Arbres – Els Plataners de les rodalies del Pantà de Vallvidrera de Barcelona

Avui com cada dissabte us presentem dos articles

Pantà a principis del segle XX

Per arribar al Pantà de Vallvidrera, podeu arribar amb vehicle per la carretera BV-1462, o pel FGC en l’estació Baixador de Vallvidrera i agafar el carrer camí del Pantà.Al final d’aquest camí arribareu al mur del Pantà, tot abans d’agafar unes escales que us pujant a nivell del pantà, hi ha una filera important de Plataners situats a banda i banda del camí,és destacant per ser pràcticament tots amb un troc gruixut i unes blanques molt altes que volen sortir de l’antiga riera a veure la llum.Una vegada a dalt, si feu un tom pel camí de la llera dreta del pantà, i abans on hi ha un mirador sobre l’aigua, hi ha un solitari plataner,aquest també, es molt gruixut de tronc, no tant alt com els anteriors,però si amb un brancatge considerable i mes es veu quan esta amb fulles.Donat les temperatures, l’ humitat i l’aigua que tot l’any disposen, és el perquè s’han desenvolupat plenament aquests plataners

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Torre d’aigua de can Batlló de Barcelona

La Torre d’Aigua de can Batlló està a tocar de la Gran Via de Les Corts Catalanes a Barcelona.

Dins del conjunt de les diferents naus que hi ha, cal destacar la gran Torre de l’Aigua, situada al costat de l’antiga porta principal al recinte.

És una Torre quadrangular d’obra vista amb les quatre cares decorades amb bandes cegues.

A la part superior hi ha uns fris de dentellons que separa l’últim tram on s’obren tres obertures rectangulars a cada cara que estan tapiades.

El coronament és una cornisa decorada amb doble filera de dentellons i per sobre el mur de tancament de terrassa amb obertures rectangulars.

Al ser tant alt, tenien assegurat que arribes per tots els punts d’aquesta important industria, a banda que tenis un altre dipòsit.

Actualment està en període de rehabilitació.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pollancre de la Font de Llevallol de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Amb data 27 Març de 2017, us vaig fer un article destacant la Font de Llevallol del Barri de Vallvidrera situada en zona Forestal de Barcelona.Podeu accedir per diferents punts i la majoria estant indicats per cartells fins poder arribar a la font,un d’ells es sortir del Pantà de Vallvidrera, us cal pujar per un camí paral·lel al torrent  i cap a munt on esta situada la antiga masia de can Llevallol.També, des de can Cuias, hi ha un bon camí per arribar –hi.Aquest Pollancre està a tocar al torrent, a pocs metres de la font.Es un arbre recta, amb un tronc molt gruixut i les branques molt altes buscant la llum del sol,per tant es destaca molt en comparació a altres arbres del seu costat, pins i alzines que son mes baixos.

Podedm veure la Pollancre al fons del torrent

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per Sant Esteve, els jardins de Laribal de Barcelona

Els Jardins de Laribal estan ubicats en el Passeig de Santa Madrona, 2 en el districte de Sants – Montjuïc / El Poble Sec de Barcelona.Us passo la seva història :

  • Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
  • La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s’hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d’uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
  • Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

Jardins inspirats en els jardins àrabs, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i fonts i plantes de flor en testos en baranes i ampits.Està format per, pèrgoles, eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, tot un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu.Una espessa fronda mediterrània, pins blancs, pinyers, llorers,  xiprers, eucaliptus i d’arbres fruiters, com nesprers, tarongers amargs i figueres i palmeres ho cobreix tot.Amb una llarga llista de plantes diverses, els geranis, rosers, anglesines, l’espígol, romaní, l’heura…Cal destacar :

  • Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
  • La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
  • El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
  • A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

Destaca, la Font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d’un felí,i el seu Restaurant.Cal recordar que en Joan Amich va escriure la cançó: “La Marieta de l’ull viu”. Molt popular a principis del segle XX.El roserar de la Colla de l’Arròs, es una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l’Arròs.Si voleu saber mes sobre aquest gran Jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Laribal

Un jardí per poder fer un bon passeig, tranquil, molt ombrívol, amb racons i espais d’encant,molt soroll relaxant d’aigua, el cant d’ocells…Val molt la pena anar-hi i gaudir dels Jardins de Laribal de Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Bona jornada de Sant Esteve !

Arbres – Els dos Pins Blancs de l’Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre els Arbres

Els dos Pins Blancs que ens referim, estan situats en l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, tot pujant pel cantó dret, per l’acera peatonal que va paral·lela a aquesta avinguda i una vegada passat el I.E.S Rubió i Tudurí.Son dos exemplars molts alts, per axó amb els anys un d’ells s’ha inclinat considerablement.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners del jardí del teatre Grec de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Eucaliptus del Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.

Us passo l´enllaç de l’article que fa uns dies vaig dedicar a aquest Jardí Municipal de Barcelona :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=35942&action=edit

Podríem destacar molts arbres, però hi ha dos que cal mencionar prioritàriament, els dos Eucaliptus centenaris.Un d’ells de gran corpulència i bellesa, amb un brancatge gros i alt, amb aparent bona salut.El segon Eucaliptus, també es destaca per la seva corpulència, però, si ens fitxem, te algunes de les seves branques mortes,i un creu que no durarà masses anys i es tindre de talar, no obstant, que ara quedi com a record d’un dels dos Eucaliptus centenaris del Jardí d’Aclimatació, que han donat l’olor clàssica a la costar-nos durant dècades …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : 100 Arbres singulars de la ciutat de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El  25 de maig de 2018, per la tarda va tenir lloc la presentació del llibre “100 Arbres singulars de la ciutat de Barcelona” al local de l’Associació veïnal de Sant Martí de Provençals de Barcelona. El dia següent es va fer una segona presentació a la masia del Jardí Botànic Històric de Montjuïc. En aquestes presentacions hi va participar l’etnobotànic Emilio Blanco Castro (Facultad de Ciencias Biomédicas y de la Salud, Universitat Europea de Madrid) i naturalment  Ricard Llerins, l’autor de l’obra.

Al llibre es descriuen 100 arbres de 100 espècies diferents ubicats dins del terme municipal de Barcelona. Cada un dels exemplars és, en general, el més gros de la ciutat per a cada una de les espècies. Per arribar a aquest resum que acabem de fer, l’autor va haver de mesurar més de 600 arbres fent uns 700 km caminant per la ciutat en dos anys i mig. Cada arbre té una fitxa completa amb dues planes amb el text descriptiu i la làmina de fotos corresponent.

El moll de la publicació, les fitxes, consta de quatre apartats: dades de l’exemplar, descripció de l’espècie, descripció de l’exemplar i un darrer sobre on trobar més exemplars.

Cada exemplar d’arbre té una làmina amb 7 fotos per tal que es pugui identificar clarament: tronc, capçada, fulles, flors, fruits, escorça,  gales, punxes o comparació de fulles d’arbres semblants. Correspon a un total de 721 imatges.

Tant interessants com les 100 fitxes, són la colla d’annexos, com ara: glossari de termes botànics, una mica d’història del jardí on hi ha algun arbre vell, els 146 arbres declarats d’interès local per l’Ajuntament de Barcelona, els 51 arbres de més de 3 m de volt de canó (a 1,30 m de terra), 335 plantes o arbres que es poden trobar a la ciutat, recull de fotos de diferents models de rètols identificadors d’arbres, 7 rutes per veure arbres vells i els índexs de noms científics i noms catalans.

L’objectiu del llibre és popularitzar la botànica i donar a conèixer arbres que val la pena admirar i protegir ja que al cap i a la fi les plantes i els arbres són la base de la vida.

El llibre inclou arbres dels dos jardins botànics de Barcelona, del jardins del zoològic, la part de la serra de Collserola que pertany a Barcelona, cementiris, parcs i jardins públics i també algun de privat.

El clima suau de l’hivern de Barcelona ens dona la gran oportunitat de tenir a més dels arbres corresponents al nostre clima, arbres semitropicals que en un altre lloc potser es glaçarien.

Tal com Emilio Blanco cita: “L’ arbre és un protagonista molt important de les ciutats i més especialment a Barcelona. Aquest cop mirarem la urbs amb uns altres ulls. Una oportunitat única de dialogar amb els arbres i aproximar-nos a la seva existència”

Article de la Generalitat de Catalunya, editat : Divendres, 08 de juny de 2018