Jardins de Lluís Companys de Granollers

Els Jardins de Lluís Companys estan situats en el carrer d’Enric Prat de la Riba  i carrer de Lluís Companys de Granollers, i a prop del riu Congost,

a tocar del Pavelló Municipal d’Esports i la Pista d’Atletisme de Granollers.

Cal destacar que en no massa espai hi ha una diversitat d’arbres important i una bassa, que destaca per la seva naturalització.

A principis de l’any 2019, Granollers  va iniciar la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys va ser una activitat familiar amb una plantada de jardineres que, després, es van instal·lar  a l’interior de la bassa.

També, es va fer un taller de caixes niu i s’alliberaren petits animals com cargols, puces d’aigua i libèl·lules.

Us passo un article de el9nou.cat, sobre la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys :

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/granollers-inicia-la-naturalitzacio-de-la-bassa-dels-jardins-de-lluis-companys/

A Granollers, després d’aquesta activitat, s’hi hauran instal·lat en els últims mesos 75 caixes niu, 62 per a ocells i 13 per a ratpenats, en diferents espais verds de la ciutat.

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Saleta de Centelles

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es c-3.jpg

Per anar a la Font de La Saleta us cal seguir la pista rural que va des de Centelles a l’Abella – Sant Martí de Centelles,( o viceversa).

Una vegada que heu passat pel veïnat de la Saleta trobareu la font a mà dreta i a peu del mateix camí.

L’aigua surt d’un tub adossat a la paret de la muntanya, sol rajar amb mes o menys cabal tot l’any,

cau a terra  i segueix  uns metres per una petita canal, fins una bassa situada a poca distancia que serveix com a reserva d’aigua per les ADF. en cas d’incendi forestal.

En un costat disposa d’unes gran pedres que fan de seient,

uns allargats arbres li donen ombra, es un racó molt tranquil.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-11.jpg

Text : Ramon Solé – Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font Viva de Santa Maria de Besora

Cal agafar la carretera GIP-5227 de Sant Quirze de Besora direcció a Vidrà.

A l’arribar al Coll de Vidrà, al costat d’una bassa, veureu un cartell que indica a la dreta que hi ha la masia del Coll,

al costat esquerd de la bassa, puja muntanya amunt una pista, millor mirar d’anar a peu per fer aquest recorregut,

el camí va pujant, mentrestant podreu gaudir de belles panoràmiques de la zona i les verdes muntanyes, on destaca el Santuari de Bellmunt  a dalt de la Serra de Bellmunt.

Es un recorregut que cal prendreu en calma, seguin sempre el camí principal i amb algun cartell orientatiu que anireu trobant.

És important que a l’arribar al Coll d’Hi Era de Massa a l’altitud de 1.098 m. trobareu una cruïlla de camins, teniu de seguir el indicat amb el PR C-45 al poc entrareu al bosc anomenada “Bosc de les Fages.”

El camí va planejant direcció al torrent , fins que creieu que no veureu la font…, trobareu  un cartell que us farà desviar-vos i en cinc minuts baixareu per un sender fins el torrent de la Font Viva, allí al costat  esquerra del torrent està la Font Viva.

Es una estructura d’obra quadrada feta amb pedres, que segurament és una font de dipòsit, té un tub gruixut , a sobre el seu nom gravat a la pedra, i al costat dos tubs de sobreeixidors.

L’aigua cau directament al torrent i durant tot l’any raja un bon cabal.

És una font no massa coneguda ni freqüentada, a pesar d’això, es una “ Font molt Viva”.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramón Solé

L’Aqüeducte de can Valls de Sant Celoni

Per arribar-nos a l’Aqüeducte de Can Valls de Sant Celoni, ens cal que a la rotonda de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, ens dirigim tal com ens indica un cartell direcció a la Vall d’Olzinelles, on comença la carretera BV- 5112, la prenem, i un cop hem passat el riu La Tordera, girem a la dreta on quedent unes naus industrials. Al poc girem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.

Seguim uns quatre quilometres per la citada carretera, heu d’arribar fins el trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls, no seguiu per aquest camí, sinó que heu d’agafar el que passa per sota de la finca, just al seu costat.

En poc més de 200 metres arribareu a un camí a mà dreta flanquejat per una avinguda de 26 plàtans de dimensions formidables, allí trobareu el conjunt de la Font, bassa, el petit l’aqüeducte que ve des del Soc de l’Aranyant.

Cal retrocedir i seguir pel camí que rodeja la finca de can Valls. Just desprès d’un entrada de darrera per de darrera

hi ha un camí a l’esquerra, a poca distancià veurem que el creua per damunt l’Aqüeducte de Can Valls,

que porta l’aigua d’una mina que va a parar a una gran bassa front mateix dels jardins de la masia.

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Tres Pins de la Font de Can Roca de Castelldefels

Avui us presento dos articles

Des del centre de Castelldefels us teniu que dirigir-vos al carrer del Castanyer, amb carrer de l’Ametller, cal segur tot recta per una pista ample de terra, fins arribar a la Font i bassa de can Roca,

darrera seu veureu tres impressionants Pins, altíssims.

Us trobeu en l’Àrea de lleure de Can Roca

Es una zona principalment de pins no massa alts i alguns de joves, que contrastant amb el alts pins que ens referim.

Al mes segur que deurien haver de mes així d’alta, però al pas del temps, per culpa de tempestes, ventades i malalties, ara sols quedant aquests tres Pins tant alts.

Hi ha a poca distancia el Pic nic de Can Roca, amb taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

Aquest conjunt d’arbres, esta al peu de les muntanyes mes àrides que conformen el massís del Garraf, es com un oasi a tocar dels carrers de Castelldefels.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Bassa de la Deu de can Morgat de Porqueres

Un dia més que us presento la natura de can Morgat

La bassa de la déu de Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,

d’una profunditat molt baixa i amb l’aigua molt laminada.

S’hi ha desenvolupat una densa banda de canyís que amaga boscarles, balquers

i altres ocells aquàtics, diversitats d’animals petits i insectes.

Té la particularitat que s’alimenta d’una antiga mina d’aigua que prové d’un pou situat just al costat de la llacuna de l’Artiga.

En la part mes baixa de la Riera, hi ha la Caseta de Pedra, és molt antiga.

Quan esteu en aquesta zona extremeu el silenci, no feu soroll, els seus habitants són molt sensibles !

 

Recull de dades : Museu de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Coma de Mura

Com cada Diumenge us presento dos Articles

Per arribar-nos a La Font de la Comades  del centre de Mura podem anar per les antigues escoles, tot fent un passeig de poc menys de 400 metros, esta en l’indret conegut com La Coma, que dona nom a la font.

En un racó es situada la Font amb un llarg seient al seu costat, tot esta fet de pedres,

a nivell vaig hi ha la sortida de l’aigua que ho fa per un broc de ferro,

l’aigua va dirigida a la bassa que esta al front seu, un antic rec s’emporta l’aigua direcció als horts.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Avui coneixerem : La Font – Mina de can Viloca de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles
Aquesta Font de can Viloca era molt freqüentada i apreciada, sobre tot per la gent dels horts que havien en aquell indret  i que avui ja no hi són.

En el llibre de “ Fonts i Mines del Rodal de Sabadell “autor Ricard Molins i Romeu, podem llegir de la Font – Mina de can Viloca:

Il·lustrat per un dibuix a llapis del mateix autor.

Com diem, aquesta zona i rodalies del Torrent de La Betzuca, estant pràcticament lliures dels antics horts il·legals que hi havia.

Per accedir a la Font – Mina de can Viloca, podeu anar-hi per la carretera d’accés a l’Hospital de Terrassa, seguir com si anéssiu a Torrebonica, i el primer trencall a la dreta que fa baixada, us cal seguir-lo que porta a un antic camp no conreat, i cal traspassar el Torrent de la Betzuca, que casi mai baixa aigua,veureu al fons i a peu d’una paret ,

un gran plataner i una bassa, allí esta situada la Font – Mina de can Viloca.Esta molt abandonat tot el seu conjunt,l’entrada de la Mina pot estar tapiada o tapada per la vegetació,raja poc, fa molts anys en rere l’aigua a traves d’un tub anava a omplir un dipòsit que es troba a dins de la Bassa.Curiosament en el mig de la paret de la Bassa, hi ha un petit cap de nen de ceràmica on podia haver sortit aigua i cauria a una pica, seria com un desguàs?…

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Bassa de Vallromanes

Com cada dissabte us presento dos articles

Per anar a la Bassa que ens referim, us cal que seguiu des de Vallromanes tota la riera, teniu de seguir  el camí tot passant ers horts municipals i  la masia mas Salagros que es un hotel molt destacat de Vallès Oriental, teniu de rodejar la finca, fins arribar a una cruïlla de camins,

allí agafeu el de mes a la dreta, i a tant sols uns metres a l’esquerra entrareu a un bosc on hi ha la Bassa.

aquesta esta encerclada per una balla, per evitar algun accident, estem en una finca privada;

la Bassa es rectangular, i observem que te tres tubs de les parets d’entrada d’aigua.

No podem dir que es una font, provablement deu estar conduïda des d’algun punt de naixement o mina… fins la Bassa.

Disposa de una tanca de regulació de buidatge, l’aigua deuria servir antigament per els camps que havien allí propers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre – Moli de Vent de can Deu de Sabadell

La Caixa d’Estalvis de Sabadell adquirí el mas de can Deu i les terres, hi va crear el Museu d’Eines del Camp, oferint a la ciutat el bosc de can Deu com a espai de lleure i conservació de la natura.La Torre – Moli de Vent , esta situada a pocs metres front de la masia de can Deu del municipi de Sabadell.Tot el conjunt, inclòs la Torre – Molí de Vent esta molt ven conservat. Concretament aquest Molí, podríem dir que es el de millor aspecte en conservació del municipi de Sabadell.Encara el Molí dona l’aigua a una bassa rodona que esta al seu costat, protegida amb una balla de tela metal-lica, per evitar ensurts. Les aspes es troben en perfectes condicions.Es una verdadera joia d’un temps passat en el record agrícola de la masia de can Deu; molts nen/es  d’escoles de les rodalies hi venent a visitar, així com famílies els caps de setmana.

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)