Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.
I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,
Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :
el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…
Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.
La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.
On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.
De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.
La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.
La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.
Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.
Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.
Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.
Dades de l’Ajuntament de Rubí :
Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.
Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.
Per anar a la Roureda de Les Tapies, si veniu de Manresa, us cal seguir la carretera N – 141 c direcció Moià, cal a l’arribar a una cruïlla que a la dreta va a Viladecavalls de Calders, pues vosaltres gireu a l’esquerra, direcció al mas Les Tapies, al poc en una bifurcació de camins,
seguiu tot recta direcció al Forn de Calç, molt abans passareu pel aquesta Roureda.
Arribareu desprès de passar entre camps conreats i bosc de pins, a un espai que os ho esperàveu…!
La Roureda de les Tàpies esta format per un destacat nombre de roures grossos i vells, situats en un prat sense vegetació.
Un cercat de fusta no us permetran entra amb el cotxe, però si a peu.
Molts d’aquest Roures, són centenaris amb una alçada important.
Tenen entre 200 i 300 cm. de perímetre.
I una gran majoria son d’un alçada de 20 m.
Pi destacable
No tots estan prou be, alguns presenten branques seques o danyades per algun paràsit,
també, segons estudis fa que la manca actual de pluges generoses l’aigua no profunditzi tant dins de la terra, on les arrels se assequin i poc a poc podria morir l’arbre.
Són pocs el roures d’aquestes característiques que podeu trobar en altres llocs de la comarca, donat que l’explotació forestal del segle XX, va fer desaparèixer molts exemplar com aquests..
Es un espai tranquil amb molta ombra i que cal respectar.
En temps de sequera com els actuals, moltes Societats de Caçadors d’arreu de Catalunya pujant aigua amb vehicles a la muntanya i així emplenar els abeuradors que hi ha repartits pels Boscos.
En el cas de Castellfollit del Boix, podreu veure nombrosos d’aquest abeuradors en general situats a tocar d’algun camí o pista forestal, on el vehicle que porta l’aigua pugui depositar –ne quan sigui necessari.
A la vegada, poden ser omplerts de forma natural, gràcies a l’aigua de la pluja quan és forta, queda recollida en aquest tipus d’abeurador.
Sempre així els animals de la zona tenen i confien en uns punts d’aigua per beure.
Podreu veure allí prenen aigua, ocells, conills, porcs senglar, entre moltes especies més.
Per anar a la Font de Sant Pere, cal seguir el camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord,
abans d’arribar a l’ermita de Sant Pere Sacama, a l’esquerra veurem un cartell que indica el camí a seguir fins la Font.
Us caldrà seguir un camí mig tapat per la vegetació, que fa baixada fins el torrent, cal seguir el camí i a poca distancia us portará directament a la font.
Típica font d’aquestes contrades, es com si fora un pou, que en temps de fortes pluges està força ple aigua.
Actualment la porta d’accés esta tancada per evitar ensurts.
Uns estrets esglaons en permeten pujar des del camí a peu de la font,
Al costat dels esglaons hi ha com un seien de pedra.
Per anar fàcilment a la Font de Sant Miquel del Bedorc de Cabrera d’Igualada, podeu fer-ho sortint del mateix nucli del Bedorc de Piera. Baixareu amb vehicle o a peu, pel carrer de la Font i seguir pel carrer del riu Anoia, que us portarà a passar sobre ell per una passera de formigó.
A poca distancia veureu a l’esquerra del camí una petita passera de fusta, que s’endinsa al bosc.
A poca distancia arribareu on acaba el camí i on esta la Font.
En una paret d’obra hi trobareu dos tubs, un en cada extrem,
Sols rajava el tub de més de l’esquerra quan vàrem visitar la Font.
Des de la carretera BV3012, venint de la C-25 a 1 km, cal agafar el trencall a l’esquerra fins la masia el Grau a Fals de Fonollosa.
Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet o Grau.
Aquest alzinar és l’espai adjacent a la capella on té lloc l’aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments,
i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d’espai a l’interior de la capella es duen a terme a l’alzinar.
Es tracta d’un bosc d’alzines (Quercus Ilex) que s’ha mantingut de forma simbòlica al costat de l’església.
El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals,
abans de la irrupció de l’agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns.
Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l’espai dels antics marges de vinya.
Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d’un antic bosc d’alzines es converteixin en una zona d’alt interès natural.
D’altra banda cal afegir el valor simbòlic d’aquest bosc, ja que és l’espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l’almorratxa etc..) constituint un important punt en d’imaginari de la població local.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
Per adreçar-vos a La Font del Clot de Garrabà, cal sortir de Camós direcció cap al veïnat de la Perpinyana i desprès a Sant Vicenç de Camós, ara anireu per una pista cimentada fins un revolt destacat, a partir d’aquest punt cal seguir a peu pel camí més a la dreta.
Trobareu una cruïlla de 3 camins, seguiu pel camí del mig i al poc entrareu dins del bosc.
A poca distancia estareu en la font, situada per sota del camí a mà dreta,
enclotada i amb un mur que reté les terres.
L’aigua surt per un broc de pedra acabat amb una planxa d’acer inoxidable,
cau a una pica petita a nivell del terra i desprès va a parar a un rec.
En temps i fins ara, es considerada una de les aigua bones del municipi i rodalies.
Per visitar La Font de Can Tiraïres us cal que us situeu al carrer Palència, just quan aquest s’ajunta amb el carrer d’Àlaba en Rubí, allí a mà dreta surten tres camins, cal anar pel del mig que entre al bosc, està indicat per un cartell,
i seguir sempre pel camí principal on arribareu a una cadena que barra el pas de possibles vehicles,
al poc estareu a la Font, a mà esquerra i emplaçada a tocar a l’autopista C-16.
La font és feta amb blocs de pedra que consoliden el terreny, amb una obertura al mig protegida per un enreixat de ferro per on surt l’aigua.
L’aigua surt per un broc de pedra, cau a una canaló que porta a un desguàs.
En la paret de damunt la font hi ha un rètol metàl·lic amb el seu nom i un altre que dona a conèixer de que l’aigua no és apta per al consum humà.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 