Avui coneixarem : La Font- abeurador dels Ocells de Llanars

Com cada divendres us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló, i una vegada que passeu per cal Marxant i la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí, trobareu una cruïlla de camins agafeu el de l’esquerra que porta a l’agrupament de cases que es diu Espinalva. Cal seguir pel camí mes fressat que durant 500m. cal seguir fent  una pujada i passada una masia es troba la Font- abeurador dels Ocells.

Actualment l’aigua surt per un dels dos tubs gruixuts existents, l’aigua cau directament a l’abeurador.

L’estructura esta feta de pedres i el sostre reforçat amb unes bigues.

S’utilitza per veure aigua pel bestia que pastura en la zona.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Fem una Ullada fora de Catalunya : El Safareig d’Almenara a Castelló

Avui us presento dos articles

En la població d’Almenara de Castelló, hi ha un Safareig o Rentador molt antic, que s’ha volgut conservar.

Està situat darrera d’un antic Molí, que ara es el Museo de l’arròs i el servei d’informació de Turisme d’aquesta població, a la cantonada del carrer Llavaner amb el carrer de Sant Marc,

Aquest safareig, va ser construït en 1763,està  format per dos files allargades de pedra, on les dones anaven , i alguna encara avui en dia hi va, a rentar la bogada.

Disposa d’un cobert, com esta més baix que el nivell del carrer, cal baixar per unes escales, en els dos accessos que disposa, un en cada extrem.

L’aigua que passava pel molí, també era la del Safareig.

En l’actualitat esta molt ben conservat gràcies a les obres de manteniment realitzades, hi ha la data en una de les bigues de fusta de l’entrada que així indica :

“ 20-12-1996  Casa de Oficios de Almenara – Carpinteria E. Barelles “

Us recomano visitar Amenar, que és una població molt tranquil·la.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero

Vista aèria : Google.

Arbres – El Roure de can Colomer, ara sols és un record a Terrassa

Com cada dissabte us poso dos articles sobre arbres

El Roure de Can Colomer el trobem al costat de  la carretera de Terrassa a Rellinars, B-122, a uns metres més enllà del Poble Nou, a prop del torrent i sota de l’antiga masia.Va arribar a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental.Aquest Roure, tristament  va caure amb la ventada del 9 de desembre de 2014.Posteriorment, també van ser tallades les branques per fer-ne llenya.  En l’actualitat, Torna a estar dret gràcies a unes bigues de ferro, amb  record d’aquests fets.El Roure de Can Colomer, és un arbre declarat d’interès local.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Pèrgola ? – 2 ª Part #

Ahir us vaig presentar, que és una Glorieta; en canvi avui us presento, que és una Pèrgola.Una Pèrgola és un element arquitectònic i estructural, conformat per un corredor flanquejat per columnes verticals o pilars, que suporten bigues longitudinals que uneixen les columnes de cada costat,i altres transversals recolzades en les anteriors a una alçada igual o superior unint ambdós costats i que conformen un enreixat obert,on usualment es desenvolupen plantes enfiladisses i ornamentals,pot ser amb la combinació de columnes d’obra i bigues de fusta,o també, tota l’estructura metàl·lica,i situades al pas d’una zona enjardinada dins d’un parc públic,proporcionen ombra i refugi al llarg d’un camí, gràcies a les plantes enfiladisses.

Però, poden trobar una Pèrgola, que formi part d’un edifici o una casa privada, com a zones de pas de vianants, formant així un element mes del jardí de la finca.En alguna piscina, també hi podem trobar alguna Pèrgola com a pas els banyistes.Les plantes trepadores en moltes ocasions tenen un troc principal molt gros i desenvolupat amb multitud de branques.Una Pèrgola, us proporciona un passeig fresc, ombrejat i moderadament sec, en algun lloc hi ha bancs per assentar-se.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Florenci de Setcases

La Font del Florenci, es una bonica font de muntanya aprofitant l’aigua que surt espontàniament de la paret.Hi ha tres tubs, on l’aigua que es molt abundant, cau a un sorral de pedres petites, aguantades per unes grans fustes.Per accedir a la Font del Florenci, cal pujar com un esglaó també fet de la mateixa forma.Als costat, com a bancs, s’ha aprofitat, uns taulons, que ens fan recordar com si foren una bigues d’una casa.Aquesta Font està a peu de la carretera direcció a Vallter 2000 o a Ull de Ter, una vegada passat el poble de Setcases, i de la Font del Pont Nou; des de la carretera es de fàcil veure, si pareu en aquest indret tingueu cura que la carretera es molt estreta i a l’hivern hi ha molta circulació.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Soterrament de la Riera de l’Avencó a Aiguafreda

El passat dia 28 d’Abril de 2014, us vaig comentar en aquest bloc, que en un punt concret de la riera de l’Avencó es soterrava l’aigua i apareixia al Municipi de Bigues, us reprodueixo el text :

“Segons es diu, es una aigua que procedeix de la riera de l’Avencó d’Aiguafreda, una vegada passat l’antic molí d’aigua, unes coves o forats,  fan que part de l’aigua vagi soterrada i no arribi al riu Congost, aquesta canaló  natural es diu que és el que passa per dintre de la muntanya fins que desguassa de forma abundant a la riba esquerra del riu Tenes a Bigues.”

Surgencia L’Avencó a Bigues

A partir d’aquí varem mirar de veure el punt on l’aigua de la riera a Aiguafreda desapareixia…

Cal dir que aquest riera en general es abundosa tot l’any i es la frontera natural del termes de Tagamanent  a l’esquerra i d’Aiguafreda a la dreta del seu curs.

Varem anar des de el Molí de l’Avencó riera avall direcció al riu Congost.

En un cabal d’aigua constant es mantenia fins arribar en el punt que hi ha un petit pont per creuar la gent  d’un cantó a l’altra, i allí varem veure on l’aigua era tota soterrada…

i ja no varem veure mes a la superfície en tot el tram restant fins el riu Congost.

Per tant, entraria la possibilitat que siguin certes aquestes afirmacions de la gent dels dos pobles i d’alguns estudis fets i que no sigui tant sols una “ Llegenda”, si no una realitat ?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé