El Parc de l’Agulla de Manresa

Parc de l’Agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor.

El nom prové del distribuïdor de l’aigua de la Séquia, ja que en aquest lloc abans la Séquia se separava en dos canals. Antigament s’utilitzava «agulla» per un canal o rec.

És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana.

Historia:

  • La presa del llac es va començar a construir el 1966.
  • Va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.
  • Aprofitant l’estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l’Agulla, que s’inaugurà per les festes de la Llum.
  • Va ser remodelat el 1986.
  • Permet emmagatzemar uns 200.000 m³ d’aigua en una superfície de 64.000 m² i una fondària màxima de 4 metres.
  • Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies.

Al parc hi ha plantades diverses espècies d’arbres, acull més de 600 arbres de 20 espècies diferents, a més d’àmplies zones amb gespa.

Podem veure els monuments a la Séquia i al Gos, l’amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.

Hi ha amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats i la pràctica esportiva que fan d’aquest espai un dels més visitats a la comarca. Així com la casa de l’Aigua i el Museu.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de fusta de Marganell (Bages)

El Pont de fusta de Marganell, està situat sobre la Riera de Marganell i davant del Raval de Cal Janet a Marganell.

Pont de gelosia situat davant el nucli de Cal Janet i que es troba construït sobre la riera de Marganell.

El material de construcció emprat és la fusta, tant al tauler com als laterals. És d’un sol tram, amb el tauler recolzat en cada extrem per estreps de formigó.

És un pont concebut com a passarel·la, per tal de facilitar el pas als vianants i excursionistes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – KuanUm

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.

Des d’Aguilar de Segarra us cal anar al Castell de Castellar, indicat per cartells el recorregut.

A l’arribar, veureu el Castell i l’església de Sant Miquel de Castellar, a la vostra dreta hi ha la font.

L’estructura principal es metàl·lica amb aixeta polsador , situada dins d’una estructura d’obra de pedra, forma un seient en cada costat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres : Alzina Grossa de Querol de Fonollosa

L’Alzina Grossa de Querol o Alzina del Mas de Querols (Quercus ilex ilex) és un arbre que es troba al poble de Fonollosa (comarca del Bages), el qual, per les seues espectacular simetria i bellesa global, el converteixen en una de les alzines més belles de la comarca.

Per anar-hi cal passar per Fonollosa (carretera BV-3008) i, pocs metres després de deixar el poble enrere, hem de trencar cap al pla de Querol per una pista forestal que al cap d’aproximadament uns 1.200 metres ens deixarà al Mas Querol.

És necessari continuar i, just a l’altura del corralet, topem amb aquesta alzina, la qual es pot albirar pràcticament des d’1 quilòmetre de distància, ja que destaca per sobre de la resta de la vegetació.

A pocs metres, i en un pla més elevat, es troba una altra alzina de port molt bonic, tot i que de dimensions normals (segurament filla de l’Alzina Grossa de Querol). GPS 31T 0389828 4623901.

Dades descriptives :

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,19 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 5,64 m.
  • Alçada: 16,82 m.
  • Amplada de la capçada: 20 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 534 m.

L’Alzina se situa dins de la propietat privada de la finca Querol, en un petit altiplà, davant del Mas Querol, on s’hi va fer un rebaix amb maquinària pesant i sembla que es va portar a terme una acció de millora de l’àrea de l’arbre. Les herbes que s’hi fan són la rosella, la flor de Sant Joan, la perpètua, l’alfals, el plantatge de fulla estreta, l’amargot, l’herba molla, la ruca, la ceba d’ase, la farigola i el romaní. Respecte a la fauna, és fàcil sentir-hi el cant del gratapalles, el tallarol de casquet, les caderneres, les cueretes i els gafarrons.

El seu estat és força bo, té la capçada totalment coberta i amb alguna excrescència foliar provocada per insectes i alguna petita tumoració en l’extrem d’algun branquilló. Presenta talls tant al tronc principal com a les branques secundàries, algun de diàmetre superior als 15 cm, que mai més tancarà. Tot i això, sembla que, de moment, està al resguard de plagues xilòfagues.

Es tracta d’una bella alzina corona, amb una doble funció: d’amorriador per al bestiar i d’espai d’ombra per a les persones. Tradicionalment, la gent del mas hi tancava els tractes. A la finca, actualment, s’hi realitza una activitat agrària i de ramaderia extensiva, amb vaques de pastura.

Si es vol anar a visitar l’alzina, s’ha de tenir en compte que és una propietat privada, per tant, es pot visitar però per a qualsevol altra activitat s’ha de demanar permís a la propietat.

L’Alzina Grossa de Querol de Fonollosa fou declarat Arbre Monumental l’any 1991.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la plaça del Cementiri de Talamanca (Bages)

La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.

Historia :

  • A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
  • Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
  • El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.

Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.

L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Quim Serdà Manau

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa d’aigua de Sant Cristòfol de Figuera de Sant Mateu de Bages

Es una Bassa “nova”, fa pocs anys no hi existia, situada al costat del camí de la granja que hi ha a vans de Sant Cristòfol de Figuera del municipi de Sant Mateu de Bages.

S’arriba per la carretera BV-3003, on un camí porta a l’església de Sant Cristòfol de Figuera.

Aquesta Bassa recull l’aigua de les pluges per les necessitats de la granja.

L’aigua cau per un gran broc de pedra directa a la Bassa, sols quan plou, per tant en èpoques de sequera o l’estiu pot estar seca.

L’estructura es de semi circumferència, tota l’estructura es feta de de rocs.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de la Creu de Sant Mateu del Bages

La Font de la Plaça de la Creu, es situada en un angle se la plaça on hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Sant Mateu del Bages.

Es una font molt senzilla, situada al costat de la Creu. D’un cilindre d’obra hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona, a cada costat un petit seients.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Escolà de Sant Mateu del Bages

Sortint des de Súria cap a Cardona per la carretera C-1410z, la deixarem per la pista en un principi asfaltada que a poc es fa de terra, tot passant per cal Jover.

i que us portaria al castell de Coaner, Església de Julià i Santuari de Santa Maria de Coaner.

Poc havans d’arribar, al mateix camí a l’esquerra, trobarem un cartell que ens indica la situació de La Font de l’Escolà.

De fet la font, es en el mateix punt d’on és el cartell, on unes grosses pedres fan en receptacle on surt l’aigua.

Es a ras del terra, per tant no disposa de cap tub.

Quan vaig fer les fotografies, estava totalment sec.

Uns metres més en allà del camí, hi ha com unes retencions d’aigua, que foment com un bassal, també a l’esquerra del mateix camí.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’Església de Sant Mateu del Bages

Aquesta setmana Fonts o Pous a prop d’Esglésies rurals

La Font  de l’Església de Sant Mateu del Bages, es al seu costat, on fa una explanada enjardinada.

L’aixeta polsador esta al centre d’un roc, l’aigua cau a una pica antiga rectangular.

Per les rodalies hi ha taules i bancs de pedra antics per poder fer un àpat.

També cal destacar que hi ha una creu,

dos tombes,

I altres rocs situats per les rodalies de l’església i la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Pins de la Colònia Soldevila de Balsareny

Sant Esteve, també conegut com a Colònia Soldevila, és una antiga colònia tèxtil del municipi de Balsareny (Bages).

En l’aparcament de la mateixa església de Sant Esteve, esta encerclat de Pins d’una altura molt destacable.

En canvi no es destacant per ser gruixuts, però si que sembla que siguin tots iguals, tant d’altura i pel seu brancatge.

Probablement, es van plantar tot el conjunt de pins al mateix temps.

Sota del molts d’ella tenen bancs per poder-se estar una bona estona,

sobre tot en primavera , perquè s’està molt fresc a sota d’ells.

Text i Fotografies: Ramon Solé