Com era el Berenador de la Font de l’Arboç de les Planes de Vallvidrera a Barcelona

Com cada divendres us passo dos articles

Cal situar-se en la Ctra. de Vallvidrera a les Planes BV-1462, passem per sota de la E-9 o C-16,  a l’esquerra on hi ha normalment un lloc per contenidors, un caminoi va a una caseta de serveis que dona al front del mur de la Autopista de Montserrat,  darrera,

i a pocs metres mes enllà, estava la Font de l’Arboç i Berenador . La Fotografia es de finals dels anys 80 del segle XX.

El berenador, estava a la llarg i al costat de la riera de Vallvidrera, també, se’l coneixia com la Font de Sant Joan d’ Arboç.

Del llibret: “Fuentes en las Montañas de Barcelona”. Editorial Alpina, de X. Coll, podem llegir :

“… Font de l’Arboc – Se encuentra esta Fuente – merendero en el fondo del torrente. Desde la estación de Les Planes se encuentra a ocho minutos, siguiendo el curso aguas arriba. Goza del favor del público y, como las de todos estos alrededores, está rodeada de espeso bosque…”

Sols ara es un record de la gent molt gran i que de nens havien anat al berenadors amb la seva família.

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Axiu històric Rasola

Font de Santa Madrona i Sant Antoni de Montjuic de Barcelona

Com cada divendres us passo dos articles

Aquesta Font doble d’aixetes de polsador i d’aigua de xarxa pública, esta situada en el carrer dels Tres Pins, on fa una raconada aquest carrer, front mateix del carrer dels Vivers, en Montjuic de Barcelona.Tota l’estructura de a Font esta feta de pedra, en cada costat de la Font hi ha seients també de pedra on poder reposar.Amb la vegetació enjardinada ens fa recordar alguna font de muntanya.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Com era el Berenador de la Font de la Teula de Vallvidrera de Barcelona?

Com cada divendres us passo dos articles


De veritat, no us puc ensenyar com era La Font de La Teula de Vallvidrera, no he trobat cap imatge,

però si hi ha de moltes a nivell del berenador que acollia la font.

Podem llegir en la Guia de Fuentes en las montañas de Barcelona de X Coll de la Editorial Alpina, impresa a mitjans del segle passat :

“… La Font de la Teula – Se encuentra cerca de la iglesia de Vallvidrera , bajo unos bellos y frondosos árboles, casi a pie del apeadero del ferrocarril. Tiene renombre tradicional por su agradable ambiente y por disponer  de facilidades de cantina, mesas y fogones, aunque es de lamentar que a veces no mane agua”…

Efectivament, en les imatges podem veure que era un lloc que la gent hi anava a dinar tot passant el dia festiu i molt animat.

S’arribava o be amb el tren o amb el carro, de cotxes pocs, junt amb tota la família o amics, omplien les taules i bancs.

Com aquest Berenador de la Font de la Teula, ni havien d’altres fonts que també disposaven d’un petit berenador, entre Valvidrera i Les Planes.

 

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’embotellament de l’aigua de La Font de Mas Guimbau de Les Planes de Vallvidrera de Barcelona

Avui ens referirem a la Font de Mas Guimbau, però com a petita embotelladora de l’aigua.

Aquesta Font es situada en les planes de Vallvidrera, concretament en el camí Mas Guimbau (carrer), on fa una destacada corba i esta a la dreta i dins dels bosc.

La caseta del embotellament estava situada a pocs metres abans d’arribar a la font, encara es pot observar les restes de l’edificació i on sortia la canonada per omplir les botelles o garrafes de vidre.

Com podem veure en el cartell es considerava excel·lent aigua de taula i en especial per estomacs delicats.

Per a mes dades, podeu consultar a l’enllaç que us adjunto, del blog de Les Fonts de Collserola :

https://fontscollserola.com/?p=667

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles

La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,

Gener del 2020,  lloc on estava la Font del Gaig

actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.

Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.

A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any  2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…

Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig

 

Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí

Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Banys de Sant Sebastià o Balneario de San Sebastian de la Barceloneta de Barcelona

Avui us passo dos articles

La Platja de Sant Sebastià esta situada al barri de la Barceloneta de Barcelona. És la platja situada més a ponent i és una de les platges més grans de Barcelona amb una llargada aproximada de 660 metres de longitud, juntament amb la platja de la Barceloneta és la més antiga i de major tradició, atès que molt a prop tenen la seu clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb la mar.

Cent anys en rere, concretament al 1928 va ser inaugurat, el denominat “Balneario de San Sebastian”, popularment conegut con Banys de Sant Sebastià.

L’emblemàtic recinte va ser obra de l’arquitecte modernista Antoni Millàs.

Foren els primers banys  en acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, disposava d e piscines, el Casino dels Banys de Sebastià,

I un destacat restaurant.

Va ser molt popular entre la gent de Barcelona, tal com podem veure amb les imatges d’època.

Molta gent anava a l’estiu a fer els “Banys de Mar”, i realment s’omplia tota la llera de la platja de Sant Sebastià.

Pocs anys després deixaria de funcionar tot el conjunt amb l’arribada de la Guerra Civil.

A final dels anys 80 es van enderrocar l’edifici i el seu lloc es va instal·lar el Club Natació Barcelona i el Club Natació Atlètic Barceloneta, amb noves i modernes  instal·lacions.

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc Fluvial del Besòs a Sant Adrià del Besòs

Avui us presento dos articles


El Parc Fluvial del Besòs
és un espai ubicat al llarg dels darrers 9 km de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins a la desembocadura al mar Mediterrani,

amb una superfície total de 115 ha és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona i forma part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

La Diputació de Barcelona gestiona des de l’any 2000 el Parc Fluvial del Besòs a partir d’un conveni d’encomanda de gestió amb els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs.

El parc es va crear mitjançant l’execució del projecte de recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs.

Els 5 km de la zona d’ús públic discorren dins la llera del riu Besòs, des del pont de la B-20 (marge dret) o des de Can Zam Nord (marge esquerre) al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet fins al pont del ferrocarril a Sant Adrià de Besòs.

En el viari asfaltat es pot passejar a peu i en bicicleta. En el marge esquerre, l’amplada permet disposar de carril bici senyalitzat.

En el curs hídric es troben 11 preses inflables, que regulen el nivell de la làmina d’aigua.

La recuperació ambiental i la millora progressiva de la qualitat de l’aigua del riu Besòs ofereixen als visitants un espai verd de grans dimensions .

Cada zona del parc té una vegetació diferent. La zona d’ús públic consta de 22 hectàrees de gespa, i al marge dret d’aquesta zona del parc també compta amb una zona més reduïda de prat fluvial.

El canyís és l’espècie plantada en les 8 hectàrees d’aiguamolls construïts.

La desembocadura té retalls de vegetació adaptada a una salinitat elevada com el tamariu i el salat blanc, vegetació lligada a l’aigua i una mota amb plantes mediterrànies.

La recuperació mediambiental ha permès la creació de nous hàbitats d’interès per a la fauna.

Aquesta millora i la ubicació de l’espai en el tram final del riu, ha fet que es detectessin més de 200 espècies d’ocells diferents.Els peixos de més interès són l’anguila i la bagra; també, cal destacar altres vertebrats com la reineta, el gripau corredor i la tortuga de rierol.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Carrers relacionats amb l’aigua a Barcelona

Avui us presento dos articles

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :

 Carrer del Pou de la Figuera

Carrer de la Sèquia

Carrer de les Basses de Sant Pere

Carrer del Rec

Rambla de Canaletes

Riera d’Escuder

Avinguda de la Riera de Cassoles

Torrent de can Mantega

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Dones i aigua – Històries de dones de l’entorn de Barcelona i la seva relació amb l’aigua.

Avui us passo dos articles 

Na Chixilo, finals segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana.

Na Chixilo. Una família de constructors de molins

Imatge – Monestir de Sant Cugat del Vallès

En 987, els marmessors testamentaris d’un tal Seniofred donen al monestir de Sant Cugat del Vallés uns alous situats als voltants del territori de Montem Chantanello (Montcada), proper al torrent de Tapioles que desemboca al Besós, al peu del turó de Sant Joan, límit entre Barcelona i Montcada.

Als límits d’aquest alou trobem el torrent de Aquaria Antigua en terra de Chixilo, filla de Sanla. A més de Chixilo trobem a les afrontacions a Recosind i a Salomon, noms gòtics i bíblics populars al segle X a les nostres terres[i].

L’Aquaria Antigua sembla fer referència a l’antiga conducció romana que portava aigua a la ciutat i que més endavant seria anomenada “Rec Comtal”, ho explica molt bé el professor Magí Travesset a “l’origen del rec comtal i dels subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època romana”[ii].

Però nosaltres volem parlar d’una dona propietària d’una terra per on passa un torrent: na Chixilo[iii], filla de Sanla. Podem saber alguna cosa més d’ella?

El nom de Chixilo és molt freqüent entre les dones de l’alta edat mitjana a la part nord de Catalunya i el trobem en diferents versions escrites: Quixilo, Quintilo, Quixol, Cixilane…, variacions força freqüents en una època en que la llengua oral anava fent un procés diferent al llatí dels documents transcrits.

Sabem que era filla de Sanla, un nom que tornem a veure, amb l’afegit de “faber”, en una donació que fa una altra dona, Na Ermengodo, a St. Cugat l’any 988[iv], Sanla faber era un constructor, un artesà, probablement dels molins i regs que canalitzaven l’aigua dels rius i torrents, irrigant una terra que s’anava fent apta pel conreu i la pastura.

Els historiadors expliquen que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que els que l’ocupessin fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet. Quixilo, dona, podria participar d’aquestes feines així com podia fer ús dels seus bens, ja que la llei gòtica considerava les dones com a parts importants dels clans familiars.

Imatge -Aqüeducte roma que portava aigua a Barcino (Barcelona)

Trobem una Quixilo al 990 donant a Sant Cugat l’herència del seu germà Gigila, mort durant l’assalt d’Almansor, probablement com el Seniofred del testament de 987. Uns mesos després aquesta Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a Sant Cugat per dotze sous i dona l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit. A les afrontacions trobem a Sanla i hereus[v], tot i que aquesta dada, per sí mateixa, no diu res, és un indici a afegir.

El que fa probable que aquesta Quixilo sigui la mateixa que la dels límits del testament de Seniofred de 987 és el fet de pertànyer a una família de constructors, doncs el seu germà Gigila, sembla guanyar-se la vida de la mateixa manera, ja que, en 983, donava a St. Cugat “molinares cum suis capud aquis, et suos regos et subtus regos, et illorum discursis el insulas et gleres, et quantum habeo ego de ipso molino…”, a la zona del Ripollet, permutant, pocs després, terres amb el mateix monestir[vi], potser per a seguir construint.

Fins el 985 en que tot es va capgirar.

Imatge – Torrent de Tapioles (Barcelona)

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

 

[i] Mn. Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. VI, n. MCCXL 

[ii]Travesset i Queraltó, Magí. «La Maquinista Terrestre i Marítima: de la seva fundació a la transició democràtica». Finestrelles, [en línia], 2000, Núm.13, p. 41-71 https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214581 [Consulta: 5-05-2020].

[iii] És freqüent que els noms gòtics de dona acabin en –o, mentre que els d’home ho fan en -a

[iv] Mas, oc, CSC, vol. IV, CLXXIX

[v] Ibídem, CCXIII i CCXXIV

[vi] Ibídem, CXXXIX i CXL

 

Informació : El llibre de les fonts de Barcelona del mestre Francesc Socies, de l’any 1650

Com cada diumenge us adjunto dos articles

Us passo informació d’un llibre que va ser editat en l’any 1650, i que te un gran valor històric per Barcelona.Informació extreta de Catalunya Radio :

La 41ena edició del curset i jornades internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic que organitza AADIPA, titulada “Camins d’Aigua. Restauració i ús del patrimoni hidràulic”, deixa una exposició a la seu barcelonina del COAC fins al 10 de gener: “El Rec Comtal, passat present i futur”, que a part de mostrar el seu valor històric i la importància social i econòmica que va tenir aquesta infraestructura durant tota la seva existència, també ens parla del futur que ara inicia, amb la seva conservació, posada en valor i recuperació documental i física.

En aquestes jornades també s’ha anunciat l’edició d’un document històric cabdal per al coneixement de les infraestructures hidràuliques a Barcelona: “El Llibre de les Fonts de la ciutat de Barcelona”, del Mestre Francesc Socies, de l’any 1650, que va ser presentat també en aquestes jornades d’AADIPA, veurà la llum en format editorial durant els propers mesos. Ens en parla l’historiador Xavier Cazeneuve.Us adjunto l’enllaç de l’audio d’aquest reportatge :

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/perspectiva/el-llibre-de-les-fonts-de-la-ciutat-de-barcelona-del-mestre-francesc-socies/audio/1024295/

Us adjunto l’enllaç sobre mes informació del Llibre de “les Fonts de la ciutat de Barcelona” amb text i imatges d’Enric H. March :

https://enarchenhologos.blogspot.com/2015/06/el-llibre-de-les-fonts-de-barcelona-del.html

 

 

Recull de dades : Ramon Solé