Les Torres d’aigua de la Fabrica de Casaramona de Barcelona

La Fàbrica Casaramona és un antic edifici d’estil modernista construït del 1909 al 1912, situat entre els carrers Mèxic, Morabos i Gilbernat.Us passo una mica de la seva historia :

“La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou edifici per substituir la fàbrica anterior, que s’havia cremat.

Es va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica.”De la construcció sobre surten dues Torres, que eren dipòsits d’aigua que constituïen un sistema de protecció contra incendis dels més moderns de l’època. En una de les Torres, posa el cognom del propietari i en l’altre veiem el gran dipòsit rodo.Es va inaugurar la fabrica el 1913. Va ser un dels primers edificis que es van aixecar a Montjuïc. Posteriorment la fàbrica va quedar envoltada per les noves construccions.Després de la vaga general, l’empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada.  Entre 1940 i 1992 l’edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional. L’any 1976 l’antiga fàbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch va ser declarada Monument Històric d’interès nacional i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional. Es l’actual seu del Caixa Fòrum – Barcelona des del 2002.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Can Turull de Barcelona

Actualment és la seu de l’Aula Ambiental Bosc Turull, dins del  bosc de can Turull, amaga les úniques  resta de l’Aqüeducte que transportava l’aigua des de la font de Mas Falcó a l’antiga Vila de Gràcia.Aquesta construcció data dels segles XVII-XVIII i actualment se’n conserva només un arc visible des de l’exterior de la finca.L’aqüeducte de Can Turull, com dèiem, s’encarregava de canalitzar l’aigua d’una font situada als terrenys de la finca de Mas Falcó, propietat del baró de la Barre, fins a una font de la travessera de Gràcia.Aquesta zona, que ara ocupen els barris de Vallcarca i els Penitents i el Coll, ha estat sempre molt coneguda per les propietats curatives i de qualitat de les seves aigües.Algunes, fins i tot van arribar a comercialitzar-se, com la del Parc Güell, l’aigua Radial de la finca de Sant Salvador o la de la font de Vall Parc.Si aneu al carrer de la Mare de Deu del Coll amb cantonada del Passeig de Turull, podeu contemplar la part visible de l’Aqüeducte.Es pot demanar permís a l’Aula Ambiental o l’Ajuntament, i així aproximar-se des de dins a veure una part de l’Aqüeducte tapada per la vegetació de bosc.Ara tot forma part de la memòria dels Barris.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bassa de Torre Jussana de Barcelona

He tret d’una Web de l’Ajuntament de Barcelona, aquestes dades sobre Torre Jussana :

“ Torre Jussana és un edifici d’estil neoclàssic datat del 1804 i construït, sobre una construcció anterior, segons consigna Bernat Bransí l’any 1789 com una “masia deshabitada i molt antiga”. Ja al segle XX és té constància de l’ús de la Torre Jussana amb la funció de masia fins que l’any 1979 s’hi instal·la l’escola Nostre Temps per impartir ensenyaments de Parvulari i d’EGB. L’escola va tancar la seva activitat l’any 1988. Al 1992, l’Ajuntament de Barcelona esdevé propietari de la finca i instal·la les oficines de l’Olimpíada Cultural.

L’any 1995 Torre Jussana esdevé l’Agencia de Serveis a les Associacions fins que el servei ha d’abandonar l’edifici al 2003 a causa del mal estat que presenta. A partir d’aquest moment l’Ajuntament de Barcelona inicia un procés de rehabilitació de l’edifici que conclou al novembre de 2008, moment en què el servei retorna a Torre Jussana ara ja com a Centre de Serveis a les Associacions.”

Torre Jussana, està situada en l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, 30 en la barriada de la Clota en Horta.A l’entrar per la porta principal, i al centre d’una petita pineda centenària hi ha l’antiga Bassa. Aquesta bassa també va ser restaurada per embellir aquest racó de la finca, rodejada de gespa.La Bassa formaria part d’un conjunt de varies d’elles construïdes a mitjans del segle XIX, per disposar d’aigua per regar els camps d’aquesta propietat i que tenia en aquella època.L’aigua deuria vindre d’alguna mina, tenim de tenir present, que al costat de Torre Jussana hi ha el Torrent d’en Marcel·lí,  amb molt abundant aigua i de qualitat, que disposava de varies mines, per tant era una zona rica amb aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font del Mercat de Santa Caterina de Barcelona

La Font del Mercat de Santa Caterina, és també coneguda per la Font del Bacallà.dscn8389_01Està situada en la part posterior del Mercat , en el carrer Colomines nº : 5, on hi ha uns habitatges socials de l’Ajuntament.dscn8388_01La Font, es una al·legoria al bacallà, les piques son de marbre massís.dscn8391_01De fet, on es posava en remull el bacallà, son procedents de les tradicionals bacallaneries del mercat.mercat-ninot_01En tot el conjunt de La Font, podem apreciar les nombroses siluetes de Bacallà grans o petites,images_01 va ser obra de Jacint Todó, aprofitant la remodelació de tot el Mercat de Santa Caterina en 2006, va portar a terme el seu disseny.dscn0004_01Disposa d’un total de tres aixes, que a vegades no és pot accedir perquè, esta ple de vehicles aparcats.dscn8390_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Hort urbà comunitari del Forat al Barri de La Ribera a Barcelona

L’Hort del Forat va ser un simbolisme durant uns anys de lluita en el Barri de La Ribera per motiu d’enderrocs d’habitatges, per axó és diu “El Forat de Vergonya”.El Senyor Manuel Delgado (Professor de la Universitat de Barcelona) deia en un article en l’any 2006, sobre aquest hort :

“…A la setmana següent, a poca distància, al barri de la Ribera, podíem contemplar la pavorosa imatge dels antidisturbis de la Guàrdia Urbana protegint l’arrencat de les tomaqueres que els veïns havien plantat al forat de la vergonya, un solar a uns metres del mercat de Santa Caterina, l’única zona realment verda -i no grisa- que hi havia en tot el Casc Antic….”

   Actualment, en una pagina Web de l’Ajuntament de Barcelona, llegim :

” L’hortet del forat es va iniciar l’any 2000 a partir d’un pla urbanístic que va tirar a terra alguns edificis, i va quedar un espai buit que els veïns i veïnes van anomenar el “Forat de la vergonya”.

En aquest espai sostenible d´uns 120 m2, es va començar a plantar un hort de producció ecològica, comunitària i autogestionada.

L’hort és un recurs socialitzador, obert a tothom i sense límit de participació, on es cultiven herbes medicinals i hortalisses ecològiques, hi ha una àrea de compostatge, s’organitzen activitats, tallers i menjars populars amb la collita.”Un cop han passat els anys, l’Hort del Forat ja casi no és cultiva, ha quedat com a símbol reivindicatiu i depèn del Casal de Barri Pou de la Figuera.Per si de cas … millor mantenir-ho, per tindre present la lluita de tot un barri contra accions impopulars, i per millorar els habitatges i… no destruir-los !

Recull de dades, Text i fotografies : Ramon Solé

La Font de Sant Salvador d’Orta a Barcelona, una font poc coneguda

La Font de Sant Salvador d’Orta, està situada al Parc Güell, part que dona a el Coll, podeu entrar per carrer del Torrent del Remei, 20.És un espai entre bosc i jardí, que els turistes no hi van al visitar el Parc Güell, s’ha destinat a una gran àrea per a gossos.L’interès de la zona com a lloc sanitós, demostrat per l’existència de la Torre Sana (can Mora), fou degut a l’existència d’abundoses fonts, que a partir del segle XVI subministraven aigua a Barcelona.La mina principal era la Font del Coll. Havien altres com la Font ďen Falcó,  la Font del Remei, la Font – Rúbia i la de Sant Salvador d’Orta (Horta) que ens ocupa avui.Actualment i des de fa dècades , ja no és aigua natural la Font de Sant Salvador d’Orta. En varies ocasions Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona hi ha fet arranjaments i refermat amb pintura les parets de la Font. En èpoques, no tenia tub i/o no rajava aigua, ni tant sols de xarxa pública.

Any 1998 – Arxiu Rasola

En l’actualitat, te de munt de l’aixeta unes rajoles a color amb unes imatges de Sant Salvador. En cada costat trobem uns seients de pedra llargs.

Any 1998 – Arxiu Rasola

Cal dir, que a sobre els bancs laterals lluïa un trencadís de ceràmica blava, aquesta decoració ja no hi és.Front mateix, una bassa que recull aigua d’una canal provinent de la Font i l’aigua que surt, va per un canaló al mig de les escales que baixes.La seva vegetació és riberal, predominant els plàtans i amb algun roure de fulla gran, arboç, pins, entre altres especies.Si aneu, això si, com és un tros del Parc que s’ha destinat en especial al passeig per a gossos, trobareu molts d’ells…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Avui destaquem : La Font del Canet de Vallvidrera a Barcelona, molt ben restaurada

“La Font del Canet, un dia a mitjans de l’any 1997, a l’estar en aquesta Font que no disposava de broc, un senyor indignat es va expressar que era una vergonya que ningú poses un tub.

Any 1997 – Arxiu Rasola

Així va ser que setmanes després, vaig anar amb un amic i vàrem posar el tub d’acer que a dia d’avui encara esta a la Font.”

Any 1997 – Arxiu Rasola

Per tant és una font amb molt apreciada per a mi. Durant l’any 2008, fou restaurada  l’estructura en general.És de raig continuo i raja tot l’any. Està format per un mur de totxos que alberga una cisterna en el seu interior, i al mantenir-se omplerta brolla pel tub.Una vegada restaurada es va col·locar la inscripció del nom de la Font.Es diu que a principis del segle passat, les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l’estómac.Per arribar-hi, podeu anar des de la Font de la Budallera tot seguin els cartells indicatius;o be, des del Coll de la Vinassa anireu per un camí que baixa fins el torrent, trobareu cartells que us indicant el recorregut, un cop passeu per una Alzina destacable,ja estareu a prop, passareu pel torrent i a pocs metres estareu a la Font del Canet.

Cal destacar una Alzina curiosa i molt antiga que esta deforme de mig troc cap a baix, a uns metres sobre el replà de la font; i també, i a poca distancia, trobareu el centenari “Pi roig”, amb un troc molt recta i alt, que us vaig comentar ahir.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.

 

Arbres : El centenari “Pi roig” de la Font del Canet a Vallvidrera (Barcelona)

Per arribar-hi, podeu anar des de la Plaça de Vallvidrera (Superior) a la Font de la Budallera,  des d’ allí, anireu tot seguin els cartells indicatius; o be, des del Coll de la Vinassa anireu per un camí que baixa fins el torrent, trobareu cartells que us indicant el recorregut, passareu pel torrent i a poca distancia estareu a la Font del Canet.A pocs metres de la Font, i al costat del camí a la banda del torrent, veureu el centenari “Pi roig” de la Font del Canet.És un exemplar molt notable, amb un tronc molt recta i alt.Per les rodalies hi ha altres pins destacats per la seva altura, així com molts altres que podeu observar pel bosc que rodeja el torrent.Si us fitxeu, al ser vells, estan afectats per les inclemències del temps a la llarg dels anys (neu, vent…) per axó molts presentant els troncs trencats i malalties diverses produïdes per fongs o insectes que amb els temps els van debilitant.“Pi roig” de la Font del Canet, també es veu algo afectat, esperem que pugui viure en aquest llocs molts mes anys, que és com un sentinella tot vigilant la seva Font .En la Placeta on esta la Font del Canet, en una part superior trobareu una Alzina surera curiosa, te una deformació en la part baixa del tronc.És mes arrodonida i com podreu observar en la Postal Antiga de principis de segle passat, ja ho tenia de jove.Axó a pesar que tingui mes de cent anys a perjudicat el seu creixement, i que s’hagi desenvolupat i crescut molt mes lentament que no pas com altres alzines.Demà, us presentaré la Font del Canet.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte del Parc Central de Nou Barris de Barcelona

L’Aqüeducte, està situat en el Parc Central de Nou Barris, entre el carrers Mon-ral, passeig Universal i passeig Fabre i Puig. Segur que l’heu vist tot passat per aquet barri, és totalment visible.De fet, des de que el van remodelar, serveix de pont per a vianants, gent que passeja pels voltants, és ara com a decoratiu, per recordar que fa mes de cents anys, Barcelona patia manca d’aigua i és portava l’aigua des del Maresme, no era una tasca fàcil.Va ser per aquella època una enorme infraestructura hidràulica que tenia de recorre  més de 50 quilòmetres, i que anava de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, passant per diversos termes municipals del Maresme, fins arribar a Gràcia, i que creuava l’actual districte de Nou Barris i és ramificava per la ciutat.Entre altres complicacions, calia creuar el Besòs, un fet que es va aconseguir passant per sota del riu; també, gràcies a un sifó de 1.000 metres entre la Trinitat i Torre Baró i després de reforçar les captacions i construir un dipòsit de 1.700 m3 al Guinardó, l’any 1871 va poder començar la distribució d’aigua a part de la ciutat de Barcelona.Us passo un interessant i complert article que parla de tota aquesta estructura sobre l’Aigua provinent de Dosrius :

https://adosrius.wordpress.com/2016/06/12/la-ruta-de-laigua-recorregut-per-laqueducte-de-dosrius-a-barcelona/

Per tot axó, aquest tram d’Aqüeducte visible, se’l coneix com Aqüeducte de Dosrius o mes modernament, per a Aqüeducte del Parc Central de Nou Barris.

 

Text, recull de dades i fotografies : Ramon Solé

La Font del Forat de la Vergonya del Barri de la Ribera de Barcelona

Un Font que va marcar i va estar present en una historia actual al Barri de la Ribera, una Font senzilla amb uns multi – colors, gracies que es va fer en un trencadís de rajoles, artísticament ben aconseguit.Sobre de l’estructura de la Font, descansa una gran receptacle metàl·lic amb diferents tipus de plantes.Us passo diversos comentaris sobre la problemàtiques que va a portar el Barri de la Ribera a posar-se contra la Gestió de l’Ajuntament  en la dècada passada. :

El Pais : Este articulo apareció en la edición impresa del Martes, 10 de octubre de 2006 :

http://elpais.com/diario/2006/10/10/catalunya/1160442449_850215.html

Cartell sobre els encausats :

I per últim, un reportatge també del Pais, de l’any 2015 :

http://cat.elpais.com/cat/2015/07/04/catalunya/1435992335_341384.html

Com veiem, un lloc amb un simbolisme i protagonisme, clar “el d’una Font”, que va portar durant  10 anys a mobilitzar-se la gent del Barri de la Ribera…!

 

Text, recull de informacions i fotografies : Ramon Solé

El dia 1 de Juliol de 2017serà el dia de la data d’Inici del nou Blog Rasola  :           Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com