Avui coneixerem : La Font de la plaça del Cementiri de Talamanca (Bages)

La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.

Historia :

  • A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
  • Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
  • El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.

Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.

L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Quim Serdà Manau

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa d’aigua de Sant Cristòfol de Figuera de Sant Mateu de Bages

Es una Bassa “nova”, fa pocs anys no hi existia, situada al costat del camí de la granja que hi ha a vans de Sant Cristòfol de Figuera del municipi de Sant Mateu de Bages.

S’arriba per la carretera BV-3003, on un camí porta a l’església de Sant Cristòfol de Figuera.

Aquesta Bassa recull l’aigua de les pluges per les necessitats de la granja.

L’aigua cau per un gran broc de pedra directa a la Bassa, sols quan plou, per tant en èpoques de sequera o l’estiu pot estar seca.

L’estructura es de semi circumferència, tota l’estructura es feta de de rocs.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de la Creu de Sant Mateu del Bages

La Font de la Plaça de la Creu, es situada en un angle se la plaça on hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Sant Mateu del Bages.

Es una font molt senzilla, situada al costat de la Creu. D’un cilindre d’obra hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona, a cada costat un petit seients.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Escolà de Sant Mateu del Bages

Sortint des de Súria cap a Cardona per la carretera C-1410z, la deixarem per la pista en un principi asfaltada que a poc es fa de terra, tot passant per cal Jover.

i que us portaria al castell de Coaner, Església de Julià i Santuari de Santa Maria de Coaner.

Poc havans d’arribar, al mateix camí a l’esquerra, trobarem un cartell que ens indica la situació de La Font de l’Escolà.

De fet la font, es en el mateix punt d’on és el cartell, on unes grosses pedres fan en receptacle on surt l’aigua.

Es a ras del terra, per tant no disposa de cap tub.

Quan vaig fer les fotografies, estava totalment sec.

Uns metres més en allà del camí, hi ha com unes retencions d’aigua, que foment com un bassal, també a l’esquerra del mateix camí.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’Església de Sant Mateu del Bages

Aquesta setmana Fonts o Pous a prop d’Esglésies rurals

La Font  de l’Església de Sant Mateu del Bages, es al seu costat, on fa una explanada enjardinada.

L’aixeta polsador esta al centre d’un roc, l’aigua cau a una pica antiga rectangular.

Per les rodalies hi ha taules i bancs de pedra antics per poder fer un àpat.

També cal destacar que hi ha una creu,

dos tombes,

I altres rocs situats per les rodalies de l’església i la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Pins de la Colònia Soldevila de Balsareny

Sant Esteve, també conegut com a Colònia Soldevila, és una antiga colònia tèxtil del municipi de Balsareny (Bages).

En l’aparcament de la mateixa església de Sant Esteve, esta encerclat de Pins d’una altura molt destacable.

En canvi no es destacant per ser gruixuts, però si que sembla que siguin tots iguals, tant d’altura i pel seu brancatge.

Probablement, es van plantar tot el conjunt de pins al mateix temps.

Sota del molts d’ella tenen bancs per poder-se estar una bona estona,

sobre tot en primavera , perquè s’està molt fresc a sota d’ells.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Els dos camins cap el pont de les Arnaules o pont foradat del Bages – 1ª Part #

Camí d’accés i pont foradat o de les Arnaules, AGC, 2022

El Pont de les Arnaules o Pont Foradat és una formació geològica de més de 40 milions d’anys. Es tracta d’una roca calcària que ha quedat damunt d’un torrent, formant un pont natural. Mesura 27 metres de longitud, la meitat dels quals corresponen al tram buit de la roca. La profunditat és de 10,7 metres.

Pont foradat o de les Arnaules des de l’altra banda. AGC, 2022

Situat damunt del Pont de Vilomara, pertany, però a Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules. Els manresans el coneixen com el Pont de Les Arnaules, mentre que al Pont de Vilomara, és el Pont Foradat.

Pont de Vilomara des del pont de les Arnaules. AGC, 2022

N’hi ha dos accessos per accedir a aquest pont. Com que m’he despistat i els he fet tots dos, us explicaré els itineraris.

Pont sobre l’autopista, abans del que haurem de deixar el cotxe. AGC, 2022.

El més fàcil és el que es fa creuant l’autopista de Terrassa-Manresa. El primer tram de pista, que es pot fer amb cotxe, surt en front del camí que duu a Santa Maria de Viladordis, un lloc molt bonic per a visitar si no el coneixeu. Aquesta pista porta al pont que creua l’autopista on ja hem d’anar caminant.

Viladordis, un bonic lloc a visitar. AGC, 2021

Un cop hem creuat hem de seguir sempre a la dreta, paral·lels a l’autopista. De fet el seu soroll ens acompanyarà fins que trobem el desviament que ens durà al nostre pont de roca.

Primer encreuament que ens indica a la dreta.

Vistes de Montserrat des del camí de baixada. AGC, 2022

Passarem al costat d’una cabana de pedra, ens indica que ja estem a prop, cal que ens fixem perquè no n’hi ha cap cartell al punt just en que hem de tornar a girar a la dreta per trobar el pont, només una roca amb les ratlles grogues i blanques que indiquen el petit recorregut que podem fer des de un lloc o des de l’altre.

Cabana de pedra que queda a la banda esquerra del camí. AGC, 2022

Com que ens hem despistat i hem seguit ens hem trobat amb el camí (més estret i amb moltes pedres i major desnivell, però sense molta dificultat) que baixa cap al Pont de Vilomara, el que faríem pujant si vinguessin d’allí, una vegada creuat el pont gòtic.

Vistes de la vall entre els dos itineraris. AGC, 2022
nici del camí de baixada cap a Pont de Vilomara (o fi de la pujada pel corriol de pedres des del pont gòtic de Pont de Vilomara) AGC, 2022

Abans, però hem pujat una mica més i hem contemplat les boniques vistes des de Pont de Vilomara, amb la silueta de Montserrat al fons, per una banda, i de Sallent, amb la seva muntanya de sal, per l’altra.

Vistes del pont gòtic des de dalt del turó

Cal dir, en la nostra defensa que el piló indicatiu té la informació esborrada.

Hem baixat per aquest corriol pedregós que després hem hagut de pujar i ens hem trobat que aquest tros formava part de l’antic camí ral, un camí que devia ser de ferradura donada la estretor.

Cartell indicatiu de que anem per l’antic camí ral. AGC, 2020

Veient que estaven a Pont de Vilomara, just on començaríem el camí si haguessin escollit aquesta opció no ens ha quedat altra possibilitat que tornar enrere.

Pilò a Pont de Vilomara que senyala l’inici del camí de pedres per on ens hem d’enfilar. AGC, 2022.

Ara calia pujar

I continuar el camí ample fixant-nos bé en tot el que ens envolta.

Tornem a observar les terrasses de les muntanyes, els conreus, el poble…

Venint des d’aquí és més fàcil veure el camí d’accés al pont, el que no esperàvem és que estigués tant amunt.

Desviació que hauríem d’haver agafat per trobar el pont.

Tornant ja cap al cotxe ens trobem amb aquest bonic paisatge.

Muntanya de sal de Sallent. AGC, 2022

Per acabar direm que el pont foradat o de les Arnaules no és un bé protegit oficialment i que en fer l’autopista va anar de poc que no se’l carreguessin.

El pont de les Arnaules, un bé a protegir. AGC, 2022

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 12-05-2022

Als i a les que estimen la natura i protegeixen l’entorn

Bassa de La Portella d’Avinyó (Bages)

La Bassa de La Portella està a uns 100 metres al nord-est  de la gran masia en Avinyó.

L’aigua que omple la Bassa prové del Torrent de La Portella.

Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample.

Proporciona l’aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta.

Aus i petits animals salvatges tenen un bon lloc per tenir aigua per beure.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de glaç d’Horta d’Avinyó (Bages)

El Pou de glaç Horta d’Avinyó, està en la ctra. d’Artés – Avinyó, km 47,5 d’Avinyó.

Us passo la seva Història:

  • És una construcció d’època moderna (probablement del segle XVIII), situada a una alçada de 290 metres.
  • Donades les seves reduïdes dimensions, deuria servir per abastar gel a les poblacions més properes (Avinyó i Oló bàsicament, poblacions on no es té la notícia de cap pou de gel.

Avui es conserva només la meitat del que havia estat el pou de glaç, ja que en eixamplar la carretera van partir el pou pel mig.

Es tractava d’un pou de dimensions més aviat petites si es compara amb el d’altres pous de la comarca que poden arribar als 14 metres d’alçada i poden superar els 9 metres de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou.

El Pou de glaç d’Horta d’Avinyó és un pou de glaç del municipi d’Avinyó (Bages), una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem: La Font de Santa Maria de Cornet de Sallent (Bages)

La Font de Santa Maria de Cornet esta al costat mateix del camí d’accés a l’Església de Santa Maria de Cornet de Sallent.

L’aigua surt per dos tubs que estan costat per costat, adossats a un petit mur al marge del camí, disposa d’una pica casi rectangular.

A sobre veiem l’any 1974, podria ser la data d’un arranjament.

Mes a la dreta uns esglaons pujant a una explanada on hi ha una taula no massa gran amb petits seients de pedra.

Lloc ideal i tranquil per fer un àpat.

Llàstima que quan vàrem fer la fotografies, la font era completament seca per la manca de pluges en els últims mesos.

Text i Fotografies : Ramon Solé