Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles

La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,

Gener del 2020,  lloc on estava la Font del Gaig

actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.

Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.

A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any  2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…

Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig

 

Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí

Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Banys de Sant Sebastià o Balneario de San Sebastian de la Barceloneta de Barcelona

Avui us passo dos articles

La Platja de Sant Sebastià esta situada al barri de la Barceloneta de Barcelona. És la platja situada més a ponent i és una de les platges més grans de Barcelona amb una llargada aproximada de 660 metres de longitud, juntament amb la platja de la Barceloneta és la més antiga i de major tradició, atès que molt a prop tenen la seu clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb la mar.

Cent anys en rere, concretament al 1928 va ser inaugurat, el denominat “Balneario de San Sebastian”, popularment conegut con Banys de Sant Sebastià.

L’emblemàtic recinte va ser obra de l’arquitecte modernista Antoni Millàs.

Foren els primers banys  en acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, disposava d e piscines, el Casino dels Banys de Sebastià,

I un destacat restaurant.

Va ser molt popular entre la gent de Barcelona, tal com podem veure amb les imatges d’època.

Molta gent anava a l’estiu a fer els “Banys de Mar”, i realment s’omplia tota la llera de la platja de Sant Sebastià.

Pocs anys després deixaria de funcionar tot el conjunt amb l’arribada de la Guerra Civil.

A final dels anys 80 es van enderrocar l’edifici i el seu lloc es va instal·lar el Club Natació Barcelona i el Club Natació Atlètic Barceloneta, amb noves i modernes  instal·lacions.

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc Fluvial del Besòs a Sant Adrià del Besòs

Avui us presento dos articles


El Parc Fluvial del Besòs
és un espai ubicat al llarg dels darrers 9 km de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins a la desembocadura al mar Mediterrani,

amb una superfície total de 115 ha és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona i forma part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

La Diputació de Barcelona gestiona des de l’any 2000 el Parc Fluvial del Besòs a partir d’un conveni d’encomanda de gestió amb els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs.

El parc es va crear mitjançant l’execució del projecte de recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs.

Els 5 km de la zona d’ús públic discorren dins la llera del riu Besòs, des del pont de la B-20 (marge dret) o des de Can Zam Nord (marge esquerre) al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet fins al pont del ferrocarril a Sant Adrià de Besòs.

En el viari asfaltat es pot passejar a peu i en bicicleta. En el marge esquerre, l’amplada permet disposar de carril bici senyalitzat.

En el curs hídric es troben 11 preses inflables, que regulen el nivell de la làmina d’aigua.

La recuperació ambiental i la millora progressiva de la qualitat de l’aigua del riu Besòs ofereixen als visitants un espai verd de grans dimensions .

Cada zona del parc té una vegetació diferent. La zona d’ús públic consta de 22 hectàrees de gespa, i al marge dret d’aquesta zona del parc també compta amb una zona més reduïda de prat fluvial.

El canyís és l’espècie plantada en les 8 hectàrees d’aiguamolls construïts.

La desembocadura té retalls de vegetació adaptada a una salinitat elevada com el tamariu i el salat blanc, vegetació lligada a l’aigua i una mota amb plantes mediterrànies.

La recuperació mediambiental ha permès la creació de nous hàbitats d’interès per a la fauna.

Aquesta millora i la ubicació de l’espai en el tram final del riu, ha fet que es detectessin més de 200 espècies d’ocells diferents.Els peixos de més interès són l’anguila i la bagra; també, cal destacar altres vertebrats com la reineta, el gripau corredor i la tortuga de rierol.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Carrers relacionats amb l’aigua a Barcelona

Avui us presento dos articles

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :

 Carrer del Pou de la Figuera

Carrer de la Sèquia

Carrer de les Basses de Sant Pere

Carrer del Rec

Rambla de Canaletes

Riera d’Escuder

Avinguda de la Riera de Cassoles

Torrent de can Mantega

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Dones i aigua – Històries de dones de l’entorn de Barcelona i la seva relació amb l’aigua.

Avui us passo dos articles 

Na Chixilo, finals segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana.

Na Chixilo. Una família de constructors de molins

Imatge – Monestir de Sant Cugat del Vallès

En 987, els marmessors testamentaris d’un tal Seniofred donen al monestir de Sant Cugat del Vallés uns alous situats als voltants del territori de Montem Chantanello (Montcada), proper al torrent de Tapioles que desemboca al Besós, al peu del turó de Sant Joan, límit entre Barcelona i Montcada.

Als límits d’aquest alou trobem el torrent de Aquaria Antigua en terra de Chixilo, filla de Sanla. A més de Chixilo trobem a les afrontacions a Recosind i a Salomon, noms gòtics i bíblics populars al segle X a les nostres terres[i].

L’Aquaria Antigua sembla fer referència a l’antiga conducció romana que portava aigua a la ciutat i que més endavant seria anomenada “Rec Comtal”, ho explica molt bé el professor Magí Travesset a “l’origen del rec comtal i dels subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època romana”[ii].

Però nosaltres volem parlar d’una dona propietària d’una terra per on passa un torrent: na Chixilo[iii], filla de Sanla. Podem saber alguna cosa més d’ella?

El nom de Chixilo és molt freqüent entre les dones de l’alta edat mitjana a la part nord de Catalunya i el trobem en diferents versions escrites: Quixilo, Quintilo, Quixol, Cixilane…, variacions força freqüents en una època en que la llengua oral anava fent un procés diferent al llatí dels documents transcrits.

Sabem que era filla de Sanla, un nom que tornem a veure, amb l’afegit de “faber”, en una donació que fa una altra dona, Na Ermengodo, a St. Cugat l’any 988[iv], Sanla faber era un constructor, un artesà, probablement dels molins i regs que canalitzaven l’aigua dels rius i torrents, irrigant una terra que s’anava fent apta pel conreu i la pastura.

Els historiadors expliquen que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que els que l’ocupessin fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet. Quixilo, dona, podria participar d’aquestes feines així com podia fer ús dels seus bens, ja que la llei gòtica considerava les dones com a parts importants dels clans familiars.

Imatge -Aqüeducte roma que portava aigua a Barcino (Barcelona)

Trobem una Quixilo al 990 donant a Sant Cugat l’herència del seu germà Gigila, mort durant l’assalt d’Almansor, probablement com el Seniofred del testament de 987. Uns mesos després aquesta Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a Sant Cugat per dotze sous i dona l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit. A les afrontacions trobem a Sanla i hereus[v], tot i que aquesta dada, per sí mateixa, no diu res, és un indici a afegir.

El que fa probable que aquesta Quixilo sigui la mateixa que la dels límits del testament de Seniofred de 987 és el fet de pertànyer a una família de constructors, doncs el seu germà Gigila, sembla guanyar-se la vida de la mateixa manera, ja que, en 983, donava a St. Cugat “molinares cum suis capud aquis, et suos regos et subtus regos, et illorum discursis el insulas et gleres, et quantum habeo ego de ipso molino…”, a la zona del Ripollet, permutant, pocs després, terres amb el mateix monestir[vi], potser per a seguir construint.

Fins el 985 en que tot es va capgirar.

Imatge – Torrent de Tapioles (Barcelona)

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

 

[i] Mn. Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. VI, n. MCCXL 

[ii]Travesset i Queraltó, Magí. «La Maquinista Terrestre i Marítima: de la seva fundació a la transició democràtica». Finestrelles, [en línia], 2000, Núm.13, p. 41-71 https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214581 [Consulta: 5-05-2020].

[iii] És freqüent que els noms gòtics de dona acabin en –o, mentre que els d’home ho fan en -a

[iv] Mas, oc, CSC, vol. IV, CLXXIX

[v] Ibídem, CCXIII i CCXXIV

[vi] Ibídem, CXXXIX i CXL

 

Informació : El llibre de les fonts de Barcelona del mestre Francesc Socies, de l’any 1650

Com cada diumenge us adjunto dos articles

Us passo informació d’un llibre que va ser editat en l’any 1650, i que te un gran valor històric per Barcelona.Informació extreta de Catalunya Radio :

La 41ena edició del curset i jornades internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic que organitza AADIPA, titulada “Camins d’Aigua. Restauració i ús del patrimoni hidràulic”, deixa una exposició a la seu barcelonina del COAC fins al 10 de gener: “El Rec Comtal, passat present i futur”, que a part de mostrar el seu valor històric i la importància social i econòmica que va tenir aquesta infraestructura durant tota la seva existència, també ens parla del futur que ara inicia, amb la seva conservació, posada en valor i recuperació documental i física.

En aquestes jornades també s’ha anunciat l’edició d’un document històric cabdal per al coneixement de les infraestructures hidràuliques a Barcelona: “El Llibre de les Fonts de la ciutat de Barcelona”, del Mestre Francesc Socies, de l’any 1650, que va ser presentat també en aquestes jornades d’AADIPA, veurà la llum en format editorial durant els propers mesos. Ens en parla l’historiador Xavier Cazeneuve.Us adjunto l’enllaç de l’audio d’aquest reportatge :

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/perspectiva/el-llibre-de-les-fonts-de-la-ciutat-de-barcelona-del-mestre-francesc-socies/audio/1024295/

Us adjunto l’enllaç sobre mes informació del Llibre de “les Fonts de la ciutat de Barcelona” amb text i imatges d’Enric H. March :

https://enarchenhologos.blogspot.com/2015/06/el-llibre-de-les-fonts-de-barcelona-del.html

 

 

Recull de dades : Ramon Solé

Les Finestres de l’Aigua a Barcelona

L’Alfons Martín, que  es molt observador amb el mon que ens envolta, i que te el seu Bloc personal, en va fer arribar una informació vent curiosa, extreta del Facebook de :

                           Explica’m Barcelona,

Font carrer  de Verdaguer i Callís

Font carrer de Verdaguer i Callís

i que us passo l’escrit integra :

“Us heu fixat mai que cap al mig de la Rambla, més o menys davant del Liceu, hi ha una finestra petita entre 2 edificis que sempre està tancada? En realitat hi ha algunes més repartides per la ciutat (al final del text podreu trobar els carrers per si voleu fer deures quan poguem sortir). Us expliquem el significat. En realitat no han fet mai la funció de finestra sinó més aviat de portes que servien per tapar o conservar nets els dipòsits d’aigua que hi havia al darrera. Es localitzaven normalment sobre alguna font o abeurador i a una determinada alçada per augmentar el caudal o la força de baixada de l’aigua. En el cas de la Rambla la font de la que parlem es situava al Pla de la Boqueria i la finestra segurament a sobre, però amb les obres de l’Hotel Internacional cap a finals del segle XIX quan tota la façana i la font va ser remodelada és molt probable que la finestra es traslladés al lloc on està ara, entre aquests 2 edificis, sense que tingui ja cap altre funció que recordar la seva utilitat anterior. En general van funcionar totes fins el segle XIX”

Font de Sant Just i Pastor 

L’antiga Font de Sant Just i Pastor  al barri antic de Barcelona,

Font de Sant Just i Pastor – portella de ferro

la finestra esta en un dels seus laterals .

Font de Sant Just i Pastor  – portella de ferro lateral

 

Text extret : Explica’m Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

Col-laboració : Alfons Martín –  podeu seguir a : rondaller.cat

 

 

 

Arbres – Conjunt d’Arbres dels Jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona

Com cada dissabte dedico avui dos articles sobre Arbres

Podríem descriure aquests Jardins del Palau de Pedralbes més com un Parc,“Un dels jardins més senyorívols de Barcelona, tan afrancesats com angles, un punt romàntics i molt frondosos….”El cert és que endinsar-s’hi ens transporta a un temps en què la serenor i la majestuositat van ser elements determinants del paisatge.Si aneu, veureu Pins Blancs que sembla que arribin a tocar el cel.Per un moment, no sabreu si esteu en un jardí, en un conta de fades o en mig del Montseny… !En el conjunt del jardí hi ha molts arbres, com cedres de l’Himàlaia, grans exemplars de cedres de l’Atlas (Cedrus atlantica), a l’esquerra de l’entrada del parc,

i alguns exemplars de cedre japonès (Cryptomeria japonica) i de cedre d’encens (Calocedrus decurrens).Altres coníferes són el pi pinyer (Pinus pinea) i el pi blanc (Pinus halepensis); el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) i el xiprer d’Arizona (Cupressus glabra) i la tuia (Thuja orientalis).També destaquen els til·lers (Tilia europaea) ,i els til·lers argentats (Tilia tomentosa) situats en els eixos principals del jardí, els grans eucaliptus (Eucalyptus globulus) i el bosquet de bambús (Phyllostachys sp).Dins d’aquests Jardins, cal destacar,  un Pi majestuós que ens encantarà sols veure’l, es un Pi Pinyoner, sembla que sigui el guardià del Jardí.Segur que si aneu o ja heu estat algun cop, us agradarà fer un bon tom pel Conjunt d’Arbres dels Jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona, sigui a qualsevol època de l’any…

 

Informació extreta : Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi dels Jardins de la Tamarita de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Els jardins de la Tamarita se situen al passeig de Sant Gervasi, 47 – 49, al barri de Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.Als jardins de la Tamarita hi ha exemplars d’arbres molt singulars, com un Roure que té més de cent anys, es l’arbre més antic d’aquest jardí i que ja us vaig fer un article.Altres arbres com dos grans teixos que superen els deu metres, nombrosos xiprers i plàtans tots tenen una gran dimensió, però avui destacaria el Pi Blanc situat a tocar de l’antic Torrent del Frare Blanc, que passava pel la finca.Aquest Pi, te un tronc allargat  i esvelt que sembla que vulgui buscar els rajos de Sol.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui : Una Font pels Jocs Olímpics de Barcelona

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

Per als Jocs Olímpics, es van instal·lar en diferents llocs de la ciutat de Barcelona una sèrie de noves  fonts commemoratives, elaborades per l’escultor Juan Bordes en col·laboració amb els arquitectes Òscar Tusquets i Carlos Díaz.Se’n van fer un total de vuit a reu de la ciutat de Barcelona, una d’aquestes fonts, és una  figura de bronze d’un nen, a dins de l’aigua jugant amb una Pilota,està situada en l’avinguda del Paral·lel, en front mateix del Portal de Santa Madrona.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé