La Bassa de Torre Jussana de Barcelona

He tret d’una Web de l’Ajuntament de Barcelona, aquestes dades sobre Torre Jussana :

“ Torre Jussana és un edifici d’estil neoclàssic datat del 1804 i construït, sobre una construcció anterior, segons consigna Bernat Bransí l’any 1789 com una “masia deshabitada i molt antiga”. Ja al segle XX és té constància de l’ús de la Torre Jussana amb la funció de masia fins que l’any 1979 s’hi instal·la l’escola Nostre Temps per impartir ensenyaments de Parvulari i d’EGB. L’escola va tancar la seva activitat l’any 1988. Al 1992, l’Ajuntament de Barcelona esdevé propietari de la finca i instal·la les oficines de l’Olimpíada Cultural.

L’any 1995 Torre Jussana esdevé l’Agencia de Serveis a les Associacions fins que el servei ha d’abandonar l’edifici al 2003 a causa del mal estat que presenta. A partir d’aquest moment l’Ajuntament de Barcelona inicia un procés de rehabilitació de l’edifici que conclou al novembre de 2008, moment en què el servei retorna a Torre Jussana ara ja com a Centre de Serveis a les Associacions.”

Torre Jussana, està situada en l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, 30 en la barriada de la Clota en Horta.A l’entrar per la porta principal, i al centre d’una petita pineda centenària hi ha l’antiga Bassa. Aquesta bassa també va ser restaurada per embellir aquest racó de la finca, rodejada de gespa.La Bassa formaria part d’un conjunt de varies d’elles construïdes a mitjans del segle XIX, per disposar d’aigua per regar els camps d’aquesta propietat i que tenia en aquella època.L’aigua deuria vindre d’alguna mina, tenim de tenir present, que al costat de Torre Jussana hi ha el Torrent d’en Marcel·lí,  amb molt abundant aigua i de qualitat, que disposava de varies mines, per tant era una zona rica amb aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Can Gurguí de Vallromanes

Per poder anar a la Font de can Gurguí, podreu anar des de varis municipis, tot caminant des d’Alella, Vilassar o Premiar de Dalt  i també, des de Vallromanes.Una vegada al coll del mateix nom i podreu arribar-vos en uns deu minuts i abans de la masia- restaurant de can Gurguí, a peu del camí de terra a la dreta hi ha la Font de can Gurguí.

És una Font molt antiga i concorreguda des de sempre per la gent de la zona per anar a fer un àpat, actualment, també hi van molts excursionistes i ciclistes.La Mina disposa tot l’any d’abundant cabal d’aigua, pots ser que tingues mes el segle passat, no pas ara… l’aigua cau en una pica i desaigua en una bassa situada a l’esquerra i protegida per un filat.Al costat dret de la font hi ha una taula rodona i un seient de pedra que dona a la paret.A sobre de l’entrada a la Mina hi ha una inscripció gravada directament a la pedra que és llegeix :

 ” J.L. 1899 Fuente de Can Gurguí, Vallromanes, Partido judicial de Granollers”.

Un lloc agradable i humit per passar-hi una estona tot fent un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Lleó de Badalona

dscn7788_01La Font del Lleó és molt coneguda per la gent que passa pel camí que porta de Badalona o de Santa Coloma de Gramenet  al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, donat que esta a peu mateix del camí i front a l’entrada del propi Monestir.dscn7786_01Informació sobre el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra

dscn7793_01També, us passo un escrit publicat recentment, per internet  des del Monestir :

Antics Horts del Monestir

Antics Horts del Monestir

“ Restauració de la Font del Lleó i de la bassa d’aigua

Des de la segona meitat del 2011 es va començar a recuperar l’antiga bassa d’aigua que sortia als horts del monestir. Aquesta acció l’han estat desenvolupant un grup voluntari d’antics escoltes. Econòmicament han col·laborat els antics escoltes i l’Associació Conreu Sereny, qui porta els horts actualment. dscn7794_01Aquest projecte es va continuar l’any 2012 amb una tanca de ferro per la part del camí i la restauració de l’antiga Font del Lleó per part del Amics de la Murtra. Es van col·locar unes rajoles amb la imatge de Sant Jeroni i unes inscripcions. L’obra de restauració va ser beneïda pel Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach el 28 de maig del 2012.”dscn7790_01Cal dir que en el any 1990, la font estava en un estat llastimós i seca.

Font del Lleó - Any 1990 - Arxiu Rasola

Font del Lleó – Any 1990 – Arxiu Rasola

La bassa, plena de deixalles i sense aigua.

Bassa de la Font del Lleó - Any 1990 - Arxiu Rasola

Bassa de la Font del Lleó – Any 1990 – Arxiu Rasola

L’aspecte a l’any 2006 era com la que veiem ara, per ho, sense arreglar la paret i mancaven les rajoles.

Font del Lleó - Any 2006 - Arxiu Rasola

Font del Lleó – Any 2006 – Arxiu Rasola

I dins de la Bassa era ple de vegetació.

Bassa de la Font del Lleó - Any 2006 - Arxiu Rasola

Bassa de la Font del Lleó – Any 2006 – Arxiu Rasola

Aquest dijous ( 1 de desembre de 2016), vaig poder veure com estaven el grup de voluntaris acabant de tapar esquerdes i forats i netejant la Bassa.dscn7792_01Sols dir que durant aquest cinc anys s’ha pogut recuperar la Font i bassa del Lleó, amb l’esforç i amb ganes de fer-ho molt be, Felicitats !dscn7789_01

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.

Com era la Font del Roure de Masquefa, uns anys en rere i com s’ha recuperat ?

Era un lloc brut i descuidat, on estava enclavada la Font del Roure a Masquefa, en els últims anys per les rodalies és va amuntonar runa i terra…a punt de perdràs.ft-roure-3_01Des de fa temps, no és considerava la seva aigua apte pel consum. L’estructura en general era de maó de color roig, i disposava de dos brocs que estaven dins d’una petita arcada, l’aigua queia a una pica.ft-roure-1_01Al ser tant abundant, es va fer una bassa per recollir-la i col·locaren uns bancs de fusta.ft-roure-4-bassa_01En la Fotografia de l’any 1966, observem que disposava de 4 taules i bancs de pedra.ft-roure-1966_01Aquesta font, agafa el nom del vell Roure del seu costat.ft-roure-5-cartell_01Per anar-hi  poden seguir des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, el carrer Montserrat, girarem al carrer Pujades i agafarem  el carrer de la Font del Roure, allí veurem l’actual Parc on esta ubicada la Font del Roure.ft-roure-2_01Va ser molt la pressió popular per salvar aquest espai i la Font, al final, es va remodelar i ara disposa de bancs nous, barbacoes,  lloc per jugar el nens, la restauració de la Font, s’ha plantat nova vegetació, i s’ha ampliat la bassa.font_roureActes de la Inauguració del Parc de la Font del Roure, realitzada el 09/07/2014  :

http://www.masquefa.cat/jsp/cat/mostraContingut.jsp?noticia=29490

En definitiva, una Font que entre tots, s’ha volgut que no quedes tant sols en un record, com altres vegades ha passat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les tres Creus i l’ona d’Aigua de Banyoles

L’Hostalot, un establiment derruït el 1924 que hi havia a prop del santuari del Collell, era ple de gom a gom. Enmig de la gent hi havia tres personatges de molt mal aspecte que no paraven de beure i xerrar i, quan sonaren les campanes anunciant l’hora del rosari, mentre tothom entrava al santuari per l’oració, ells continuaren amb la seva sòrdida actitud, mofant-se i blasfemant com uns condemnats.
En marxar s’encaminaren cap a Sant Miquel de Campmajor continuant la seva burlesca gresca sota un sol asfixiant.v vv_01De cop i volta els va semblar escoltar un soroll estrany i mentre esbrinaven d’on provenia el camí va començar a bellugar-se. Els arbres es van moure i les pedres van començar tremolar sota els seus peus. Varen voler córrer però la terra que trepitjaven cedí de cop i volta i a l’instant va aparèixer una gran onada d’aigua que els va sacsejar violentament i que els engolí.
No es va saber mai més res d’aquells tres irreverents, només varen quedar les jaquetes que, a causa de la calor, portaven sota el braç. Algú va posar les tres creus per recordar aquells infortunats amb la intenció, diuen, que els vianants els dediquin una oració per a les seves ànimes.

Una altre versió de la Llegenda es :

Aquesta història em fou contada pel tartaner del Collell, el qual a més em digué que això deu fer molts anys, els vells no se’n recorden i per l’arxiu parroquial no se’n troba esment.
Es conta que en una bassa que es troba al peu de la carretera que va al santuari del Collell, un dia tres estudiants anaren a banyar-s’hi, mes per haver-hi un xuclador en ella s’ofegaren. Llac Cendra_01De llavors ençà, s’ha posat unes tres creus sobre el marge que hi ha a prop de la carretera i de la bassa.

Recopilació de la Llegenda i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Pèlacs de Castellar del Vallès

DSCN0007_01Per anar a la Font de Can Pèlacs, sortirem de Castellar del Vallès per la carretera que va a Terrassa, deixarem a ma dreta una entrada que va a l’antiga fabrica de la Vda. Tolrà, passarem pel pont sobre el riu Ripoll, i a partir d’aquí, agafarem un camí a l’esquerra que fa una certa baixada per entre alzines, fins la mateixa font.DSCN0006_01En general disposa d’un bon cabal d’aigua.
L’aigua sobrant va a parar a una bassa que la donaria per regar a uns horts. Cal destacar les dues antigues llosses que es feien servir per rentar-hi la roba.DSCN0009_01Es un lloc tranquil que molta gent de Castellar hi va tot passejant .

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Bosc, la Font i l’Estany de Can Gatxet de Mira-Sol a Sant Cugat del Vallès

vcnLa noticia : Inaugurat el Bosc de Can Ganxet
Anna Gonzalez | Noticia difosa el 20/set/2008

Mira-sol compta amb un nou espai de lleure. El Bosc de Can Ganxet ja és una realitat pels veïns del districte, després de més de 15 anys demanat la seva recuperació. vcn2Aquesta nova zona verda ofereix un nou ambient per passejar, amb bancs, arbrat autòcton, una espai infantil i un petit llac de la Font de Can Ganxet. El nou Bosc de Can Ganxet compta amb diferents rampes adaptades per a persones amb problemes de mobilitat. L’aigua de la Font de Can Ganxet s’aprofitarà pel reg de l’arbrat del districte. Els treballs també s’han dirigit a recuperar la flora autòctona de la zona.

https://stcvo.wordpress.com/2012/04/12/

c2Així deia la noticia de la Recuperació de la Font de Can Ganxet o Can Gatxet.
Es tracta d’un antic jardí particular, que alberga vestigis de jardí romàntic amb un estany i l’antiga font de Can Gatxet , que ha passat a ser un jardí per a tothom. Sant Cugat - Mira Sol - Ft de Can GatxetAquesta Font va estar molt anys abandonada i amb un estat llastimós. La bassa era molt mes gran, pròpia de les que son per rec i rentar-hi la roba, ara es un petit llac enjardinat.c1S’hi combina una zona d’estada amb una altra boscosa, feréstega i densa.
Hi ha una passera de fusta que travessa el jardí i connecta els carrers del costat, Toledo i Pontevedra.

Recopilació de la informació : Ramon Solé

Que es una banyera de riera o d’un torrent gran ?

En alguns escrits, com publicacions, descripció d’itineraris o per la gent d’una zona d’arreu, em llegit o sentit comentar la paraula “Banyera” o “Bassa” fent referència a una riera o torrent gran.Banyera Natural 2_01De fet, es una cavitat de pedra natural de dins del curs de la riera o torrent, que és omple de l’aigua pròpia que hi baixa pel seu curs amb mes o menys abundància.Banyera Natural 1_01Si aquesta aigua es prou neta, hi ha gent que aprofita a l’estiu per fer-hi un bon bany, per això es diuen “Banyeres”. Com que ho ha fet la natura, no tenen unes dimensions DSCN0854_01establertes, qual cosa, fa que tinguem cura de la seva profunditat i força de l’aigua, per no tindre un ensurt.rellinars_riera_01També, evitarem fer un bany, quan no hi baixa aigua per la riera o torrent, hi sols esta  retinguda l’aigua des de fa dies en les “Banyeres”, donat que pot estar contaminada.
No és deu de confondre amb un “Gorg”,que també podem trobar en rius i rieres, i que estan lligats a un salt important d’aigua, hi ha gent que en aquest cas s’hi banya. Els Gorg no son cavitats de pedra, si no, un embasament o retenció d’aigua natural mes o menys gran i fonda.Gorgues Castellar del Valles_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui visitem, El Molí de Diumer de Cardedeu

DSCN2156_01El Molí Diumer, esta situat a Cardedeu, a la sortida d’aquesta població, en la carretera de Cànoves, nº 106DSCN2157_01Aquest Molí està adossat a la magnifica Finca “Can Diumer” , ès una típica masia dels segles XVII o XVIII.DSCN2162_01L’estructura el Molí, es conserva en bon estat.DSCN2159_01Al seu costat hi ha unes escales que porten a La Bassa, des de fa molts anys està seca. DSCN2161_01Uns contraforts fan de reforç a la seva estructura. DSCN2168_01En un costat unes escales d’obra ens permeten pujar a la Bassa.DSCN2160_01En un costat del Molí al tocar de la carretera, trobem un enreixat, si ens fitxem, era on sortia l’aigua utilitzadaDSCN2155_01 DSCN2166_01i a traves d’una canal, tornava de nou a la riera.

Text i Fotografies : Ramon Solé