Passeig de Vianants entre Santa Eulalia de Ronçana i Lliça d’Amunt

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Que és digui “ Passeig de Vianants”, el recorregut que us presento avui, amb precaució pels que van a peu fent un passeig, les bicicletes també estan admeses passar-hi.Aquest Passeig de Vianants, va entre Santa Eulalia de Ronçana fins a Lliça d’Amunt, o viceversa.Per exemple i tal com us el presento podeu  iniciar el recorregut en el carrer del Bosc de Santa Eulalia de Ronçana.Esdevé ràpidament el camí paral·lel a la carretera BV-1435, coneguda com a carretera de Barcelona,  i que no la deixareu en tot el traçat pel seu terme.Prats i bosc, amb algunes cases o xalets anireu veient pel seu recorregut inicial.Hi ha un cartell que us indica altres alternatives a poder fer amb tots els recorreguts recomanats a peu dins del seu terme.Quan arribeu a una zona industrial, tindreu que passar a l’altre costat de la via, teniu un semàfor per creuar tranquil·lament.Veureu en aquest punt uns grans pins pinyoners de molta alçada.Seguiu caminant i trobareu prats conreats, un rec una bassa…Una gran masia a la vostra dreta i a l’esquerra una granja.Ara es perd el camí, que passa a ser l’acera del mateix carrer, fins sortir del municipi, on la carretera canvia i es la BV-1602.amb algunes zones enjardinades.Altres de nou urbanes i de campsAra entreu al municipi de Lliça d’Amunt,on trobareu un cartell indicant itineraris a poder fer.El recorregut d’ara es de fa temps i utilitzat per molta gent veïns dels municipis i ciclistes.Aquí passareu per algunes zones enjardinades i amb jocs infantils, també amb diverses fonts d’aigua de xarxa i bancs de fusta per descansar.En tot el recorregut passareu per diverses parades d’autobús de línia que us podent apropar a les poblacions de les rodalies.Ja us queda poc per arribar al centre de Lliça d’Amunt,veureu que esta el ferm de la via de vianants deformat, aneu amb cura de no caure.Com a referencia podeu  finalitzat aquest Passeig de Vianants a l’església d’aquesta població; on és un nou punt de partida per poder fer mes recorreguts, rutes o simplement passejades per les rodalies.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es el Camí de Ronda ?

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Camí de Ronda és un camí que ressegueix l’abrupte litoral de la Costa Brava entre les localitats de Blanes i Portbou.Com que es un camí costaner situat a la Costa Brava, passa per un llocs naturals, entre el verd dels arbres i de les plantes i el blau de la Mar Mediterrània.No tenim d’oblidar que també, passa per llocs mes urbans, com a poblacions i urbanitzacions.En diferents punts, s’uneix en el traçat amb altres camins que us poden portar a conèixer l’interior de les Comarques en les que passeu.Cal dir que hi ha trams, que s’incorpora a altres camins locals i/o de llarg recorregut, com el GR.El Camí de Ronda, ja era utilitzat de molt antic, podríem dir que es mil·lenari, s’utilitzava bàsicament pel comerç entre les poblacions del litoral.Durant els segles XIX i part del XX, va ser popular perquè tant “el Real Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras i la Guardia Civil” estaven presents i feien “la ronda” de vigilància per controlar accions il·legals com a contraban i estraperlo.A la llarg del camí, trobareu cartells, o senyals a terra i altres distintius, que us indicant el punt mes pròxim d’interès per anar, o quin camí hi ha que seguir o en una cruïlla de camins.També en certs llocs d’especial duresa del camí, s’ha adequant per minimitzar el problema, s’ha instal·lat baranes, escales i passeres.En altres, miradors a la mar en punts d’interès i estratègics, per poder parar, mirar, descansar o fer fotografies.A la llarg de Camí de Ronda, son varis els llocs on hi ha taules i bancs de fusta o de pedra, per descansar i/o fer un àpat, amb papereres.Normalment el Camí de Ronda, es un camí ample i apte per caminadors de totes les edats, no vol dir que en algun tram, tingueu que vigilar a no fer alguna relliscada o que el barranc estigi a prop del camí,per tant, tingueu cura i no us distraieu mirant la bellesa de la costa o caletes, … amb perill de caure al vuit.Si seguiu les indicacions, sempre arribareu a una població o lloc habitat, no hi ha cap perill de perdràs en cap dels trams.L’altre article d’avui que us he preparat ,és “ Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas”

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort diferent : Els Horts Municipals de Barberà del Vallès

Aquests horts Municipals de Barberà del Vallès estan situats a prop de la llera dreta del riu Ripoll al pas per aquest Municipi.Es va establir que tingues l’espai d’implantació d’horts periurbans amb una superfície suficient i oferir una accessibilitat adequada per a tothom.Des de Barberà del Vallès, es pot accedir tant amb vehicle com a peu pel carrer de la Verneda.L’accés esta limitat a la gent que participa en l’horta.El perímetre dels horts municipals esta tancat amb una balla metàl·lica i amb una porta d’accés ample per poder accedir amb un vehicle.L’Hort Municipal, esta format per set grans extensions de nombroses parcel·les de cultiu individuals cada una.Disposa d’abastament  d’aigua per poder regar amb la quantitat necessària.També de casetes amb armaris per guarda els estris de cada hortela i taules amb bancs de fusta i barbacoa per fer algun àpat i com a zona de descans i tertúlia.Hi ha l’antic rec que va al Molí Vermell, per ho no es aconsellable la seva utilització per que esta l’aigua contaminada.L’any 2018, l’AMB va incloure una nova línia d’actuació en els plans socials per afavorir la inserció laboral, com en el cas de Barberà del Vallès, un col·lectiu format per dones té cura d’uns horts amb finalitat social. / AMB, us passo la informació apareguda el 05/07/2018 a ara.cat :

https://www.ara.cat/especials/metropolisbarcelona/Innovar-crear-ocupacio-metropolitana-Barcelona_0_2046395362.html

Aquest horts Socials estan situats també junt amb els horts Municipals de Barbera del Vallès.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barberà del Vallès, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge està situat en la Rambla de la Marina de L’Hospitalet de Llobregat, va ser  inaugurat el març del 1988.Aquest Parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d’intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta, s’aconsegueix axó, gràcies amb els arbres i la vegetació, amb mes de 25 espècies d’arbres diferents.Disposa d’una zona de jocs infantils, unes basses d’aigua, el terreny és irregular amb algun monticle, podem apreciar algunes escultures, també, una zona reservada pels gossos.També hi ha un Bar, taules i bancs de fusta per fer un àpat  i WC.Dins del Parc hi ha l’ermita de Bellvitge documentada des del segle XIII, l’església és de planta quadrada i d’una sola nau, i té un campanar al vessant sud-est, esta molt ven restaurada.També disposa d’uns panels informatius sobre els ocells que nidificant en el Parc, molts d’elles tot l’any.Us passo l’enllaç del catàleg d’arbres i ocells en aquest Parc :

http://www.l-h.cat/gdocs/d1631820.pdf

És una bona alternativa per un matí o tarda de donar un tom pel Parc de Bellvitge

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font d’en Jeroni de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a l’antiga Font d’en Jeroni , us cal que aneu a la carretera BV-1415 de Barcelona (Horta) a Cerdanyola del Vallès; en una recta a prop del punt quilomètric 6,800, trobareu una bon lloc per aparcar el vostre vehicle. En un costat hi ha un caminoi que per facilitar l’accés es van col·locar unes escales, fa una certa pendent fins arribar a la Font d’en Jeroni.La Font es molt senzilla , hi ha un tub en una paret llissa, la poca aigua que surt cau a una vella pica que desguassa al torrent. Disposa d’una taula amb bancs de fusta, com el lloc es un espai petit, no es va poder posar cap mes. La font al situar-se en una zona baixa mai veu el sol i es un lloc molt humit tot l’any.Es creia durant un ampli període de començament del segle XX, que les aigües de la Font d’en Jeroni, eren medicinals, com moltes que havien en la serra de Collserola, axo feia que la gent anés a recollir aquesta aigua amb garrafes de vidre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

  • Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
  • Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
  • L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
  • Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
  • L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
  • Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
  • Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
  • Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un parc per fer Pinnic a Montmeló

En Manel, seguidor d’aquest Blog i entusiasta dels entrenament i  les carreres que es porten a terme al Circuit de Catalunya a Montmeló, em va demanar un lloc proper per poder fer un àpat sense anar a un bar o restaurant o el mateix Circuit.Pues, disposeu d’un Parc on hi ha taules i bancs de fusta a l’ombra dins pins alts, es una zona tranquil·la de Montmeló.Aquest Parc, esta situat entre la Ronda del Turó de la Bandera, carrer Ramon y Cajal, i carrer de Cervantes de Montmeló.Disposa de taules i bancs de fusta i papereres. No es pot fer foc.El Parc es de fa pocs temps en una zona verda de Pins i disposa d’un ampli camp al seu costat per poder jugar els petits.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : El Lledoner de Granollers – 1ª Part #

Es un espectacular Lledoner com a pocs a Catalunya, esta situat en el carrer de Jaume Corbera amb cantonada carrer Corró, just a tocar les cases unifamiliars de can Monich.Aquets important arbre va donar nom a la creació d’un nou barri a Granollers, a un parc, a una escola…

Per tant, fa una ombra a l’estiu considerable, disposa en el seu costat d’uns bancs i una font d’aigua de xarxa.Te un perímetre de 242 cm, es centenari i disposa de bona salut.Està considerat com a element botànic d’interès local per l’Ajuntament de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall

Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall, formen una gran renglera banda a banda del passeig que porta a l’Església de Sant Cristòfol.On abans passava la carretera ara es una llarga zona de caminada peatonal i per a bicicletes.Per l’altra costat  i en paral·lel al passeig, hi ha la nova carretera.Esta format per nombrosos plàtans, vaig intentar contar-los… i vaig desistir perquè em descomptava…Aquesta filera de plàtans segueix fins i tot, una vegada arribats a l’església, i finalitza a prop d’un important restaurant de Lliçà de Vall.La gran majoria de plàtans, son de notables dimensions i disposant d’una bona salut.Es un lloc molt freqüentat per la gent gran i ciclistes de la població; on disposant d’un recorregut fres a l’estiu i sol a l’hivern, amb bancs, papereres i amb alguna font d’aigua potable.

Text i Fotografies : Ramon Solé