Avui destaquem : La Font de can Volta de Gelida

Per poder anar a can Volta i la seva Font, us caldrà sortir de Gelida per la carretera C-243b, en direcció a Sant Sadurní d’Anoia , passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font. Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí a l’esquerra fa una petita baixada i us porta fins la Font Freda. Per anar a can Volta seguiu tot recta fent unes voltes i pujant un desnivell, no feu cas d’altres camins secundaris, arribareu a can Volta masia antiga que encara avui te cura del camp.Front mateix  de l’entrada a la finca  de Can Voltà,  trobareu un corriol que fa una certa baixada, segons el temps s’ha d’intuir, donat que està tapat per la malesa, a pocs metres hi ha la Font,  situada sota  d’ un destacable roure.Per aquest motiu, també a la Font se la coneix com La Font del Roure. La Font de Cal Volta havia sigut molt important, tant per la gent de Gelida com excursionistes o caçadors, antigament era punt de trobada i ideal per fer una àpat.Actualment, es seca i esta molt descuidada, a  pesar que és va fer una restauració a mitjans de l’any 1999. No obstant , el dia 21 de Març de 2009, personalment vaig veure que tornava a rajar, desprès d’un hivern molt plujos.    Disposava d’un tub on l’aigua queia a una pica no massa gran i aquesta anava conduïda a una Bassa  a uns metres de la font, ara està amb pedres i vegetació. També, encara hi ha una taula i seient de pedra, no en bones condicions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa del Castell dels tres dragons de Barcelona

El Castell dels tres dragons, esta dins del Parc de la Ciutadella, en la cantonada entre el pg. De Picasso, 5 i pg. de Pujades, 8-10 de Barcelona, la Bassa esta front d’aquest.Popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, fou construït el 1887-88 com a Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner qui, posteriorment, hi instal·là un taller d’arts industrials vinculades a l’arquitectura, amb la possible col·laboració d’Antoni M. Gallissà i Suqué.En acabar l’exposició l’edifici restà abandonat i el 1891 l’alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que “acabés l’obra” tot adaptant-la per acollir un “Museu de la Història”.L’any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau . El 2015 es va fer pública la intenció de promoure la rehabilitació d’aquest emblemàtic edifici patrimonial.La Bassa no es gaire gran, disposa d’un sortidor i aigua en moviment. Una jove palmera es situa a un nivell superior. En una part frontal i com a balla de protecció hi ha les figures dels tres Dragons.Llàstima que en moltes ocasions, no funciona el mecanisme de l’agua i aquesta esta aturada i la poca que hi ha, estancada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Abans i ara, de la Font de can Pujol a Palau de Plegamans i Solita

En les dècades dels anys 1970,1980,1990 …  havia sigut la Font de can Pujol de Palau de Plegamans i Solita, un lloc de trobada de famílies, amics, gent que molts dissabtes i/o els dies festius hi anaven a passar el dia, i és repartien per grupets de gent amb taules i cadires en les seves rodalies, a fer fontades, … i pot ser que seriant les últimes fontades en aquest municipi de forma tant general.La gent anava a la Font de can Pujol a recollir la fresca aigua que rajava per un gruixut tub i que omplia la Bassa – Safareig  del seu costat, un aigua “Bona”…La Font de can Pujol, estava i està situada a peu de bosc i al costat del camp conreat, a l’esquerra  de l’ antic camí que porta a la masia des de Palau de Plegamans, pel costat de la riera de Caldes.Un lloc amb diversitat d’arbres, destaca a sobre de la font, un pi molt allargat, per les rodalies hi ha diverses alzines i algun roure…entre altres tipus d’arbres.“ En fa recordar quan el meu pare i jo a principis dels anys noranta del segla passat, i era un dia festiu amb molta gent per aquesta zona, se’ns va demanar per part d’una senyora molt nerviosa que feia moltes hores que havia perdut el seu home i dos fills pels bosc…en menys de mitja hora els vàrem localitzar i senzillament estaven no massa lluny, buscant bolets…”El bosc de can Pujol, connecta amb el bosc de can Marimon, no son uns boscos espessos de vegetació, tot el contrari, son molt planers. per ho així mateix, son molt bonics, ja vàrem dedicar un article fa poques setmanes.Parlem de la Font de can Pujol en l’actualitat, com en molts dels casos, la mancança de pluges durant aquest últims anys, ha fet que aquesta font abundant, ara com ara, sigui un rajolí minso d’aigua o estigui bona part de l’any seca.Així també, podem veure en l’actualitat que la Bassa – safareig, esta seca i plena de herbes, en lloc de plena d’aigua en aquells temps, és podia regar els camps de les rodalies de la finca de can Pujol, ara ja ni pensar-ho…Cal dir que les rodalies de la Font de can Pujol, continua sent un bon espai per poder fer una estona de parada durant una excursió o caminada per les rodalies, i gaudir d’una certa tranquil·litat i escoltar com cantant els ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Ginebreda de Gelida

Sortirem des de Gelida per la carretera de Sant Sadurní, la C-243b, una vegada que em passat per les Fonts de Sant Miquel, i de Cantillepa, al poc agafarem el camí de terra pel costat de can Torrents, la seva Font i el berenador.A uns 20  minuts, deixarem a l’esquerra la Font Freda  i girarem per el camí de la dreta que fa pujada fins arribar a unes cases i masia de can Rosell, que deixarem a la nostra dreta.Seguirem el camí principal, i trobarem una bifurcació cal agafar el camí de la dreta entre el bosc i una petita vinya, fins arribar a can Ginebreda. Ens cal seguir el camí que dona tota la volta a la masia, a peu d’ella hi ha un safareig – bassa,i al pocs metres un gran dipòsit, anys en rere tenien granja amb animals.El camí fa davallada fins a un nou encreuament, on en un costat entre plàtans i altres arbres hi ha La Font de can Ginebreda.Es una petita Font, que per molt que sigui la sequera, sempre dona aigua.Uns esglaons ens aproximen al doll d’aigua, que cau a una pica vella, no massa gran i algo arrodonida,per un costat surt l’aigua que va a parar a una Bassa situada uns metres mes lluny.Es itinerari no massa llarg, que podem completar visitant les altres fonts que us he indicat al principi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Bassa de Torre Jussana de Barcelona

He tret d’una Web de l’Ajuntament de Barcelona, aquestes dades sobre Torre Jussana :

“ Torre Jussana és un edifici d’estil neoclàssic datat del 1804 i construït, sobre una construcció anterior, segons consigna Bernat Bransí l’any 1789 com una “masia deshabitada i molt antiga”. Ja al segle XX és té constància de l’ús de la Torre Jussana amb la funció de masia fins que l’any 1979 s’hi instal·la l’escola Nostre Temps per impartir ensenyaments de Parvulari i d’EGB. L’escola va tancar la seva activitat l’any 1988. Al 1992, l’Ajuntament de Barcelona esdevé propietari de la finca i instal·la les oficines de l’Olimpíada Cultural.

L’any 1995 Torre Jussana esdevé l’Agencia de Serveis a les Associacions fins que el servei ha d’abandonar l’edifici al 2003 a causa del mal estat que presenta. A partir d’aquest moment l’Ajuntament de Barcelona inicia un procés de rehabilitació de l’edifici que conclou al novembre de 2008, moment en què el servei retorna a Torre Jussana ara ja com a Centre de Serveis a les Associacions.”

Torre Jussana, està situada en l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, 30 en la barriada de la Clota en Horta.A l’entrar per la porta principal, i al centre d’una petita pineda centenària hi ha l’antiga Bassa. Aquesta bassa també va ser restaurada per embellir aquest racó de la finca, rodejada de gespa.La Bassa formaria part d’un conjunt de varies d’elles construïdes a mitjans del segle XIX, per disposar d’aigua per regar els camps d’aquesta propietat i que tenia en aquella època.L’aigua deuria vindre d’alguna mina, tenim de tenir present, que al costat de Torre Jussana hi ha el Torrent d’en Marcel·lí,  amb molt abundant aigua i de qualitat, que disposava de varies mines, per tant era una zona rica amb aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Can Gurguí de Vallromanes

Per poder anar a la Font de can Gurguí, podreu anar des de varis municipis, tot caminant des d’Alella, Vilassar o Premiar de Dalt  i també, des de Vallromanes.Una vegada al coll del mateix nom i podreu arribar-vos en uns deu minuts i abans de la masia- restaurant de can Gurguí, a peu del camí de terra a la dreta hi ha la Font de can Gurguí.

És una Font molt antiga i concorreguda des de sempre per la gent de la zona per anar a fer un àpat, actualment, també hi van molts excursionistes i ciclistes.La Mina disposa tot l’any d’abundant cabal d’aigua, pots ser que tingues mes el segle passat, no pas ara… l’aigua cau en una pica i desaigua en una bassa situada a l’esquerra i protegida per un filat.Al costat dret de la font hi ha una taula rodona i un seient de pedra que dona a la paret.A sobre de l’entrada a la Mina hi ha una inscripció gravada directament a la pedra que és llegeix :

 ” J.L. 1899 Fuente de Can Gurguí, Vallromanes, Partido judicial de Granollers”.

Un lloc agradable i humit per passar-hi una estona tot fent un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Lleó de Badalona

dscn7788_01La Font del Lleó és molt coneguda per la gent que passa pel camí que porta de Badalona o de Santa Coloma de Gramenet  al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, donat que esta a peu mateix del camí i front a l’entrada del propi Monestir.dscn7786_01Informació sobre el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra

dscn7793_01També, us passo un escrit publicat recentment, per internet  des del Monestir :

Antics Horts del Monestir

Antics Horts del Monestir

“ Restauració de la Font del Lleó i de la bassa d’aigua

Des de la segona meitat del 2011 es va començar a recuperar l’antiga bassa d’aigua que sortia als horts del monestir. Aquesta acció l’han estat desenvolupant un grup voluntari d’antics escoltes. Econòmicament han col·laborat els antics escoltes i l’Associació Conreu Sereny, qui porta els horts actualment. dscn7794_01Aquest projecte es va continuar l’any 2012 amb una tanca de ferro per la part del camí i la restauració de l’antiga Font del Lleó per part del Amics de la Murtra. Es van col·locar unes rajoles amb la imatge de Sant Jeroni i unes inscripcions. L’obra de restauració va ser beneïda pel Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach el 28 de maig del 2012.”dscn7790_01Cal dir que en el any 1990, la font estava en un estat llastimós i seca.

Font del Lleó - Any 1990 - Arxiu Rasola

Font del Lleó – Any 1990 – Arxiu Rasola

La bassa, plena de deixalles i sense aigua.

Bassa de la Font del Lleó - Any 1990 - Arxiu Rasola

Bassa de la Font del Lleó – Any 1990 – Arxiu Rasola

L’aspecte a l’any 2006 era com la que veiem ara, per ho, sense arreglar la paret i mancaven les rajoles.

Font del Lleó - Any 2006 - Arxiu Rasola

Font del Lleó – Any 2006 – Arxiu Rasola

I dins de la Bassa era ple de vegetació.

Bassa de la Font del Lleó - Any 2006 - Arxiu Rasola

Bassa de la Font del Lleó – Any 2006 – Arxiu Rasola

Aquest dijous ( 1 de desembre de 2016), vaig poder veure com estaven el grup de voluntaris acabant de tapar esquerdes i forats i netejant la Bassa.dscn7792_01Sols dir que durant aquest cinc anys s’ha pogut recuperar la Font i bassa del Lleó, amb l’esforç i amb ganes de fer-ho molt be, Felicitats !dscn7789_01

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.

Com era la Font del Roure de Masquefa, uns anys en rere i com s’ha recuperat ?

Era un lloc brut i descuidat, on estava enclavada la Font del Roure a Masquefa, en els últims anys per les rodalies és va amuntonar runa i terra…a punt de perdràs.ft-roure-3_01Des de fa temps, no és considerava la seva aigua apte pel consum. L’estructura en general era de maó de color roig, i disposava de dos brocs que estaven dins d’una petita arcada, l’aigua queia a una pica.ft-roure-1_01Al ser tant abundant, es va fer una bassa per recollir-la i col·locaren uns bancs de fusta.ft-roure-4-bassa_01En la Fotografia de l’any 1966, observem que disposava de 4 taules i bancs de pedra.ft-roure-1966_01Aquesta font, agafa el nom del vell Roure del seu costat.ft-roure-5-cartell_01Per anar-hi  poden seguir des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, el carrer Montserrat, girarem al carrer Pujades i agafarem  el carrer de la Font del Roure, allí veurem l’actual Parc on esta ubicada la Font del Roure.ft-roure-2_01Va ser molt la pressió popular per salvar aquest espai i la Font, al final, es va remodelar i ara disposa de bancs nous, barbacoes,  lloc per jugar el nens, la restauració de la Font, s’ha plantat nova vegetació, i s’ha ampliat la bassa.font_roureActes de la Inauguració del Parc de la Font del Roure, realitzada el 09/07/2014  :

http://www.masquefa.cat/jsp/cat/mostraContingut.jsp?noticia=29490

En definitiva, una Font que entre tots, s’ha volgut que no quedes tant sols en un record, com altres vegades ha passat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les tres Creus i l’ona d’Aigua de Banyoles

L’Hostalot, un establiment derruït el 1924 que hi havia a prop del santuari del Collell, era ple de gom a gom. Enmig de la gent hi havia tres personatges de molt mal aspecte que no paraven de beure i xerrar i, quan sonaren les campanes anunciant l’hora del rosari, mentre tothom entrava al santuari per l’oració, ells continuaren amb la seva sòrdida actitud, mofant-se i blasfemant com uns condemnats.
En marxar s’encaminaren cap a Sant Miquel de Campmajor continuant la seva burlesca gresca sota un sol asfixiant.v vv_01De cop i volta els va semblar escoltar un soroll estrany i mentre esbrinaven d’on provenia el camí va començar a bellugar-se. Els arbres es van moure i les pedres van començar tremolar sota els seus peus. Varen voler córrer però la terra que trepitjaven cedí de cop i volta i a l’instant va aparèixer una gran onada d’aigua que els va sacsejar violentament i que els engolí.
No es va saber mai més res d’aquells tres irreverents, només varen quedar les jaquetes que, a causa de la calor, portaven sota el braç. Algú va posar les tres creus per recordar aquells infortunats amb la intenció, diuen, que els vianants els dediquin una oració per a les seves ànimes.

Una altre versió de la Llegenda es :

Aquesta història em fou contada pel tartaner del Collell, el qual a més em digué que això deu fer molts anys, els vells no se’n recorden i per l’arxiu parroquial no se’n troba esment.
Es conta que en una bassa que es troba al peu de la carretera que va al santuari del Collell, un dia tres estudiants anaren a banyar-s’hi, mes per haver-hi un xuclador en ella s’ofegaren. Llac Cendra_01De llavors ençà, s’ha posat unes tres creus sobre el marge que hi ha a prop de la carretera i de la bassa.

Recopilació de la Llegenda i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Pèlacs de Castellar del Vallès

DSCN0007_01Per anar a la Font de Can Pèlacs, sortirem de Castellar del Vallès per la carretera que va a Terrassa, deixarem a ma dreta una entrada que va a l’antiga fabrica de la Vda. Tolrà, passarem pel pont sobre el riu Ripoll, i a partir d’aquí, agafarem un camí a l’esquerra que fa una certa baixada per entre alzines, fins la mateixa font.DSCN0006_01En general disposa d’un bon cabal d’aigua.
L’aigua sobrant va a parar a una bassa que la donaria per regar a uns horts. Cal destacar les dues antigues llosses que es feien servir per rentar-hi la roba.DSCN0009_01Es un lloc tranquil que molta gent de Castellar hi va tot passejant .

Text i Fotografies : Ramon Solé