Avui destaquem : La Font del Salt Dalmau de Camós (Pla de l’Estany)

Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,

seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.

Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,

seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,

fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.

L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2.a.jpg

i que desguassa al riu.

Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.

Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;

es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Salt d’en Vila de Porqueres

Bones Festes

La Font del Salt d’en Vila es troba a uns metres de la carretera de Banyoles a Rocacorba i a 3,4 km de l’arrencada d’aquesta a la carretera de Mieres

La Font del Salt d’en Vila és una font que raja al peu de Pujarnol, a la riba dreta del Matamors,

en un dels sectors d’aquest rierol més ombrívols i freds.

Té aquest nom perquè on l’aigua cau precipitadament havia mogut diversos molins.

Disposa de bancs per seure i es una zona molt visitada com a descans i esbarjo.

Recull de dades : Ajuntament de Porqueres i Ajuntament de Banyoles.( Museus)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Recs i rentadors de Banyoles

Els recs de Banyoles son petits canals artificials que condueixen l’aigua de l’estany i que han tingut diversos usos al llarg de la història.

La xarxa de recs està formada per sis canals que surten de la vora de l’estany i segueixen en direcció sud fins al riu Terri.

Els canals estan construïts amb pedra i argamassa i excavats al subsòl de travertí, els seus noms actualment  son els següents:

Rec de Ca n’Hort, d’en Teixidor, de la Figuera d’en Xo, Major, dels Xucladors i Guèmol.

D’aquests, només els cinc primers entren dins la ciutat de Banyoles, on es bifurquen en diversos brancals i conformen una xarxa de trenta-tres quilòmetres de longitud total.

Us passo la seva historia :

  • Els recs van ser construïts pels monjos del monestir de Sant Esteve a partir del segle IX amb un doble objectiu, assecar els aiguamolls de la zona per utilitzar els terrenys com a camps de conreu i  alhora utilitzar els recs per regar.
  • El procés de construcció va començar amb l’aixecament d’un dic  a la vora de l’estany per aturar l’aigua, després van excavar el subsòl aprofitant els desnivells del terreny.
  • Les mateixes lloses de travertí que extreien dels subsòl van servir per fer les parets dels recs.
  • Els primers recs que es van construir van ser el de Teixidor i Ca n’Hort.
  • A mitjans del segle XIII es van afegir els rec de la Figuera d’en Xo i el Major.
  • Els més moderns son els de Xucladors i el de Guèmol.
  • El nom dels recs ha anat canviant al llarg de la història,  per exemple  els de Teixidor i el de Ca n’Hort es deien “De palaus” i “Dos recs”.
  • Els recs, i de fet totes les aigües de l’estany  van ser propietat del monestir de Sant Esteve des de la seva construcció fins al 1685 en que es signà la Concòrdia de les Aigües de l’Estany. En aquest document el monestir va cedir la propietat de les aigües i dels recs a l’Ajuntament de Banyoles.
  • En les segles posteriors a la seva construcció van tenir ús domèstic, agrícola,  artesà i industrial i  es van construir molins, tints, adoberies, i diverses fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua.

Passejant pel rec Major encara es poden veure rentadors, passeres i rastres de bagants

i cadiretes, les comportes que servien per regar.

Una construcció que crida l’atenció per la seva estructura és el límit, un antic regulador del cabal de l’aigua del Rec Major.

Es tracta d’una construcció amb cos piramidal i amb la base foradada de forma rectangular.

Les parets inferiors i superiors del forat defineixen els nivells mínim i màxim del cabal de l’aigua.

Recull de dades: Museus de Banyoles. Cros. S, Masgrau. M, Guia de Banyoles ciutat d’aigua. Ajuntament de Banyoles Banyoles. 2006. D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005.

Fotografies: Dora Salvador

Llibre recomanat : AIGUA I CIUTAT: ELS RECS DE BANYOLES, HISTÒRIA I FUTUR

Fitxa tècnica :

Autors: Joan Nogué i Font (ed. lit.), Carles Puncernau (ed. lit.)

Editorial : Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles

ISBN: 978-84-617-1316-5

Any d’edició: 2015

Pàgines: 115

Col·lecció: Quaderns de Banyoles, 34

Idioma: Català

Matèries: Medi ambient. Ecologia, Història de Catalunya

Preu : 20 euros.

Podeu conèixer el llibre a :

Recull del Llibre : Ramon Solé

L’estanyol d’en Cisó de Porqueres

Us podreu apropar des de Banyoles, a l’estanyol d’en Cisó, caminant, amb bicicleta, o amb vehicle propi, que el deixareu a la carretera GIV-5248;

un cop passada l’església de Santa Maria de Porqueres, i al final d’una recta on la carretera passa a escassos 10 –15 metres de l’Estany  de Banyoles,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-5.png

creueu la riera Castellana o Castellar i veureu la casa de Can Cisó en una corba del camí.

Des de la casa i per arribar a l’estanyol de Cisó, caldrà agafar una pista que des de la casa continua allunyant-se de la carretera i a escassos 100 metres entrar per un caminet a l’esquerra.

casa podeu accedir per un petit caminet a l’estanyol Nou, perfectament indicat.

L’estanyol d’en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de’n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l’alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. Al quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles

Aquest estanyol és conegut, també, com l’estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre).

Fotografia : Museus Banyoles

L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen.

Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol.

Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.

A prop, hi ha al brollador de la riera del Castellar, una surgència en la riera del Castellar o Castellana que forma un petit bassal d’aigua.

Recull de Dades : Museus de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Vista Aèria : Google

El Castanyer del Pla de Sant Nicolau de Sant Miquel de Campmajor

Google

Des de Banyoles agafarem el camí del Santuari de Rocacorba i passarem pel lloc conegut com el Pla de Sant Nicolau.

Seguint la carretera i a 11,7 km. de Banyoles i a 725 m. d’altitud, trobarem un petit pla ermat amb una tanca, a prop de la casa  a dins del bosc trobarem tres elements principals a destacar, la Font de Sant Nicolau, les Fagedes,

i el Castanyer de Sant Nicolau que està catalogat com a arbre monumental. Un arbre que segons la fitxa de la Generalitat fa 18 metres d’alçada i 16 m de capçada mitja.

Generalitat de Catalunya – Viquipèdia

Fa uns anys va trencar-se una important branca, aparentment la resta del castanyer esta prou sa.

Està en un dels indrets de més altitud de la comarca, que es constitueix com a mirador excel•lent del Pirineu al Ripollès. Cal remarcar que es un lloc declarat com a espai d’interès natural aquestes Muntanyes de Rocacorba.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Solé i Arxiu Rasola

Manteniment dels espais de les rodalies de l’Estany de Banyoles

La visita de l’Estany de Banyoles es constant, cada dia i més en festius, hi  passejant, caminant, corren, s’hi va amb bicicleta, s’hi pren el sol, s’hi llegeix un llibre, s’hi fa un àpat…Axó comporta tindre un espai, net i amb un manteniment diari – setmanal, que porta la gestió l’Ajuntament del municipi de Banyoles és important i destacable.Antigament, les fonts de les rodalies de l’estany, no es podien visitar, estaven inundades, amb fangs i vegetació que naixia lliurement i sense ordre.

Font del Ferro – Arxiu Rasola

Font de la Filadora – Arxiu Rasola

Ara es tot el contrari, i volem que veieu, com a quedat aquest espai que ordenat i urbanitzat , no deixa de ser un espai natural.Fonts netes i de bon accedir, amb rampes i seients de fusta, fan uns llocs agradables per estar-hi.Us adjunto un enllaç ampli i molt ben elaborat sobre un projecta dels desmais de l’entorn de Banyoles i l’Estany :

https://seu.banyoles.cat/Portals/0/Urbanisme/MILLORA%20SERVEIS/2018/DESMAIS/PROJECTE%20COMPLERT.pdf

Ara per primavera, seria una bona ocasió per a gaudir del paisatge i espais naturals que en les rodalies de l’Estany de Banyoles ens ofereix.

 

 

Text i Fotografies antigues – Fons Rasola : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Estanyol de les Tres Creus de Sant Miquel de Campmajor

L’Estanyol de les Tres Creus, és en el Terme de Sant Miquel de Campmajor, poc abans d’arribar al Santuari de Collell, al costat dret mateix de la carretera GIP – 5244, en el lloc conegut per La Vall de Campmajor, on hi ha un grup d’arbres.No es massa gran, bastant arrodonit, a l’estiu o en èpoques de sequera no hi ha aigua.Us passo la seva pròpia Llegenda de l’Estanyol de les Tres Creus :

http://www.angelrodriguez.info/EstanyTresCreus.pdf

També, un estudi sobre els diversos estanys o estanyols del Municipi de Sant Miquel  de Campmajor, fer per el Museu Darder de Banyoles :

http://www.museusdebanyoles.cat/darder/Descobreix-el-Patrimoni/La-conca-lacustre-de-lEstany/Estanyols-de-Sant-Miquel-de-Campmajor

Les tres creus estan situades en un marge mes elevat que l’estany a poca distancia i també a prop de la carretera.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Can Xervanda de Sant Joan Les Fonts

Al poble de Sant Joan les Fonts, arribeu per la carretera N-260 passant per la Canya en el cas de venir per Olot, o també,  per la GI-522 si veniu de Banyoles.La Font de can Xervanda es una de les moltes fonts que estan properes a Sant Joan les Fonts, per anar-hi us cal des del centre del poble anar al carrer el camí de Castellar de la Muntanya, en l’entrada al bosc  trobareu un cartell orientatiu; a prop del camí,  hi ha al Boscarró, que és una antiga pedrera de basal, el recorregut el farem paral·lels a la riera de Bianya.Tot seguin el camí, trobareu unes escales de pedra que us baixaran i portaran a La Font,  prop de Can Xervanda de qui rep el nom.Aquest any la Font brolla amb molt de cabal, que va a la pica i d’aquesta a una  basseta, segurament per que beguin els animals i desguassa a la riera.Te, banda a banda de la Font un seient de pedra, amb dues taules rodones en cada costat.La Font de can Xervanda, és un lloc fresc i tranquil per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font del Rector de Porqueres

El passat dia 1de novembre, us vaig destacar la Font del Camp de Baix de Porqueres, avui fent camí, i no massa lluny d’aquesta, hi ha La Font del Rector.Per adreçar-vos, us cal des de l’església de Santa Maria de Porqueres, que agafeu el camí peatonal direcció sud, cap a Banyoles, tot bordejant l’Estany, abans de 200 metres i en un racó del camí, hi ha la Font del Rector.De fet forma una petita placeta, on trobareu una taula rodona de pedra, a uns metres, la Font del Rector; fa una certa baixada per arribar al tub de ferro gruixut. Quan surt aigua de la Font te gust a ferro, l’aigua sobrant per una canal va a parar a l’Estany.Segons l’època que visiteu la Font, us podeu trobar que l’Estany hagi pujat de nivell, quedant inundada la Font o molt enfangada, al fer les fotografies a finals de setembre de 2017, estava tot sec, també la Font que no rajava.Us invito a veure com pot quedar la Font del Rector una vegada a pujat el nivell de l’Estany, en el Blog amic d’encos :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.html

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Agraïment a encos