Avui destaquem : La Font de la Coma de Mura

Com cada Diumenge us presento dos Articles

Per arribar-nos a La Font de la Comades  del centre de Mura podem anar per les antigues escoles, tot fent un passeig de poc menys de 400 metros, esta en l’indret conegut com La Coma, que dona nom a la font.

En un racó es situada la Font amb un llarg seient al seu costat, tot esta fet de pedres,

a nivell vaig hi ha la sortida de l’aigua que ho fa per un broc de ferro,

l’aigua va dirigida a la bassa que esta al front seu, un antic rec s’emporta l’aigua direcció als horts.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Avui coneixerem : La Font – Mina de can Viloca de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles
Aquesta Font de can Viloca era molt freqüentada i apreciada, sobre tot per la gent dels horts que havien en aquell indret  i que avui ja no hi són.

En el llibre de “ Fonts i Mines del Rodal de Sabadell “autor Ricard Molins i Romeu, podem llegir de la Font – Mina de can Viloca:

Il·lustrat per un dibuix a llapis del mateix autor.

Com diem, aquesta zona i rodalies del Torrent de La Betzuca, estant pràcticament lliures dels antics horts il·legals que hi havia.

Per accedir a la Font – Mina de can Viloca, podeu anar-hi per la carretera d’accés a l’Hospital de Terrassa, seguir com si anéssiu a Torrebonica, i el primer trencall a la dreta que fa baixada, us cal seguir-lo que porta a un antic camp no conreat, i cal traspassar el Torrent de la Betzuca, que casi mai baixa aigua,veureu al fons i a peu d’una paret ,

un gran plataner i una bassa, allí esta situada la Font – Mina de can Viloca.Esta molt abandonat tot el seu conjunt,l’entrada de la Mina pot estar tapiada o tapada per la vegetació,raja poc, fa molts anys en rere l’aigua a traves d’un tub anava a omplir un dipòsit que es troba a dins de la Bassa.Curiosament en el mig de la paret de la Bassa, hi ha un petit cap de nen de ceràmica on podia haver sortit aigua i cauria a una pica, seria com un desguàs?…

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Bassa de Vallromanes

Com cada dissabte us presento dos articles

Per anar a la Bassa que ens referim, us cal que seguiu des de Vallromanes tota la riera, teniu de seguir  el camí tot passant ers horts municipals i  la masia mas Salagros que es un hotel molt destacat de Vallès Oriental, teniu de rodejar la finca, fins arribar a una cruïlla de camins,

allí agafeu el de mes a la dreta, i a tant sols uns metres a l’esquerra entrareu a un bosc on hi ha la Bassa.

aquesta esta encerclada per una balla, per evitar algun accident, estem en una finca privada;

la Bassa es rectangular, i observem que te tres tubs de les parets d’entrada d’aigua.

No podem dir que es una font, provablement deu estar conduïda des d’algun punt de naixement o mina… fins la Bassa.

Disposa de una tanca de regulació de buidatge, l’aigua deuria servir antigament per els camps que havien allí propers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre – Moli de Vent de can Deu de Sabadell

La Caixa d’Estalvis de Sabadell adquirí el mas de can Deu i les terres, hi va crear el Museu d’Eines del Camp, oferint a la ciutat el bosc de can Deu com a espai de lleure i conservació de la natura.La Torre – Moli de Vent , esta situada a pocs metres front de la masia de can Deu del municipi de Sabadell.Tot el conjunt, inclòs la Torre – Molí de Vent esta molt ven conservat. Concretament aquest Molí, podríem dir que es el de millor aspecte en conservació del municipi de Sabadell.Encara el Molí dona l’aigua a una bassa rodona que esta al seu costat, protegida amb una balla de tela metal-lica, per evitar ensurts. Les aspes es troben en perfectes condicions.Es una verdadera joia d’un temps passat en el record agrícola de la masia de can Deu; molts nen/es  d’escoles de les rodalies hi venent a visitar, així com famílies els caps de setmana.

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Avui coneixerem : Les dues fonts de can Guitard de la Riera de Les Fonts de Terrassa

Avui diumenge us presento dos articles

Can Guitard de la Riera esta entre Les Fonts i Terrassa, a un costat del camí antic de Rubí a Terrassa i  de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Te dues fonts, una en l’interior del recinte i  just davant de l’entrada de la masia, adossada a la paret  d’un gran bassa d’aigua.

La segona font, en el mur exterior, en la paret, hi ha el que queda de la Font dedicada a Sant Antoni, on podien beure aigua els qui passaven per davant la masia.

Actualment, tot esta descuidat i pràcticament abandonat…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Com era fa 30 i 15 anys la Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Avui us presento dos articles

En moltes ocasions he pogut fer la comparació d’una font graciés a les imatges que disposo de l’Arxiu Rasola, que vaig iniciar en l’any 1984, gràcies en bona part al meu pare. Per veure i trobar una font en algunes ocasions vàrem utilitzar algun llibre, com el cas del llibre  “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, aquest mestre va fer la recerca de totes les fonts i mines de Sabadell i altres municipis propers.

He volgut fer-li aquest homenatge dedicat en Ricard ( fa anys ens va deixar), i veure el canvi que ha sofert la Font de la Torre del Canonge de Sabadell al transcurs dels 30 últims anys.

Mirem primer com la va descriure en el llibre editat en l’any 1984 :

En Ricard, els dibuixos de les fonts eren fets seu, aquí tenim la imatge de la Font.

Durant l’any 1988, vàrem fer camí i a fotografiar-la, era una font d’abundant raig que donava les aigües directament a la Bassa – Safareig, en aquells temps hi anava molta gent a refrescar-se, a beure i recollir aigua i sobre tot la gent dels horts que havien per les rodalies i a la llera del riu Tort.

La segona vegada que vaig estar va ser en l’any 2005, continuava amb aigua, però, amb un cabal mes minso i algo descuidat el seu entorn,

ja no havien tants horts i no hi anava a penes la gent.

L’any passat vaig voler veure com estava, donat que tenia referencies que s’havia perdut…

No obstant l’estructura de la Bassa – Safareig continua estant, tot ple de bardisses i no raja pas, esta seca.

Es una altre de les fonts que no crec que tornem a veure com era en al principi i quedarà amb el record de la gent

i poc a poc s’anirà degradant i tapada de la vegetació.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb el record de Ricard Molins i Domènec Solé, dos mestres coneixedors de les Fonts Naturals

Avui destaquem : La Font i /o Bassa de can Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts

Avui i com cada diumenge us presento dos Articles

Per anar La Font i /o bassa de can Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts, des d’Olot us cal sortir del costat de càmping Les Tries per agafar la N-260-a, a cosa d’un kilòmetre i  abans de l’ermita de Sant Cosme gireu a l’esquerra i travesseu l’autovia per un pont i gireu de nou a l’esquerra, seguiu la carretera asfaltada un kilòmetre mes fins arribar a cal Xicot, casa rural aquí cal deixa el vehicle i seguir a peu.Continueu per un camí de terra amb senyals de privat, entre alzines fa una certa baixada, i aviat estareu a cal Aiguanegra.Ara seguiu pel camí que be de Beguda, hi ha un roure força destacable, que us indica que us desvieu, pel camí de la dreta on fa una certa pujada, en pocs minuts hi ha la Font de l’Aiguanegra a peu del camí.En el mur de la Bassa de can Aiguanegra encara es pot veure les lloses i separades, on les dones de la casa i de les contrades, anaven a rentar-hi la roba, per tant, en èpoques llunyanes el nivell de l’aigua deuria ser molt superior situant-se arran de les lloses.Actualment serveix l’aigua estancada i no massa clara, per beure el bestia.A un costat hi ha el Roure que ahir vàrem fer un article sobre aquest en l’apartat d’Arbres.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La desapareguda Font del Desmai de l’Ametlla del Vallès

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Amb de 31/08/2016, us vaig fer un article sobre : Itinerari de Can Draper a Can Daví de L’Ametlla del Vallès, on deixàvem clar que la Font del Desmai : “No queda res, ni la Font, ni la Bassa, sols el cartell ”… Us passo l’enllaç de l’article :

https://fontsaigua.wordpress.com/tag/la-font-del-desmai/

A l’haver-se netejat de vegetació el Torrent de Can Diví, durant l’any 2019, hem pogut fotografiar el que queda de la Bassa de la Font del Desmai.Per anar-hi, sortireu des de l’Ametlla del Vallès pel carrer de desapareguda Font del Desmai de l’Ametlla del Vallès i poc mes tard es fa carretera, seguireu amb precaució i un cop veieu la masia i abans de la rotonda, veureu un cartell a la vostra dreta, que us invita a entrar al bosc, qual cosa fareu,baixareu fins el torrent de Can Diví, a poc mes hi ha l’explanada de la font de can Draper, al marge del costat dret esta la seva font.Cal seguir torrent cap a baix i a uns 10 minuts, veureu a l’esquerra el cartell d’on estava la Font del Desmai.Darrera seu i a un desnivell, es on veureu la resta de parets de la bassa de la Font del Desmai.El temps, la vegetació i les inclemències, ha fet que sols quedi aquest testimoni.El lloc es bonic amb arbres grans i destacats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Pou de Vilanova del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

A un kilòmetre aproximadament de Vilanova del Vallès per la carretera  BV-500, direcció a la Roca i a l’esquerra,veureu una antiga construcció en forma de Torre quadrada,és un antic Pou, probablement un molí de vent, per treure aigua per regar els camps de la propietat.Actualment, treu aigua a treves d’un motor elèctric i la deposita en una bassa rectangular.Podem veure que te unes petites finestres de ventilació en la part de darrera que toca als camps, una d’elles és en forma triangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font i safareig de la Masia de can Gurguí de Vallromanes

No hi ha que confondre amb la Font de can Gurguí, que es troba a peu del camí d’accés a la masia i camí d’Alella.Es tracta de la font i safareig que esta a la dreta de l’entrada que dona a la porta de la masia de can Gurguí (Restaurant).Hi ha un tub que dona a una pica casi quadrada i no massa gran, i l’aigua sobrant per la dreta aniria a parar a un petit safareig, i per l’esquerra a omplir una bassa; en l’actualitat esta seca.Es un lloc molt ombrívol, al disposar d’arbres per les rodalies, on hi ha un banc i alguna cadira.

Text i Fotografies : Ramon Solé