El rec d’en Teixidor, el rec de ca n’Hort, el safareig i la Font dins de Banyoles

La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme.

Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos.

Mas Teixidor

Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d’estatge, la cort, l’hort annex, les terres i les vinyes.

Can Horts

Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem, lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls, xais i aviram. Pagaven, en festivitats assenyalades de l’any, unes prestacions senyorials a l’abat, o altres oficis dependents del monestir, per les seves terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.

El rec d’en Teixidor és, juntament amb el rec de ca n’Hort, són dels primers que es van construir per regular el cabal de l’estany,

permetent el desguàs i regulant la sortida d’aigua mitjançant bagants regulables.

Aquest recs, passant a tocar les cases de Banyoles.

En un tram, podrem conèixer una antiga Font.

També així com un vell safareig, que agafava l’aigua del rec,

on les dones de la Vila anàvem a rentar-hi la roba..

Per últim, cal destacar la Creu de Terme:

Us passo una curiositat:

En resum, podeu fer una visita per diferents punt de la Vila de Banyoles, amb recs, fonts i safareigs que us encantarà.

Recull de dades: Banyoles Cultura, Territori Rural i Ajuntament de Banyoles

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Els Tres Pins de Moja d’Olerdola

Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.

S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.

Historia:

  • Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
  • Avui però, els pins han esdevingut un referent local.

Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.

Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.

Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Dites i Refranys del mes de Maig

Maig calent i humit, fa el pagès ric

Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà

El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues

El maig cova l’herba i el juny la treu

El maig de fam fa desmaiar

El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat

El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc

El maig és dolent, si sant Isidre no punxa

El maig fulla i herba ens donarà, i si no ens dóna herba, fulla sí que ens en darà

El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most

En maig, cada gota, un raig

En maig, com vaig

En maig, conforme t’alces, te’n vas

En maig, conforme vaig, vaig

En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest

Fang de maig, espiga a l’agost

Flor d’oliver pel maig, oliada per a tot l’any

Flor de maig, me’n vaig

Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig

No és bon maig si no deixa la bassa plena

Les herbes de maig, totes tenen gràcia

Les herbes del maig dels rucs fan cavalls

Recull de Dites i Refranys : Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Refranyer sobre l’aigua del mes de gener i altres

Aigua al gener, omple bótes i graner i la pica de l’oli també

Aigua al gener, tot l’any va bé

Aigua de gener emprenya l’oliver

Aigua de gener mata l’usurer

No diguis d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui.

Aigua de gener, millor que la de febrer 

Aigua de gener omple la bóta, la gerra i el graner

Cadascú tira l’aigua al seu molí i deixa en sec el del veí.

Aigua de gener omple ses bótes i es paner

Aigua de gener per tot camp va bé

Aigua de gener prenya l’oliver

Guarda’t d’aigua que no corre i de gat que no miola.

Aigua de gener, porta el blat al graner

Aigua de gener, sempre fa bé

Aigua de gener, tot l’any va bé

Aigua del gener, poc blat al graner

L’aigua fa la vista clara

L’aigua al gener, omple el graner i emprenya l’oliver

L’aigua de gener cucala sol ser

Pluja de Cap d’any, duu mal averany  

El mal any entra nedant  

Gener amarat, mig any assedegat 

Aigua de gener, barba d’or al pagès

Aigua de gener, blat en la sitja i vi en el celler

Aigua de gener, bona pel sementer

Pel gener boires, pel maig pluges fortes 

Si pel gener plou, es desperta el cargol 

L’aigua sempre corre cap avall.

Recull : Refranyer i Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Ruta de les Fonts del municipi de Navata

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Navata és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental. Té grans camps de cereals, sobre  tot el blat, oliveres i terreny planer amb pinedes. També ramaderia bovina, porcina i aviram.Us aconsello des del blog fer un recorregut  que és fàcil a nivell de família,  La Ruta de les Fonts Naturals de Navata.Us passo un recopilatori d’algunes de les fonts que podeu visitar en aquesta Ruta :

  • La Font de Mas Guives
  • La Font de l’Arbre Pescol – Moragues
  • La Font de l’Arbre BerocaAquest recopilatori va ser fotografiat fa anys en rere, que vaig ser invitat per un grup de gent que va promoure el respecta i la recuperació de les fonts naturals del seu municipi de Navata i que va dedicat a ells.!

 

 

 Text i Fotografies  – Arxiu Rasola : Ramon Solé

Poema : Les roselles

Vora els camps sembrats de blat,

amb humilitat ja despunten

les primeres roselles,

les que any rere any

ens regala la nova primavera.

Que en són, de boniques i tendres!

Que boniques, les roselles,

vora els camps sembrats de blat.

Quin goig que fan!

 

Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies : Joaquima Pellicer Solà