Arbres – Els Tres Pins de Moja d’Olerdola

Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.

S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.

Historia:

  • Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
  • Avui però, els pins han esdevingut un referent local.

Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.

Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.

Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda

Aquest  safareig esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga, lloc conegut com Plaça de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda.

Es diu que l’aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX.a.

El safareig es composa d’un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent.

A l’extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la.

Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s’hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu:

“El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga”.

Actualment no manté les funcions originals, ja no s’hi renta roba.

El safareig actualment serveix de reserva d’aigua en cas d’incendi.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Catalunya.

Adaptació al Text i fotografies: Ramon Solé