Llibre destacat : Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona

Dades generals :

Autor : Riutort, Josep Maria.

Barcelona : Librería Millá,

Any :1946.

88 p. (Monografías históricas de Barcelona; 16).

Imatge de la coberta: https://pics.librarything.com/picsizes/ea/25/ea251f171e18f9f59675a776b67444341587343.jpg

 COMENTARI sobre aquest antic llibre :

Barcelona és una ciutat privilegiada per la geografia. Gaudeix d’un clima mediterrani atemperat, amb unes variacions estacionals quasi sempre suportables, és a prop del mar i de la muntanya, i l’abundància d’aigua potable que hi ha al seu voltant fan de la capital de Catalunya un lloc immillorable per viure-hi. De fet, des de l’antigor, el pla de Barcelona ha estat habitada per pobles diversos.

L’aigua, element imprescindible per a la supervivència, és un altre al·licient que fa de Barcelona un lloc estupend, ja que hi és abundant, gràcies a múltiples fonts naturals situades tant a l’extensa serra de Collserola, com a la muntanya de Montjuïc. I també en els diversos rius i rieres que solquen o solcaven el territori barceloní.

Els afeccionats a la geo hidrofília podem documentar-nos sobre les fonts de Barcelona i el seu voltant gràcies a una vintena de monografies publicades des de principi de segle XX fins a l’actualitat.

https://cat.librarything.com/catalog/apons&tag=Barcelon%25C3%25A8s

Avui ressenyarem un d’aquests llibres, que va ser publicat per la malaguanyada Llibreria Millà el 1946.

Es tracta d’una guia d’intenció exhaustiva de les fonts que es troben a Barcelona, tant dins del casc urbà com als camps i serres que envolten la ciutat. En total inclou informació de més de 130 fonts, tant desaparegudes (33) com actuals: de dins de la ciutat (47) i també de Montjuïch(11) i de Collserola (43). Però, abans d’entrar en la descripció de les fonts, el llibre dedica dos capítols preliminars (32 p.) a tractar sobre la història de l’abastament de l’aigua a la ciutat i sobre l’ús que es feia de l’aigua en temps passats, tant per rentar roba com per prendre banys o altres.

L’explicació sobre cada font no és molt extensa (al voltant de set línies de text) i amb una descripció que destaca els aspectes més rellevants o característics de cada cas, sense ser gaire sistemàtica. No s’aporten detalls gaire concrets per trobar-les sobre el terreny: no hi ha cartografia ni esquemes per localitzar cada font. Algunes fotografies i reproduccions de gravats o quadres (en blanc i negre) il·lustren el text. No conté bibliografia ni cap índex analític que permeti trobar ràpidament una font determinada.

En conclusió, hem de ser conscients que estem parlant d’un llibre que té més de 70 anys de vida i que ens evoca una realitat ja passada, però molt simpàtic i amè de llegir. A més, una bona colla de les fonts esmentades encara existeixen en l’actualitat.

 

 

Comentari : Amadeu Pons i Serra

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Col·laborador del Blog

Arbres – Eucaliptus Blanc del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres

Per poder contemplar aquest destacable Eucaliptus Blanc, teniu d’entrar per l’antiga portalada principal al recinte del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona.Cal seguir el vell camí de la finca que porta a l’edifici, des de lluny veurem com surt i destaca sobre altres arbres,en la segona corba i al tocar la paret d’una casa, esta aquest Eucaliptus.Aquest Eucaliptus Blanc, disposa d’ un tronc gruixut i gros, amb nombroses branques sempre plenes de fulles, que s’alcen cap a munt.Està classificat i considerat com Arbres d’interès local, per l’ajuntament de Barcelona.Aquest tros de camí, n’hi havien d’altres, encara podem veure un segon, no tant gros el seu tronc, però si molt esvelt.al seus peus, i a la llera del camí, un de tallat i totalment sec.I si mireu a la vostra dreta, també esta un totalment de sec però encara arrelat al terra.Podeu aprofitar de fer un tom per aquest  Parc, que es de gran importància d’extensió i te recons molts bonics i interessant per tota la família.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Poblenou de Barcelona

El Parc del Poblenou, està situat al final de la Vila Olímpica, en l’ Avinguda Litoral, 59-71de Barcelona, entre les edificacions del barri de Poblenou de Barcelona i el mar.Està situat al final del barri, és una gran pineda, i cap al mar un espai ple de dunes, que eviten els efectes del vent de llevant.És un dels espais verds del litoral amb un accés més directe a la platja.Arreu hi ha camins que ens porten fins a la sorra.En aquesta zona hi destaca un llac i una gran esplanada que permet practicar-hi esport.Tot plegat està situat al principi d’una franja pavimentada llarga que ressegueix el parc de punta a punta.Hi domina el pi pinyer , també en la zona del passeig exterior, els àlbers, amb tanques vegetals fetes, moltes d’elles, amb bambú, de troana. Al parc també hi ha eucaliptus, i altres espècies aromàtiques.Com tots els parcs, disposa de fonts d’aigua, molts seients i zona de Bar i jocs infantils.Prop del llac hi ha pins blancs i algun garrofer  i a prop de les dunes hi ha palmeres datileres.Molta es la gent que passeja, corra, va amb bicicleta, pren el sol, fa ioga… in parc planer i apte per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi pinyer de la carretera de Barcelona en Santa Eulalia de Ronçana

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

Us passo el Pi pinyer mes destacable que trobareu en la carretera BV-1435,  sobre el numero129,  coneguda per la carretera de Barcelona, en el Municipi de Santa Eulalia de Ronçana.Està a peu del pas peatonal i bici, a prop d’una zona industrial i una gasolinera.En aquest lloc hi ha altres pins, que alguns s’ha talat, com el que l’han deixat en forma de seient,i altres estan dins de les finques o industries privades.Aquest Pi te una altura considerable, i és un exemplar digne de ser mencionat, per la seva bellesa i corpulència.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Les dues Fonts naturals de la carretera Alta de Roquetes de Barcelona

El diumenge passat us vaig presentar-vos en “Avui destaquem : La Font de Roquetes”, però no es l’única font que hi ha en aquesta zona, us passo dos fonts molt senzilles que quan plou amb freqüència hi surt aigua.La Font de la carretera Alta de Roquetes

Està a peu mateix  de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró, es una sortida de l’aigua en una paret, sense broc i curiosament, cau a una petitíssima pica rodona.

La Font del Plàtan de la carretera Alta de RoquetesEstava situada a prop de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró,  a un costat d’un gran plàtan que li donà el nom.L’aigua surt per un forat que te a sota d’una construcció de ciment que s’utilitza com un seient.Les dues fonts son molt similars en la seva estructura de construcció.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Canyelles de Barcelona

Com cada diumenge avui us presento dos articles

La Font de Canyelles la podeu visitar còmodament, esta a peu de la carretera Alta de les Roquetes de Barcelona, la parada del autobús està a tocar.També des de Torre Baro, podeu agafar el camí peatonal que en pocs minuts us portarà a la font.

Aquesta font, s’ha arranjat nombroses vegades, ja us vaig fer un article on us ho comentava.

Arxiu Rasola

En una dels últims arranjaments i per facilitar el recollir l’aigua ( no és potable actualment),

Arxiu Rasola

es va posar un broc allargat amb la secció triangular,  per on brolla tot l’any poca aigua, aquesta  cau en una gran bassa.

Arxiu Rasola

Antigament tenia una glorieta amb plantes enramades donaven flors a la primavera; per les rodalies també la gent hi col·locava plantes de tot tipus, era com un jardí.En l’actualitat, com veureu, les rodalies estan brutes i plena de pintades en la paret de la font.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Arbres – Pi Blanc del carrer de la Duquessa d’Orleans de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

En el carrer de la Duquessa d’Orleans, en el barri de Sarrià de Barcelona trobareu un Pi Blanc, on forma un petit jardí allargat, a la dreta del carrer en sentit descendent.És un Pi molt allargat i alt, tenia dos grans branques, llàstima que una és va tindre que tallar. Així com, un altre Pi Pinyer que no fa gaire temps estava al seu costat i també era destacable, va ser talat.Compareu, l’alçada d’aquest Pi Blanc amb les cases del costat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Horts diferents : Els Horts Comunitaris de la Vall de can Masdeu de Barcelona

Els Horts Comunitaris de la Vall de can Masdeu de Barcelona estan situats sota de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, propietat de l’hospital de Sant Pau.Per arribar-hi us cal que agafeu el camí que esta indicat, que surt de la carretera alta de Les Roquetes; es un camí ample i que us recomanem que es faci a peu o amb bicicleta, direcció a l’antic Hospital de Sant Llàtzer.En deu minuts ja veureu els horts i la gran masia de can Masdeu.De la web de canmadeu, us he escollit la part de la seva historia, que va començar amb un moviment Okupa, que va tindre a la ciutat de Barcelona molt de ressò mediàtic :

https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/

Son uns horts que acullen unes 35 parcel·les , per tant axó vol dir que poden en dies sobre tot festius, estar treballant els horts i gaudins d’ells, més d’un centenar de persones de totes les edats.La tardor del 2002 va formar-se L’Assemblea d’Horts Comunitaris, es un moviment de re apropiació veïnal de la terra sota l’impuls de joves, jubilats i famílies.Un objectiu bàsic i primordial, és sens dubte, el promoure un estil de vida saludable, una experiència d’autoaprenentatge productiu que complementa la dieta diària de les famílies amb aliments frescos, locals i ecològics.Cal destacar que tenen dos principis bàsics de funcionament :

1- Practicar l’agricultura ecològica aprofitant els propis recursos (compost, adob, restes vegetals…) i sense utilitzar productes químics.

2- Construir la comunitat entre totes, assistint a les assemblees mensuals i assumint tasques i responsabilitats.

Per a més general informació, us passo l’enllaç adjunt :

https://www.canmasdeu.net/

Punt de informació :

Punt informatiu

Des del blog, felicitem aquesta gran iniciativa,  que dona bon exemple a altres projectes similars !

 

Recull de dades : Web Horts Comunitaris de la Vall de can Masdeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi urbà de Sarrià de Barcelona

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El Pi urbà de Sarrià, l’he posat aquest nom a un pi que esta situat en el carrer del Cardenal Sentmenat  en el punt on canvia de nom el carrer i passa a dir-se Via Augusta, un ramal paral·lel a la Via Augusta, dins del barri de Sarrià de Barcelona,a prop d’una de les entrades a l’estació dels FGC.de Sarrià i dels Jardins d’Oriol Martorell.Destaca per dos elements, el seu tronc gruixut i d’important alçada i per la seva cúpula,  que fa com una semi circumferència les seves grans branques i fulles, un pi centenari i ara com ara, és un arbre sa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Josep Maria Serra Martí de Barcelona

Parc de Josep Maria Serra Martí, està situat al districte de Nou Barris, es troba al barri de Canyelles, tocant  cantó muntanya a la Ronda de Dalt, en el  carrer de Miguel Hernández, 16 de Barcelona.Aquest Parc, va ser creat el 1994 per Cinto Hom i Carles Casamor.El Parc està dedicat a Josep Maria Serra Martí (Barcelona, 1927-1991), enginyer industrial i polític socialista, que va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme i Serveis Municipals de Barcelona i un dels impulsors dels Jocs Olímpics de 1992.És un àmbit veïnal, on un dia a la setmana s’organitza un mercat ambulant a l’aire lliure. En trobar-se en un terreny de cert desnivell, s’estructura en plataformes separades per talussos verds, amb una esplanada polivalent al centre.El punt neuràlgic del Parc és la Font Màgica Manuel de Falla, obra de Pedro Barragán, a l’any 1994, disposa d’un joc de llum, aigua i so que la converteix en una font màgica.Es tracta d’una gran plataforma rectangular situada dins un llac, també rectangular, amb una peça longitudinal a sobre que s’eleva gairebé 20 metres per sobre de tubs que actuen com a columnes.L’aigua cau des d’aquí en cascada, s’enlaira des dels brolladors i es vaporitza a sota i a prop de les grans pedres que hi ha en un costat del llac.En el recinte sobre una gran peanya de formigó es troba una escultura d’una «balladora» flamenca titulada Alegrías, obra d’Ignasi Farreras Casanovas d’any  1998.El Parc també compta amb àrea infantil i taules de ping-pong.En aquest Parc hi ha espècies d’arbres i palmeres amb un protagonisme especial, tant per la quantitat com per les dimensionsi la situació dels exemplars, que es troben alineats i ordenats per nivells o agrupats en petits bosquets.Prop de la Font Màgica, destaquen més d’una vintena de palmeres washingtònies, la majoria alineades, un grup d’eucaliptus, i altres com de pebrers bords, de til·lers, de xicrandes,  bellaombres, pollancres del Canadà, àlbers, acàcies de Constantinoble, arbres ampolla i lledoners.És molt freqüentat per la gent de Roquetes i rodalies, lloc que dona molt be el sol a l’hivern i amb seients a l’ombra a l’estiu ideal per passar una bona estona.

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé