Detalls de les fonts i sortidors de la Catedral de Barcelona

Us preguntaria : Quantes vegades heu entrat al claustre de la Catedral de Barcelona ?Molts de vosaltres diríeu que diverses vegades… Es un lloc tranquil, be, quan no hi ha massa gent a dins… i la gent mira i remira les oques. Per ho, es fitxa amb els detalls relacionats en les fonts i sortidors que trobeu allí, els heu mirat amb detall ?

Pues mireu alguns detalls :

En primer lloc mireu la Bassa,

  • Del lloc on surt l’aigua que alimenta a la bassa, es preciosa aquesta gran llossa.
  •  Mireu la cara que també aporta d’aigua des d’un costat de la paret de la pròpia bassa.
  • També una gran granota, per ho, i sota d’aquesta , quins dos personatges hi son ?
  • I el gerro dins del marc del finestral gòtic !
  • I ven bonic es al mig de la bassa, el sortidor d’aigua sempre tant verd.

Ara passem a la Font de Sant Jordi,

  • Com no veure aquest detall, de Sant Jordi a cavall matant al dragó, sobre un altre sortidor d’aigua, també sempre verd.
  • I les fonts, qui no a begut aigua ? Jo personalment si, i sembla mes bona que de la xarxa pública de Barcelona, deu d’estar beneïda!, veiem les diverses cares un surt l’aigua.A vegades els detalls, es poden veure mirant les fotografies un cop fetes…

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font del Canari de Barcelona

Aquesta Font del Canari de Barcelona, no, no la busqueu que no la trobareu..!. Ens preguntem avui en dia, si va existir o no aquesta Font ? Segons es diu sembla probable que existís fora de les muralles de l’antiga Barcelona, entre 1500 i 1700, any mes o any menys…Era anar a fer un passeig per fora de Barcelona, i sobre tot quan era l’estiu, anaven a La Font del Canari a beure l’aigua  fresca i passar la estona a sota de l’arbreda.Segons la llegenda, per aquelles èpoques havia un home propietari d’un comerç, que no sabia on amagar les monedes que tenia d’Or, i al final va decidir fer ho dins de la mina de la Font del Canari.Al poc temps, la gent que anava a la Font, va veure un fenomen estrany, l’aigua sortia de color groc, varen mirar dins de la mina i es va descobrir una gran Caixa plena de monedes d’Or, que es van repartir, l’avar comerciant és va arruïnar…

 

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

El Passatge del carrer Paradís de Barcelona

De la plaça de Sant Jaume de Barcelona, surt  un estret carrer, que es diu Paradís, i que porta a darrera de la Catedral.En aquest carrer hi trobareu un passatge barrat el pas amb una reixa i tancat  en clau, per tant es privat, on veureu diferents objectes que criden l’atenció,entre ells, unes taules amb testos i plantes, algunes amb flors, objectes de decoració, flors de plàstic, alguna cadira.Cal destacar a la paret, un enrajolat de la Verge del Pilar, amb l’escut estatal de l’època “no democràtica”, on el seu peu hi ha mes plantes amb flors.Es un lloc vent curiós aquest petit passatge… a Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Monument Homenatge a Picasso a Barcelona, escultura i aigua…

El Homenatge permanent a Picasso, és una obra d’Antoni Tàpies que es troba al Passeig de Picasso al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona.L’obra es troba coberta per un cub de vidre de 4m per cada costat, vorejat per un petit estany d’onze metres quadrats.Per les quatre parets del vidre cau l’aigua i sembla surar dins un estany.

Imatge d’arxiu

El 1981 l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Antoni Tàpies que portes ha terme un monument per homenatjar a Pablo Picasso.L’artista va decidir crear una obra fent un assemblatge de mobles d’estil modernista, més concretament fent servir un moble que tenia diverses funcionalitats, un sofà, un mirall i un armari, tot per evocar el període en què Picasso va viure a Barcelona.El moble està travessat per unes bigues de ferro blanques que recorden la Barcelona industrial de principis de segle XX i escrits d’en Picasso.Va ser restaurat el 2006. Actualment no s’aporta aigua al monument ni a les canals i sortidors de les rodalies.

 

Recull de dades, Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Parroquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús de Barcelona

Aquesta Església Parroquial de Santa Teresa de l’Infant Jesús, esta situada la seva entrada principal, en la Via Augusta, 68-72 de Barcelona.En el costat lateral hi ha el carrer de Sant Marc, en el numero 42, hi trobareu una de les entrades als annex de la parròquia, on fa com un pati, allí en un costat esta la font amb un bonic mosaic.En la paret d’en front de l’entrada, també hi ha un mosaic molt mes gran, amb la Verge i l’infant, rodejat de plantes.Veiem una vegada mes que la font i l’aigua son presents en llocs religiosos, com en el cas d’avui en ple centre de Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona

La Casa de l’Ardiaca, esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 1 en el Barri Gòtic de Barcelona.Cal pujar unes escales per entrar i sereu el pati porxat, amb una Font Ornamental situada al centre, on hi ha plantada una palmera des de finals del segle XIX, que ja vàrem fer referencia en un article fa poc temps.Aquesta Font  te la particularitat quan arriba el dia de Corpus Cristi (60 dies després del Diumenge de Resurrecció) se celebra el tradicional “l’ou com balla” , que consisteix en decorar la font amb flors i fruites i en posar un ou en el seu sortidor; l’ou no es cau i dóna voltes, balla amb l’aigua.Aquesta tradició no es celebra únicament a la Casa de l’Ardiaca, sinó també en altres esglésies o edificis de Barcelona amb claustre o pati i font, com la Catedral de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès.Quan estigueu front La Font de La Casa de l’Ardiaca, notareu una sensació de frescor.

 

Dades generals : Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Hivernacle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

L’Hivernacle és una obra de l’arquitectura del ferro  de Josep Amargós i Samaranch encara que va ser projectat primerament per Josep Fontserè com a part del programa científic format també pel Museu Martorell de Geologia i per l’Umbracle. De la mateixa manera que l’Umbracle (que us vaig fer un article la setmana passada) , l’Hivernacle s’utilitzà durant l’Exposició Universal de 1888 com a saló de festes i conferències.Dins del Parc de la Ciutadella, es troba situat al costat del Castell dels Tres Dragons. L’estructura de l’Hivernacle és feta de metall i amb els tancaments tots de vidre per deixar passar la llum.Està format per tres naus de les quals la principal queda oberta per dos dels costats amb la coberta a dos vessants i les laterals tenen les quatre parets de ferro i vidre i amb l’accés per la nau central.Els elements decoratius són sobris i reprodueixen elements hel·lenístics de ferro fos com palmetes, formes lobulades i els coronaments de la coberta.Tant a l’interior com a l’exterior hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona al timpà de la nau central.Actualment està en desús i en un estat d’abandó, la vegetació del seu interior no esta en bon estat, i el pitjor que l’estructura presenta gres problemes.Us passo un article del País de primers d’any, que fa ressò del estat de l’Hivernacle :

https://cat.elpais.com/cat/2018/01/22/catalunya/1516650306_136425.html

L’Hivernacle de Barcelona esta protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la plaça del Rei de Barcelona, obra de Faust Baratta i Rossi

Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) va ser un escultor italià establert a Barcelona.Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Va treballar en col·laboració amb el seu germà Àngel Baratta, que portava la part burocràtica del seu negoci i a la importació de marbre, mentre que Faust s’encarregava de la labor artística. Es va especialitzar principalment en escultura funerària.Una de les seves primeres obres a Barcelona va ser la Font de la plaça del Rei (1853), executada sobre un projecte de l’arquitecte Francisc Daniel Molina.La Font, era d’estil neogòtic, amb una planta octogonal rematada per una agulla de pedra, per la qual cosa semblava més aviat un panteó funerari.Havia d’estar decorada amb unes al·legories dels rius de les quatre províncies catalanes en quatre dels seus costats, i en els altres quatre unes figures de lleons que llançarien aigua per la boca; no obstant això, finalment només es va realitzar el costat dedicat a Barcelona, decorat amb l’escut comtal.La Font va desaparèixer en la reforma de la plaça efectuada entre 1931 i 1934. En un lateral en la paret de l’edifici del Palau del Lloctinent, hi ha una Font, ara en mal estat.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé i Postals antigues

L’Umbracle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

L’edifici de l’Umbracle va ser projectat per Josep Fontserè el 1883,  però que restà inacabat per l’inici de les obres en motiu de l’Exposició Universal de 1888, moment en el qual va usar-se com a saló de festes i conferències amb la participació de l’arquitecte Gustà i Bondia.Finalment, un cop finalitzada l’Exposició, va retornar als seus perfils i ús original amb la reforma que en féu Josep Amargós.És un edifici aïllat i presentat al concurs públic per a la construcció del Parc de la Ciutadella amb usos culturals i lúdics dins un programa científic ambiciós juntament amb el Museu Martorell de Geologia i l’Hivernacle.L’estructura està marcada per l’ús del ferro i per la secció lobulada, en un assaig modern i d’avantguarda en l’ús de nous materials i estructures.Els pilars són de foneria i les bigues i les jàsseres són corbes formant un espai cobert trilobulat : un arc central més gran i dos més petits a cada lateral, tot cobert de fusta.L’espai lobulat de tot l’interior queda trencat per les dues façanes que tenen la part superior de maó vist.La façana s’estructura de manera tripartida seguint les voltes centrals de mig punt de l’interior.La part central, amb una gran obertura de la mateixa fusta que la coberta, presenta maó vist a la part superior amb decoracions de maçoneria com són els tres pinacles que sobresurten escalonadament.Els laterals segueixen la mateixa estructura reproduïda a petita escala i amb finestres.En l’actualitat si pot entrar lliurement i admirar les diferents plantes que hi ha, disposa de bancs i es un lloc molt tranquil i silenciós.Moltes de les plantes son d’un volum gran i vent cuidades, amb un petit cartell que indica el seu nom.L’Umbracle és un edifici que esta protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Font de la Parròquia de Sant Felix Africà de Barcelona

En les esglésies i/o ermites, sempre es construïen en llocs que hi hagués aigua, sigui un pou, una mina d’aigua, o una Font, per garantir les necessitats del temple.Algunes esglésies a Barcelona, en que sigui aigua de la xarxa pública, han construït en el patí o jardí una Font, dedicada a un sant o santa, relacionat amb el temple.En el cas de la petita parròquia de Sant Felix, situada en el carrer de Sardenya, 21 de Barcelona, també ho van fer en el seu dia.Es una Font molt senzilla, la imatge de Sant Felix amb rajola a color, situada sobre l’aixeta i una pica algo elevada.Us passo un enllaç sobre aquesta Parròquia :

https://www.sanfelixafricano.com/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé