Torre d’aigua de cal Font de Gelida

Cal sortir de Gelida direcció a Sant Sadurní d’Anoia per la carretera  C- 243b, fins arribar a la rotonda que veureu indica el Barri del Puig de Gelida.

Seguiu per aquesta pista asfaltada coneguda com el carrer del Puig, quan arribareu a cal Font al nº 52,

front de l’entrada de la casa hi ha aquesta Torre d’aigua.

Es una torre molt senzilla feta de maons,

en la seva part superior hi ha una plataforma, on esta el depòsit rodejat per una barana.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Forn de Rajadell

La Font del Forn esta situada a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.

Amb diverses estructures de pedra i murs de contenció, incloent una mena de taula-banc, amb una gran llosa.

També hi ha un salt d’aigua i una petita gorga, que s’omple en èpoques de pluges.

Hi ha dos fonts,  una  es un tub que desemboca l’aigua en una petita pica.

Al costat del seient hi ha la segona, més rústica que regalima l’aigua per una canal feta per la calç.

Observacions:

Senyalitzada per l’ajuntament com arribar-hi. L’entorn es boscós. S’accedeix per un sender indicat des dels roures de la Font del Forn.

El nom prové del Mas del Forn i del fet que aquesta font formava part d’aquesta finca. El mas del Forn es troba a uns 300m sortint del barri dels Molins en direcció a Manresa.

El topónim es deu a que al Mas hi va haver, a finals del segle XVI, i durant 25 anys, un forn de vidre. Hi van arribar a treballar una vintena de persones, entre vidriers, llenyataires, traginers i altres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Roures martinencs de la Font del Forn de Rajadell

Els Roures de la Font del Forn estan situats a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.

Arbreda de tres roures martinencs (quercus pubescens) de 20 m. d’alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d’alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament.

El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lòbuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps.

Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III.

Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s’hi arriba amb 4×4).

El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s’hi actuà tallant-ne una porció del troc de l’enfiladissa (2008).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues de Sant Martí Sarroca

La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues esta situada a cal Sogues, al Barri cal Miret, cal agafar la pista tot deixat la carretera BV-2122 al Km. 8,900,

i a la dreta una vegada passat el pont dins del municipi de Sant Martí Sarroca.

La Torre de l’aigua depenia de la masia de Cal Sogues .

És una torre de planta quadrada i alçat paral·lelepípede, construïda amb maons.

Té portes a la planta baixa i finestres d’arc de mig punt al primer pis,

amb marcs en relleu, com a les cantonades.

Actualment l’estat de conservació d’aquesta torre es nul·la i en aquest últims anys en ruïna,

qual cosa fa que no es recomani entrar-hi.

La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues és una obra del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Text i Fotografies: Ramon Solé

Llac de la Urbanització o Barri de Comabella de Sant Llorenç Savall

Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,

El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.

Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.

Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,

on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.

Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,

que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.

Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…

Text i fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la llera del riu Cardener de Súria

Des del nucli de Súria, passarem pel pont que va al Barri situat a l’altre costat del riu Cardener, a les terres que havien estat de la masia de Salipota.

Una vegada en l’altra costat del riu, a ma dreta hi ha un camí que entre arbres i el riu fan de fer un bon passeig, a pocs metres esta la font.

Situada en una paret, és d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta polsador i cau a una pica semi circular. Disposa al costat d’un bancs de fusta per la seva estada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pouet d’Olesa de Bonesvalls

El Pouet  del Barri de l’Hospital, es situat a la llera de la riera d’Olesa de Bonesvalls.

História :

  • Sembla que aquest pou ja existia anteriorment, però durant l’època de la república va ser restaurat i condicionat, fent la forma en angle de la banda nord per tal que actués com trenca aigües i així l’aigua no el fes malbé. També es va cobrir i posar la porta en aquesta època.
  • És un pou que recull les aigües del nivell inferior de la riera igual que els que trobem al nucli d’Olesa.
  • Al barri de l’Hospital cada casa tenia el seu pou, i l’Hospital en té varis pous repartits a la zona de les vinyes.
  • Aquest pou que es troba a la riera seria d’ús de la casa cal Joan Olivella.
  • La manca d’aigua sempre ha estat un problema per a Olesa.
  • Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l’abús que es va fer de regar els horts amb l’aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble.
  • Aquest pou era comunal.

Pou de planta circular amb volta superior i accés frontal per la banda sud. Es troba a la llera de la riera d’Olesa, després del pont de la carretera Olesa-Begues i abans de que desemboqui la riera de Begues.

La paret nord forma un angle

La paret nord forma un angle per tal de fer de trenca aigües quan la riera baixava plena. L’estructura és de pedra amb ciment ja que ha estat restaurat en diferents ocasions.

Recull de dades: Mapa de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Cortés Elía, Mª del Agua

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Capdevila de Ribes de Freser

La Font de Capdevila esta situada a uns 300 metres més amunt de la Font de Can Pellicer, al barri de la Massana, tot seguint la pista.

Es dins un prat de pastura, amb mala entrada doncs hi ha doble filat del vailet sense manetes, y queda a uns 25 metres a la dreta de la pista, sota 4 saules.

L’aigua surt per un broc de pedra, i cau a una pica.

A sobre una vella pedra quadrada hi te el seu nom i una data.

A l’estar a prop de Ribes, era molt freqüentada per gent que apreciava les seves aigües com per boletaires i caçadors.

Fins la dècada dels 70 del segle passat, s’hi feia la tornaboda el darrer dia de festa major, fent el berenar per tot seguit baixar a Ribes per veure els focs d’artifici.

Text i Fotografies : Albert Tot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Poema: Els nostres arbres, al barri de Bellvitge

Glicines al passeig dels pins de Bellvitge. Primavera 2020

El lila de les xicrandes del parc

o el de les glicines del passeig.

El taronja que deixa caure

la tipuana, el groc de les mimoses

i el perfum del til·ler.

El verd perenne del pi pinyoner.

Palmeres, oliveres i xiprers

d’un lloc de la mediterrània.

I pollancres i oms riberencs.

Aquell desmai i el gran lledoner.

Plàtans d’ombra a l’estiu,

fulles de tardor que es mullen a l’hivern.

Però jo no em canso de mirar

les formes de la bella ombra

I l’arbre de l’amor quan es vesteix de rosa.

Arbre de l’amor al parc infantil de la Rambla Marina, buit pel covid. Primavera, 2020
Bella ombra. Parc de Bellvitge. Estiu 2020.

Autora: Maria Àngels García-Carpintero, L’Hospitalet

Als arbres de Bellvitge i a les que els sabem gaudir.

Avui coneixerem: La Font Bonavista d’Olot

El Parc de Bonavista esta situat al finat del Barri del mateix nom, entre el carrer de Godua i el carrer de la Quintana on comença zona de bosc.

En un del seus costats, hi la seva nova Font,

Amb dues aixetes que surt aigua de xarxa local i cau a una pica, a cada costat hi ha adossat un seient.

Al costat disposa d’una taula i bancs allargats.

També, hi han jocs infantils en aquest parc.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador