Avui destaquem : La Font de l’horta del Carner de La Granera

Fotografia: Viquipèdia / 1982.

Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix.

Us passomes dades sobre aquesta antiga masia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Carner_(Granera)

Consisteix en una boca de mina d’obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L’interior de l’estructura és rectangular i està ple d’aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant.

Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l’abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre.

A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d’una pica rectangular de pedra picada.

Tant la font com la bassa servien antigament per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

Dites i Refranys del mes de Maig

Maig calent i humit, fa el pagès ric

Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà

El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues

El maig cova l’herba i el juny la treu

El maig de fam fa desmaiar

El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat

El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc

El maig és dolent, si sant Isidre no punxa

El maig fulla i herba ens donarà, i si no ens dóna herba, fulla sí que ens en darà

El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most

En maig, cada gota, un raig

En maig, com vaig

En maig, conforme t’alces, te’n vas

En maig, conforme vaig, vaig

En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest

Fang de maig, espiga a l’agost

Flor d’oliver pel maig, oliada per a tot l’any

Flor de maig, me’n vaig

Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig

No és bon maig si no deixa la bassa plena

Les herbes de maig, totes tenen gràcia

Les herbes del maig dels rucs fan cavalls

Recull de Dites i Refranys : Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Jardins de Lluís Companys de Granollers

Els Jardins de Lluís Companys estan situats en el carrer d’Enric Prat de la Riba  i carrer de Lluís Companys de Granollers, i a prop del riu Congost,

a tocar del Pavelló Municipal d’Esports i la Pista d’Atletisme de Granollers.

Cal destacar que en no massa espai hi ha una diversitat d’arbres important i una bassa, que destaca per la seva naturalització.

A principis de l’any 2019, Granollers  va iniciar la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys va ser una activitat familiar amb una plantada de jardineres que, després, es van instal·lar  a l’interior de la bassa.

També, es va fer un taller de caixes niu i s’alliberaren petits animals com cargols, puces d’aigua i libèl·lules.

Us passo un article de el9nou.cat, sobre la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys :

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/granollers-inicia-la-naturalitzacio-de-la-bassa-dels-jardins-de-lluis-companys/

A Granollers, després d’aquesta activitat, s’hi hauran instal·lat en els últims mesos 75 caixes niu, 62 per a ocells i 13 per a ratpenats, en diferents espais verds de la ciutat.

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Saleta de Centelles

Per anar a la Font de La Saleta us cal seguir la pista rural que va des de Centelles a l’Abella – Sant Martí de Centelles,( o viceversa).

Una vegada que heu passat pel veïnat de la Saleta trobareu la font a mà dreta i a peu del mateix camí.

L’aigua surt d’un tub adossat a la paret de la muntanya, sol rajar amb mes o menys cabal tot l’any,

cau a terra  i segueix  uns metres per una petita canal, fins una bassa situada a poca distancia que serveix com a reserva d’aigua per les ADF. en cas d’incendi forestal.

En un costat disposa d’unes gran pedres que fan de seient,

uns allargats arbres li donen ombra, es un racó molt tranquil.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font Viva de Santa Maria de Besora

Cal agafar la carretera GIP-5227 de Sant Quirze de Besora direcció a Vidrà.

A l’arribar al Coll de Vidrà, al costat d’una bassa, veureu un cartell que indica a la dreta que hi ha la masia del Coll,

al costat esquerd de la bassa, puja muntanya amunt una pista, millor mirar d’anar a peu per fer aquest recorregut,

el camí va pujant, mentrestant podreu gaudir de belles panoràmiques de la zona i les verdes muntanyes, on destaca el Santuari de Bellmunt  a dalt de la Serra de Bellmunt.

Es un recorregut que cal prendreu en calma, seguin sempre el camí principal i amb algun cartell orientatiu que anireu trobant.

És important que a l’arribar al Coll d’Hi Era de Massa a l’altitud de 1.098 m. trobareu una cruïlla de camins, teniu de seguir el indicat amb el PR C-45 al poc entrareu al bosc anomenada “Bosc de les Fages.”

El camí va planejant direcció al torrent , fins que creieu que no veureu la font…, trobareu  un cartell que us farà desviar-vos i en cinc minuts baixareu per un sender fins el torrent de la Font Viva, allí al costat  esquerra del torrent està la Font Viva.

Es una estructura d’obra quadrada feta amb pedres, que segurament és una font de dipòsit, té un tub gruixut , a sobre el seu nom gravat a la pedra, i al costat dos tubs de sobreeixidors.

L’aigua cau directament al torrent i durant tot l’any raja un bon cabal.

És una font no massa coneguda ni freqüentada, a pesar d’això, es una “ Font molt Viva”.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramón Solé

L’Aqüeducte de can Valls de Sant Celoni

Per arribar-nos a l’Aqüeducte de Can Valls de Sant Celoni, ens cal que a la rotonda de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, ens dirigim tal com ens indica un cartell direcció a la Vall d’Olzinelles, on comença la carretera BV- 5112, la prenem, i un cop hem passat el riu La Tordera, girem a la dreta on quedent unes naus industrials. Al poc girem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.

Seguim uns quatre quilometres per la citada carretera, heu d’arribar fins el trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls, no seguiu per aquest camí, sinó que heu d’agafar el que passa per sota de la finca, just al seu costat.

En poc més de 200 metres arribareu a un camí a mà dreta flanquejat per una avinguda de 26 plàtans de dimensions formidables, allí trobareu el conjunt de la Font, bassa, el petit l’aqüeducte que ve des del Soc de l’Aranyant.

Cal retrocedir i seguir pel camí que rodeja la finca de can Valls. Just desprès d’un entrada de darrera per de darrera

hi ha un camí a l’esquerra, a poca distancià veurem que el creua per damunt l’Aqüeducte de Can Valls,

que porta l’aigua d’una mina que va a parar a una gran bassa front mateix dels jardins de la masia.

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Tres Pins de la Font de Can Roca de Castelldefels

Avui us presento dos articles

Des del centre de Castelldefels us teniu que dirigir-vos al carrer del Castanyer, amb carrer de l’Ametller, cal segur tot recta per una pista ample de terra, fins arribar a la Font i bassa de can Roca,

darrera seu veureu tres impressionants Pins, altíssims.

Us trobeu en l’Àrea de lleure de Can Roca

Es una zona principalment de pins no massa alts i alguns de joves, que contrastant amb el alts pins que ens referim.

Al mes segur que deurien haver de mes així d’alta, però al pas del temps, per culpa de tempestes, ventades i malalties, ara sols quedant aquests tres Pins tant alts.

Hi ha a poca distancia el Pic nic de Can Roca, amb taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

Aquest conjunt d’arbres, esta al peu de les muntanyes mes àrides que conformen el massís del Garraf, es com un oasi a tocar dels carrers de Castelldefels.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Bassa de la Deu de can Morgat de Porqueres

Un dia més que us presento la natura de can Morgat

La bassa de la déu de Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,

d’una profunditat molt baixa i amb l’aigua molt laminada.

S’hi ha desenvolupat una densa banda de canyís que amaga boscarles, balquers

i altres ocells aquàtics, diversitats d’animals petits i insectes.

Té la particularitat que s’alimenta d’una antiga mina d’aigua que prové d’un pou situat just al costat de la llacuna de l’Artiga.

En la part mes baixa de la Riera, hi ha la Caseta de Pedra, és molt antiga.

Quan esteu en aquesta zona extremeu el silenci, no feu soroll, els seus habitants són molt sensibles !

 

Recull de dades : Museu de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Coma de Mura

Com cada Diumenge us presento dos Articles

Per arribar-nos a La Font de la Comades  del centre de Mura podem anar per les antigues escoles, tot fent un passeig de poc menys de 400 metros, esta en l’indret conegut com La Coma, que dona nom a la font.

En un racó es situada la Font amb un llarg seient al seu costat, tot esta fet de pedres,

a nivell vaig hi ha la sortida de l’aigua que ho fa per un broc de ferro,

l’aigua va dirigida a la bassa que esta al front seu, un antic rec s’emporta l’aigua direcció als horts.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Avui coneixerem : La Font – Mina de can Viloca de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles
Aquesta Font de can Viloca era molt freqüentada i apreciada, sobre tot per la gent dels horts que havien en aquell indret  i que avui ja no hi són.

En el llibre de “ Fonts i Mines del Rodal de Sabadell “autor Ricard Molins i Romeu, podem llegir de la Font – Mina de can Viloca:

Il·lustrat per un dibuix a llapis del mateix autor.

Com diem, aquesta zona i rodalies del Torrent de La Betzuca, estant pràcticament lliures dels antics horts il·legals que hi havia.

Per accedir a la Font – Mina de can Viloca, podeu anar-hi per la carretera d’accés a l’Hospital de Terrassa, seguir com si anéssiu a Torrebonica, i el primer trencall a la dreta que fa baixada, us cal seguir-lo que porta a un antic camp no conreat, i cal traspassar el Torrent de la Betzuca, que casi mai baixa aigua,veureu al fons i a peu d’una paret ,

un gran plataner i una bassa, allí esta situada la Font – Mina de can Viloca.Esta molt abandonat tot el seu conjunt,l’entrada de la Mina pot estar tapiada o tapada per la vegetació,raja poc, fa molts anys en rere l’aigua a traves d’un tub anava a omplir un dipòsit que es troba a dins de la Bassa.Curiosament en el mig de la paret de la Bassa, hi ha un petit cap de nen de ceràmica on podia haver sortit aigua i cauria a una pica, seria com un desguàs?…

Text  i Fotografies : Ramon Solé