La Bassa de la Font de l’ermita esta en l’explanada per sota de la font, i que no hi ha que confondre amb el safareig que es al costat d’aquesta font (Descrita ahir diumenge)
Es una bassa molt curiosa, em vist de rodones, quadrades o rectangulars, però amb l’estructura com aquesta, veritablement, no.
Per una part el mur es allargat, la resta esta format per tres parets semi circulars i pràcticament iguales i una de mes petita.
Disposa d’una entrada de l’aigua, hi ha una caixa reguladora, i en el seu extrem contrari, esta el desguàs.
En el terreny on esta ubicat, hi ha alguna taula i seients, així con algun joc per els infants, amb pocs arbres que donin ombra.
La Font de l’ermita esta situada en la zona de l’Ermita, al sud-oest del casc antic, al vessant oest del turonet on hi ha una agrupament de cases.
Concretament, La font de l’Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l’Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l’Andal venint de les Eres.
Historia:
No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font.
Sembla que almenys podria haver estat bastida al segle XIX o inicis del XX, coincidint en un moment de gran creixement de la població de Gironella i amb la construcció de diverses cases a la zona de l’Ermita.
Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d’un senzill frontal, fet a partir d’un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l’aigua, un simple tub metàl·lic; l’aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter.
Al costat de la font, hi ha l’estructura d’un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d’aquests en tres dels seus costats s’alça un tram de paret d’obra revestida en morter;
per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba.
Una tanca metàl·lica junt amb les parets d’obra delimiten el safareig.
A la base nord del safareig hi ha un brollador d’aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d’un frontal fet a manera de mur de pedra.
Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra.
L’aigua sobrant per medi d’un canaló va a una bassa molt curiosa, que demà us faré el detall.
El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.
Historia:
Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig.
Des d’aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó.
El molí actual es va construir al segle XVII.
Un document conservat a l’arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí.
Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936.
Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s’utilitzava com a reserva d’aigua per a les cases.
Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.
Fotografia: Cèsar August Torras i Ferreri
La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.
El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero
Per anar a les Alzines de La Font del Molí, cal sortir de Viladecavalls direcció a can Sanahuja, des de aquest punt cal dirigir-se a la Font del Molí, al costat de la Bassa i a l’altre costat del camí estan les Alzines.
A peu del camí que ve de Can Sanahuja s’hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis),
dos dels quals són de notables dimensions.
Es tracta d’arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s’estenen cobrint bona part del camí.
Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges.
El seu fruit és el gla.
Si segui recta pel costat d’unes oliveres arribareu a la Font dels Rosers.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i el rec està en el camí antic de les Fonts,
travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,
passant pels Horts de l’Andaló
i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts
i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.
S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.
Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.
El gruix del pont mesura 110 cm.
S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.
Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,
Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès
La Font és situada al costat dret del camí que porta a Ca l’Artiguetes, en el barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.
La gent de la masia, la varen construir en 1927 entre el camí i a prop del torrent.
El seu doll sempre escàs però constant omplia una bassa que hi havia a prop.
La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona.
En un intent de recuperar la font, es va arranjar l’espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s’emmagatzema l’aigua, tot i que no hi ha brollador.
En un dels costats s’ha gravat la data “15-11-07”, data del seu arranjament.
L’any 2022 es va fer una reforma de nou, col-locant una bomba manual, per extreure l’aigua que hi ha en un dipòsit soterrat.
També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí a la font.
A pocs metres hi han dos alzines centenàries que es destacant de la resta dels arbres de les rodalies.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba, i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 