Un Hort diferent – Els Horts i Jardins comunitaris de can Batlló de Barcelona

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :

Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :

https://www.canbatllo.org/reivindicacions/

Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.Llegim en la seva Web :

“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.

No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”

Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :

Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Les dues fonts de La Farga de Bebié

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Ermita de Sant Moi

La Farga de Bebié, és una colònia tèxtil centenària en ple declivi. Està compartida entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d’Osona i el Ripollès, i entre les províncies de Barcelona i Girona; per mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Farga_de_Bebi%C3%A9

Disposa d’un petita estació del Tren de Barcelona a Puigcerdà, a prop seu  hi ha dues antigues fonts d’us públic :

La Farga de Bebié, és un punt de partida de nombroses excursions, com anar a l’ermita de Sant Moí, els Bufadors, Castell de Montesquiu, ruta de les preses i canals, Santa Maria de Besora…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

El Turó Park de Barcelona

Avui l’article surt mes tard

El Turó Park,  està situada la seva entrada principal, en l’Avinguda de Pau Casals 19, en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de Barcelona. Altres entrades les troben en cada carrer que hi dona el parc.Us passo la seva historia :

  • Els seus inicis es remunten al principi del segle XX, l’any 1912, quan es va inaugurar un gran parc d’atraccions als jardins de la propietat de la família Bertrand-Girona denominat Turó Park.
  • L’any 1917 la finca va quedar afectada en ser inclosa en la previsió d’espais verds de la ciutat.
  • El 1929 el parc va tancar les seves portes, però la família va fer un pacte amb l’Ajuntament cedint-li part del terreny a canvi de poder urbanitzar la resta.
  • L’Ajuntament va posar el nom de Josep Bertrand a un dels carrers que envolten el parc.
  • L’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, es va encarregar de dissenyar la nova estructura del parc que, finalment, va obrir de nou les portes l’any 1934.

El Turó Park és un lloc recollit, elegant i acollidor.Un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d’heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa.Des que es va crear al començament del segle XX és un dels parcs més emblemàtics de Barcelona.Disposa de zones verdes on es troben diferents espècies de flors, plantes, i una varietat amplia d’espècies d’arbres.Entre elles destaquen l’alzina, arbre molt abundant en el lloc que crea petits boscos, diverses espècies de palmeres com la palmera de Canàries o la palmera datilera i els preciosos arbres de magnòlia, pins, entre altres.Però sobretot un garrofer centenari de quan els terrenys eren terres agrícoles.Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut botànic pel parc per tal de contemplar la gran gamma de vegetació que hi ha.Hi han diverses  escultures,  són un element important al parc.L’Estany constitueix un dels llocs centrals del parc.A les seves aigües hi habiten animals, tals com peixos de diferents espècies, granotes i un bon nombre de tortugues, i els nenúfars omplen la seva superfície.Hi ha una Zona infantil, aquesta disposa de gronxadors, taules de ping-pong i atraccions de fusta pels més petits, tot això envoltat de grans arbres.Al costat del petit quiosc de begudes, es troba un petit escenari que ens recorda les representacions que antany es feien en el mateix lloc.El Turó Park disposa d’ombra gairebé permanent durant tot el dia i, per tant, el més agradable per a passar-hi una estona, sota els arbres,i assegut en algun dels molts seients que hi han repartits per tot el parc.En aquest parc, no esta permès entrar amb el gos.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi Blanc del carrer de l’Arquitectura de Barcelona

Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres

Aquest curiós Pi Blanc que us presento avui, esta situat en el carrer de l’Arquitectura, a prop de l’entrada d’Urgències de l’Hospital Materno – Infantil de la Vall d’Hebron de Barcelona.Es un Pi entrat  en anys, per inclinar-se de jove, les seves dos branques principals han formar una “Y”.Per aquest motiu, donaria a peu a tenir dos cúpules amb fulles, casi a la mateixa altura.

L’altre article d’avui és : Els arbres a peu d’entrada, d’una masia o d’una casa rural

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cactus destacables d’arreu de Catalunya – 2 ª Part #

Avui us presento uns Cactus que son destacables per que han crescut d’una forma notable, en diferents llocs de Catalunya, sols podem posar el municipi on estant ubicats, donat que molts estan en propietats privades :

Alella, finca privada del carrer Eduard Serra i Güell

Badalona, al costat d’una antiga finca

Barcelona, situat al Barri de Gracia

Barcelona, situat al Barri d’Horta

Cardedeu, masia al límit del municipi i a prop de l’Autopista (2 cactus)

El Masnou, dins del jardí d’un xalet

Montcada i Reixac, situat a prop de l’estació de tren en una habitatge en construcció

Montgat, en un” berenador” entre la platja i les vies del tren

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Joan Miró de Barcelona

El Parc de Joan Miró és conegut també,  com el “parc de l’Escorxador”.El Parc de Joan Miró, està situat entre el carrer d’Aragó, el carrer Vilamarí, el carrer de la Diputació i el carrer de Tarragona.Us passo la seva recent i breu historia :

  • El 1979, Barcelona desmantellava les instal·lacions del seu antic escorxador municipal.
  • Amb aquest enderroc naixia el primer dels grans parcs urbans de la Barcelona post-franquista, una ciutat amb voluntat renovadora que intuïa la importància de desenvolupar un urbanisme de cara a les noves necessitats socials i que plantejava la remodelació d‘infraestructures obsoletes per a nous usos.

El propi Ildefons Cerdà ja havia projectat per a aquesta part de Barcelona un Parc.Com un trencaclosques d’elements diferents, l’anomenat popularment “parc de l’escorxador” es planteja al voltant d’una plaça de ciment destinada a la celebració d’actes de tota mena.Emmarcant aquest espai, plataformes a diferents nivells, petits carrerons, pèrgolesi zones arbrades amb pins, alzines i palmeres,permeten el passeig i el lleure.Disposa de jocs infantil, molts banc de fusta, pistes de petanca,àrea per a gossos i molt mes…Hi ha la monumental escultura de Joan Miró “Dona i Ocell”, de 22 metres d’alçada.Fou inaugurada, com el parc, el 1983, poc abans de la mort de l’artista.Per a mes dades sobre aquesta escultura podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_i_ocell

A l’altre extrem del parc hi ha la biblioteca pública de Barcelona que també porta el nom de Joan Miró.

També podeu consultar a Viquipèdia per mes dades :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Joan_Mir%C3%B3

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refugi d’Abelles a l’àmbit urbà a Barcelona

Ja us vaig parlar dels hotels d’insectes en el seu dia, i que són estructures que serveixen de refugi a diverses espècies, fetes amb diferents materials de construcció.La instal·lació d’hotels d’insectes en parcs urbans ajuda a desenvolupar les poblacions d’aquests éssers vius, ja que els hi permetria trobar un lloc, dins del context urbà, per pondre els ous i/o completar el seu desenvolupament larvari.Avui ens fitxarem amb el Refugi d’Abelles, que te la mateixa finalitat.En trobem un en el Parc de Joan Miró de Barcelona.Es un espai dins d’aquest Parc, on el Refugi, esta rodejat de plantes amb flors casi tot l’any.Crec que es una iniciativa molt correcta, perquè moltes vegades podem observar abelles desorientades dins d’una zona urbana.Dema coneixerem el Parc de Joan Miró de Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre destacat : Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona

Dades generals :

Autor : Riutort, Josep Maria.

Barcelona : Librería Millá,

Any :1946.

88 p. (Monografías históricas de Barcelona; 16).

Imatge de la coberta: https://pics.librarything.com/picsizes/ea/25/ea251f171e18f9f59675a776b67444341587343.jpg

 COMENTARI sobre aquest antic llibre :

Barcelona és una ciutat privilegiada per la geografia. Gaudeix d’un clima mediterrani atemperat, amb unes variacions estacionals quasi sempre suportables, és a prop del mar i de la muntanya, i l’abundància d’aigua potable que hi ha al seu voltant fan de la capital de Catalunya un lloc immillorable per viure-hi. De fet, des de l’antigor, el pla de Barcelona ha estat habitada per pobles diversos.

L’aigua, element imprescindible per a la supervivència, és un altre al·licient que fa de Barcelona un lloc estupend, ja que hi és abundant, gràcies a múltiples fonts naturals situades tant a l’extensa serra de Collserola, com a la muntanya de Montjuïc. I també en els diversos rius i rieres que solquen o solcaven el territori barceloní.

Els afeccionats a la geo hidrofília podem documentar-nos sobre les fonts de Barcelona i el seu voltant gràcies a una vintena de monografies publicades des de principi de segle XX fins a l’actualitat.

https://cat.librarything.com/catalog/apons&tag=Barcelon%25C3%25A8s

Avui ressenyarem un d’aquests llibres, que va ser publicat per la malaguanyada Llibreria Millà el 1946.

Es tracta d’una guia d’intenció exhaustiva de les fonts que es troben a Barcelona, tant dins del casc urbà com als camps i serres que envolten la ciutat. En total inclou informació de més de 130 fonts, tant desaparegudes (33) com actuals: de dins de la ciutat (47) i també de Montjuïch(11) i de Collserola (43). Però, abans d’entrar en la descripció de les fonts, el llibre dedica dos capítols preliminars (32 p.) a tractar sobre la història de l’abastament de l’aigua a la ciutat i sobre l’ús que es feia de l’aigua en temps passats, tant per rentar roba com per prendre banys o altres.

L’explicació sobre cada font no és molt extensa (al voltant de set línies de text) i amb una descripció que destaca els aspectes més rellevants o característics de cada cas, sense ser gaire sistemàtica. No s’aporten detalls gaire concrets per trobar-les sobre el terreny: no hi ha cartografia ni esquemes per localitzar cada font. Algunes fotografies i reproduccions de gravats o quadres (en blanc i negre) il·lustren el text. No conté bibliografia ni cap índex analític que permeti trobar ràpidament una font determinada.

En conclusió, hem de ser conscients que estem parlant d’un llibre que té més de 70 anys de vida i que ens evoca una realitat ja passada, però molt simpàtic i amè de llegir. A més, una bona colla de les fonts esmentades encara existeixen en l’actualitat.

 

 

Comentari : Amadeu Pons i Serra

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Col·laborador del Blog

Arbres – Eucaliptus Blanc del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres

Per poder contemplar aquest destacable Eucaliptus Blanc, teniu d’entrar per l’antiga portalada principal al recinte del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona.Cal seguir el vell camí de la finca que porta a l’edifici, des de lluny veurem com surt i destaca sobre altres arbres,en la segona corba i al tocar la paret d’una casa, esta aquest Eucaliptus.Aquest Eucaliptus Blanc, disposa d’ un tronc gruixut i gros, amb nombroses branques sempre plenes de fulles, que s’alcen cap a munt.Està classificat i considerat com Arbres d’interès local, per l’ajuntament de Barcelona.Aquest tros de camí, n’hi havien d’altres, encara podem veure un segon, no tant gros el seu tronc, però si molt esvelt.al seus peus, i a la llera del camí, un de tallat i totalment sec.I si mireu a la vostra dreta, també esta un totalment de sec però encara arrelat al terra.Podeu aprofitar de fer un tom per aquest  Parc, que es de gran importància d’extensió i te recons molts bonics i interessant per tota la família.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Poblenou de Barcelona

El Parc del Poblenou, està situat al final de la Vila Olímpica, en l’ Avinguda Litoral, 59-71de Barcelona, entre les edificacions del barri de Poblenou de Barcelona i el mar.Està situat al final del barri, és una gran pineda, i cap al mar un espai ple de dunes, que eviten els efectes del vent de llevant.És un dels espais verds del litoral amb un accés més directe a la platja.Arreu hi ha camins que ens porten fins a la sorra.En aquesta zona hi destaca un llac i una gran esplanada que permet practicar-hi esport.Tot plegat està situat al principi d’una franja pavimentada llarga que ressegueix el parc de punta a punta.Hi domina el pi pinyer , també en la zona del passeig exterior, els àlbers, amb tanques vegetals fetes, moltes d’elles, amb bambú, de troana. Al parc també hi ha eucaliptus, i altres espècies aromàtiques.Com tots els parcs, disposa de fonts d’aigua, molts seients i zona de Bar i jocs infantils.Prop del llac hi ha pins blancs i algun garrofer  i a prop de les dunes hi ha palmeres datileres.Molta es la gent que passeja, corra, va amb bicicleta, pren el sol, fa ioga… in parc planer i apte per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé