Molí del Lladó de Puig-reig

El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.

Historia:

  • Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig.
  • Des d’aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó.
  • El molí actual es va construir al segle XVII.
  • Un document conservat a l’arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí.
  • Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936.
  • Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s’utilitzava com a reserva d’aigua per a les cases.

Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.

Fotografia: Cèsar August Torras i Ferreri

La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.

El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

En memòria de Francesc Riu d’Alella i les riuades

Entre els interessants documents guardats a l’arxiu parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740), De redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella, indispensable per a conèixer a fons la història del poble.El rector Francesc Riu, va destacar les riuades i inundacions patides en Alella en 1714, al desbordar -se la riera varis cops.Per a mes dades podeu consultar al Blog amic del Rondaller que explica detalladament  com va anar les inundacions d’Alella :

https://rondaller.wordpress.com/2017/01/23/a-la-vora-del-riu-no-facis-niu/

Hi ha una antiga llosa recordant les inundacions que tingué lloc a Alella el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé