Arbres – Els Eucaliptus del Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.

Us passo l´enllaç de l’article que fa uns dies vaig dedicar a aquest Jardí Municipal de Barcelona :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=35942&action=edit

Podríem destacar molts arbres, però hi ha dos que cal mencionar prioritàriament, els dos Eucaliptus centenaris.Un d’ells de gran corpulència i bellesa, amb un brancatge gros i alt, amb aparent bona salut.El segon Eucaliptus, també es destaca per la seva corpulència, però, si ens fitxem, te algunes de les seves branques mortes,i un creu que no durarà masses anys i es tindre de talar, no obstant, que ara quedi com a record d’un dels dos Eucaliptus centenaris del Jardí d’Aclimatació, que han donat l’olor clàssica a la costar-nos durant dècades …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : 100 Arbres singulars de la ciutat de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El  25 de maig de 2018, per la tarda va tenir lloc la presentació del llibre “100 Arbres singulars de la ciutat de Barcelona” al local de l’Associació veïnal de Sant Martí de Provençals de Barcelona. El dia següent es va fer una segona presentació a la masia del Jardí Botànic Històric de Montjuïc. En aquestes presentacions hi va participar l’etnobotànic Emilio Blanco Castro (Facultad de Ciencias Biomédicas y de la Salud, Universitat Europea de Madrid) i naturalment  Ricard Llerins, l’autor de l’obra.

Al llibre es descriuen 100 arbres de 100 espècies diferents ubicats dins del terme municipal de Barcelona. Cada un dels exemplars és, en general, el més gros de la ciutat per a cada una de les espècies. Per arribar a aquest resum que acabem de fer, l’autor va haver de mesurar més de 600 arbres fent uns 700 km caminant per la ciutat en dos anys i mig. Cada arbre té una fitxa completa amb dues planes amb el text descriptiu i la làmina de fotos corresponent.

El moll de la publicació, les fitxes, consta de quatre apartats: dades de l’exemplar, descripció de l’espècie, descripció de l’exemplar i un darrer sobre on trobar més exemplars.

Cada exemplar d’arbre té una làmina amb 7 fotos per tal que es pugui identificar clarament: tronc, capçada, fulles, flors, fruits, escorça,  gales, punxes o comparació de fulles d’arbres semblants. Correspon a un total de 721 imatges.

Tant interessants com les 100 fitxes, són la colla d’annexos, com ara: glossari de termes botànics, una mica d’història del jardí on hi ha algun arbre vell, els 146 arbres declarats d’interès local per l’Ajuntament de Barcelona, els 51 arbres de més de 3 m de volt de canó (a 1,30 m de terra), 335 plantes o arbres que es poden trobar a la ciutat, recull de fotos de diferents models de rètols identificadors d’arbres, 7 rutes per veure arbres vells i els índexs de noms científics i noms catalans.

L’objectiu del llibre és popularitzar la botànica i donar a conèixer arbres que val la pena admirar i protegir ja que al cap i a la fi les plantes i els arbres són la base de la vida.

El llibre inclou arbres dels dos jardins botànics de Barcelona, del jardins del zoològic, la part de la serra de Collserola que pertany a Barcelona, cementiris, parcs i jardins públics i també algun de privat.

El clima suau de l’hivern de Barcelona ens dona la gran oportunitat de tenir a més dels arbres corresponents al nostre clima, arbres semitropicals que en un altre lloc potser es glaçarien.

Tal com Emilio Blanco cita: “L’ arbre és un protagonista molt important de les ciutats i més especialment a Barcelona. Aquest cop mirarem la urbs amb uns altres ulls. Una oportunitat única de dialogar amb els arbres i aproximar-nos a la seva existència”

Article de la Generalitat de Catalunya, editat : Divendres, 08 de juny de 2018

Jardí d’Aclimatació de Barcelona

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.El Jardí d’Aclimatació, esta situa a l’ Avinguda de l’Estadi, 42-48, a la muntanya de Montjuïc,  entre l’Estadi Olímpic i les Piscines Bernat Picornell de Barcelona.Us passo la seva història :

La seva història es remunta al 1930, quan Nicolau Rubió i Tudurí va decidir crear el major assaig d’aclimatació fet a Barcelona a fi d’enriquir la flora dels jardins de la ciutat,va ser  just després de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en la parcel·la que havia estat ocupada pels pavellons d’Itàlia i Suècia.Disposa de més de 230 espècies de plantes i la seva excepcional tranquil·litat fan d’aquest jardí un indret únic.Com és aquest jardí ? :

La seva estructura, està dividida en dos nivells que es comuniquen a través d’àmplies escales de pedra, ofereix una varietat nombrosa de parterres, amb enfiladisses i arbres únics a cada un, i amb un cartell on figura el seu nom per no perdre’s cap detall.Entre les espècies més curioses es poden destacar el saboner de la Xina que es troba prop de l’entrada del jardí, un ginjoler, una acàcia blanca, un arbre del safrà o murta blanca i molts d’altres arbres.Per a mes dades d’aquest jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jard%C3%AD_d%27Aclimataci%C3%B3_de_Barcelona

I per a mes dades tècniques, a :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio

Cal fer menció, que en el jardí es troba el Memorial de la Sida, inaugurat el 2003 amb un disseny de Patrizia Falcone amb la col·laboració del jardiner Lluís Abad, una iniciativa de l’ONG Projecte dels Noms, que té per objectiu sensibilitzar i conscienciar a la gent sobre la malaltia de la SIDA, i conté a la seva part interior un poema de Miquel Martí i Pol.

Cartell Memorial de la Sida.

Si no el coneixeu, feu un tom per la muntanya de Montjuic i gaudiu del Jardí d’Aclimatació.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent – Els Horts i Jardins comunitaris de can Batlló de Barcelona

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :

Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :

https://www.canbatllo.org/reivindicacions/

Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.Llegim en la seva Web :

“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.

No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”

Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :

Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Les dues fonts de La Farga de Bebié

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Ermita de Sant Moi

La Farga de Bebié, és una colònia tèxtil centenària en ple declivi. Està compartida entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d’Osona i el Ripollès, i entre les províncies de Barcelona i Girona; per mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Farga_de_Bebi%C3%A9

Disposa d’un petita estació del Tren de Barcelona a Puigcerdà, a prop seu  hi ha dues antigues fonts d’us públic :

La Farga de Bebié, és un punt de partida de nombroses excursions, com anar a l’ermita de Sant Moí, els Bufadors, Castell de Montesquiu, ruta de les preses i canals, Santa Maria de Besora…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

El Turó Park de Barcelona

Avui l’article surt mes tard

El Turó Park,  està situada la seva entrada principal, en l’Avinguda de Pau Casals 19, en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de Barcelona. Altres entrades les troben en cada carrer que hi dona el parc.Us passo la seva historia :

  • Els seus inicis es remunten al principi del segle XX, l’any 1912, quan es va inaugurar un gran parc d’atraccions als jardins de la propietat de la família Bertrand-Girona denominat Turó Park.
  • L’any 1917 la finca va quedar afectada en ser inclosa en la previsió d’espais verds de la ciutat.
  • El 1929 el parc va tancar les seves portes, però la família va fer un pacte amb l’Ajuntament cedint-li part del terreny a canvi de poder urbanitzar la resta.
  • L’Ajuntament va posar el nom de Josep Bertrand a un dels carrers que envolten el parc.
  • L’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, es va encarregar de dissenyar la nova estructura del parc que, finalment, va obrir de nou les portes l’any 1934.

El Turó Park és un lloc recollit, elegant i acollidor.Un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d’heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa.Des que es va crear al començament del segle XX és un dels parcs més emblemàtics de Barcelona.Disposa de zones verdes on es troben diferents espècies de flors, plantes, i una varietat amplia d’espècies d’arbres.Entre elles destaquen l’alzina, arbre molt abundant en el lloc que crea petits boscos, diverses espècies de palmeres com la palmera de Canàries o la palmera datilera i els preciosos arbres de magnòlia, pins, entre altres.Però sobretot un garrofer centenari de quan els terrenys eren terres agrícoles.Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut botànic pel parc per tal de contemplar la gran gamma de vegetació que hi ha.Hi han diverses  escultures,  són un element important al parc.L’Estany constitueix un dels llocs centrals del parc.A les seves aigües hi habiten animals, tals com peixos de diferents espècies, granotes i un bon nombre de tortugues, i els nenúfars omplen la seva superfície.Hi ha una Zona infantil, aquesta disposa de gronxadors, taules de ping-pong i atraccions de fusta pels més petits, tot això envoltat de grans arbres.Al costat del petit quiosc de begudes, es troba un petit escenari que ens recorda les representacions que antany es feien en el mateix lloc.El Turó Park disposa d’ombra gairebé permanent durant tot el dia i, per tant, el més agradable per a passar-hi una estona, sota els arbres,i assegut en algun dels molts seients que hi han repartits per tot el parc.En aquest parc, no esta permès entrar amb el gos.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi Blanc del carrer de l’Arquitectura de Barcelona

Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres

Aquest curiós Pi Blanc que us presento avui, esta situat en el carrer de l’Arquitectura, a prop de l’entrada d’Urgències de l’Hospital Materno – Infantil de la Vall d’Hebron de Barcelona.Es un Pi entrat  en anys, per inclinar-se de jove, les seves dos branques principals han formar una “Y”.Per aquest motiu, donaria a peu a tenir dos cúpules amb fulles, casi a la mateixa altura.

L’altre article d’avui és : Els arbres a peu d’entrada, d’una masia o d’una casa rural

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cactus destacables d’arreu de Catalunya – 2 ª Part #

Avui us presento uns Cactus que son destacables per que han crescut d’una forma notable, en diferents llocs de Catalunya, sols podem posar el municipi on estant ubicats, donat que molts estan en propietats privades :

Alella, finca privada del carrer Eduard Serra i Güell

Badalona, al costat d’una antiga finca

Barcelona, situat al Barri de Gracia

Barcelona, situat al Barri d’Horta

Cardedeu, masia al límit del municipi i a prop de l’Autopista (2 cactus)

El Masnou, dins del jardí d’un xalet

Montcada i Reixac, situat a prop de l’estació de tren en una habitatge en construcció

Montgat, en un” berenador” entre la platja i les vies del tren

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé