La Bogada, també es feia al riu !

Avui us presento dos articles

Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,

avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.

Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?

No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.

Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …

Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,

ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,

havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,

Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,

en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,

o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,

algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt  i podien estar incorporades en aquest període del rentat.

Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,

Mentre seguien rentant més roba…

Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.

També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.

La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?

En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…

 

Text, Fotografies  i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fem una Ullada fora de Catalunya : El Safareig d’Almenara a Castelló

Avui us presento dos articles

En la població d’Almenara de Castelló, hi ha un Safareig o Rentador molt antic, que s’ha volgut conservar.

Està situat darrera d’un antic Molí, que ara es el Museo de l’arròs i el servei d’informació de Turisme d’aquesta població, a la cantonada del carrer Llavaner amb el carrer de Sant Marc,

Aquest safareig, va ser construït en 1763,està  format per dos files allargades de pedra, on les dones anaven , i alguna encara avui en dia hi va, a rentar la bogada.

Disposa d’un cobert, com esta més baix que el nivell del carrer, cal baixar per unes escales, en els dos accessos que disposa, un en cada extrem.

L’aigua que passava pel molí, també era la del Safareig.

En l’actualitat esta molt ben conservat gràcies a les obres de manteniment realitzades, hi ha la data en una de les bigues de fusta de l’entrada que així indica :

“ 20-12-1996  Casa de Oficios de Almenara – Carpinteria E. Barelles “

Us recomano visitar Amenar, que és una població molt tranquil·la.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero

Vista aèria : Google.

Fem Safareig : El Rentador de Siurana

Com a cada diumenge us passo varis articles

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Està situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana.

La població era de 41 habitants al cens del 2005.

Cal destacar :

  • El castell de Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya.
  • L’Església romànica de Santa Maria o de la Mare de Déu de l’Aigua.
  • Les vistes al Pantà.
  • El Safareig.

Per a mes dades sobre Siurana podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Siurana_(Priorat)

A la part més oest del poble, hi ha l’antic Safareig o rentador, situat en un lateral del carrer dels Rentadors a tocar al mur d’una casa, a prop de l’església de Santa Maria.

És un Safareig format per dos compartiments, no es de grans dimensions, quant es va construir i com el poble era de pocs habitants,anaven a fer la bogada les dones que hi habitaven, es va considerar que era suficient.

En general, s’ha conservat força be i podem veure en les seves aigües que hi ha peixos a colors…

Siurana, lloc estratègic amb vistes espectaculars, on els que ens agrada la fotografia no deixaríem de fer-ne.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Arxiu Rasola