La Bassa de can Feu de Sant Antoni de Vilamajor

Per anar-hi, us cal que sortiu des de Sant Antoni de Vilamajor pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,on podeu deixar el vehicle, i és on cal agafar un petit sender que baixa al torrent del Sot de Mal infern i mes tard creua La Riera de Brugueres ja situats el Bosc de can Feu.Allí mateix, hi ha els antic camps de la casa de can Feu, i que aquesta, es troba a ma dreta a un nivell mes elevat.Veureu que hi ha un gran pi pinyoner on al seu costat està  La bassa Can Feu.És una bassa rodona, com moltes que hi ha per aquest municipi i rodalies, sempre plena d’aigua, neta i fresca.No vaig poder veure el punt d’entrada i alimentació de l’aigua a la Bassa, donat que estava els seus contorns plens de vegetació.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es una Bassa de filtratge d’aigua ?

Es una bassa, sigui rodona o rectangular, que la seva finalitat es filtrar l’aigua de les impureses que porta en suspensió,quan mes nivells de filtres portar, mes podrem dir que la qualitat de l’aigua que surt es mes purificada.Les que avui ens referim, son les que de forma natural filtren l’aigua,aquesta arriba per medi d’una canal o tubària, fins la bassa del Filtratge,allí, hi ha plantes aquàtiques i diferents nivells de sorra, terra, pedres… que retenen les partícules en suspensió.L’aigua torna a sortir pel desguàs, que pot derivar ,a uns horts, com el cas de Caldes de Montbui,per regar la vegetació d’un Parc, com passa en el Parc del Lledoner de Granollers, que la setmana passada ja us vaig fer varis articles,o simplement tornar l’aigua a una riera o riu,preservant la vida animal i vegetal que habita en l’indret.També, hi ha Basses de Filtratge, que amb mes tecnologia poden controlar bactèries i alguns elements químics.Us passo un ampli treball o estudi molt interessant, sobre el filtratge de l’aigua i altres temes relacionats :

https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/7176/Mem%C3%B2ria.pdf?sequence=2&isAllowed=y

Felicitem l’autor d’aquest treball.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua en el Parc del Lledoner de Granollers, és la seva peça bàsica – Part 2ª #

És el Parc del Lledoner de Granollers, un parc relativament nou, va ser inaugurat l’octubre de 2011.El parc del Lledoner de Granollers, està situat entre el riu Congost, la riera Carbonell, el carrer del Lledoner i la continuació del carrer de Rafael Casanova.Un espai verd amb l’aprofitament d’aigua no potable d’una mina, que per medi de la riera, es deriva l’aigua a una canal , a una bassa de filtratge, actua com a filtre biològici un llac naturalitzat, i d’aquí al riu Congost.Amb un conjunt  de prop de 7 hectàrees de zona verda que va guanyar el barri i la ciutat de Granollers.D’una banda, es important l’aprofitament de l’aigua  procedent de la mina d’en Joanet, una captació situada en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses,  amb la qual, antigament es regaven els camps de conreu de la propietat,i ara aquesta aigua, es destina a regar el nou parc, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.Gràcies a la infraestructura del reg construïda en aquest espai verd, que, a més de proporcionar aigua a la vegetació del parc, es pot observar el creixement de plantacions aquàtiques i d’espècies animals d’aigua.El parc del Lledoner de més de 66.000 m2 és un exemple en l’aprofitament d’aigua no potable, dins l’acció global d’estalvi d’aquest recurs que porta a terme l’Ajuntament de Granollers.Us passo informació de l’Ajuntament de Granollers al respecta a l’aigua de la Mina :

“ Segons la concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal garantir un cabal ecològic de la riera Carbonell de15 m3/h i, a aquest parc, es poden destinar fins als 20m3/h (inclosos el reg i la circulació d’aigua per canalització, bassa i llac) que s’assoleixen en èpoques de pluja. En èpoques d’estiatge, quan el cabal que arriba al parc és de 7 o 8 m3/h i si la mina no aporta prou aigua, hi ha la possibilitat de fer-hi arribar subministrament dels pous d’en Serra.”

En el Parc del Lledoner de Granollers, cal destacar, els seus Lledoners que ja us vaig fer un article en l’apartat d’Arbres, en el seu dia.També cal dir, que va en augment el nombre d’aus en tot el parc.I per últim, el llac en l’hivern el podeu trobar gelat totalment o parcialment, per les baixes temperatures.El Parc del Lledoner de Granollers, al ser el mes gran de la ciutat, també és visitat diàriament per molta gent de totes les edats, senderistes, BTT, gent que passeja el seu gos, infants o simplement gent que esta prenen el sol en la zona de taules o els bancs que hi ha a arreu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Mina d’en Joanet de Granollers

La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers,  a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiui evitar que sobre surtis de la canal.Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,on el curs de l’aigua segueix per la canal,creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament,  serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Magí de Barberà del Vallès

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

Ahir dissabte us comentava el conjunt d’arbres destacats de la Font de can Magí.Avui us presento, La Font de can Magí, que està situada en l’angle esquerd  i en la part superior del polígon industrial coneguda pel Moli d’en Planes i a sota de l’avinguda del Castell de Barberà de Barberà del Vallès.Es una zona de bosc entre industries i el riu Ripoll en terrenys del Castell de Barberà,avanç d’arribar a la primera nau, un camí puja des de la vora esquerra del riu Ripoll, i que us portarà directament a la font.També, des de l’avinguda del Castell de Barberà, podeu accedir-hi, on si aneu motoritzat, us caldrà deixar el vostre vehicle en la zona d’aparcament.En la restauració feta per l’Ajuntament de Barberà del Vallès, van habilitar l’antiga bassa – safareig, per posar en el desguàs un tub de ferro, on surt l’aigua, mes o menys abundant segons les pluges.Per tant, no cal dir que l’aigua que surt no és potable.Trobareu alguna passera de fusta amb baranes, per salvar algun desnivell.Es un lloc molt freqüentat per excursionistes, senderistes i ciclistes.Que permet fer un descans i/o fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La unió del Rec, el Safareig i la Bassa a Santa Eulalia de Ronçana

El Rec, el Safareig i la Bassa que ens referim, esta dins d’un petit paratge molt bonic.Està situat en la carretera BV- 1435, tant sols deixeu el municipi de Lliça de dalt i entreu al municipi de Santa Eulalia de Ronçana,deixareu un camí rural asfaltat a la dreta i cal que  seguiu pel nou camí peatonal que discorre pel costat de dita carretera, on a pocs metres veureu aquest paratge encantador.El Rec porta aigua per regar els camps propers, i que dona a una antiga Bassa, rodejada de vegetació.En un extrem, hi ha la vella construcció d’un Safareig, adossat al mateix mur de la Bassa,antigament les dones de les masies properes deurien d’anar a rentar-hi la roba.Pel perímetre d’aquesta bassa trobem una diversitat d’arbres, com a pins, alzines, roures, entre altres,I en uns terrenys propers, una plantació important de plàtans, axó comporta que sigui una zona humida amb gran varietat d’ocells.Es un espai natural, entre els dos nuclis urbans.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Sant Jordi de Terrassa

El Parc de Sant Jordi,  són els antics jardins i terrenys de l’antiga masia Freixa.Aquest  Parc està situat en el barri de Ca n’Aurell de Terrassa, dins de la delimitació dels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.El Parc de Sant Jordi, en l’actualitat disposa d’una superfície de 22000 metres quadrats.Va ser inaugurat i obert al públic, l’any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l’Ajuntament de Terrassa.Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l’any 1907 varen convertir en residència.L’edifici modernista, va ser  residència del mateix industrial terrassenc, Josep Freixa i Argemí.Els jardins de la Masia Freixa respecten l’estructura dels jardins de l’inici del segle XX, d’inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells.En el Jardí destaca :

La glorieta situada davant de la Casa Freixa.La bassa on antigament havien cignes i ànecs.Una estàtua de Sant Jordi, ubicada a darrere de la masia, aquesta estàtua és una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va fer-se a Itàlia a l’inici del segle XX, per encàrrec de Josep Argemí.La Font del parc que inicialment havia estat a sobre l’estàtua de Sant Jordi.L’avinguda dels Xiprers.Uns troncs secs s’han adaptat i disposant de llibres per llegir.Per últim, un cartell i una soca, ens recorda el fort vendaval que va patir Terrassa i Comarca el 9 de desembre de 2014, on el Parc de Sant Jordi, van ser abatuts  87 arbres.Cal dir, que disposa de servei de cafè-restaurant , 2 espais de jocs per infants, nombrós bancs i fonts d’aigua potable de xarxa, pin nic…En aquests Jardins, és porten a terme, concerts i diverses activitats al llarg de l’any.En l’edifici de la Masia Freixa, hi ha actualment la seu de l’Oficina de Turisme de Terrassa.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui tornem a destacar : La Font de can Camp de Martorelles, arranjada fa casi dos anys en rere

De fet, aquesta antiga font, va de camí de dos anys que es va fer l’últim arranjament i neteja de vegetació invasora a La Font de can Camp de Martorelles.Efectivament, el municipi de Martorelles va celebrar el divendres 7 de juliol de 2017, una jornada de portes obertes al nou i recuperat espai de Can Camp.Us passo informació sobre de la recuperació d’aquesta Font :

https://www.sommartorelles.cat/noticia/16627/martorelles-inaugura-la-recuperacio-de-lespai-de-can-camp

La Font de can Camp, data del 1912, on podem veure l’antic safareig que està front i a pocs metres de la Font.Moltes vegades, ha sigut per actes incívics malmesa i pintada amb grafits.En l’actualitat podem veure una font lliure de vegetació, arranjada, que fa que sigui un lloc agradable per passar-hi una estona i fer un petit àpat.

Arxiu Rasola – Any 2015 – Vegetació invasora

Disposa d’un allargat seient lateral de pedra.

Arxiu Rasola – Any 2015

Sempre a gaudit d’un cabal d’aigua molt important, malgrat les èpoques de sequera en les últimes dècades.L’aigua com passa en la majoria de les fonts naturals no esta amb garantia sanitària… , però si per regar uns horts que s’han ubicat a prop.

Arxiu Rasola – Any 2015

Aquesta Font us la vaig presentar en ” Avui destaquen : La Font de can Camp de Martorelles.” el 25/10/2015 / feu clic a la data i anireu a l’article indicat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font i Bassa de la Finca de Les Esmandies de Mataró

La casa de les Esmandies, es una  finca que està situada en la Ronda O’Donnell i al carrer del Pintor Marià Andreu, en el Barri de Peramàs- Esmandies de Mataró.En la part de darrera, la que toca al carrer del Pintor Marià Andreu, podem veure el que era la Font i la gran Bassa d’aquesta Finca.Cal baixar uns esglaons per arribar a peu de Font, ara és secaL’aigua sortia des d’un pedestal de pedra ornamentat i queia a una pica gran, d’allí anava a la Bassa de forma rectangular i que no era gaire profunda.Cal dir, que la finca i la Casa de les Esmandies, avui en dia, és el Casal del Barri, que comparteix l’espai la  gent gran i el jovent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des de Sant Estevan d’en Bas o des de Els Hostalets d’en Bas, cal anar per la carretera C-153, una vegada passeu pel costat de l’ermita Sant Simplici, mireu de deixar el vostre vehicle aparcat , que no sigui una molèstia per altres.Seguiu les indicacions de varis cartells, que hi ha en aquest punt, una vegada creuat el torrent i de seguida trencareu a la dreta passant pel costat d’un camp, tot seguint les indicacions.Arribeu al Molí Vell on, trobeu un cartell que us indica per anar  el Camí Ral, important via de comunicació que d’antic es feia servir per anar entre dues poblacions, d’Olot a Vic.Al peu de la muntanya, gireu cap a la dreta, per un camí que guanya altura fins passar  pel Pixador dels Matxos, a partir d’aquí, començareu a veure les restes de l’empedrat, del Camí Ral.A la poca estona i a peu del Camí Ral, hi ha la tant bonica  Font de les Marrades, situada dins d’una fageda.Es una aigua que surt de les roques de la muntanya i recollida per un tub, que cau i a la vegada es deposita a una Bassa.A partir de la font, el camí supera la part més dreta del vessant mitjançant unes ziga-zagues monumentals, les marrades, que es recolzen en uns murs de pedra molt ben aparellades.Trobareu un indicador que us porta a la Mina dels Bandolers, en 10 minuts;  segons les llegendes era un amagatall preferit dels bandolers que assaltaven els usuaris del Camí Ral.Podeu fer moltes rutes per aquestes contrades, tot seguin les indicacions de nombrosos cartells.L’altre article d’avui que us he preparat és :  “Que es el Camí de Ronda ?”

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix