Berenadors i Fonts naturals a Montjuic de Barcelona

Avui us presento dos articles

Durant molts de segles la muntanya de Montjuic de Barcelona, era molt apreciada per les seves aigües naturals, la gent cansada de beure aigua dels pous de la ciutat o de les poques fonts que tenia Barcelona, anava fora de muralla a busca l’aigua d’algun brollador d’aquesta muntanya.

Però, a finals del segle XIX, en les fonts que quedaven actives, van construir els Berenadors, per oferir l’aigua fresca juntament amb altres begudes com aigua amb anís o menta, així com algun menjar cassolà.

La gent d’aquella època pujava amb família o amb amics a la muntanya de Montjuic sobretot els dies festius, sigui a peu o amb carro,

i es repartien a fer un àpat per la muntanya,

com a la Font dels Pins o en llocs ombrívols o solejats, segons la temporada,

altres anaven directament a algun dels Berenadors a passar una estona o tot el dia…

Això sí, sense deixar d’anar a recollir aigua a la popular Font de Canaletes !

Havien berenadors que tenien obert tota la nit oferint la possibilitat de música perquè la gent, sobre tot les parelles joves, poguessin ballar, eren les “Discoteques” d’aquells temps i a l’aire lliure, sobre tot a l’estiu.

Algunes dels Berenadors mes coneguts eren la Font Trobada, La Walkiria, la Font del Gat i un dels més populars, i que tenia mes gent, era el Berenador de la Font d’en Conna.

en aquesta imatge podem apreciar la gran quantitat de gent que anava a muntanya en dia festiu,

fins i tot es posaven paradetes venent menjars i begudes.

Paulatinament, amb els anys i la guerra civil,  van anar tancant  els Berenadors i desapareixent les fonts naturals, axó va ser fins els anys 60 del segle XX. La gent amb més poder adquisitiu, anava als Berenadors de Vallvidrera i Les Planes, a la Serra de Collserola,  molts van desaparèixer al construir-se els Túnels de Vallvidrera.

No deixarem de costat que en la muntanya de Montjuic hi havia gent molt humil que vivia en barraques…era el seu refugi fora de la ciutat de Barcelona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu Rasola

L’antic Pou de Santa Mónica de Barcelona

El Convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.

Us passo breument dades mes destacades de la seva historia (*) :

  • Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
  • El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església,
  • Beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
  • L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
  • En la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.

El pou o cisterna que hi havia al mig del pati, i que datava del 1804, fou desmuntat.

Sols tenim aquestes imatges com a testimoni, de finals del segle XX.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

(*) per a mes informació sobre aquest Convent de Santa Mònica podeu accedir i consultar al Blog Rasola de : Terra, aigua i racons. – Article publicat el 25/09/2019.

Com era el berenador de La Font de Les Planes de Barcelona

Avui us presento dos articles

La Font de Les Planes, es podria dir que és el Berenador que a conservat mes tradició i permanència de tots els que estaven construïts al costat d’una font i que li donaven el nom.

A l’estar l’estació de Ferrocarrils de La Generalitat tant propera, la gent de benestar anava al Restaurant de “Moda” L’Electric, i la gent obrera, decidia anar a fer una costellada o botifarrada al berenador de Les Planes, que estava i segueix estan a prop.

Durant la seva primera etapa, era molt senzill, una caseta on es preparava menjar i es venia begudes, i taules amb bancs de fusta a l’exterior, disposava d’un espai força gran.

Disposava de dues fonts, una al costat de l’edifici principal que a mitjans del segle passat a fer remodelacions per engrandir-ho i passar a ser mes un Restaurant, va quedar dins de l’edifici en la part de darrera, i es va assecar la font.

L’altre font, estava al costat d’una caseta a una certa distancia de l’edifici principal, i s’ocupava a una ampliació de taules,

Font secundaria de Les Planes 3 – 1985

Mes tard, es va modificar i van fer una sèrie d’aixetes amb una pica allargada.

Actualment, manté l’aire de Berenador i de Restaurant amb una bona cuina !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era el Berenador de la Font de la Manigua de Vallvidrera de Barcelona ?

Com cada Diumenge us passo dos articles

De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll , editat a mitjans del segle passat, hi llegim :

“…Font de La Manigua – A unos ocho minutos del apeadero, siguiendo aguas abajo el curso de la riera, se halla esta Fuente, una de las más antiguas del valle. Son en gran número las familias amantes del bullicio campestre que acuden a este merendero, donde al son de los altavoces se come y se baila”…

Com d’altres Berenadors de les rodalies, es podia arribar amb tren o carreta; disposava a prop de la Font, i d’una caseta on es dispensaven les begudes i menjar.

Disposava de taules i bancs de fusta, alguns sota d’un cobert, per evitar els rajos del sol sobre tot a l’estiu.

També, hi havia fogons per fer carns o peix a la brasa.

Era un lloc de bon ambient, i a les tardes del festius, havia música en directa i la gent s’animava a ballar al so de la música de l’època.

Ja no hi queda res que ens pugui indicar de la seva existència, ni berenador, ni la Font de la Manigua !.

 

Text i  Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era el Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles

La situació del  Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera  era darrera de la cua del Pantà de Vallvidrera de Barcelona, on acaba el camí del Pantà.

Des d’aquest punt hi ha un camí a l’esquerra tot pujant paral-lel al torrent de l’Espinagosa, i passant per la Font de l’Espinagosa, i s’arribaría a can Cuias i d’allí a Vallvidera superior.

Pues, el Berenador de la Font dels Pins, estava a l’inici i a la dreta del torrent de l’Espinagosa  situat dins d’un bosc de pins pinyers.

De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll editat a mitjans del segle passat, hi llegim :

“…  Font del Pins – Al ensancharse el valle después de la zona más angosta de can Llavallol, se encuentra en la margen derecha el viejo merendero de esta Fuente , muy concurrido a primeros del presente siglo” … ( el segle es referia al XX)

El berenador estava compost inicialment per un edifici, era una caseta on es servien begudes i menjars, i en cada costat havien taules i seients de fusta,

en un d’ells estava tapat amb un cobert rudimentari fet de troncs i canyes, per donar mes ombra.

El diumenges i algun festiu es feia musica i es permetia ballar entre les taules, mentrestant els nens i nenes jugaven per les rodalies,

era un lloc molt tranquil i lloc de partida per poder fer alguna excursió propera.

Amb el pas dels anys es va fer mes edificacions, fins que va tancar,

també l’aigua de la font es va sacar.

Imatge de 1999 – Arxiu Rasola

Va tindre èpoques de soledat i abandonament i d’okupació, fins que no fa masses anys, va ser desmantellat per l’ajuntament de Barcelona  i es van portar a terme unes obres en aquesta zona.

Com podem veure i gaudir, va ser un dels Berenadors de Vallvidrera i les Planes més fotografiat, per axo ens permet poder conèixer-lo millor.

Berenador i Font a finals dels anys 1990 – Arxiu Rasola

Text, fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era el Berenador de la Font de l’Arboç de les Planes de Vallvidrera a Barcelona

Com cada divendres us passo dos articles

Cal situar-se en la Ctra. de Vallvidrera a les Planes BV-1462, passem per sota de la E-9 o C-16,  a l’esquerra on hi ha normalment un lloc per contenidors, un caminoi va a una caseta de serveis que dona al front del mur de la Autopista de Montserrat,  darrera,

i a pocs metres mes enllà, estava la Font de l’Arboç i Berenador . La Fotografia es de finals dels anys 80 del segle XX.

El berenador, estava a la llarg i al costat de la riera de Vallvidrera, també, se’l coneixia com la Font de Sant Joan d’ Arboç.

Del llibret: “Fuentes en las Montañas de Barcelona”. Editorial Alpina, de X. Coll, podem llegir :

“… Font de l’Arboc – Se encuentra esta Fuente – merendero en el fondo del torrente. Desde la estación de Les Planes se encuentra a ocho minutos, siguiendo el curso aguas arriba. Goza del favor del público y, como las de todos estos alrededores, está rodeada de espeso bosque…”

Sols ara es un record de la gent molt gran i que de nens havien anat al berenadors amb la seva família.

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Axiu històric Rasola

Font de Santa Madrona i Sant Antoni de Montjuic de Barcelona

Com cada divendres us passo dos articles

Aquesta Font doble d’aixetes de polsador i d’aigua de xarxa pública, esta situada en el carrer dels Tres Pins, on fa una raconada aquest carrer, front mateix del carrer dels Vivers, en Montjuic de Barcelona.Tota l’estructura de a Font esta feta de pedra, en cada costat de la Font hi ha seients també de pedra on poder reposar.Amb la vegetació enjardinada ens fa recordar alguna font de muntanya.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Com era el Berenador de la Font de la Teula de Vallvidrera de Barcelona?

Com cada divendres us passo dos articles


De veritat, no us puc ensenyar com era La Font de La Teula de Vallvidrera, no he trobat cap imatge,

però si hi ha de moltes a nivell del berenador que acollia la font.

Podem llegir en la Guia de Fuentes en las montañas de Barcelona de X Coll de la Editorial Alpina, impresa a mitjans del segle passat :

“… La Font de la Teula – Se encuentra cerca de la iglesia de Vallvidrera , bajo unos bellos y frondosos árboles, casi a pie del apeadero del ferrocarril. Tiene renombre tradicional por su agradable ambiente y por disponer  de facilidades de cantina, mesas y fogones, aunque es de lamentar que a veces no mane agua”…

Efectivament, en les imatges podem veure que era un lloc que la gent hi anava a dinar tot passant el dia festiu i molt animat.

S’arribava o be amb el tren o amb el carro, de cotxes pocs, junt amb tota la família o amics, omplien les taules i bancs.

Com aquest Berenador de la Font de la Teula, ni havien d’altres fonts que també disposaven d’un petit berenador, entre Valvidrera i Les Planes.

 

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’embotellament de l’aigua de La Font de Mas Guimbau de Les Planes de Vallvidrera de Barcelona

Avui ens referirem a la Font de Mas Guimbau, però com a petita embotelladora de l’aigua.

Aquesta Font es situada en les planes de Vallvidrera, concretament en el camí Mas Guimbau (carrer), on fa una destacada corba i esta a la dreta i dins dels bosc.

La caseta del embotellament estava situada a pocs metres abans d’arribar a la font, encara es pot observar les restes de l’edificació i on sortia la canonada per omplir les botelles o garrafes de vidre.

Com podem veure en el cartell es considerava excel·lent aigua de taula i en especial per estomacs delicats.

Per a mes dades, podeu consultar a l’enllaç que us adjunto, del blog de Les Fonts de Collserola :

https://fontscollserola.com/?p=667

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles

La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,

Gener del 2020,  lloc on estava la Font del Gaig

actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.

Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.

A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any  2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…

Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig

 

Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí

Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola