Poema – El nostre bell Empordà

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora com cap més,

envoltada de bells paratges que s’omplen

de roselles i ginesta i camps de colors daurats.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà!

La gent que hi vivim som d’allò més noble,

som gentils i acollidors,

estimem la nostra terra i la portem en el cor.

És l’entorn on vaig néixer,

contesto amb orgull quan em pregunten,

és l’entorn on m’he fet gran,

i, si Déu vol, la meva vellesa hi viuré.

Si algun dia he de migrar cap a altres terres,

marxaré amb recança, l’enyoraré.

L’enyorança serà la meva companya inseparable,

de dia, de nit i en tot moment.

Si algun dia, d’ell m’he de separar,

el meu cor serà presa del seu encís

i, malgrat la llunyania, com un fidel amant,

jo el memoraré i estimaré per sempre més.

Els records m’emportaré dins la maleta

i els tancaré amb pany i clau,

per preservar-los de tota inclemència

perquè perdurin en la distància i en el temps.

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora que em té el cor robat.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà.

 

Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies : Joaquima Pellicer Solà