La Font de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona

La Casa de l’Ardiaca, esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 1 en el Barri Gòtic de Barcelona.Cal pujar unes escales per entrar i sereu el pati porxat, amb una Font Ornamental situada al centre, on hi ha plantada una palmera des de finals del segle XIX, que ja vàrem fer referencia en un article fa poc temps.Aquesta Font  te la particularitat quan arriba el dia de Corpus Cristi (60 dies després del Diumenge de Resurrecció) se celebra el tradicional “l’ou com balla” , que consisteix en decorar la font amb flors i fruites i en posar un ou en el seu sortidor; l’ou no es cau i dóna voltes, balla amb l’aigua.Aquesta tradició no es celebra únicament a la Casa de l’Ardiaca, sinó també en altres esglésies o edificis de Barcelona amb claustre o pati i font, com la Catedral de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès.Quan estigueu front La Font de La Casa de l’Ardiaca, notareu una sensació de frescor.

 

Dades generals : Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Hivernacle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

L’Hivernacle és una obra de l’arquitectura del ferro  de Josep Amargós i Samaranch encara que va ser projectat primerament per Josep Fontserè com a part del programa científic format també pel Museu Martorell de Geologia i per l’Umbracle. De la mateixa manera que l’Umbracle (que us vaig fer un article la setmana passada) , l’Hivernacle s’utilitzà durant l’Exposició Universal de 1888 com a saló de festes i conferències.Dins del Parc de la Ciutadella, es troba situat al costat del Castell dels Tres Dragons. L’estructura de l’Hivernacle és feta de metall i amb els tancaments tots de vidre per deixar passar la llum.Està format per tres naus de les quals la principal queda oberta per dos dels costats amb la coberta a dos vessants i les laterals tenen les quatre parets de ferro i vidre i amb l’accés per la nau central.Els elements decoratius són sobris i reprodueixen elements hel·lenístics de ferro fos com palmetes, formes lobulades i els coronaments de la coberta.Tant a l’interior com a l’exterior hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona al timpà de la nau central.Actualment està en desús i en un estat d’abandó, la vegetació del seu interior no esta en bon estat, i el pitjor que l’estructura presenta gres problemes.Us passo un article del País de primers d’any, que fa ressò del estat de l’Hivernacle :

https://cat.elpais.com/cat/2018/01/22/catalunya/1516650306_136425.html

L’Hivernacle de Barcelona esta protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la plaça del Rei de Barcelona, obra de Faust Baratta i Rossi

Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) va ser un escultor italià establert a Barcelona.Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Va treballar en col·laboració amb el seu germà Àngel Baratta, que portava la part burocràtica del seu negoci i a la importació de marbre, mentre que Faust s’encarregava de la labor artística. Es va especialitzar principalment en escultura funerària.Una de les seves primeres obres a Barcelona va ser la Font de la plaça del Rei (1853), executada sobre un projecte de l’arquitecte Francisc Daniel Molina.La Font, era d’estil neogòtic, amb una planta octogonal rematada per una agulla de pedra, per la qual cosa semblava més aviat un panteó funerari.Havia d’estar decorada amb unes al·legories dels rius de les quatre províncies catalanes en quatre dels seus costats, i en els altres quatre unes figures de lleons que llançarien aigua per la boca; no obstant això, finalment només es va realitzar el costat dedicat a Barcelona, decorat amb l’escut comtal.La Font va desaparèixer en la reforma de la plaça efectuada entre 1931 i 1934. En un lateral en la paret de l’edifici del Palau del Lloctinent, hi ha una Font, ara en mal estat.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé i Postals antigues

L’Umbracle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

L’edifici de l’Umbracle va ser projectat per Josep Fontserè el 1883,  però que restà inacabat per l’inici de les obres en motiu de l’Exposició Universal de 1888, moment en el qual va usar-se com a saló de festes i conferències amb la participació de l’arquitecte Gustà i Bondia.Finalment, un cop finalitzada l’Exposició, va retornar als seus perfils i ús original amb la reforma que en féu Josep Amargós.És un edifici aïllat i presentat al concurs públic per a la construcció del Parc de la Ciutadella amb usos culturals i lúdics dins un programa científic ambiciós juntament amb el Museu Martorell de Geologia i l’Hivernacle.L’estructura està marcada per l’ús del ferro i per la secció lobulada, en un assaig modern i d’avantguarda en l’ús de nous materials i estructures.Els pilars són de foneria i les bigues i les jàsseres són corbes formant un espai cobert trilobulat : un arc central més gran i dos més petits a cada lateral, tot cobert de fusta.L’espai lobulat de tot l’interior queda trencat per les dues façanes que tenen la part superior de maó vist.La façana s’estructura de manera tripartida seguint les voltes centrals de mig punt de l’interior.La part central, amb una gran obertura de la mateixa fusta que la coberta, presenta maó vist a la part superior amb decoracions de maçoneria com són els tres pinacles que sobresurten escalonadament.Els laterals segueixen la mateixa estructura reproduïda a petita escala i amb finestres.En l’actualitat si pot entrar lliurement i admirar les diferents plantes que hi ha, disposa de bancs i es un lloc molt tranquil i silenciós.Moltes de les plantes son d’un volum gran i vent cuidades, amb un petit cartell que indica el seu nom.L’Umbracle és un edifici que esta protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Font de la Parròquia de Sant Felix Africà de Barcelona

En les esglésies i/o ermites, sempre es construïen en llocs que hi hagués aigua, sigui un pou, una mina d’aigua, o una Font, per garantir les necessitats del temple.Algunes esglésies a Barcelona, en que sigui aigua de la xarxa pública, han construït en el patí o jardí una Font, dedicada a un sant o santa, relacionat amb el temple.En el cas de la petita parròquia de Sant Felix, situada en el carrer de Sardenya, 21 de Barcelona, també ho van fer en el seu dia.Es una Font molt senzilla, la imatge de Sant Felix amb rajola a color, situada sobre l’aixeta i una pica algo elevada.Us passo un enllaç sobre aquesta Parròquia :

https://www.sanfelixafricano.com/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé

 

Arbres : La Palmera datilera de la Casa Ardiaca de Barcelona

La Palmera datilera de la Casa Ardiaca esta situada en el carrer  de Santa Llúcia, 2 (Casa del Ardiaca) de Barcelona.En el pati està plantada la palmera al costat de la Font, és una gran Palmera datilera que data aproximadament de l’any 1873 i que està declarada arbre de interès local, mideix uns 25 metres d’altura.Us passo la Web de l’Ajuntament de Barcelona, on trobareu la fitxa tècnica d’aquesta palmera :

http://w3.bcn.es/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/indexa77b.html?vgnextoid=d385fcc3dfa5a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=0a3aed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=es_ES

“ Diu una llegenda :  Que es mes alta que els edificis per veure al seu amor, l’altra palmera situada en el claustre de la Catedral, que es troba a l’altre costat de carrer.”L’any 2009 va estar a punt de ser talada per culpa d’una tempesta, deixant-la molt malmesa en la seva part superior.Veieu un article del diari El Mundo, de com es va evitar la seva tala  :

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/22/barcelona/1232652770.html

I el treball d’enclatge de la Palmera durant l’any 2017:

http://www.doctorarbol.com/es/category/palmeras/

Esperem que duri molts anys…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa del Castell dels tres dragons de Barcelona

El Castell dels tres dragons, esta dins del Parc de la Ciutadella, en la cantonada entre el pg. De Picasso, 5 i pg. de Pujades, 8-10 de Barcelona, la Bassa esta front d’aquest.Popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, fou construït el 1887-88 com a Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner qui, posteriorment, hi instal·là un taller d’arts industrials vinculades a l’arquitectura, amb la possible col·laboració d’Antoni M. Gallissà i Suqué.En acabar l’exposició l’edifici restà abandonat i el 1891 l’alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que “acabés l’obra” tot adaptant-la per acollir un “Museu de la Història”.L’any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau . El 2015 es va fer pública la intenció de promoure la rehabilitació d’aquest emblemàtic edifici patrimonial.La Bassa no es gaire gran, disposa d’un sortidor i aigua en moviment. Una jove palmera es situa a un nivell superior. En una part frontal i com a balla de protecció hi ha les figures dels tres Dragons.Llàstima que en moltes ocasions, no funciona el mecanisme de l’agua i aquesta esta aturada i la poca que hi ha, estancada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona

La Font de Sant Josep, esta dins del recinte del Reial Santuari  de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.El Santuari, està situat en l’ Avinguda del  Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 , i carrer de  Sant Cugat del Vallès, 16-20 de Barcelona.Es una Font, poc coneguda, esta en uns jardins al costat de l’edifici principal,  sobre de la Font hi ha la figura de Sant Josep i el nen Jesús.Aquesta  Font de Sant Josep, es diu que era d’aigua natural i molt bona a principis del segle passat quan es va construir el Santuari.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Parc de la Font del Racó de Barcelona

El parc de la Font del Racó es troba entre l’avinguda del Tibidabo, i la Plaça del Dr. Andreu,  al Districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona.L’espai ocupat pel parc de la Font del Racó és fruit de l’adquisició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d’aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l’estiu, La Font del Racó.Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat:

  • conservar el caire rústec i la vegetació del lloc
  • convertir la font en el seu centre neuràlgic.

Aquest parc va ser el capdavanter d’un cinturó de parcs a les hores considerats suburbans al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d’espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.Es tracta un parc forestal, situat a la falda del Tibidabo. En la seva part superior es troba el funicular d’ascens al Parc d’Atraccions Tibidabo. El terreny es troba en una forta pendent, que forma una ombrívola fondalada en la seva part inferior.La zona es recorre a través d’uns sinuosos camins que salven el desnivell, en ocasions amb l’ajuda d’escales i baranes de fusta, en un estil rústic que s’adapta a la naturalesa circumdant.El bosc és a certes zones bastant tancat, amb arbres frondosos entre els quals destaquen els roures, els pins i els lledoners.En la part inferior hi ha una font, que és la que dóna nom al parc, i a prop se situa una placa en record a l’artista Apel·els Mestres, obra de Francesc Socías i March, col·locada el 1938.Entre les espècies presents al parc es troben:

El lledoner , el pi pinyer i pi blanc, el garrofer ,l’alzina, l’acàcia borda el fals pebrer, el xiprer de Lambert , la palmera, l’olivera, l’eucaliptus blau i la bellaombra .El parc de la Font del Racó és va remodelar durant l’any 1993.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón – Canal de la Infanta a Molins de Rei

L’autorització de la construcció d’una Canal, va estar donada per Reial Ordre del 2 de setembre de 1817, amb la denominació “de Canal de Castaños”. La Canal , va ser construïda entre els anys 1817 i 1819, per el dissenyador ,Tomás Soler y Ferrer, amb participació de Pere Serra Bosch, amb finalitats purament agrícoles i posteriorment  elèctriques, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.

Canal de la Infanta

Va ser inaugurat , el 21 de maig de 1819.Posteriorment canvià la denominació original pel Canal de la Infanta per la Reial Cèdula del 22 de desembre de 1824. El Canal de la Infanta, el seu nom complet del qual es “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón”.Era una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa amb un desnivell total de 13,65 metres i un total de 25.050 metres més de sèquies secundàries.La seva amplada varia entre 4 i 2,5 metres amb un calat mitjà d’uns 1,5 metres.de la comarca del Baix Llobregat. Tenia estratègicament situades13 unitats de petites rescloses, que produïen 262 CV d’energia, l’any 1884.S’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Barcelona.A partir de la captació d’aigües a la “casa de comportes del canal Ferrer i Mora” de Molins de Rei, també conegut com el “Rec Vell” .Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Un article de La Vanguardia, on es veu realment on acaba el canal de La Infanta :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180225/44987228513/tramo-final-canal-de-la-infanta-acequia-montjuic.html

 

Recull de dades, adaptació al Text : Fotografies : Ramon Solé