Parc de la Marquesa de l’Hospitalet de Llobregat

El parc de la Marquesa és un parc municipal d’ús públic situat al barri de Collblanc, del Districte II de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva història​ :

• Inicialment formava part dels jardins de la finca d’Eugènia Casanovas i Amat, burgesa local i molt implicada en la vida associativa del municipi.
• La lluita veïnal va fer que l’Ajuntament adquirís la casa i els jardins i els convertís en parc.
• El parc va obrir les seves portes al públic l’any 1978 i en aquell moment tenia una extensió de 6.500 metres quadrats i esdevingué una fita per al barri, en tant que no disposava de gairebé cap zona verda en aquella època.
• La Torre Barrina que es troba al parc va ser cremada durant la Guerra Civil, el 27 de juliol de 1936, i va ser reconstruïda posteriorment d’una manera més senzilla i menys ostentosa que l’original.
• El 20 de gener de 2007, desprès d’una remodelació, el parc va tornar a obrir les seves portes.
• Aquesta última remodelació, que va tenir un cost de 1.765.000 euros, va permetre que el parc pràcticament dupliques la seva superfície passant dels 6.500m² als actuals 13.772m².

Limitat al nord per la Carretera de Collblanc, a l’oest pel Carrer Farnés, a l’est pel Carrer Llobregat i al sud pel Carrer Occident, avui dia te una superfície de 13.772 m².

Dins del parc s’hi troba la Torre Barrina, l’edifici d’estil senyorial que va pertànyer a Eugènia Casanovas i Amat. Envoltant la casa hi ha vestigis de l’antic jardí, on encara s’hi conserven les grans palmeres que hi havia prop de les masies (la majoria avui dia desaparegudes).

Està distribuït, com era típic al segle XIX, en glacis i caminets amb bancs, arbres d’ombra i dues fonts de fosa, de tipus columna amb aixetes de llautó i peu de pedra artificial. La reixa que l’envolta és de forja, està emmarcada per dues grans pilastres de pedra, i a la llinda hi ha la data 1867. S’hi ha afegit aparells de jocs per a infants.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners de La Coma de Sant Jaume de Moià

Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.

Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí

i són de destacades dimensions,

el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Presentació del llibre : El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII.

Ens plau fer-vos saber que avui dimarts 24 de gener a les 18 hores a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca, carrer de Santa Llúcia 1, davant la Catedral) tindrà lloc la presentació pública del llibre El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, coordinat per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza i Xavier Cazeneuve; coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona.

El Llibre de les fonts és un volum manuscrit de 1650 escrit pel mestre de les fonts Francesc Socies per encàrrec del Consell de Cent. En ell es descriu i s’explica tot el sistema d’abastiment d’aigua de boca a la Barcelona de l’època.

Francesc Socies, amb el seu manuscrit, ens dóna a conèixer les mines situades a Collserola des de les que Barcelona es proveïa d’aigua, i també totes i cadascuna de les fonts a les que, ja dins la ciutat, arribava aquesta aigua. No només explica quines són, sinó, fins i tot, els mecanismes interiors que les feien funcionar. Llegint les seves pàgines podem recórrer els camins que feia l’aigua pels carrers i places de Barcelona, i dins dels seus principals edificis públics i privats, en el que és, segurament, el primer gran itinerari escrit de la ciutat.

No només això, durant aquesta descripció del circuït de l’aigua per la Barcelona de mitjan segle XVII, Francesc Socies explica fets de la vida quotidiana relacionats amb l’aigua –com el cas de la font que s’assecava tres mesos l’any de manera inexplicable o els abusos i fraus sobre l’aigua comesos per alguns convents– i com eren els interiors d’alguns edificis avui desapareguts o molt transformats a la ciutat.

I sempre, amb un discurs on és constant la preocupació per l’aigua com a bé comú dels barcelonins i barcelonines, amb una gestió d’aquest recurs amb uns criteris que avui en diríem de sostenibilitat i consum responsable.

El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, ofereix la transcripció completa del manuscrit del Llibre de les fonts del mestre Francesc Socies, fins ara inèdit, junt amb set estudis sobre el context de l’època i l’obra, l’autor i diversos aspectes del que s’hi explica, des de la mirada de la història urbana, la història ambiental, cultural i tecnològica. Articles escrits per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Cazeneuve, Manel Guàrdia i Oriol Hostench, Mariano Barriendos i Albert Cubeles. La publicació és una coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona,

Recull de dades: Amadeu Pons i Serra

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

Avui destaquem : La Font de la Marquesa de Barcelona

La Font de la Marquesa  de Can Gras, també és coneguda com la Font de la Senyora de Barcelona.

Per arribar-hi podem arribar-nos al punt quilomètric 8 de la carretera BV-1415 que porta d’Horta a Cerdanyola, cal baixar per un corriol amb pendent forta es d’aquí, i a uns 300 metres més avall sereu a la font.

Situada al començament del torrent de Fondanills, en un entorn ombrejat, amb velles taules i bancs de fusta.

L’estructura de la Font està formada per dues parets amb un banc ampli per asseure-s’hi acabat amb rajoles blanques, al damunt hi trobem l’any de l’última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d’aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d’aigües per mitjà d’un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d’obra que descansa directament al terra.

Uns metres a l’esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina.

A un nivell més baix, hi ha una antiga bassa que recull l’aigua de la Font, és com un abeurador pels animals.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem: La Font de la Creu Roja de Ripoll

Està situada a l’esquerra de la carretera C- 17,  en uns jardins a l’entrada de Ripoll tot venint de Barcelona,

al seu costat hi ha la Seu de la Creu Roja Local de Ripoll, en l’altre costat hi ha una gasolinera i el supermercat Lidl.

La Font esta feta d’obra, d’una paret, en el centre hi ha la aixeta on l’aigua cau a una pica semicircular, amb uns seients llargs a cada costat. També disposa d’una taula amb seients de fusta.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

La Font de can Gaig de Barcelona, de nou en el seu lloc.

La Font de can Gaig esta situada actualment a prop del seu antic emplaçament inicial, situada en el carrer de la Sagrera amb carrer Pont de Sant Martí, 2 de Barcelona.

Va ser instal-lada en 1853, poc anys més tard, en 1865 renovada per l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals.

Desmuntada en 2004 i després d’anys guardada les seves peses bàsiques en un magatzem municipal novament ha sigut instal-lada en el seu lloc aquest any.

Us passo l’enllaç de l’article sobre la Font del Gaig que us vaig fer sobre aquesta antiga font, el 24 de juny de 2020 :

Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Text  i Fotografies: Ramon Solé

Una Font de Canaletes… a Sentmenat

Durant el mes d’agost cada dia una font

De Font de Canaletes sols hi ha una, la de Les Rambles de Barcelona, coneguda internacionalment i punt de reunió i celebracions. Però de models iguals en podeu trobar a diferents punts de Barcelona i a diverses poblacions Catalanes.

Un exemple es la font situada darrera de l’església de Sentmenat.

Es una replica casi igual a la de Barcelona, amb 4 aixetes polsadors moderns.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mari Àngels Garcia Carpintero

Horts de can Mestres de Barcelona

Els Horts de can Mestres estan en el carrer del camí de Can Clos, 1-9 de Barcelona. (Districte de Sants – Montjuïc / La Marina de Port).

Forma part aquest Hort públic de la xarxa d’ Horts Urbans de l’Ajuntament Barcelona .

Espai amb parcel·les pel conreu, per a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys.

En aquest hort urbà, hi han unes 52 parcel·les.

Les adjudicacions es fan per sorteig públic organitzat per el districte de Sants-Montjuïc. La gestió es porta des de Parcs i Jardins de Barcelona, I.M.

Més informació en :

http://www.parcsijardins.cat/

Cal destacar que fins 1997 van ser cultivades les terres per la pròpia gent de la masia de can Mestre.

Dos anys més tard l’Ajuntament es va fer càrrec del terreny i la casa.

Disposa d’una petita granja d’animals. El conjunt d’aquest espai pot ser visitat prèvia consulta d’horaris.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Arbres – El conjunt de plataners del MNAC. a Barcelona

El conjunt de plataners que ens referim esta situat en un dels costats de l’edifici de MNAC.,

on dona al carrer del Mirador del Palau Nacional amb avda. dels Montanyans, a Montjuïc de Barcelona.

Es tracta d’una llarga filera de plataners,

uns són centenaris, altres no tant, però tots es destacant per un gran brancatge allargat orientat cap el cel.

Fa com un passeig molt ombrívol durant l’estiu, sempre ple de gent…

Text i Fotografies : Ramon Solé i Google.

Avui coneixerem: La Font de la Falguera de Barcelona

La Font de la Falguera està situada tot baixant des de la Font de la Budallera, fins el punt d’encreuament del torrent de la Budellera amb el carrer del Parc de la Budellera.

L’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar posant-hi un tub perquè ragés com una font i fent-hi dues basses per afavorir la biodiversitat de la zona.

Per a més informació us passo l’enllaç del Blog amic de Fonts de Collserola :

https://fontscollserola.com/?p=1270&wppa-album=371&wppa-photo=1952&wppa-cover=0&wppa-occur=1

Aquesta font amb els anys havia pràcticament desparagut.

Recull de dades: Fonts de Collserola

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez