Arbres – Pins de la Colònia Soldevila de Balsareny

Sant Esteve, també conegut com a Colònia Soldevila, és una antiga colònia tèxtil del municipi de Balsareny (Bages).

En l’aparcament de la mateixa església de Sant Esteve, esta encerclat de Pins d’una altura molt destacable.

En canvi no es destacant per ser gruixuts, però si que sembla que siguin tots iguals, tant d’altura i pel seu brancatge.

Probablement, es van plantar tot el conjunt de pins al mateix temps.

Sota del molts d’ella tenen bancs per poder-se estar una bona estona,

sobre tot en primavera , perquè s’està molt fresc a sota d’ells.

Text i Fotografies: Ramon Solé

La Sèquia dels Manresans (Bages)

La Sèquia dels Manresans és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estany artificial).

Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a altres poblacions veïnes.

Us passo la seva historia:

L’any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà els manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d’emigrar a altres contrades.

El mes d’abril de l’any 1339 els consellers de la ciutat Jaume d’Artés, Beltran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet, decidiren construir la gran obra de la séquia. El rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fonamentades súpliques dels síndics de Manresa, concedí el 23 d’agost del mateix any el privilegi de construir la séquia. El 9 d’octubre de 1339 es va fer la subhasta o preu fet de l’obra.

Immediatament es començaren les obres de construcció del canal sota la direcció del mestre major o arquitecte Guillem Catà de Barcelona. La presa d’aigües del riu Llobregat es va fer per sota del castell de Balsareny i s’inicià amb la construcció de la resclosa davant el molí anomenat de Mateu de Vilallonga. Més tard, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, molest per les obres, prohibeix que la sèquia passi pels terrenys propietat del bisbat.

Però els manresans estaven decidits a continuar l’obra i els consellers i jurats van manifestar que estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis que ocasionés. Davant d’això, el bisbe executà sentència d’excomunió contra la Universitat de Manresa, contra els consellers i jurats i contra els mestres de pedra.

L’any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar altra vegada l’obra de la séquia durant deu anys. Finalment l’any 1375 el canal arribava a l’agulla, terme municipal de Manresa. Des d’aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigües a les partides de Santa Clara i Piugterrà fins a les muralles de la ciutat. L’obra de la sèquia fou acabada l’any 1383 amb l’arribada de les aigües del riu Llobregat a dins de la ciutat de Manresa.

L’any 1815 el rei Ferran VII d’Espanya aprovà per decret el nou pla d’administració del canal que instituïa una Junta composta per un president, que havia de ser l’alcalde, i uns vocals que serien persones de diferents classes socials.

Per poder fer ús domèstic de les aigües, l’any 1862 es van construir uns dipòsits en la partida de la Creu Guixera, obra que es va acabar l’any 1865. Amb l’augment de la població, aquests dipòsits d’aigua potable, resultaren insuficients i la Junta va decidir l’any 1888 de construir dos dipòsits més a la partida de Can Font.

Han sovintejat els conflictes entre la Junta de la sèquia de Manresa i els propietaris dels horts de les seves vores; la pràctica de foradar la canalització per regar a través d’unes obertures que després es tornaven a tapar acuradament va ser prohibida per la Junta l’any 1787. Tot i així els conflictes han continuat. L’any 1583 una forta crescuda del riu va destruir la resclosa. Inicialment aquesta era de fusta i pedra fins que a mitjans del segle XX es va construir l’actual, de formigó.

La transèquia :

La transèquia és una caminada popular no competitiva, més aviat de caràcter familiar, festiu i ecològic que ressegueix el camí de la Sèquia de Manresa des de Balsareny a Manresa i que té lloc un cop a l’any.

Es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta. El 2008 va celebrar la seva 25a edició. El 2014 la Transèquia viu novetats tant pel que fa als organitzadors com a les rutes corrent i en bicicleta dissenyades per Leksport i per Som365, respectivament.

Muntanya de Sal – Sallent

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la plaça Major de Balsareny (Bages)

La Font de la plaça Major esta situada en dita plaça en Balsareny.

Us passo la seva historia:

  • La font commemora la gesta de l’arribada d’aigua, a partir del Llobregat, a la població.
  • Aquest fet s’esdevingué sota la iniciativa de l’alcalde Escalé.
  • L’aigua era conduïda a dues fonts.
  • Aquesta font, aixecada l’any 1903, es va treure del lloc original i s’hi restablí l’any 1980.

La font s’assenta sobre una base de pedra, enlairada sobre el paviment, formant una plataforma circular que fa de pica. D’aquí arrenca una columna prismàtica de vuit cares, de ferro colat, amb motllures als angles fins a una alçada d’un metre aproximadament. Un peveter, decorat amb cadenes, rostres de personatges de factura clàssica i una imitació de flames, corona la font.

La Font de la plaça Major és una obra del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Sant Roc i Capella de Balsareny (Bages)

La Font i la Capella de Sant Roc, estan situades a la sortida de Balsareny al costat esquerd del pont abans de creuar el riu Llobregat.

La Font de Sant Roc, esta al costat de la canal dels Manresans, es d’aigua de xarxa urbana.

Tant el nom de la font i la paret on hi ha l’aixeta polsador, esta feta per un trencall de rajoles de colors.

L’aigua cau a una petita pica rectangular.

Disposa d’uns seients de pedra a cada costat i la Capella.

Test i Fotografies: Ramon Solé

Masia de Sobirana de Ferrans amb l’Esglesia i Pou de Balsareny

Sobirana de Ferrans, està en la ctra. de Balsareny a Súria, km 46, cal anar pel camí a la dreta.

Us passo la seva historia :

  • L’indret és documentat des del segle X, i l’església des del segle XII.
  • El mas, així com l’església de Sant Ramon de Sobirana, pertany als Canonges de la Seu de Manresa.
  • El mas, desenvolupat a recés de l’església, pel que es pot observar, és el resultat de diverses transformacions del que havia estat l’antiga rectoria.

Mas d’estructura molt irregular a causa de les diverses ampliacions que ha sofert i que li donen una forma molt complexa. La part principal, de tres plantes, es troba encarada a migdia. La façana té un portal de mig punt adovellat, les finestres de la primera planta són també adovellades i les obertures de la planta superior són balcons amb barana de fusta. Té l’església de Sant Ramon de Sobirana adossada a llevant.

Entre aquestes dues construccions hi ha una galeria estreta acabada amb un bonic pou de planta circular.

A dalt del pou hi ha una gran corriola per l’extracció de l’aigua.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5096_01.jpg

Una lliça tanca el conjunt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5095_01.jpg

Sobirana és una masia del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

La sèquia dels manresans

Balsareny i el seu castell, sota el que s’inicia la sèquia dels manresans. AGC, 2022

La «sèquia dels manresans» és una construcció que es va construir entre 1339 i 1383 per dur les aigües del Llobregat a Manresa. Neix sota el castell de Balsareny a la denominada “resclosa dels manresans”[1] i travessa els pobles de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós fins arribar a Manresa, al parc de l’Agulla.[2]

Rescola dels manresans i caseta des d’on es regula la entrada de les aigües a l’inici de la sèquia a Balsareny. Foto: Ramon Solé [1]
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

És una infraestructura d’uns 26 Km. Travessa paisatges diferents, com boscos de ribera, rouredes, horts o muntanyes de sal pròpies de la zona.[3] Al seu inici és conduïda, durant uns 600 m., per una mina artificial.

La sèquia al seu pas per Sallent, prop de la muntanya de sal d’aquesta localitat.
Foto: Ramon Solé [3]
https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

Tot i que de vegades passa per conduccions subterrànies, és visible en molts trams. A vegades passa sota ponts o per sobre d’aqüeductes que permeten salvar el desnivell provocat per rieres o torrenteres. Es pot veure en molts trams del que es coneix com el “Parc de la Sèquia”, sempre prop del Llobregat.

La sèquia a Balsareny. AGC, gener de 2022

L’aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny, salva la riera del Mujal a la seva trobada amb el Llobregat.

Aqüeducte de Santa Maria de Balsareny. AGC, 2022

En aquest tram, trobem la font i la capella de Sant Roc. Ja sabem que aquest sant era molt apreciat en temps de pandèmies. En tot cas, l’arribada de les aigües en aquests temps de moltes calamitats segur que va ser un bé molt preuat pels manresans. Un bé que mai pot mancar als éssers vius. Un bé comú que ara, com abans, hem de preservar.

Capella i Font de Sant Roc, sobre la carretera d’Avinyò. AGC, 2022

El llac artificial del parc de l’Agulla de Manresa emmagatzema l’aigua recollida. És una reserva d’uns 200 milions de litres d’aigua.[4]

Parc de l’Agulla a Manresa. Foto: Ramon Solé
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/13/el-llac-del-parc-de-lagulla-de-manresa/

Aquesta obra d’enginyeria industrial que es va fer a l’Edat Mitjana és, avui en dia, gestionada per la fundació Aigües de Manresa. La tradició es manté viva gràcies als sequiaires, encarregats del seu manteniment. En homenatge a totes les persones que han cuidat i cuiden de la sèquia es fa, des de 1985, la “Transèquia”, un recorregut a peu o en bicicleta d’aquest itinerari.

Sèquia, horts i aqüeducte a Balsareny. AGC, 2022

Segons explica una llegenda, els manresans havien demanat al rei que es portés l’aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i el rei havia accedit, però el bisbe de Vic es va oposar a que la obra passés per Sallent, d’on era senyor…, però una Misteriosa Llum… en fi, podeu llegir la llegenda seguint aquest enllaç. [5] Tot i que les llegendes no són història documentada, sinó que expressen literàriament el desig més que els fets reals, trobo que aquesta relació d’una llum que commou un cor dur permetent el fluir d’un bé tan necessari és tot un símbol vàlid també pels nostres dies.

A la gent de Balsareny, d’on va venir la llum aigües avall.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 8-1-2022

A les persones que cuiden del bé comú i a les que no es cansen de demanar.

——————————————————————————————————————

[1] https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

[2] https://fontsaigua.wordpress.com/2019/04/07/itinerari-per-la-sequia-a-prop-de-manresa/

[3] https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

[4] https://www.diba.cat/es/web/mediambient/parc-sequia-manresa

[5] https://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-la-llum-de-manresa-2017-164938.php

Itinerari de Balsareny a Sallent per La Sèquia del Manresans

Avui us presento dos articles

L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.

La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,

per regar una gran extensió d’horta en aquella època,  amb un recorregut de 26 Km.

Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.

Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,

construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.

En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-aquaducta-1.jpg

Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.

També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.

Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,

també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-5-1.jpg

Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.

Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,

per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.

En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-2-1.jpg

amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem – La Font de la Torre d’en Roca de Sallent

Com cada dissabte us presento dos articlesLa Font de la Torre o Font de la Torre d’en Roca, esta a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.

Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre, al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca, la trobareu.

És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua, llàstima que en els anys, aquesta font  a quedat casi oblidada…

Fotografia de l’any 1989- Arxiu Rasola

Està situada a nivell mes baix de la carretera, fa la seva estructura com un enclotament fet de petita obra,

el broc surt de la paret i desguassa per una canaló que passa per sota de la carretera, un bonic roure li fa ombra,

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Resclosa dels Manresans

A - Mapa  de Situacio_01La zona humida Resclosa de la Sèquia de Manresa, també coneguda com a resclosa dels manresans, està formada per un tram del riu Llobregat situat al municipi de Balsareny ( El Bages), al voltant de la resclosa on neix el canal de derivació d’aigües conegut com a Sèquia de Manresa.Entrada d'Aigua Resclosa _01Entrada Resclosa 3_01Ocupa una superfície de gairebé 10 Ha. que disminueix en funció de la demanda d’aigua o de l’estiatge natural del riu. Aigua sobrant_01P3107616a-1[1]_01La Sèquia de Manresa és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa.Vista general 2_01Situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estanyartificial). Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a d’altres poblacions veïnes.Vista general 1_01La construcció de la sèquia de Manresa, pronunciada síquia pels balsarenyencs, va començar el 1339, sota el castell. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l’enginyeria medieval.Entrada Resclosa 4_01Cartell pedra 1984_01La caseta a l’iniciï de la sèquia protegeix la comporta que anivella l’entrada d’aigua al canal. Dins d’ella es troben els bagants o comportes que obren i tanquen la Sèquia.Casetes Resclosa_01Caseta Resclosa 1864_01En aquest indret, on es capta l’aigua del Llobregat, comença el recorregut de la Sèquia i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres.Caseta i sortida sobrant_01Per visitar-ho , podem iniciar el recorregut al Poliesportiu de Balsareny, prenem el carrer de la Indústria, agafem direcció nord-est cap a Plaça de Catalunya, continueu pel carrer de la Sèquia i girarem a l’esquerra per el carrer de les Alzines allí, de nou gireu a la dreta per el carrer del Carrilet.P3107608a-1[2]_01La resclosa ens quedarà a mà dreta, sota del Castell.Resclosa - Sobrant 1_01En la caseta de la resclosa, hi ha un mirador al saltant del riu Llobregat.Caseta Resclosa 1_01Si aneu amb nens petits, vigileu-los, es un lloc amb una certa perillositat.Recull resclosa 1_01Per a mes informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_de_la_S%C3%A9quia_de_Manresa

http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

http://agricultura.gencat.cat/web/.content/mn_medi_natural/mn14_inventari_zones_humides/documents/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa pdf

Caseta Resclosa 1_01Recopilació de la Informació, text i Fotografies : Ramon Solé