Avui destaquem : La Font de Terrades de Centelles

Cada diumenge son dos els articles que us presento !

Per arribar a la Font de Terrades, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta.Cal seguir la carretera asfaltada fins una cruïlla de camins, i cal agafar a l’esquerra una pista que en la segona corba veureu la Font  de Terrades, el mas esta proper a la font.Es una important deu d’aigua tot l’any. Surt d’un gran tub de ferro situat sota d’una portella d’accés.Disposa d’uns seients de pedra al seu costat.L’aigua cau a una pica relativament petita pel caudal que en moltes ocasions surt de la font, un desguàs per subterrani la porta a una bassa de rec que serveis per regar camps i horts de la zona.Aquesta bassa i per evitar algun ensurt, esta cerclada amb una balla.A les rodalies i ha varis punts de captació d’aigua.Es un lloc molt freqüentat pels veïns de Centelles a l’estar tant pròxima a poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de la Linera de Parets del Vallès

El Parc de la Linera, està situat en el carrer del Vapor s/n, carrer Mas can Vileta de Parets del Vallès.En l’espai que ocupa avui el Parc de la Linera, estava La Industria La Linera, que fou la primera fàbrica que es va instal·lar a Parets del Vallès, funcionava com una colònia tèxtil de l’època, però amb la diferència, que aquesta es va instal·lar en un poble ja existent.El setembre de 1880 va començar la producció a la indústria “Tejidos Mecánicos Antonio Feliu”.La fabrica va tancar les seves portes el 1971.Per a mes informació sobre La Fabrica La Linera, podeu consultar a :    https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Linera

Anys mes tard, en els terrenys que ocupava la fàbrica es va crear un espai verd “El parc de la Linera”, on es va mantenir la xemeneia de 23 metres,La xemeneia és de planta circular de secció tronco cònica de peces ceràmiques recolzada en una base àmplia i coronada amb un treball coronament, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,i es va restaurar la guarderia Casa Cuna, i la torre del director que va passar a ser l’Escola de Música.En el Parc podem veure una bassa d’aigua i una zona dedicada a jocs per infants.Grans plataners i altres arbres i planters de gespa ben cuidada.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de La Roca de Sant Martí de Sobremunt

S’arriba a Sant Martí de Sobremunt per la carretera BV – 4607, és un poble amb cases disseminades.La Font de La Roca, està dins del poble i es molt fàcil d’arribar.

Calendari de les Fonts del Lluçanes

Quan s’acaba la carretera, cal deixar el cotxe i agafar el primer carrer a l’esquerra que us portaria a l’Ajuntament i a l’Església, en la primera casa que trobareu i a ma dreta unes escales d’obra  baixen un desnivell i allí trobareu La Font de la Roca.

Arxiu Rasola – Fotografia de la Font de La Roca -Any 1998

Aquesta deu d’aigua esta adossada a la roca, de fet es una font de cisterna.Esta regulada l’extracció d’aigua per una aixeta que recentment s’ha renovat, l’aigua cau a una pica. Com la Font del poble de la Granera, disposa d’una porta metàl·lica per la seva conservació.En un extrem hi ha una bassa. Per sota de la Font, es trobem uns horts.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix, Ramon Badia

Fotografies Antigues : Arxiu Rasola (Ramon Solé)

 

 

 

Antiga Font i Bassa de Can Llaurador de Teià

La masia de can Llaurador és molt antiga, en el fogatge del 1515 hi consta que hi vivia Joan Llauradó, i en el següent, del 1533, Francesc Llauradó, que va ser el batlle de Teià. A principi del segle XIX hi va viure Josep Botey,  que pertanyia a la família de Lluís Botey.Ben a prop de la part de darrere de la casa hi ha una creu de terme la construcció de la qual segons s’explica en un goig de mossèn Santiago Casanovas, podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta del 1589 que va flagel·lar el poble i que podia haver començat en aquesta masia.Cal destacar que front a l’entrada de can Llaurador, hi ha la Font i la bassa on emmagatzemava aigua per regar els horts.La Font, que ara no disposa d’aigua, quan queia, ho feia a una petita pica al costat dret de la Bassa.També, disposava d’unes lloses inclinades cap a l’interior de la bassa, que servia com a safareig per rentar la roba, era d’us intern de can Llauradó.

Des del Blog, us desitjo Bon Nadal i Festes a tots i totes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de can Volta de Gelida

Per poder anar a can Volta i la seva Font, us caldrà sortir de Gelida per la carretera C-243b, en direcció a Sant Sadurní d’Anoia , passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font. Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí a l’esquerra fa una petita baixada i us porta fins la Font Freda. Per anar a can Volta seguiu tot recta fent unes voltes i pujant un desnivell, no feu cas d’altres camins secundaris, arribareu a can Volta masia antiga que encara avui te cura del camp.Front mateix  de l’entrada a la finca  de Can Voltà,  trobareu un corriol que fa una certa baixada, segons el temps s’ha d’intuir, donat que està tapat per la malesa, a pocs metres hi ha la Font,  situada sota  d’ un destacable roure.Per aquest motiu, també a la Font se la coneix com La Font del Roure. La Font de Cal Volta havia sigut molt important, tant per la gent de Gelida com excursionistes o caçadors, antigament era punt de trobada i ideal per fer una àpat.Actualment, es seca i esta molt descuidada, a  pesar que és va fer una restauració a mitjans de l’any 1999. No obstant , el dia 21 de Març de 2009, personalment vaig veure que tornava a rajar, desprès d’un hivern molt plujos.    Disposava d’un tub on l’aigua queia a una pica no massa gran i aquesta anava conduïda a una Bassa  a uns metres de la font, ara està amb pedres i vegetació. També, encara hi ha una taula i seient de pedra, no en bones condicions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa del Castell dels tres dragons de Barcelona

El Castell dels tres dragons, esta dins del Parc de la Ciutadella, en la cantonada entre el pg. De Picasso, 5 i pg. de Pujades, 8-10 de Barcelona, la Bassa esta front d’aquest.Popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, fou construït el 1887-88 com a Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner qui, posteriorment, hi instal·là un taller d’arts industrials vinculades a l’arquitectura, amb la possible col·laboració d’Antoni M. Gallissà i Suqué.En acabar l’exposició l’edifici restà abandonat i el 1891 l’alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que “acabés l’obra” tot adaptant-la per acollir un “Museu de la Història”.L’any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau . El 2015 es va fer pública la intenció de promoure la rehabilitació d’aquest emblemàtic edifici patrimonial.La Bassa no es gaire gran, disposa d’un sortidor i aigua en moviment. Una jove palmera es situa a un nivell superior. En una part frontal i com a balla de protecció hi ha les figures dels tres Dragons.Llàstima que en moltes ocasions, no funciona el mecanisme de l’agua i aquesta esta aturada i la poca que hi ha, estancada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Abans i ara, de la Font de can Pujol a Palau de Plegamans i Solita

En les dècades dels anys 1970,1980,1990 …  havia sigut la Font de can Pujol de Palau de Plegamans i Solita, un lloc de trobada de famílies, amics, gent que molts dissabtes i/o els dies festius hi anaven a passar el dia, i és repartien per grupets de gent amb taules i cadires en les seves rodalies, a fer fontades, … i pot ser que seriant les últimes fontades en aquest municipi de forma tant general.La gent anava a la Font de can Pujol a recollir la fresca aigua que rajava per un gruixut tub i que omplia la Bassa – Safareig  del seu costat, un aigua “Bona”…La Font de can Pujol, estava i està situada a peu de bosc i al costat del camp conreat, a l’esquerra  de l’ antic camí que porta a la masia des de Palau de Plegamans, pel costat de la riera de Caldes.Un lloc amb diversitat d’arbres, destaca a sobre de la font, un pi molt allargat, per les rodalies hi ha diverses alzines i algun roure…entre altres tipus d’arbres.“ En fa recordar quan el meu pare i jo a principis dels anys noranta del segla passat, i era un dia festiu amb molta gent per aquesta zona, se’ns va demanar per part d’una senyora molt nerviosa que feia moltes hores que havia perdut el seu home i dos fills pels bosc…en menys de mitja hora els vàrem localitzar i senzillament estaven no massa lluny, buscant bolets…”El bosc de can Pujol, connecta amb el bosc de can Marimon, no son uns boscos espessos de vegetació, tot el contrari, son molt planers. per ho així mateix, son molt bonics, ja vàrem dedicar un article fa poques setmanes.Parlem de la Font de can Pujol en l’actualitat, com en molts dels casos, la mancança de pluges durant aquest últims anys, ha fet que aquesta font abundant, ara com ara, sigui un rajolí minso d’aigua o estigui bona part de l’any seca.Així també, podem veure en l’actualitat que la Bassa – safareig, esta seca i plena de herbes, en lloc de plena d’aigua en aquells temps, és podia regar els camps de les rodalies de la finca de can Pujol, ara ja ni pensar-ho…Cal dir que les rodalies de la Font de can Pujol, continua sent un bon espai per poder fer una estona de parada durant una excursió o caminada per les rodalies, i gaudir d’una certa tranquil·litat i escoltar com cantant els ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Ginebreda de Gelida

Sortirem des de Gelida per la carretera de Sant Sadurní, la C-243b, una vegada que em passat per les Fonts de Sant Miquel, i de Cantillepa, al poc agafarem el camí de terra pel costat de can Torrents, la seva Font i el berenador.A uns 20  minuts, deixarem a l’esquerra la Font Freda  i girarem per el camí de la dreta que fa pujada fins arribar a unes cases i masia de can Rosell, que deixarem a la nostra dreta.Seguirem el camí principal, i trobarem una bifurcació cal agafar el camí de la dreta entre el bosc i una petita vinya, fins arribar a can Ginebreda. Ens cal seguir el camí que dona tota la volta a la masia, a peu d’ella hi ha un safareig – bassa,i al pocs metres un gran dipòsit, anys en rere tenien granja amb animals.El camí fa davallada fins a un nou encreuament, on en un costat entre plàtans i altres arbres hi ha La Font de can Ginebreda.Es una petita Font, que per molt que sigui la sequera, sempre dona aigua.Uns esglaons ens aproximen al doll d’aigua, que cau a una pica vella, no massa gran i algo arrodonida,per un costat surt l’aigua que va a parar a una Bassa situada uns metres mes lluny.Es itinerari no massa llarg, que podem completar visitant les altres fonts que us he indicat al principi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Bassa de Torre Jussana de Barcelona

He tret d’una Web de l’Ajuntament de Barcelona, aquestes dades sobre Torre Jussana :

“ Torre Jussana és un edifici d’estil neoclàssic datat del 1804 i construït, sobre una construcció anterior, segons consigna Bernat Bransí l’any 1789 com una “masia deshabitada i molt antiga”. Ja al segle XX és té constància de l’ús de la Torre Jussana amb la funció de masia fins que l’any 1979 s’hi instal·la l’escola Nostre Temps per impartir ensenyaments de Parvulari i d’EGB. L’escola va tancar la seva activitat l’any 1988. Al 1992, l’Ajuntament de Barcelona esdevé propietari de la finca i instal·la les oficines de l’Olimpíada Cultural.

L’any 1995 Torre Jussana esdevé l’Agencia de Serveis a les Associacions fins que el servei ha d’abandonar l’edifici al 2003 a causa del mal estat que presenta. A partir d’aquest moment l’Ajuntament de Barcelona inicia un procés de rehabilitació de l’edifici que conclou al novembre de 2008, moment en què el servei retorna a Torre Jussana ara ja com a Centre de Serveis a les Associacions.”

Torre Jussana, està situada en l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, 30 en la barriada de la Clota en Horta.A l’entrar per la porta principal, i al centre d’una petita pineda centenària hi ha l’antiga Bassa. Aquesta bassa també va ser restaurada per embellir aquest racó de la finca, rodejada de gespa.La Bassa formaria part d’un conjunt de varies d’elles construïdes a mitjans del segle XIX, per disposar d’aigua per regar els camps d’aquesta propietat i que tenia en aquella època.L’aigua deuria vindre d’alguna mina, tenim de tenir present, que al costat de Torre Jussana hi ha el Torrent d’en Marcel·lí,  amb molt abundant aigua i de qualitat, que disposava de varies mines, per tant era una zona rica amb aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Can Gurguí de Vallromanes

Per poder anar a la Font de can Gurguí, podreu anar des de varis municipis, tot caminant des d’Alella, Vilassar o Premiar de Dalt  i també, des de Vallromanes.Una vegada al coll del mateix nom i podreu arribar-vos en uns deu minuts i abans de la masia- restaurant de can Gurguí, a peu del camí de terra a la dreta hi ha la Font de can Gurguí.

És una Font molt antiga i concorreguda des de sempre per la gent de la zona per anar a fer un àpat, actualment, també hi van molts excursionistes i ciclistes.La Mina disposa tot l’any d’abundant cabal d’aigua, pots ser que tingues mes el segle passat, no pas ara… l’aigua cau en una pica i desaigua en una bassa situada a l’esquerra i protegida per un filat.Al costat dret de la font hi ha una taula rodona i un seient de pedra que dona a la paret.A sobre de l’entrada a la Mina hi ha una inscripció gravada directament a la pedra que és llegeix :

 ” J.L. 1899 Fuente de Can Gurguí, Vallromanes, Partido judicial de Granollers”.

Un lloc agradable i humit per passar-hi una estona tot fent un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé