La Font de la Guineu de Navas al districte de Sant Andreu de Palomar a Barcelona

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts, siguin naturals o d’aigua de xarxa pública, avui será la Font de la Guineu de Barcelona :Dins del barri de Navas, al districte de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, hi ha la plaça de la Guineu , cantonada amb el carrer de Palència, on hi ha la seva font a peu d’una paret.Està on era l’antic Torrent de la Guineu, on poca a poc es va anar formant tota una barriada de cases petites, estem parlant de fa mes de cent anys en rere.Us passo una amplia informació històrica sobre l’antic  Torrent de la Guineu :

https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/12/05/la-placa-de-la-guineu/Informació de La Vanguardia d’Abril de 2016 sobre l’immediat enderroc del mur que impedia accedir a la plaça de la Guineu :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160414/401101162872/barcelona-plaza-fantasma-guineu.html

Barcelona. Fotografia d’una plaça tapiada que hi ha entre el carrer Biscaia i Palència, a tocar a la Meridiana, al barri de Navas.

Informació feta en la Web de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’obertura de la Plaça de la Guineu :

http://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/noticia-go/obrim-la-plaza-de-la-guineuDes de fa mes d’un any , si pot tornar a circular i pujar o baixar a/de la Meridiana per unes escales laterals, per ho la font esta cerclada per una balla metàl·lica i no raja aigua.Esperem que no tardi massa temps que la Font de la Guineu, pugui donar aigua de xarxa. !

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Anuncis

L’antiga Torre d’Aigües de Catalana de Gas de Barcelona

Aquesta magnifica i gran torre d’aigua, esta situada en el parc de la Barceloneta, al costat del carrer del Gas i el passeig Marítim i a prop del Hospital del Mar de Barcelona.Entre el 1905 i el 1906, “ la Sociedad Catalana para el Alumbrado del Gas en Barcelona “, va fer construir una torre d’aigües per augmentar la pressió de l’aigua que havia d’arribar a les noves instal•lacions.El projecte s’encarregà a Josep Domènech i Estapà, qui es decantà per una decoració exterior modernistaLa torre té 45 metres d’alçada i s’aixeca sobre una base de planta rectangular sobre la qual es disposa un esvelt cos de planta octogonal, en cada paret disposa de dos finestres.A sobre està el dipòsit de cos cilíndric totalment recobert de ceràmica i envoltat per agrupacions de dobles obertures.Es corona amb una coberta cònica amb un lleuger mirador d’estructura metàl·lica en la qual s’obren quatre obertures a manera de mansardes; el mirador està recobert de ceràmica que forma anells circulars de diferents cromatismes.

Es propietat del Ajuntament de Barcelona i està inclosa en “Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic”.

 

Informació extreta de l’Ajuntament de Barcelona

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font Embruixada de Barcelona

Us he estret avui de “Històries i Llegendes de Barcelona”  de Joan Amades, una llegenda que podria en certa part tindre una mica de realitat.

Penseu que alguns suposats fets, passaven de boca a boca… i d’avis a nets, sobre tot en el cas del tema de la bruixeria, la gent de fa mes de cents anys en rere, s’ho mirava amb por i respecta… !

La llegenda d’avui, diu així :

“ Una Font propera al carrer de Sant Pau, proveïa d’aigua a curanderos, bruixes i bruixots, així com a gent que vivia de les males arts.

Amb aquesta aigua s’elaboraven filtres amorosos i xarops màgics, per la gent que anava a buscar-ne aquests remeis.

Creien alguns, que l’aigua d’aquesta Font posseïa virtuts; i, d’altres, els repugnava provar-la, per si a cas…

La gent senzilla evitava passar a prop d’ella, per no trobar-se amb alguna bruixa que dones un mal d’ull per vida.

També. És diu que en la casa edificada al costat d’aquesta Font d’aigües embruixades, existia una escola de bruixeria on s’iniciaven algunes noies en l’art de la màgia i malifetes, és cobrava una onze per cada llisó.”…

No se si dir-vos… menys mal que és una llegenda… perquè no beuria pas aigua de cap de les Fonts de Barcelona …!

 

Estret de “Històries i Llegendes de Barcelona”  de Joan Amades

Recull de la llegenda, fotografies : Ramon Solé

(Les fotografies de les Fonts que apareixent  a l’article d’avui, NO correspon, evidentment,  a la descrita en la llegenda)

 Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

 

Fonts de Barcelona amb un personatge sobre un pedestal

Avui fem un tom per Barcelona i us presento 17 fonts  urbanes amb un personatge sobre un pedestal de pedra :

  • Font de la Pagesa. Situada en la plaça del Doctor Letamendi (cara muntanya)
  • Font de l’Oca. Situada Cruïlla Valencia – Rogent
  • Font de la Blancaneus. Situada en la Plaça Gala Placidia
  • Font de la Caputxeta. Situada en el Passeig de Sant Joan
  • Font de la Maja de Madrid. Situada en la Plaça de la Vila de Madrid
  • Font del Gall. Situada Avinguda de Roma – Aragó i Casanova
  • Font del Trinxa. Situada Ronda Universitat
  • Font del Vell. Situada en la Plaça de Sants
  • Font del Jove dels càntirs. Situada en la Plaça de Urquinaon
  • Font de l’Efeb. Situada cruïlla Diagonal – Bailen
  • Font del Nen pescador. Situada cruïlla Diagonal – Casanova
  • Font del Noi i la Granota. Situada cruïlla Diagonal – Corcega
  • Font dels Nois amb Palangana. Situada cruïlla Diagonal – Bru
  • Font dels estudiants – bassa. Situada en la Plaça Adriá
  • Font de la Rut. Situada en la Plaça de la Virrein
  • Font dels Nens i la Tortuga. Situada a la Plaça de Goya
  • Font de la Violetera. Situada en el Paral.lelNo cal dir, que totes son d’aigua de xarxa publica. I estan classificades amb una xapa i enumerades per l’Ajuntament de Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

 

La Torre de les Aigües de l’Eixample de Barcelona

Aquesta Torre de les Aigües està situada la seva entrada en el carrer de Llúria, 56, cal travessar un llarg passadís fins els jardins interiors de l’illa.De seguida veurem la Torre de les Aigües en un costat, la data de la seva construcció és de l’any 1870.Es una Torre de planta hexagonal de 24 metres d’altura amb capacitat per emmagatzemar 730m³ d’aigua, aquesta era d’un Pou construït en la mateixa zona. Amb un motor feien pujar l’aigua al dipòsit de la Torre.El 15 de juny de 1870 el terreny que ocupada la torre, a les mans de Crèdit i Foment de l’Eixample de Barcelona, va ser adquirit per l’Associació de Propietaris d’Aigua de l’Eixample.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_les_Aig%C3%BCes_(Eixample)

A  l’estiu, la bassa del peu de la Torre de les Aigües, és transforma en una piscina per nens petits amb pares o familiars, mes informació a :

http://www.sarriapetits.com/torre-de-les-aigues-la-platja-de-leixample/

Son coneguts aquests Jardins, com la Platja de l’Eixample, donat que disposa de sorra i per últim, cal destacar una font en un costat de tres aixetes.Entre setmana és un espai molt tranquil…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Park Güell, lleure, caminar, museu, admirar… i mes !

El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo.

Park Güell, a principis del segle passat i cabres per les rodalies

Va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926.

100 columnes

Per informació sobre Antoni Gaudí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet

Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa.Durant 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.parkguell.cat/conegueu-el-park/mes-de-100-anys-dhistoria/

Els serveis son :

El parc està situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. S’hi pot accedir amb els autobusos, el bus turístic de la zona nord, i el metro (línia 3) de Lesseps.El parc disposa d’una àrea de jocs infantils, fonts, bar, llibreria, pista de patinatge, espai per a gossos, arbres catalogats i WC.Calendari i horari: De novembre a febrer de 10 a 18 h, març i octubre de 10 h a 19 h, abril i setembre de 10 h a 20 h, de maig a agost de 10 a 21 h. Tots els dies de l’any inclosos festius.L’òrgan responsable de la seva ordenació és “Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona”.Facilitat d’accés: El parc és accessible per a minusvàlids amb cadires de rodes, però a causa dels pendents i de la grandària del parc, algunes zones són de difícil visita per a persones amb minusvalideses.Malgrat tot, les àrees bàsiques poden visitar-se.S’ha fet una ruta totalment diferent, anar a visitar el gran dipòsit subterrani d’aigua que disposa el Park Güell situat a prop de les columnes.Per a mes informació consulteu a :

http://literattours.blogspot.com.es/2012/07/visita-al-diposit-subterrani-del-park.html

Fins a mitjans del segle passat, és podia anar a buscar aigua en alguna font natural dins del recinte del Park Güell, com la Font de Sant Salvador, o de les Columnes.

És el Parc mes gran de Barcelona i mes visitat pel turisme nacional i internacional.Demà, us presentaré la Font de Sant Salvador del Park Güell.

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Els fanals de Pere Falqués i la Font a l’Avinguda Gaudí de Barcelona

En cada extrem dels tres primers trams de l’avinguda Gaudí, s’hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Jujol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín.Aquests sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d’Oros, d’on van ser retirades el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit.Després de casi trenta anys guardades als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locades  a l’avinguda Gaudí.La Farola que toca als carrers Provença amb Avinguda Gaudi, te la particularitat de disposar en dues cares d’una Font amb pica i al centre la imatge lateral del cap de Gaudi.Algun de vosaltres a lo millor no us heu fitxat d’aquesta font al passar per aquest punt…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre del rellotge i la Font de les dues cares, al Barri de Gràcia a Barcelona

És coneguda popularment amb el nom de “el campanar de Gràcia” i símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, va ser construïda als voltants de 1870, i esta situada en la plaça de la Vila de Gràcia. L’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l’artífex d’aquesta torre.La Torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes, una en cada costat de la torre; així es pot veure en qualsevol punt de la vila.Te 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font.A l’interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. La campana gran, és coneguda popularment com la Marieta. En els seus podem veure el signes del zodíac.La Llegenda :

“Conta la llegenda que el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana”…

La font amb dues cares que polsant un boto cau l’aigua per les boques, esta en el lateral front l’antic Ajuntament de Gràcia.És classificat com a bé cultural d’interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.Cal dir que aquesta Torre mai ha fet les funcions de “ Torre d’Aigua”.

 

Recopilació de dades :  Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una moderna font per un antic espai, la Font de Sant Martí de Provençals

En la plaça Ignasi Juliol situada front mateix de l’església de Sant Martí de Provençals  i  al costat de darrera de can Cadena, hi ha La Font de Sant Marti.Aquesta Font va ser encarregada la seva obra els arquitectes Carles Martí i Antonio Armesto i l’escultor Antoni Roselló i va se inaugurada l’any 1987.Està realitzada en coure, travertí i pedra calcària, i està formada per una columna de 4 metres d’altura sobre la qual se situa un aparell  amb forma de bomba d’aigua, en record del passat agrari de la zona.L’aigua cau a una pica, i des d’allí i per un canaló,  la porta fins a una bassa rectangular no massa profunda per evitar possibles accidents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roure de Barcelona

Situem-nos al barri de Sant Genís dels Agudells, del districte d’Horta – Guinardó, per arribar-hi podeu fer ho amb el bus del barri el 185, que us deixarà a la mateixa plaça de la Font del Roure.A mitjans dels anys 80 del segle passat, el col•lectiu Agudells de Sant Genís, van plantejar-se fer una nova font un metres mes avall de l’original, tot conduint l’abundant deu d’aigua.

Any 1986 – Arxiu Rasola – construcció de la nova Font del Roure

És va plantar arbres i amb els anys és va enjardinar sobre la Font, on avui gracies al parc i jardins municipal, es conserva prou be.En la seva part mes alta, trobareu uns seients i bancs per fer una fontada o àpat.A la part mes baixa, hi ha un lloc per jugar els infants,amb una canal que va a aportar aigua a una basseta-sortidor rodona.A la Font del Roure, cal baixar uns esglaons per accedir-hi. Sobre la paret de la Font trobareu un cartell de ceràmica amb el nom de la Font del Raure.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Actualment l’aigua de la font és provinent de xarxa, però fins fa poc encara rajava aigua natural.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : arxiu Rasola.