Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort diferent : Els Horts Municipals de Barberà del Vallès

Aquests horts Municipals de Barberà del Vallès estan situats a prop de la llera dreta del riu Ripoll al pas per aquest Municipi.Es va establir que tingues l’espai d’implantació d’horts periurbans amb una superfície suficient i oferir una accessibilitat adequada per a tothom.Des de Barberà del Vallès, es pot accedir tant amb vehicle com a peu pel carrer de la Verneda.L’accés esta limitat a la gent que participa en l’horta.El perímetre dels horts municipals esta tancat amb una balla metàl·lica i amb una porta d’accés ample per poder accedir amb un vehicle.L’Hort Municipal, esta format per set grans extensions de nombroses parcel·les de cultiu individuals cada una.Disposa d’abastament  d’aigua per poder regar amb la quantitat necessària.També de casetes amb armaris per guarda els estris de cada hortela i taules amb bancs de fusta i barbacoa per fer algun àpat i com a zona de descans i tertúlia.Hi ha l’antic rec que va al Molí Vermell, per ho no es aconsellable la seva utilització per que esta l’aigua contaminada.L’any 2018, l’AMB va incloure una nova línia d’actuació en els plans socials per afavorir la inserció laboral, com en el cas de Barberà del Vallès, un col·lectiu format per dones té cura d’uns horts amb finalitat social. / AMB, us passo la informació apareguda el 05/07/2018 a ara.cat :

https://www.ara.cat/especials/metropolisbarcelona/Innovar-crear-ocupacio-metropolitana-Barcelona_0_2046395362.html

Aquest horts Socials estan situats també junt amb els horts Municipals de Barbera del Vallès.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barberà del Vallès, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge està situat en la Rambla de la Marina de L’Hospitalet de Llobregat, va ser  inaugurat el març del 1988.Aquest Parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d’intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta, s’aconsegueix axó, gràcies amb els arbres i la vegetació, amb mes de 25 espècies d’arbres diferents.Disposa d’una zona de jocs infantils, unes basses d’aigua, el terreny és irregular amb algun monticle, podem apreciar algunes escultures, també, una zona reservada pels gossos.També hi ha un Bar, taules i bancs de fusta per fer un àpat  i WC.Dins del Parc hi ha l’ermita de Bellvitge documentada des del segle XIII, l’església és de planta quadrada i d’una sola nau, i té un campanar al vessant sud-est, esta molt ven restaurada.També disposa d’uns panels informatius sobre els ocells que nidificant en el Parc, molts d’elles tot l’any.Us passo l’enllaç del catàleg d’arbres i ocells en aquest Parc :

http://www.l-h.cat/gdocs/d1631820.pdf

És una bona alternativa per un matí o tarda de donar un tom pel Parc de Bellvitge

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font d’en Jeroni de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a l’antiga Font d’en Jeroni , us cal que aneu a la carretera BV-1415 de Barcelona (Horta) a Cerdanyola del Vallès; en una recta a prop del punt quilomètric 6,800, trobareu una bon lloc per aparcar el vostre vehicle. En un costat hi ha un caminoi que per facilitar l’accés es van col·locar unes escales, fa una certa pendent fins arribar a la Font d’en Jeroni.La Font es molt senzilla , hi ha un tub en una paret llissa, la poca aigua que surt cau a una vella pica que desguassa al torrent. Disposa d’una taula amb bancs de fusta, com el lloc es un espai petit, no es va poder posar cap mes. La font al situar-se en una zona baixa mai veu el sol i es un lloc molt humit tot l’any.Es creia durant un ampli període de començament del segle XX, que les aigües de la Font d’en Jeroni, eren medicinals, com moltes que havien en la serra de Collserola, axo feia que la gent anés a recollir aquesta aigua amb garrafes de vidre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

  • Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
  • Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
  • L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
  • Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
  • L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
  • Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
  • Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
  • Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un parc per fer Pinnic a Montmeló

En Manel, seguidor d’aquest Blog i entusiasta dels entrenament i  les carreres que es porten a terme al Circuit de Catalunya a Montmeló, em va demanar un lloc proper per poder fer un àpat sense anar a un bar o restaurant o el mateix Circuit.Pues, disposeu d’un Parc on hi ha taules i bancs de fusta a l’ombra dins pins alts, es una zona tranquil·la de Montmeló.Aquest Parc, esta situat entre la Ronda del Turó de la Bandera, carrer Ramon y Cajal, i carrer de Cervantes de Montmeló.Disposa de taules i bancs de fusta i papereres. No es pot fer foc.El Parc es de fa pocs temps en una zona verda de Pins i disposa d’un ampli camp al seu costat per poder jugar els petits.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : El Lledoner de Granollers – 1ª Part #

Es un espectacular Lledoner com a pocs a Catalunya, esta situat en el carrer de Jaume Corbera amb cantonada carrer Corró, just a tocar les cases unifamiliars de can Monich.Aquets important arbre va donar nom a la creació d’un nou barri a Granollers, a un parc, a una escola…

Per tant, fa una ombra a l’estiu considerable, disposa en el seu costat d’uns bancs i una font d’aigua de xarxa.Te un perímetre de 242 cm, es centenari i disposa de bona salut.Està considerat com a element botànic d’interès local per l’Ajuntament de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall

Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall, formen una gran renglera banda a banda del passeig que porta a l’Església de Sant Cristòfol.On abans passava la carretera ara es una llarga zona de caminada peatonal i per a bicicletes.Per l’altra costat  i en paral·lel al passeig, hi ha la nova carretera.Esta format per nombrosos plàtans, vaig intentar contar-los… i vaig desistir perquè em descomptava…Aquesta filera de plàtans segueix fins i tot, una vegada arribats a l’església, i finalitza a prop d’un important restaurant de Lliçà de Vall.La gran majoria de plàtans, son de notables dimensions i disposant d’una bona salut.Es un lloc molt freqüentat per la gent gran i ciclistes de la població; on disposant d’un recorregut fres a l’estiu i sol a l’hivern, amb bancs, papereres i amb alguna font d’aigua potable.

Text i Fotografies : Ramon Solé