El Pantà de l’Estany de Vila-sana

Avui us presento dos articles

El més conegut de tots els estanys és el d’Estany d’Ivars i Vila-sana, que té una superfície d’aigua de 126 ha, es tracta de l’estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions.

Però a la zona hi ha molts estanys, basses i petits pantans, que bàsicament la seva aigua és per regar els conreus i  camps,

aquesta Comarca disposa d’una gran xarxa de recs i canals.

El Pantà de l’Estany, esta situat al Pla del Mestre, a mitat de la carretera L-334 i a l’esquerra, que porta des del nucli de Vila-sana a ca l’Aragonés, finca important de la zona.

La seva estructura es relativament estreta i allargada.

Podem veure que sobre volent algunes aus i petits animals, també una gran varietat a la primavera – estiu de insectes.

També, a l’estiu pot quedar a molt baix nivell d’aigua, fins la temporada següent.

Text i Fotografies : Ramon Solé  – Vistes aèries : Google Maps

Carrers relacionats amb l’aigua a Barcelona

Avui us presento dos articles

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :

 Carrer del Pou de la Figuera

Carrer de la Sèquia

Carrer de les Basses de Sant Pere

Carrer del Rec

Rambla de Canaletes

Riera d’Escuder

Avinguda de la Riera de Cassoles

Torrent de can Mantega

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts i Basses del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Ara cada divendres dos articles !

l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert  més tard al públic en l’any 1978.Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, es puja per uns esglaons  i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…Un gran dipòsit completament sec.En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aigua de Rec pels Jardins i Parcs Públics

En molts municipis de Catalunya, s’utilitzen aigües no tractades pel rec dels jardins, parcs públics i arbrat de carrers, provinents de pous, aqüífers i aigües regenerades.Axó fa que el consum d’aquesta part important  de despesa del municipi, sigui mitigada d’aquesta forma i baratin el seu cost en el rec i s’aprofitin les aigües que a lo millor no tindrien cap us.Per aquest motiu, cal especificar, amb cartells d’on venen i com s’usen aquestes aigües,I que no son aptes pel consum humà, per evitar algun tipus de infecció a nens o persones que en beguessin.Molta d’aquesta aigua arriba a les plantes i arbrat, amb un tub de poca amplada i cau de forma de gota a gota o en esparsos regulats amb un horari i diari o amb obertura manual.També, basses amb plantes aquàtiques podent estar omplertes amb aquet tipus d’aigües.Pues ja sabeu que no totes les aigües estan cloradesi tenen un benefici directa en els parc, jardins i arbrat dels municipis que han implantat aquest sistema pel rec.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador

Arranjament de la Font de Sant Roc de Palau-solità i Plegamans

La Font de Sant Roc, està situada a prop del camí de can Tarragona  i el camí de la masia de can Pujol a Palau-solità i Plegamans.La zona estava antigament condicionada amb una capella on hi restava una imatge de Sant Roc, avui desapareguda, i era com una zona de lleure, i visitada els dies festius per molta gent per passar-hi el dia en família i amics.La  Font  de Sant  Roc  era una antiga font amb doble bassa,

Arxiu Rasola – any 1994

feta  de maçoneria de pedra  de  forma  rectangular  que  queda dividida per un  petit  muret  en  dos  parts formant  dues  basses contínues, eren per us de rec agrícola dels terrenys de la propietat.

Arxiu Rasola – any 1994

Ha estat molts anys en estat d’abandó i pràcticament poca gent hi anava a visitar aquest paratge…

Arxiu Rasola – any 1994

Fa un any que s’ha realitzat un arranjament total, tant de la Font, la Mina, així com de les Basses, us deixo amb imatges actuals de la Font de Sant Roc :La Font de Sant Roc està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Text, Fotografies actuals i Recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Que són les construccions de Pedra Seca ? 1ª Part #

Alguna vegada heu sentit parlar de la Pedra Seca a una persona gran?  segurament que si, per tant , avui veureu quines són les construccions que es feien de Pedra Seca.Les construccions de Pedra Seca són aquelles en les quals la pedra s’usa com element principal i unic per portar a terme una petita obra; la pedra és treta del la mateixa zona on s’anava a construir ;en general  en el  camp o muntanya, la construcció era rústica i senzilla, però molt forta que en el pas dels anys aguanta sense a penes fer-hi manteniment en molts casos.Les construccions s’aixequen muntant pedra sobre pedra, sense utilitzar cap tipus d’element d’unió.

Casa de vinya de Pedra Seca

Eren i son molt utilitzades en Tarragona, part de Lleida i el Pais Valencia.

Mur de Pedra Seca

Us passo un llistat d’on podreu veure que es construïa antigament :

  • Per la construcció de murs, tanques d’una finca, tancats per bestiar, arneres, corrals o corts, en balmes.
  • Per la construcció de pous , sínies o sénies, fonts de mina, cisternes, basses, abeuradors
  • Per fer elements de drenatge, com a torrents, pont, aljub, rescloses o preses, canalitzacions.

Font de Pedra Seca

Us passo mes informació sobre la Pedra Seca :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Paret_seca

Bassa de Pedra Seca

També, us passo un treball realitzat molt ven exposat, l’autor es Jaume Plans Maestra , amb el Títol: Arquitectura Tradicional en pedra seca: el patrimoni immoble de la comarca del Bages , podeu accedir amb l’enllaç que us indico :

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1179/1/37973tfc.pdf

Pou de Pedra Seca

Es important que aquests elements patrimonials com són la Pedra Seca, ens cal poder disposar de medis i eines regulats, que  permetin  en el municipis, millorar la seva protecció i  preservació i que no caiguin en l’oblit.

Font de les Branques, feta amb Pedra Seca

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia, i altres fons

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge està situat en la Rambla de la Marina de L’Hospitalet de Llobregat.

Al 1988 els veïns van començar a plantar alguns arbres però fins el 1998 no es va inaugurar la primera fase del parc de forma oficial.Aquest Parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d’intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta, s’aconsegueix axó, gràcies amb els arbres i la vegetació, amb mes de 25 espècies d’arbres diferents.Disposa d’una zona de jocs infantils, unes basses d’aigua, el terreny és irregular amb algun monticle, podem apreciar algunes escultures, també, una zona reservada pels gossos.També hi ha un Bar, taules i bancs de fusta per fer un àpat  i WC.Dins del Parc hi ha l’ermita de Bellvitge documentada des del segle XIII, l’església és de planta quadrada i d’una sola nau, i té un campanar al vessant sud-est, esta molt ven restaurada.També disposa d’uns panels informatius sobre els ocells que nidificant en el Parc, molts d’elles tot l’any.Us passo l’enllaç del catàleg d’arbres i ocells en aquest Parc :

http://www.l-h.cat/gdocs/d1631820.pdf

És una bona alternativa per un matí o tarda de donar un tom pel Parc de Bellvitge

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Les Fonts, Mines i Basses de Can Flor de Sant Cugat del Vallès

Can Flo o Flor de Sant Cugat del VallèsEstà situada en la pista – carretera que des de La Floresta (Sant Cugat del Vallès) porta a Les Planes o a la carretera de l’Arrabassada; era una masia amb molta aigua, te varies Fonts, Mines amb les seves Basses en algún cas. En l’actualitat la casa es troba en un estat total abandó.Podeu anar a veure el conjunt de les fonts i mines que us indico :

  • Font dels Avellaners, Gran conjunt format per la mina, la font i la gran bassa que acumula aigua que servia per regar, tot construït a base de totxo vist i part arrebossat. La mina, de notables dimensions, condueix l’aigua fins a l’entrada, a un costat de la qual hi ha el tub d’acer de la Font,“ que fa anys vaig col.locar amb la restauració de la Font, amb l’ajut del meu pare…”, i que dóna un bon raig d’aigua directament a una pica i aquesta a la gran bassa.Fes Fonts Fent Fonting  : informa que “ el 9 d’agost de 2016, la porta de la mina està tancada amb clau i no surt aigua a l’exterior i que la gran bassa està seca”.
  • Darrera mateix de la casa, trobareu una segona bassa que acostumava a acumular molta aigua.
  • Mina – Font de Can Flor o de Can Flo, és una construcció d’obra vista formada pel tub i la pica de sedimentació, la porta d’entrada i una mina d’arcada de mitja volta que s’endinsa sota els fonaments de la propia masia. Està situada a una paret lateral de la masia de Can Flor a tocar del camí.                                                 Menció especial :

Aquest article està dedica a la memória del meu pare, bon seguidor,  buscador i arranjador de Fonts Naturals :

                                              Domenec Solé i Bassa !

Gràcies a ell, vaig aconseguir localitzar moltes de les Fonts Naturals de Catalunya, que forment part l’Arxiu Fotografic : Rasola, amb mes de 40.000 diapositives i fotografíes

Text, informació de dades : Fes Fonts Fent Fonting i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola. (any 2005) color.

 

Les Basses del Parc Central a Nou Barris de Barcelona

El Parc Central de Nou Barris  és un parc jove, va ser inaugurat el 1999 i  mes tard, en 2003 ampliat  guanyant espai verd.Disposa d’un total de 17 hectàrees d’extensió, aquest parc atorga a Nou Barris un agradable aspecte de modernitat , amb una important diversitat d’arbres repartits en tota aquesta amplia zona.Es considera el segon parc més extens de Barcelona i aprofita la verdor de les esplanades adaptades al terreny que presenta un cert desnivell, el seu perfil ondulant és ple de racons amb encant.El Parc Central de Nou Barris Integra edificis singulars i històrics del barri, com l’antic Institut Mental de la Santa Creu, actualment seu del Districte.En un costat del parc hi ha l’antiga masia de Can Carreras, tot un record on allí tot eren camps fa menys de cent anys en rere o el Fòrum Nord, un centre que acull iniciatives empresarials.L’aigua i les zones verdes, son els elements mes destacats del Parc.Amb basses grans i petites, la majoria de forma o amb elements triangulars.

Basssa i sortidor

També, disposa de molts sortidors estratègicament situats en aquestes basses, amb una pressió de sortida de diferents nivells i destacables en alçada.Un element arquitectònic important és l’antic aqüeducte de Dosrius, que actualment fa la funció de pont, per salvar el desnivell i l’aigua d’una de les basses.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé