Espai de Muntanya de Sant Jaume de Vilafranca del Penedès

La muntanya de Sant Jaume és un espai d’oci i lleure per a famílies i grups, situat a menys de dos quilòmetres de Vilafranca.

Està situat en una àrea natural propera a la ciutat de Vilafranca, i vol fomentar l’equilibri amb l’entorn potenciant la biodiversitat agrícola i natural de la zona.

L’Espai Muntanya de Sant Jaume s’ofereix un servei de lloguer de taules i barbacoes i també hi ha un espai de bar.

Està obert al públic els caps de setmana i festius, excepte els dies de pluja, el mes d’agost i l’època de Nadal.

L’Espai muntanya de Sant Jaume està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, que té l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat.

L’Espai muntanya de Sant Jaume està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, que té l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat.

Recull de dades : Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font d’en Nando de Montesquiu

La Font d’en Nando la trobareu fàcilment en la zona d’esbarjo que porta el seu nom, situada entre la carretera i el riu Ter en Montesquiu.

L’estructura de la font és feta d’obra bastida amb còdols o pedres de riu; l’aigua surt per una aixeta de polsador que cau a una pica ovalada que l’envolta.

L’àrea de lleure disposa de barbacoes, taules i bancs de pedra on podreu fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Navina a Ordino (Andorra)

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

Avui els nostres col-laboradors, la Celia Peix i el Ramon Badia, han creuat la frontera i tot visitant molt pobles i racons d’Andorra, s’han dirigit per la carretera del Coll de Ordino, una vegada passat el mirador que us recomano veure si el dia es clar les vistes que ens ofereix, i al poc estareu en l’Àrea de pícnic, on podeu deixar en un aparcament  situat en el kilometre 7 el vostre vehicle.Allí está situada la Font de la Navina, amb moltes taules i seients i varies barbacoes, tot fet de pedra, es un lloc ideal per menjar un bon àpat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia (Col·laboradors del Blog)

 

 

Arbres – El Parc i Bosc dels Pinetons de Ripollet

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres

Per visitar aquest gran Parc del Pinetons de Ripollet, hi ha varies avingudes o carres que us portaran, com l’avinguda Catalunya, La Rambla del Pinetons, l’avinguda Maria Torras, l’avinguda del Mediterrani, entre altres carrers.El Parc dels Pinetons és un parc d’onze hectàrees de superfície situat al nord de Ripollet, tocant a Barberà del Vallès.El parc és totalment obert i té una part més urbanitzada, a tocar de les noves zones residencials de Ripollet, i una de més naturalitzada, que s’identifica amb el paisatge proper.El Parc disposa de brollador, jocs infantils, àrea de pícnic, barbacoes, cafeteria, fonts d’aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar i WC.També, i des de fa pocs anys, s’hi troba la Casa Natura, un equipament municipal on es treballa l’educació ambiental al municipi.En un extrem del Parc, el que dons a la Rambla del Pinetons, hi ha els dipòsits d’aigua i el Bosc del Parc dels Pinetons.Es una zona que s’ha volgut mantenir natural, amb bosc de pi, i gespa natural.Des d’aquest punt, es pot veure una part de camps del torrent de can Duran del municipi de Montcada i Reixac i de Santa Perpetua de la Mogoda.Es un Parc on la gent de Ripollet i rodalies hi va a passar-ho be, fer un àpat, caminar, passejar, amb bicicleta… i entre setmana podem trobar,  alumnes i professor d’alguna escola del municipi.L’essència principal son els pins, qui li donen el nom al Parc.

 

Nota : Les fotografies corresponen sols en la zona del Bosc del Pinetons.

Recull de dades : Viu el Vallès i Ajuntament de Ripollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Bassa i zona de Pícnic de can Roca de Castelldefels

Per anar a La Bassa i zona de Pícnic de can Roca : cal agafar una camí ample de terra que surt dels carrers del Castanyer  i de l’ Espígol, de Castelldefels, cal dir que l’accés es caminant, esta a poca distancia, els vehicles cal deixar-los pels carrers indicats.La Bassa de can Roca, esta formada per dos compartiments, un quadrat i el segon mes gran i en forma de “L”.Per diferents punts de la bassa hi ha sortidors d’aigua, aquesta es subministrava de les deus d’aigua de la finca.Fa anys en rere, La Bassa estava seca, descuidada, les parets plenes amb pintades, i moltes deixalles per dins i rodalies.Axó amb els anys, s’ha solucionat, torna a tindre aigua i els sortidors funcionant, donant bellesa i frescor en aquest lloc.Es molt agradable fer un tomb per aquesta zona de Castelldefels.També, tenim una zona per fer un àpat, hi ha taules i seients de fusta en una pineda a pocs metres mes a munt de La Bassa.Les Barbacoes, no funcionen, tampoc, no disposa de servei de Bar, ni de WC.En la part de darrera de la zona de pícnic, hi ha un talús de rocs, per impedir una possible torrentada.Aquesta  zona de pícnic està a l’inicií d’un punt d’entrada del Parc Natural del Garraf, on es pot realitzar diverses rutes o itineraris.Recordeu de respectar i no embrutar l’entorn.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pop i la seva Àrea de Lleure de Can Ruti de Badalona

A Badalona i propera a l’Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), trobareu la Font del Pop, que es molt antiga i popular, també coneguda com la Font de beu i tapa.

la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

És aquest indret un lloc habitual d’esbarjo familiar a Badalona donat que hi ha un Berenador  o Àrea de lleure de Can Ruti.Que disposa d’un aparcament, servei de Bar, taules i cadires de fusta, alguna d’elles adaptades per a gent amb cadires de rodes, unes 15 barbacoes i una amplia explanada per jugar.Per accedir-hi, cal pujar pel barri de Pomar, a la sortida Badalona Nord de les autopistes C-31 o C-32, ens cal agafar la carretera de can Ruti i abans d’arribar al tanatori de l’Hospital, veureu a l’esquerra els aparcaments i varis camins baixes fins el Berenador.També, podeu agafar els nombrosos autobusos urbans que, des del centre de la ciutat de Badalona o des de Barcelona, Santa Coloma i Montcada, us portaran fins l’Hospital de Can Ruti i allí sols cal baixar per la carretera a Badalona ja esmentada.La Font del Pop, està situada al marge mateix de la riera de Pomar, ens caldrà anar a peu, un dels camins mes freqüentats, és baixar des del Berenador, paral·lel a la riera, passarem per sota de la carretera, i a pocs metres trobarem a la dreta l’edifici on esta la Mina de la Font del Pop.La Font  del Pop, neix en una mina d’aigua

Mina de la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

i va canalitzada per dins de la riera i surt per un tub a l’exterior, s’ha fet com una petita rampa, on baixa l’aigua fins la riera on es perd… Això s’ha fet per evitar que no és pugui agafar aigua, evitant el seu consum i/o que s’utilitzi per rentar vehicles, com passava molts anys en rere.

la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

Podem veure en les fotos antigues, com l’aigua sortia com a sobreeixidor, en l’estructura del costat de la mina

la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

i també, en el mateix lloc on actualment surt, això si, amb un broc llarg de ferro gros.Malgrat la sequera d’aquests últims anys, sempre raja i amb quantitat, l’aigua recordeu, no és potable.

El lloc era presidit per un arbre centenari i al fons podem intuir la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

Avui, l’arbre centenari es sols un gran tronc situat al terra a prop de la Font, testimoni d’un passat. Hi ha d’altres arbres que han ocupat el seu lloc, La natura es així… !

Es un lloc proper a grans ciutats, molt agradable per passar-hi el matí o tot el dia amb família, poden fer varies excursions per les rodalies i visitar altres fonts que estem publicant.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un ahir i un avui, de fer foc al bosc…!

Fa mes de cent …cent cinquanta… o mes anys en rere, era ben habitual que els dies festius, famílies senceres anessin a passar tot el dia al bosc, a prop d’una riera o pantà, una ermita o d’una font i allí es feia el foc per fer l’esmorzar o dinar.Era tot un ritual de cada diumenge, arreu es veien, petites fogueres entre el mig del bosc.No cal dir que quan era en un aplec i romeria, s’aprofitava sempre en acabat els actes o la musica, fer un bons focs per preparar les costelles o la botifarra.Allí assentats a terra, les dones portaven les estovalles i la coberteria que anava dins d’una maleta de vim.Crits i rialles, nens i homes grans corrents i jugant per els prats de les rodalies,fins que les dones els cridaven per fer l’àpat tots junts , mentrestant la fruita i la beguda estava refrescant-se dins la pica de la font amb l’aigua fresca.Mes tard es veia gent estirada a la gespa fent una migdiada o jugant a les cartes, les dones grans explicaven histories o contes als mes menuts.Abans d’acabar la jornada, és mirava de tirar per sobre de les brases, terra o aigua, per deixar ben apagat el foc.Una altra època per fer foc al bosc era la de casera, era tradició que els casador es reunissin al costat del foc, per recuperar forces i escalfar-se del rigorós fred de l’hivern i a la vegada ensenyar els trofeus de casera aconseguits durant la jornada.El mateix passava amb els bons boletaires, davant del foc era el lloc de reunió i aprofitaven en fer-se a la brasa algun que altre dels bolets recollits, acompanyats d’un bon tall de carn i regat amb vi negre.També , un berenador era un lloc molt concorregut moltes famílies anaven cada festiu a passar-hi el dia.

Actualment com es veu fer foc al bosc ?

De tots es conegut, les normatives per evitar els Incendis Forestals, que en períodes de perill ( estiu o sequera prolongada) que és prohibeix expressament encendre foc al bosc.S’han habilitat llocs públics o privats, com els berenadors, arreu de Catalunya, per poder fer foc amb barbacoes reglamentades, i així no perdre la costum de poder gaudir de la natura i sent respectuós amb ella, poder fer un bon dinar, paella, botifarres, sardines a les brases amb sabor de llenya.Per tant, es concentren la gent i fer foc, en llocs controlats, i evitar així fer-ho indiscriminadament en qualsevol lloc del bosc. I amb mesures de seguretat, per evitar incendis.

S’ha perdut en part anar ha on volíem nosaltres lliurement, per ho em guanyat en respecta i protecció per els nostres boscos.Text i recopilació de fotografies antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé