Avui coneixerem : La Font de la Misèria de Terrassa

Tenim de situar-vos en la carretera B- 122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord, continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle, punt  on surten varis camins.

Cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles. Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp,

on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria, a escassos 20 metres de la riba esquerra del torrent Mitger de Ca l’Amat.

El conjunt està format per la font i una bassa, en el mur surt l’aigua a través d’un broc de ferro, l’aigua cau al terra i s’escola per un rec fins alimentar la bassa.

Durant l’estiu o èpoques de saquera no raja, per tant la bassa també és seca.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa d’aigua de Sant Cristòfol de Figuera de Sant Mateu de Bages

Es una Bassa “nova”, fa pocs anys no hi existia, situada al costat del camí de la granja que hi ha a vans de Sant Cristòfol de Figuera del municipi de Sant Mateu de Bages.

S’arriba per la carretera BV-3003, on un camí porta a l’església de Sant Cristòfol de Figuera.

Aquesta Bassa recull l’aigua de les pluges per les necessitats de la granja.

L’aigua cau per un gran broc de pedra directa a la Bassa, sols quan plou, per tant en èpoques de sequera o l’estiu pot estar seca.

L’estructura es de semi circumferència, tota l’estructura es feta de de rocs.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Safareig – bassa de la Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,

És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.

D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,

algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.

Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de l’Onzell de Culla de Castelló de la Plana.

La Font de l’Onzell es troba a 2 km. de Culla, poble de la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat, situat en un turó, a 1088 m. d’altitud.

Junt a la font hi ha un xicotet refugi, que en esta zona de nevades hivernals, fortes ventades, i tempestes estivals, resulta molt útil per als excursionistes. L’aigua dona a un abeurador i després passa a una bassa – safareig.

Des de la font hi ha unes fantàstiques vistes de la vall del riu Monlleó.

Video: https://youtu.be/HaRzAkb0v_ohttps://youtu.be/HaRzAkb0v_o

Text i Fotografies : Jordi Mig

Avui coneixerem : La Font Foradada de Matadepera

La Font Foradada de Matadepera esta situada sota de la carretera de Sabadell a Talamanca, un caminoi baixa al bosc en el quilòmetre 9,200.

Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d’abandonament.

La Font Foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata.

El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa.

Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç.

No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada.

La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera.

Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig

i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa.

Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural –Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de La Portella d’Avinyó (Bages)

La Bassa de La Portella està a uns 100 metres al nord-est  de la gran masia en Avinyó.

L’aigua que omple la Bassa prové del Torrent de La Portella.

Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample.

Proporciona l’aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta.

Aus i petits animals salvatges tenen un bon lloc per tenir aigua per beure.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé

Font o sortidor d’aigua de Sentmenat

La Font o sortidor d’aigua està situada en la Plaça de la Vila, front de l’edifici de l’ajuntament de Sentmenat.

Es una Font que el sortidor d’aigua surt del centre d’una estructura d’obra rodona, que es troba dins d’una bassa quadrada on cau i retè aigua. Tot rodejat el seu voltant d’una variat de plantes amb flors.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font i Bassa del Rectoxo de Viladecavalls – 1ª Part #

La Font i Bassa del Rectoxo esta a l’entrada dels Horts de Can Purull de Viladecavalls,

a peu de la carretera d’Olesa a Terrassa.

un sender des de la carretera baixa en pocs metres fins la Font.

L’aigua brolla directament sobre un petit dipòsit rectangular fet d’obra.

Aquesta comunica amb un safareig que conserva les pedres verticals per rentar la bugada, utilitzada dècades en rere.

Actualment és utilitza per regar els horts propers.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’horta del Carner de La Granera

Fotografia: Viquipèdia / 1982.

Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix.

Us passomes dades sobre aquesta antiga masia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Carner_(Granera)

Consisteix en una boca de mina d’obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L’interior de l’estructura és rectangular i està ple d’aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant.

Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l’abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre.

A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d’una pica rectangular de pedra picada.

Tant la font com la bassa servien antigament per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

Dites i Refranys del mes de Maig

Maig calent i humit, fa el pagès ric

Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà

El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues

El maig cova l’herba i el juny la treu

El maig de fam fa desmaiar

El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat

El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc

El maig és dolent, si sant Isidre no punxa

El maig fulla i herba ens donarà, i si no ens dóna herba, fulla sí que ens en darà

El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most

En maig, cada gota, un raig

En maig, com vaig

En maig, conforme t’alces, te’n vas

En maig, conforme vaig, vaig

En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest

Fang de maig, espiga a l’agost

Flor d’oliver pel maig, oliada per a tot l’any

Flor de maig, me’n vaig

Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig

No és bon maig si no deixa la bassa plena

Les herbes de maig, totes tenen gràcia

Les herbes del maig dels rucs fan cavalls

Recull de Dites i Refranys : Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé