Manteniment dels espais de les rodalies de l’Estany de Banyoles

La visita de l’Estany de Banyoles es constant, cada dia i més en festius, hi  passejant, caminant, corren, s’hi va amb bicicleta, s’hi pren el sol, s’hi llegeix un llibre, s’hi fa un àpat…Axó comporta tindre un espai, net i amb un manteniment diari – setmanal, que porta la gestió l’Ajuntament del municipi de Banyoles és important i destacable.Antigament, les fonts de les rodalies de l’estany, no es podien visitar, estaven inundades, amb fangs i vegetació que naixia lliurement i sense ordre.

Font del Ferro – Arxiu Rasola

Font de la Filadora – Arxiu Rasola

Ara es tot el contrari, i volem que veieu, com a quedat aquest espai que ordenat i urbanitzat , no deixa de ser un espai natural.Fonts netes i de bon accedir, amb rampes i seients de fusta, fan uns llocs agradables per estar-hi.Us adjunto un enllaç ampli i molt ben elaborat sobre un projecta dels desmais de l’entorn de Banyoles i l’Estany :

https://seu.banyoles.cat/Portals/0/Urbanisme/MILLORA%20SERVEIS/2018/DESMAIS/PROJECTE%20COMPLERT.pdf

Ara per primavera, seria una bona ocasió per a gaudir del paisatge i espais naturals que en les rodalies de l’Estany de Banyoles ens ofereix.

 

 

Text i Fotografies antigues – Fons Rasola : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Estanyol de les Tres Creus de Sant Miquel de Campmajor

L’Estanyol de les Tres Creus, és en el Terme de Sant Miquel de Campmajor, poc abans d’arribar al Santuari de Collell, al costat dret mateix de la carretera GIP – 5244, en el lloc conegut per La Vall de Campmajor, on hi ha un grup d’arbres.No es massa gran, bastant arrodonit, a l’estiu o en èpoques de sequera no hi ha aigua.Us passo la seva pròpia Llegenda de l’Estanyol de les Tres Creus :

http://www.angelrodriguez.info/EstanyTresCreus.pdf

També, un estudi sobre els diversos estanys o estanyols del Municipi de Sant Miquel  de Campmajor, fer per el Museu Darder de Banyoles :

http://www.museusdebanyoles.cat/darder/Descobreix-el-Patrimoni/La-conca-lacustre-de-lEstany/Estanyols-de-Sant-Miquel-de-Campmajor

Les tres creus estan situades en un marge mes elevat que l’estany a poca distancia i també a prop de la carretera.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Can Xervanda de Sant Joan Les Fonts

Al poble de Sant Joan les Fonts, arribeu per la carretera N-260 passant per la Canya en el cas de venir per Olot, o també,  per la GI-522 si veniu de Banyoles.La Font de can Xervanda es una de les moltes fonts que estan properes a Sant Joan les Fonts, per anar-hi us cal des del centre del poble anar al carrer el camí de Castellar de la Muntanya, en l’entrada al bosc  trobareu un cartell orientatiu; a prop del camí,  hi ha al Boscarró, que és una antiga pedrera de basal, el recorregut el farem paral·lels a la riera de Bianya.Tot seguin el camí, trobareu unes escales de pedra que us baixaran i portaran a La Font,  prop de Can Xervanda de qui rep el nom.Aquest any la Font brolla amb molt de cabal, que va a la pica i d’aquesta a una  basseta, segurament per que beguin els animals i desguassa a la riera.Te, banda a banda de la Font un seient de pedra, amb dues taules rodones en cada costat.La Font de can Xervanda, és un lloc fresc i tranquil per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font del Rector de Porqueres

El passat dia 1de novembre, us vaig destacar la Font del Camp de Baix de Porqueres, avui fent camí, i no massa lluny d’aquesta, hi ha La Font del Rector.Per adreçar-vos, us cal des de l’església de Santa Maria de Porqueres, que agafeu el camí peatonal direcció sud, cap a Banyoles, tot bordejant l’Estany, abans de 200 metres i en un racó del camí, hi ha la Font del Rector.De fet forma una petita placeta, on trobareu una taula rodona de pedra, a uns metres, la Font del Rector; fa una certa baixada per arribar al tub de ferro gruixut. Quan surt aigua de la Font te gust a ferro, l’aigua sobrant per una canal va a parar a l’Estany.Segons l’època que visiteu la Font, us podeu trobar que l’Estany hagi pujat de nivell, quedant inundada la Font o molt enfangada, al fer les fotografies a finals de setembre de 2017, estava tot sec, també la Font que no rajava.Us invito a veure com pot quedar la Font del Rector una vegada a pujat el nivell de l’Estany, en el Blog amic d’encos :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.html

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Agraïment a encos

La llegenda del Mariner de Sant Pau

Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per gaudir  les hores de lleure tots plegats. Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracanat començà a sacsejar amb fúria la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava: un rem, i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no conegués què era el rem que duia amb ell.marinerany_01Era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac, semblaven bona gent, però quan va veure l’aigua del llac, va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de nadal i va decidir parar-se a Besalú. Els nois i noies del poble jugaven a la plaça, estaven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s’hi. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.DSCN5331_01Mirant les serralades, va travessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del Triai.

Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a diverses persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí.

I va arribar a Sant Pau de Segúries… Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que és un pala per treure i posar el pa del forn.

I allí es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure, la masia s’anomena : El mariner de Sant Pau.

Poble de Sant Pau de Seguries - anys 1950

Poble de Sant Pau de Seguries – anys 1950

Us passo la llegenda escrita per Mn. Jacint Verdaguer :

https://detroiaaitaca.wordpress.com/2013/10/20/ulisses-a-sant-pau-de-seguries-lo-mariner-de-sant-pau-de-mossen-cinto/

Llegenda popular del Poble de Sant Pau de Seguries

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Les llacunes de Can Morgat de Porqueres

IMG-20160115-WA0003_01Dades generals i una mica d’història recent :

“Aquestes llacunes, estan formades per un conjunt de llacunes artificials i zones inundables al voltant de la riera de Can Morgat o de Can Ordis al municipi de Porqueres.Pou Porqueres_01 Aquestes llacunes s’han restaurat a partir d’un projecte LIFE-Natura de la Unió Europea, l’any 2006, elaborat pel Consorci de l’Estany que pretenia recuperar els ambients aquàtics de l’entorn de l’Estany de Banyoles.gxdfLes Llacunes han estat reconstruïdes en una zona de camps de conreu, que sovint s’inundaven, amb la intenció de recuperar els antics aiguamolls que hi havia a l’entorn de la zona i afavorir espècies com els amfibis. Les llacunes han estat excavades lleugerament i la terra s’ha col•locant a l’entorn formant una mota.kt_01L’entrada d’aigua a les llacunes es produeix a partir d’unes comportes que només deixen passar aigua quan la riera de Can Morgat va plena. L’aigua de la riera prové d’un antic pou que va foradar la capa freàtica i va formar una deu d’aigua constant i molt abundosa. Aquesta aigua un cop circula dins les llacunes, torna a sortir per un canal i torna a la riera que desemboca a l’Estany. La intenció és que aquestes llacunes estiguin gestionades seguint un patró natural, bàsicament secant la llacuna a l’estiu, i omplint-se quan plou molt i quan hi ha molta aigua.Banyoles Estany de Morgant_01 També es pot assecar la llacuna quan raons tècniques ho justifiquin, per exemple per evitar un creixement excessiu de la vegetació o per evitar l’assentament d’espècies de peixos exòtics. A tot l’espai es van plantar uns 1000 arbres de ribera per a recuperar la vegetació de l’espai.DSCN3195_01Ben aviat es va constatar la presència d’una gran varietat de fauna a les llacunes, com ara ànecs collverd, cabussets, polles d’aigua i fotges, i s’hi han reproduït amb èxit amfibis com la granoteta de punts, el gripau corredor i la granota pintada, entre d’altres.”Estany Can Morgant 2_01
Pràcticament, per arribar, sols cal seguir un camí indicat per cartells, que ens portarà directament des de l’Església de Porqueres fins les Llacunes de Can Morgat.
Trobarem un ampli mirador, que ens permet veure tota la llacuna principal. Us recomano que aneu un dia ven salejat per poder fer bones fotografies de les aus allí existents.Banyoles Estany de Morgantdfgsgy_01
Dades i informació recopilada del Museu de Banyoles
Fotografies : Ramon Solé

El Salt d’en Vilar de Dalt de Pujarnol

Per accedir al Salt d’en Vilar de Dalt, agafarem la carretera GIV- 5247, de Banyoles a Pujarnol, fins el quilòmetre 1, on trobarem a mà dreta un espai per deixar el nostre vehicle. IMG-20160121-WA0003_01Des d’aquí tornarem en rere uns metres fins trobar una entrada amb uns esglaons de pedra que més avall esdevé un caminoi que segueix serpentejant fins abans del riu, on trobem la Font del Salt d’en Vilar, per darrere del pedró surt un caminet que baixa fins el riu on hi trobem el Salt d’en Vilar de Baix, procedent de la riera Matamors i que us recomanem la seva visita, el camí d’accés te una certa dificultat. Fins aquí us vàrem explicar com anar en l’article del dia 14 de febrer de 2016.

Camí casi borrat per la vegetació

Camí casi borrat per la vegetació

Des de la Font, agafarem un altra camí que fa una certa pujada i també alguna dificultat per la vegetació existent, no obstant, ens permet accedir a la riera,IMG-20160121-WA0006_01 per ho, un tros mes a munt, on esta l’objectiu d’avui, El Salt del Vilar de Dalt.tuytu_01El mirem com el mirem… de qualsevol angle, ens agradarà la seva bellesa, i mes si hi cau aigua amb abundància pel Salt.IMG-20160121-WA0004_01Forma un caient amb una vegetació verda per tot el seu conjunt,IMG-20160121-WA0002_01 que no podrem deixar de mirar… i a la vegada fer fotografies.IMG-20160121-WA0001_01Sols dir que aquest Salt es molt mes bonic que el de baix; si aneu aprofiteu de visitar els dos Salts.IMG-20160121-WA0000(1)_01
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

L’Estanyol del Vilar a Banyoles

A - Mapa situació_01L’Estanyol del Vilar és l’estanyol més conegut de la comarca del Pla de l’Estany.Vista Antiga 2_01Cartells_01Es troba just a la riba sud de l’estany, i, igual que el propi estany, recorda la forma d’un 8 degut a les dues cubetes que el formen.Vista general_01Vista general 4_01L’aigua entra pel fons d’aquestes i es comunica amb l’estany a través d’un canal artificial format l’any 1949, sobre el qual hi ha un pont.Vista 3_01Vista 1_01Les seves dimensions: té 12.450 metres quadrats i una fondària màxima de 9 metres.Vista general 1_01Vista 5_01Està a tocar d’un dels paratges més emblemàtics de l’estany, els Desmais amb llocs de descans.Estany El Vilar_01Vista 2_01Al seu costat hi ha la font de La Filosa i la font del Vilar, actualment amb una escultura de l’artista Lluís Vilà que marca el límit entre els municipis de Banyoles i Porqueres.Estany el Vilar 2_01Vista 4_01A més a més, entre l’estanyol del Vilar i l’estany s’hi troba una esplanada que condueix a una petita passera que s’endinsa a les aigües de l’estany, per a poder-lo contemplar millor.Vista antiga 1_01
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol Petit de la Cendra de Banyoles

A - Mapa situació_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” . Cartell indicador camí_01Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols,Camí_01 el primer que trobarem a la nostra esquerra es l’Estanyol de Cendra a poca distancia i també a la nostra esquerra l’Estanyol Petit de la Cendra.Vista 5_01Es de dimensions petites i moltes vegades es difícil el trobar-ho, donat que la vegetació el tapa o disposa de poca aigua.nmu_01Així mateix, i com en l’Estanyol Gran, presenta un color gris cendrós fosc.Vista 1_01Hi ha diverses canals per les rodalies dels estanyols, per desguàs d’aquests.Rec - Estany de la Cendre_01
Vista 2_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari passareu per els altres tres Estanyols i arribareu a Les Estunes, que ja vàrem descriure en aquest Bloc.Vista 3_01Vista 6_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La font del Salt d’en Vilar

IMG-20160115-WA0000_01Per accedir a la Font del Salt d’en Vilar, agafarem la carretera GIV- 5247, de Banyoles a Pujarnol, fins el quilòmetre 1, on trobarem a mà dreta un espai per deixar el nostre vehicle.Bcvi_01Des d’aquí tornarem en rere uns metres fins trobar una entrada amb uns esglaons de pedra que més avall esdevé un caminoi que segueix serpentejant fins el riu, on trobem la Font del Salt d’en Vilar.IMG-20160113-WA0018_01 Aquesta està emplaçada en una petita esplanada enmig del bosc, adossada al marge de la muntanya. L’aigua que raja cau a una pica semicircular.bcv_01 A banda i banda de la font, dos llargs bancs de pedra ens conviden a fer un mos.

IMG-20160113-WA0021_01A la mateixa explanada de la font hi ha un pedró dedicat al centenari del poema “ Canigó “, de Mossèn Cinto Verdaguer.IMG-20160113-WA0020_01

En un petit replà per sota de la font disposem d’una taula rodona amb vistes al riu i al Salt que queda per sota.IMG-20160114-WA0002_01

Per darrere del pedró surt un caminet que baixa fins el riu on hi trobem el Salt d’en Vila de Baix, IMG-20160113-WA0019_01procedent de la riera Matamors i que us recomanem la seva visita, el camí d’accés te una certa dificultat.IMG-20160113-WA0022_01
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé