Arbres – Roureda del Parc Nou d’Olot

Com cada dissabte us presento tres articles

Entrada Parc Nou d’Olot

La Roureda natural de roure pènol  esta situada dins al Parc Nou d’Olot,  en l’antiga finca, actualment parc municipal, on es troba la Torre Castanys,

que ja us he fet articles de la font i del Museu Volcànic de la Garrotxa.

Al Parc Nou d’Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal, hi ha una petita Roureda Natural de Roure pènol, de gran interès botànic i ornamental,

un dels arbres més esvelts i longeus d’Europa.

I algun sols queda el tronc sec, com a record.

Els roures més grans tenen més de 250 anys de vida, una altura de fins a 30 metres i un perímetre de tronc que sobrepassa als quatre metres.

També, podem veure boix i grèvol de grans dimensions, un d’ells de 0,91 m de volt de canó.En el Parc Nou s’hi troben una vintena d’espècies arbòries i més d’un centenar d’espècies arbustives i herbàcies.

La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l’any 1986.

Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d’espècies arbustives i herbàcies.

La Roureda de roure pènol (Quercus robus), està catalogada com a arbreda monumental, i jardí de plantes medicinals de la Garrotxa.

També es l’habitat de nombroses especies d’ocells i altres petits animals, que gràcies al seu clima humit fan un lloc idoni per viure.

Us recomano si no coneixeu aquest Parc, fer-hi una visita tranquil·la, la podeu fer qualsevol època de l’any,

i trobareu sempre motius per veure la natura d’aquest espai i fotografiar-la.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Parc Nou d’Olot, Ajuntament d’Olot i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Grèvol d’Olot

Com cada diumenge avui us presento dos articles

Per anar a la Font del Grèvol  us cal que primer aneu a la Font de Les Tries, per tant agafeu l’avinguda Pere Badossa a Olot, passareu per davant de la porta de la piscina del Club Natació Olot, us cal que per medi d’un pont creueu el riu Fluvià, una vegada a l’altra riba entrareu al bonic paratge natural de la Font de les Tries i que esta al tocar.

Font de les Tries

Cal que agafeu el camí principal que va paral·lel a riu, tot seguin les aigües avall, direcció a la N-260z, d’Olot a Girona, i que no arribareu pas.Una vegada pasada l’antiga finca de mas Tries, passareu per una filera de bonics plataners,teniu que fitxar-vos on hi ha un boix grèvol en el mateix camí,es on esta mig amagada per la vegetació aquesta font,actualment és seca.Nota : Podeu seguir el camí que us portaria per sota de la carretera N-260z, per un pont, on arribaríeu a can  Solanic i de nou al riu Fluvià i des d’allí podeu tornar a Olot.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé