Un hort diferent : Els Horts reivindicatius

Des de fa uns deu anys va començar una creuada, El Horts reivindicatius al Barri de Porta, concretament i principalment , en l’Avinguda de Porta, de Nou Barris a Barcelona.Des del 2007, la finca situada al capdamunt del carrer Maladeta era un descampat, un solar que havia estat de titularitat pública abans de l’última reparcel•lació del PERI de Porta de l’any 1994, quan es va vendre a la constructora Núñez i Navarro en un procés no gaire clar si es té en compte que la Associació de Veïns es va presentar a la subhasta dels terrenys per evitar-ne la venda i que no se’ls va deixar participar. De fet, tampoc no es va acceptar la suspensió cautelar que reivindicava la utilitat pública de l’espai.S’ha portat a terme en aquest anys, manifestacions el barri, botifarrada i xoriçada, festes populars, xerrades, entre altres actes.Us passo informació al respecta :

http://avvporta.blogspot.com/2016/02/prop-de-100-persones-participen-en.html

i també a :

https://www.20minutos.es/noticia/2351195/0/nunez-demanda/jubilados-huertos/nou-barris-barcelona/

La majoria de la gent que hi participa amb el conreu dels Horts són jubilats i gent al paro, són del barri, són veïns i fan salut en els horts.En aquest horts hi ha una varietat molt generalitzada de verdures, casi podem trobar una mostra de cada una d’elles.Les escoles properes, hi van amb el professorat que donen explicacions als infants sobre les verdures i els conreus.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Una passejada pel pantà de Vallvidrera a Barcelona, en un dia de neu

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Si es va amb precaució una passejada amb neu pot ser tant divertit per els mes petits com per els grans…Avui us porto imatges d ‘una passejada pel pantà de Vallvidrera en un dia  gris i de neu.Vàrem anar amb tren, ens oferia mes seguretat que no amb el vehicle propi.L’estació va ser la del baixador de Vallvidrera, vàrem creuar la carretera i directa cap a el Pantà de Vallvidrera.No era una gran nevada, per ho si que era prou per poder fer fotografies del fet.El contrast de l’aigua, la neu i la vegetació eren prou atraients per fer les fotografies, llàstima del cel ven gris que feia.Una volta pel perímetre del Pantà va ser fantàstica, axó si, calia anar amb precaució de no relliscar, per aquest motiu portàvem uns pals adients.Com que teníem temps, ven allargar l’itinerari fins la Font de Sant Ramon, propera a la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i el Bar – Restaurant, coneguda la zona com Santa Bàrbara.

El camí de la Font de Sant Ramon, amb arbres caiguts per la neu

En poques ocasions raja la font, però vàrem tindre sort que després de les pluges i ara amb la neu, sortia un bon raig d’aigua.Vàrem tornar a l’estació del tren i es va donar per finalitzada una Passejada pel Pantà de Vallvidrera en un dia de neu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Talús de materials de l’edat Paleozoica a Barcelona

El Talús de materials de l’edat Paleozoica, està situat en l’Avinguda de la República Argentina, 102 de Barcelona.El mes de juliol de 2005, va quedar al descobert quan s’estava treballant en les obres d’urbanització de la promoció de 42 nous habitatges (inclosos dins el Pla d’Habitatge 2004-2010 de Barcelona).Us passo l’escrit de bcnsostenible.cat, on podeu obtindré mes informació :

http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/tall-geologic-a-lavinguda-republica-argentina

Ven segur que heu passat per aquest lloc i no teníeu coneixement d’aquest Talús de materials de l’edat Paleozoica.

 

Recull de la informació : .bcnsostenible.cat

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Plàtans de les rodalies del Parc de la Ciutadella de Barcelona

Els Plàtans que avui ens referim estan situats en els carrers de les rodalies del parc de la Ciutadella.Concretament en el Carrer de Wellington i en el Passeig de Pujades, son els plàtans mes destacables.Sobre tot els Plàtans del Carrer de Wellington, son els mes vells de la zona, gracies a la humitat i certa foscor que te aquest carrer,han fet que siguin arbres amb troncs  gruixuts i branques que han crescut molt altres.Cal dir que en la gran majoria son prou sans, a pesar de la pol·lució de la gran ciutat de Barcelona.Es un lloc tant fora (rodalies del Parc) com dins, on trobem el major nombre d’arbres centenaris de la ciutat, i de diferents especies.En els carrer indicats, hi ha cada dia un moviment peatonal important, que a l’estiu podent gaudir de l’ombra d’aquests nombrosos Plàtans.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cactus destacables d’arreu de Catalunya

Avui us presento uns Cactus que son destacables per que han crescut d’una forma notables, en diferents llocs de Catalunya, sols podem posar el municipi on estant ubicats, donat que molts estan en propietats privades :

Casa  particular a prop del Park Güell

Jardins de can Coll de Lliça de Vall

Casa particular de Lliça de Munt

A Sant Valeria de Lliça de Munt

Llinars del Vallès

Masia de Llinars del Vallès

Santa Eulalia de Ronçana, en un xalet

Sant Pol de Mar en els jardins camí de l’ermita de Sant Pau

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font d’en Jeroni de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a l’antiga Font d’en Jeroni , us cal que aneu a la carretera BV-1415 de Barcelona (Horta) a Cerdanyola del Vallès; en una recta a prop del punt quilomètric 6,800, trobareu una bon lloc per aparcar el vostre vehicle. En un costat hi ha un caminoi que per facilitar l’accés es van col·locar unes escales, fa una certa pendent fins arribar a la Font d’en Jeroni.La Font es molt senzilla , hi ha un tub en una paret llissa, la poca aigua que surt cau a una vella pica que desguassa al torrent. Disposa d’una taula amb bancs de fusta, com el lloc es un espai petit, no es va poder posar cap mes. La font al situar-se en una zona baixa mai veu el sol i es un lloc molt humit tot l’any.Es creia durant un ampli període de començament del segle XX, que les aigües de la Font d’en Jeroni, eren medicinals, com moltes que havien en la serra de Collserola, axo feia que la gent anés a recollir aquesta aigua amb garrafes de vidre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Detalls de les fonts i sortidors de la Catedral de Barcelona

Us preguntaria : Quantes vegades heu entrat al claustre de la Catedral de Barcelona ?Molts de vosaltres diríeu que diverses vegades… Es un lloc tranquil, be, quan no hi ha massa gent a dins… i la gent mira i remira les oques. Per ho, es fitxa amb els detalls relacionats en les fonts i sortidors que trobeu allí, els heu mirat amb detall ?

Pues mireu alguns detalls :

En primer lloc mireu la Bassa,

  • Del lloc on surt l’aigua que alimenta a la bassa, es preciosa aquesta gran llossa.
  •  Mireu la cara que també aporta d’aigua des d’un costat de la paret de la pròpia bassa.
  • També una gran granota, per ho, i sota d’aquesta , quins dos personatges hi son ?
  • I el gerro dins del marc del finestral gòtic !
  • I ven bonic es al mig de la bassa, el sortidor d’aigua sempre tant verd.

Ara passem a la Font de Sant Jordi,

  • Com no veure aquest detall, de Sant Jordi a cavall matant al dragó, sobre un altre sortidor d’aigua, també sempre verd.
  • I les fonts, qui no a begut aigua ? Jo personalment si, i sembla mes bona que de la xarxa pública de Barcelona, deu d’estar beneïda!, veiem les diverses cares un surt l’aigua.A vegades els detalls, es poden veure mirant les fotografies un cop fetes…

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font del Canari de Barcelona

Aquesta Font del Canari de Barcelona, no, no la busqueu que no la trobareu..!. Ens preguntem avui en dia, si va existir o no aquesta Font ? Segons es diu sembla probable que existís fora de les muralles de l’antiga Barcelona, entre 1500 i 1700, any mes o any menys…Era anar a fer un passeig per fora de Barcelona, i sobre tot quan era l’estiu, anaven a La Font del Canari a beure l’aigua  fresca i passar la estona a sota de l’arbreda.Segons la llegenda, per aquelles èpoques havia un home propietari d’un comerç, que no sabia on amagar les monedes que tenia d’Or, i al final va decidir fer ho dins de la mina de la Font del Canari.Al poc temps, la gent que anava a la Font, va veure un fenomen estrany, l’aigua sortia de color groc, varen mirar dins de la mina i es va descobrir una gran Caixa plena de monedes d’Or, que es van repartir, l’avar comerciant és va arruïnar…

 

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

El Passatge del carrer Paradís de Barcelona

De la plaça de Sant Jaume de Barcelona, surt  un estret carrer, que es diu Paradís, i que porta a darrera de la Catedral.En aquest carrer hi trobareu un passatge barrat el pas amb una reixa i tancat  en clau, per tant es privat, on veureu diferents objectes que criden l’atenció,entre ells, unes taules amb testos i plantes, algunes amb flors, objectes de decoració, flors de plàstic, alguna cadira.Cal destacar a la paret, un enrajolat de la Verge del Pilar, amb l’escut estatal de l’època “no democràtica”, on el seu peu hi ha mes plantes amb flors.Es un lloc vent curiós aquest petit passatge… a Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Monument Homenatge a Picasso a Barcelona, escultura i aigua…

El Homenatge permanent a Picasso, és una obra d’Antoni Tàpies que es troba al Passeig de Picasso al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona.L’obra es troba coberta per un cub de vidre de 4m per cada costat, vorejat per un petit estany d’onze metres quadrats.Per les quatre parets del vidre cau l’aigua i sembla surar dins un estany.

Imatge d’arxiu

El 1981 l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Antoni Tàpies que portes ha terme un monument per homenatjar a Pablo Picasso.L’artista va decidir crear una obra fent un assemblatge de mobles d’estil modernista, més concretament fent servir un moble que tenia diverses funcionalitats, un sofà, un mirall i un armari, tot per evocar el període en què Picasso va viure a Barcelona.El moble està travessat per unes bigues de ferro blanques que recorden la Barcelona industrial de principis de segle XX i escrits d’en Picasso.Va ser restaurat el 2006. Actualment no s’aporta aigua al monument ni a les canals i sortidors de les rodalies.

 

Recull de dades, Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé