Antiga Font i Bassa de can Gol de Sant Antoni de Vilamajor

Per anar-hi, us cal que sortiu des de Sant Antoni de Vilamajor pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,on podeu deixar el vehicle, i cal agafar un petit sender que baixa primer al torrent del Sot de Mal infern i mes tard creua  per una passera La Riera de Brugueres . Allí mateix, hi ha els antic camps, el bosc i la casa de can Feu, la masia esta algo elevada a la vostra dreta.Cal seguir per un camí, paral·lels a La Riera de Brugueres avall, (esquerra) i havans de tornar a crear-la agafar un camí a la dreta que va directa a una explanada que havans estava cerclada, allí veureu Antiga Font i Bassa de can Gol.En un punt de la paret de la bassa podem observar on esta mes inclinat, cap l’interior de la bassa, correspon a on les dones de la masia rentaven en el seu moment la roba. actualment al disposar de poca aigua, la bassa es manté casi seca.Una conducció dona l’aigua directament a la bassa, aquesta està construïda amb pedres de riera, totes arrodonides que li donen un encant especial.Esta situada en front d’un verdader bosc de ribera molt bonic.Recordeu que esteu dins d’una finca privada, cal ser respectuosos

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Pou – Moli de vent a Catalunya?

El Molí de vent  te per objectiu principal, pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes.L’aigua era principalment per al reg de les hortes i camps propers,com en el cas de Vic, que hi ha un antic Molí de Vent, que donava l’aigua a una bassa pel rec.I també en algun cas pel consum de la propietat,podia derivar l’aigua a la masia.Estaven ubicats en llocs rics d’aigua en el seu subsòl.El Molí de vent pot tindre una estructura en  forma de torre en general feta de totxo i en algun cas, arrebossada.Al sostre tenia el peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.Altres son senzilles, una estructura de ferro en 4 punts d’unió a terra i a dalt les aspes.Alguns Molins del vent, també es van instal·lar en alguna primitiva indústria a principis del segle passat.Actualment, es dona el cas que s’arreglen, ajudades amb motor o per envellir la finca.

 

Text i Fotografies  : Ramon Solé

Avui, les Fonts del Municipi de Graus d’Osca

Aquesta setmana està dedicada a les Fonts, avui amb dos articles, per tant, no farem els dos articles dedicats a Arbres com es habitual cada dissabte.

Sortim fora de Catalunya i us porto a conèixer algunes de les fonts mes característiques del municipi de Graus d’Osca (Huesca).Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l’Aragó, a la província d’Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.Us passo algunes de les fonts i deus d’aigua mes destacades :

 Font Predicadera – Basilica de Virgen de la PeñaManantial – Basilica de Virgen de la PeñaBassa – Basilica de Virgen de la PeñaPou – Basilica de Virgen de la PeñaFonts de RegrustanFont Vella i SafareigFont nova – Poliesportiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Fotografies del Fons Rasola- any 2000)

La Bassa de can Feu de Sant Antoni de Vilamajor

Per anar-hi, us cal que sortiu des de Sant Antoni de Vilamajor pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,on podeu deixar el vehicle, i és on cal agafar un petit sender que baixa al torrent del Sot de Mal infern i mes tard creua La Riera de Brugueres ja situats el Bosc de can Feu.Allí mateix, hi ha els antic camps de la casa de can Feu, i que aquesta, es troba a ma dreta a un nivell mes elevat.Veureu que hi ha un gran pi pinyoner on al seu costat està  La bassa Can Feu.És una bassa rodona, com moltes que hi ha per aquest municipi i rodalies, sempre plena d’aigua, neta i fresca.No vaig poder veure el punt d’entrada i alimentació de l’aigua a la Bassa, donat que estava els seus contorns plens de vegetació.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es una Bassa de filtratge d’aigua ?

Es una bassa, sigui rodona o rectangular, que la seva finalitat es filtrar l’aigua de les impureses que porta en suspensió,quan mes nivells de filtres portar, mes podrem dir que la qualitat de l’aigua que surt es mes purificada.Les que avui ens referim, son les que de forma natural filtren l’aigua,aquesta arriba per medi d’una canal o tubària, fins la bassa del Filtratge,allí, hi ha plantes aquàtiques i diferents nivells de sorra, terra, pedres… que retenen les partícules en suspensió.L’aigua torna a sortir pel desguàs, que pot derivar ,a uns horts, com el cas de Caldes de Montbui,per regar la vegetació d’un Parc, com passa en el Parc del Lledoner de Granollers, que la setmana passada ja us vaig fer varis articles,o simplement tornar l’aigua a una riera o riu,preservant la vida animal i vegetal que habita en l’indret.També, hi ha Basses de Filtratge, que amb mes tecnologia poden controlar bactèries i alguns elements químics.Us passo un ampli treball o estudi molt interessant, sobre el filtratge de l’aigua i altres temes relacionats :

https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/7176/Mem%C3%B2ria.pdf?sequence=2&isAllowed=y

Felicitem l’autor d’aquest treball.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua en el Parc del Lledoner de Granollers, és la seva peça bàsica – Part 2ª #

És el Parc del Lledoner de Granollers, un parc relativament nou, va ser inaugurat l’octubre de 2011.El parc del Lledoner de Granollers, està situat entre el riu Congost, la riera Carbonell, el carrer del Lledoner i la continuació del carrer de Rafael Casanova.Un espai verd amb l’aprofitament d’aigua no potable d’una mina, que per medi de la riera, es deriva l’aigua a una canal , a una bassa de filtratge, actua com a filtre biològici un llac naturalitzat, i d’aquí al riu Congost.Amb un conjunt  de prop de 7 hectàrees de zona verda que va guanyar el barri i la ciutat de Granollers.D’una banda, es important l’aprofitament de l’aigua  procedent de la mina d’en Joanet, una captació situada en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses,  amb la qual, antigament es regaven els camps de conreu de la propietat,i ara aquesta aigua, es destina a regar el nou parc, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.Gràcies a la infraestructura del reg construïda en aquest espai verd, que, a més de proporcionar aigua a la vegetació del parc, es pot observar el creixement de plantacions aquàtiques i d’espècies animals d’aigua.El parc del Lledoner de més de 66.000 m2 és un exemple en l’aprofitament d’aigua no potable, dins l’acció global d’estalvi d’aquest recurs que porta a terme l’Ajuntament de Granollers.Us passo informació de l’Ajuntament de Granollers al respecta a l’aigua de la Mina :

“ Segons la concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal garantir un cabal ecològic de la riera Carbonell de15 m3/h i, a aquest parc, es poden destinar fins als 20m3/h (inclosos el reg i la circulació d’aigua per canalització, bassa i llac) que s’assoleixen en èpoques de pluja. En èpoques d’estiatge, quan el cabal que arriba al parc és de 7 o 8 m3/h i si la mina no aporta prou aigua, hi ha la possibilitat de fer-hi arribar subministrament dels pous d’en Serra.”

En el Parc del Lledoner de Granollers, cal destacar, els seus Lledoners que ja us vaig fer un article en l’apartat d’Arbres, en el seu dia.També cal dir, que va en augment el nombre d’aus en tot el parc.I per últim, el llac en l’hivern el podeu trobar gelat totalment o parcialment, per les baixes temperatures.El Parc del Lledoner de Granollers, al ser el mes gran de la ciutat, també és visitat diàriament per molta gent de totes les edats, senderistes, BTT, gent que passeja el seu gos, infants o simplement gent que esta prenen el sol en la zona de taules o els bancs que hi ha a arreu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Mina d’en Joanet de Granollers

La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers,  a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiui evitar que sobre surtis de la canal.Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,on el curs de l’aigua segueix per la canal,creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament,  serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Magí de Barberà del Vallès

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

Ahir dissabte us comentava el conjunt d’arbres destacats de la Font de can Magí.Avui us presento, La Font de can Magí, que està situada en l’angle esquerd  i en la part superior del polígon industrial coneguda pel Moli d’en Planes i a sota de l’avinguda del Castell de Barberà de Barberà del Vallès.Es una zona de bosc entre industries i el riu Ripoll en terrenys del Castell de Barberà,avanç d’arribar a la primera nau, un camí puja des de la vora esquerra del riu Ripoll, i que us portarà directament a la font.També, des de l’avinguda del Castell de Barberà, podeu accedir-hi, on si aneu motoritzat, us caldrà deixar el vostre vehicle en la zona d’aparcament.En la restauració feta per l’Ajuntament de Barberà del Vallès, van habilitar l’antiga bassa – safareig, per posar en el desguàs un tub de ferro, on surt l’aigua, mes o menys abundant segons les pluges.Per tant, no cal dir que l’aigua que surt no és potable.Trobareu alguna passera de fusta amb baranes, per salvar algun desnivell.Es un lloc molt freqüentat per excursionistes, senderistes i ciclistes.Que permet fer un descans i/o fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La unió del Rec, el Safareig i la Bassa a Santa Eulalia de Ronçana

El Rec, el Safareig i la Bassa que ens referim, esta dins d’un petit paratge molt bonic.Està situat en la carretera BV- 1435, tant sols deixeu el municipi de Lliça de dalt i entreu al municipi de Santa Eulalia de Ronçana,deixareu un camí rural asfaltat a la dreta i cal que  seguiu pel nou camí peatonal que discorre pel costat de dita carretera, on a pocs metres veureu aquest paratge encantador.El Rec porta aigua per regar els camps propers, i que dona a una antiga Bassa, rodejada de vegetació.En un extrem, hi ha la vella construcció d’un Safareig, adossat al mateix mur de la Bassa,antigament les dones de les masies properes deurien d’anar a rentar-hi la roba.Pel perímetre d’aquesta bassa trobem una diversitat d’arbres, com a pins, alzines, roures, entre altres,I en uns terrenys propers, una plantació important de plàtans, axó comporta que sigui una zona humida amb gran varietat d’ocells.Es un espai natural, entre els dos nuclis urbans.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Sant Jordi de Terrassa

El Parc de Sant Jordi,  són els antics jardins i terrenys de l’antiga masia Freixa.Aquest  Parc està situat en el barri de Ca n’Aurell de Terrassa, dins de la delimitació dels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.El Parc de Sant Jordi, en l’actualitat disposa d’una superfície de 22000 metres quadrats.Va ser inaugurat i obert al públic, l’any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l’Ajuntament de Terrassa.Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l’any 1907 varen convertir en residència.L’edifici modernista, va ser  residència del mateix industrial terrassenc, Josep Freixa i Argemí.Els jardins de la Masia Freixa respecten l’estructura dels jardins de l’inici del segle XX, d’inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells.En el Jardí destaca :

La glorieta situada davant de la Casa Freixa.La bassa on antigament havien cignes i ànecs.Una estàtua de Sant Jordi, ubicada a darrere de la masia, aquesta estàtua és una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va fer-se a Itàlia a l’inici del segle XX, per encàrrec de Josep Argemí.La Font del parc que inicialment havia estat a sobre l’estàtua de Sant Jordi.L’avinguda dels Xiprers.Uns troncs secs s’han adaptat i disposant de llibres per llegir.Per últim, un cartell i una soca, ens recorda el fort vendaval que va patir Terrassa i Comarca el 9 de desembre de 2014, on el Parc de Sant Jordi, van ser abatuts  87 arbres.Cal dir, que disposa de servei de cafè-restaurant , 2 espais de jocs per infants, nombrós bancs i fonts d’aigua potable de xarxa, pin nic…En aquests Jardins, és porten a terme, concerts i diverses activitats al llarg de l’any.En l’edifici de la Masia Freixa, hi ha actualment la seu de l’Oficina de Turisme de Terrassa.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé