suficient per voler lluitar pels seus drets i el seu benestar.

Necessitem ajuda i col·laboració, ja que és un projecte difícil i de gran envergadura. Necessitem finançament, algun advocat que s’involucri, i persones amb iniciatives i ganes de treballar.

Si esteu interessats contacteu a : info@biotopnatura.com

Per a mes dades podeu accedir a la seva Web, en aquest enllaç :

https://www.biotopnatura.com/mon-vegetal/ allí podreu saber mes del Drets dels Arbres.!

Us presento el Logo d’aquesta campanya,

 

Recull de dades : Biotopnatura

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Bany de Bosc … ?

Com cada dissabte us presento dos articles

El dia 23 de desembre de 2018, us vaig fer un article d’un circuit lliure al Municipi de Sant Antoni de Vilamajor,  perquè cadascú pogués sense guia, però seguin el plafons on hi ha les explicacions, poder fer un Bany de Bosc.

Però realment sabem que es un Bany de Bosc ? Dit simplement així, no crec que us podeu fer una idea massa clara.

Jo personalment, no us ho podria descriure, i si ho fes a lo millor entraria en una explicació en que us podria confondre més.

Per aquest motiu, he volgut contactar amb la persona que te molta experiència a Catalunya en aquest tema, Isabel Verdaguer,

Isabel, vinculada a la natura molt jove i gràcies als seu pares, va observar la forma de comunicar, sentir i els beneficis que tenia el món vegetal i per acabar finalment fent un apropament mes terapèutic i donant a terme la pràctica del Bany de Bosc.

És guia de boscos terapèutics, cada any fa nombrosos Banys de Bosc per arreu de Catalunya a Grups de Gent interessada i també a fora en altres Comunitats.

Tenim tres preguntes fonamentals que volem fer :

Que és el Banys de Bosc?

  • El .Shinrin-yoku = Bany de Bosc=Forest Therapy.
  • El Bany de Bosc és una teràpia natural no intrusiva originalment desenvolupada al Japó per millorar la salut i el benestar de les persones.

https://www.banydebosc.com/bany-de-bosc-que-es/

Quins Beneficis té ?

  • El Bany de Bosc es fa en petits grups acompanyats d’un guia que te’ns ajuda a desconnectar d’un estat alterat i a connectar-nos a un estat d’equilibri, potenciant la tranquil·litat, el benestar i la vitalitat.

https://www.banydebosc.com/beneficis/

Qui ho pot fer ?

  • El Bany de Bosc es apte i està recomanat per a totes les persones: adults, nens, gent gran i altres col·lectius que requereixin una atenció especial. El Bany de Bosc s’adapta a cada col·lectiu en particular.

Isabel Verdaguer, és la fundadora de Biotop Natura, està format per un grup de professionals de diferents sectors que tenen alguna cosa en comú.

Aquesta cosa es la NATURA, i tenen un propòsit que es apropar-te-la des d’una altra mirada.

Podeu veure mes dades, com activitats realitzades o per realitzar, projectes, a la seva Web que us adjunto :

www.banydebosc.com

En cas que esteu interessats/des  en voler fer un Banys de Bosc podeu demanar informació a :

info@biotopnatura.com

 

Recull de informació : Biotop Natura

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Una Font històrica, La Font de Can Grau i Can Falguera de Les Fonts de Terrassa

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de Can Grau i Can Falguera  tenia cinc brocs dels que sortia aigua natural.

antiga font de Can Grau i Can Falguera

L’antiga font es trobava a sota de la masia de Can Falguera, molt a prop del Quiosc d’En Grau, que anys més tard es va convertir en el Berenador de Can Grau; la família Grau va ser una de les primeres a instal·lar-se a les Fonts i va ajudar a la urbanització i més tard es va convertir en el restaurant Ca L’Eduard.

Antic Berenador de Can Grau

Estem parlant de fa mes de cent anys en rere i que en les fonts era tot masies, camps i bosc, amb moltes fonts per les rodalies.

Camps on ara es Les Fonts

La Font actual de Can Grau i Can Falguera està reconstruïda amb pedra de riera, actualment té cinc aixetes polsador.La  restauració va ser inaugurada pels alcaldes de Sant Quirze i Terrassa el dia 9 d’octubre de 1999, en el mateix lloc on havia estat la font primitiva.A principis del segle passat, era visitada per molta gent per recollir aigua, i també, fer les tradicionals costellades en el Berenador de Can Grau.

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Fonoses de Castellfollit de la Roca

Avui al ser diumenge,  us presento dos articles

Si veniu per la carretera GI-522 a l’arribar a la cruïlla amb la N-260z, que us portaria a Olot, a la mateixa cantonada ,hi ha la casa de les Fonoses, cal que mireu de deixar el vehicle i anar a l’altra costat on hi ha el bosc i a l’entrada agafar a la dreta un camí de terra,cal seguir-ho, i al poc veureu en un rocam que sembla un petit monument, escrit sobre les pedres “Les Fonoses”,us cal seguir uns metres i agafar una trencall que esdevé unes escales que us portaran directament a la Font de les Fonoses.La Font està situada en la mateixa roca, llàstima que l’aixeta polsador no hi sigui i des de fa poc temps, esta tancada per la propietat.A sobre de la font teniu escrit el seu nom i altres dades dels propietaris de la finca.Front mateix esta una taula ovalada i dos seients tots de pedra.El lloc es molt tranquil, i invita a fer una parada i a un àpat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El passat d’un Bosc de Cardedeu

Com cada dissabte us presento dos articles relacionats amb Arbres

Avui us invito que entreu al passat d’un Bosc,i que va tindre la seva pròpia historia…,la seva aventura…, el seu moment…, i amb la presencia de molta gent,que va fer servir per gaudir als visitants d’una bona estona i emportar-se un record d’unes atraccions caminant per de munt dels protagonistes principals : Els arbres.Estant situats en boscos de grans pins pinyoners o pi blanc, com el cas de Cardedeu,  son d’arbres destacats els que se utilitzant per la seva corpulència i altura.Per axó, se ubicant molts parcs en boscos com aquest, que se’ls  nombre a reu de Catalunya, com : Bosc vertical, Bosc d‘aventura, Aventura Parc Arbres, entre altres i a Barcelona Bosc Urbà…(sense arbres en aquest cas).On la gent pot gaudir de diferents nivells de dificultat, amb tirolines, ponts, trapezis, lianes, passarel·les, etc…, tot a una certa alçada del terra i entrellaçat gracies als vells pins.Com esteu veient a les fotografies que en aquest article d’avui, son les restes,d’un parc d’aquestes característiques que fa anys estava en les afores del Cardedeu, en el bosc proper a la zona industrial.Es pot anar des de la plaça de la Creu de Cardedeu, tot agafant el passeig Marital, i a l’arribar a la zona industria, cal seguir per la pista de terra, paral·lela a les vies del tren, denominat camí de Serra de Can Sabater.Quan veieu a la vostra esquerra un pont que passa per sota de les vies, teniu de girar a la dreta bosc en dins per un camí, i pel primer camí de l’esquera que fa una certa pujada, us portarà al bosc en qüestió.No es va fer prou correcta tota la neteja o eliminació de les construccions que havia en aquest lloc,Encara avui trobareu algunes plataformes de seguretat, en els pins,A terra, nombrosos elements diversos, trossos de fustes, cables de subjecció, plàstics, entre altres…També, us podeu fitxar en pins que han sigut talats i les seves restes al terra,alguns pins abatuts per alguna tempesta o per vells, malalts, afectats per algun plaga …Amb tot aquest conjunt de materials repartits per aquí i per allà, mig amagada per la vegetació,pot donar-se el cas, d’un cert perill al passar caminant per aquest bosc.Els mateixos pins, pateixen les conseqüències, donat que amb els anys i el seu propi creixement,

d’on estan subjectes sigui com una estranyament pel tronc que provoqui danys a l’arbre.Veieu, pues El passat d’un Bosc de Cardedeu o millor dit, el seu nefast present.Abans que sortiu d’aquest Bosc, us podríeu fer una pregunta, realment si no s’ha fet la neteja de les restes en tots aquests anys que ha passat des de que es va tancar les instal·lacions,quin futur te aquest bosc…?

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Presa del riu Fluvià a Besalú

El riu Fluvià una vegada passat pel pont medieval de Besalú,li barra el pas una Presa que reté la seva aigua.Està situada al costat de la carretera N-260, on surt una carretera que va direcció a l’important paperera “ LC Paper 1881 S.A. “i també, una pista rodeja aquesta Presa.Per les rodalies de la Presa de Besalú, cal destacar el seu bosc de ribera, amb una gran varietat d’arbres i vegetació,que en alguns punts es molt densa.Es un espai que cal destacar la fauna que hi viu, tant d’ocells com de animals aquàtics.A una certa distancia mes a vall del riu d’aquesta Presa, trobareu una altra retenció molt mes petita del curs del riu,on podreu apreciar fàcilment que hi ha molts peixos, amfibisi insectes de tot tipus.Es un lloc on els amants de la fotografia i de la natura podran gaudir d’aquest espai natural, que en els anys s’ha anat formant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: La riquesa del seu Bosc

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989 i forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.El municipi de Cànoves i Samalús te una superfície de 29,2 km²; disposa d’un massa forestal molt important i la major part dins del Parc Natural del Montseny.El terme és especialment muntanyós i boscós, amb alzines i pins com a protagonistes,tot i que muntanya amunt també s’hi poden trobar roures, castanyers i alguns faigs.Ja m’he referit en moltes ocasions del Castanyer del Cuch, segurament el més gran de Catalunya,  un exemplar monumental que és molt visitat per la gent, famílies, excursionistes. N’és tant gran, que fins i tot va servir de barraca d’un carboner que hi va viure un temps.La riera de Vallforners, que baixa del Montseny, en travessa el terme de nord a sud,i resguarda una interessant vegetació de ribera,com plataners, pollancres, alguna feixa i entre altres arbres,i a prop de les masies alguns gatells i lledoners,també, plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, … a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes…Us passo informació de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, sobre la vegetació en les diferents Urbanitzacions del Terme municipal :

http://www.canovesisamalus.cat/1-ajuntament/urbanisme/135-planol–guia-de-carrers/urbanitzacions/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Sender de gran recorregut ?

Un Sender de gran recorregut, les seves sigles és de : GR ® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km.És utilitzat principalment per excursionistes, que transiten per llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.Tot passant per camins per a ciutats, pobles, masies, castells, ermites, fonts, ponts, per bosc i camps…etc.Els Senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i ciutats.A Catalunya el total de camins de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km.Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram.Se senyalitzen amb els colors : vermell i blanc.Cal conèixer les seves senyals que son bàsiques : poder seguir, no passar, de canviar de sentit a dreta o a esquerra;les trobareu pintades, en parets, roques, en el tronc d’un arbre i en altres punts del tresat i que es permeti pintar i ser vistes fàcilment i a doble sentit, segons d’on vingui la gent.També, al inici o llocs importants del recorregut, es pot trobar indicat per un cartell i coincidir amb altres senyals locals o oficials.En Parcs Naturals, podent estar senyalitzats en recorregut, en fites de fusta o ferro.Per a mes dades podeu consultat a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

Cal respectar les senyals, el medi ambient, material urbà i rural en el seu pas per part de la gent i excursionistes.No està permès canviar senyals o pintar camins amb el mateix color; hi ha una xarxa de cuidadors del GR per portar a terme de nou el repàs de la senyalització i/o solucionar problemes derivats a possibles canvis en els camins, i poder actualitzar-ho.Si feu algun recorregut, podeu informar-vos prèviament, hi ha llibres i plànols sobre GR, sabreu així la distancia i temps aproximat i poder planificar el recorregut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Vells arbres viuen amb ajuda

Com cada dissabte teniu dos articles sobre Arbres

Els arbres, com les persones, poden caure al terra, si a sobre son uns vells arbres, mes possibilitats en tenen.Podent ser per varies raons que un arbre pugui caure :

  • Haver crescut en un terreny no estable.
  • Estar poc arrelat.
  • Ventades i turmentes.
  • Haver-se arrelat de petit i crescut amb una posició inclinada.
  • Altres motius.

Un arbre que ofereixi perill per la seva inclinació, moltes vegades s’opta per tallar-lo, ho tenim els cassos en la via publica o en parcs.Moltes vegades fent una sortida o excursió al bosc, trobarem arbres ja caiguts i morts, que els insectes i el temps, l’aniran poc a poc consumint.En algunes ciutats i pobles, en exemplars d’arbres destacats, els han protegit, per que no acabin caient i sucumbint.La formula mes habitual, es posar una columna de ferro que aguanti l’arbre,o, per medi d’un cablejat, l’arbre així quedi subjecta per varis punts al terra,també, es pot utilitzar, troncs per les rodalies seu com a punt de subjecció, com el cas del conegut Pi d’en Xandri a Sant Cugat del Vallès.Es podria considerar anar en contra de la decisió de la natura, però un arbre destacat i gran, sempre es millor ajudar-lo a que segueixi vivint amb ajuda…

 

Texts i Fotografies : Ramon Solé