Parc de Joan Miró de Barcelona

El Parc de Joan Miró és conegut també,  com el “parc de l’Escorxador”.El Parc de Joan Miró, està situat entre el carrer d’Aragó, el carrer Vilamarí, el carrer de la Diputació i el carrer de Tarragona.Us passo la seva recent i breu historia :

• El 1979, Barcelona desmantellava les instal·lacions del seu antic escorxador municipal.
• Amb aquest enderroc naixia el primer dels grans parcs urbans de la Barcelona post-franquista, una ciutat amb voluntat renovadora que intuïa la importància de desenvolupar un urbanisme de cara a les noves necessitats socials i que plantejava la remodelació d‘infraestructures obsoletes per a nous usos.

El propi Ildefons Cerdà ja havia projectat per a aquesta part de Barcelona un Parc.Com un trencaclosques d’elements diferents, l’anomenat popularment “parc de l’escorxador” es planteja al voltant d’una plaça de ciment destinada a la celebració d’actes de tota mena.Emmarcant aquest espai, plataformes a diferents nivells, petits carrerons, pèrgolesi zones arbrades amb pins, alzines i palmeres,permeten el passeig i el lleure.Disposa de jocs infantil, molts banc de fusta, pistes de petanca,àrea per a gossos i molt mes…Hi ha la monumental escultura de Joan Miró “Dona i Ocell”, de 22 metres d’alçada.Fou inaugurada, com el parc, el 1983, poc abans de la mort de l’artista.Per a mes dades sobre aquesta escultura podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_i_ocell

A l’altre extrem del parc hi ha la biblioteca pública de Barcelona que també porta el nom de Joan Miró.

També podeu consultar a Viquipèdia per mes dades :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Joan_Mir%C3%B3

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de la Font del Racó de Barcelona

El parc de la Font del Racó es troba entre l’avinguda del Tibidabo, i la Plaça del Dr. Andreu,  al Districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona.L’espai ocupat pel parc de la Font del Racó és fruit de l’adquisició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d’aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l’estiu, La Font del Racó.Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat:

• conservar el caire rústec i la vegetació del lloc
• convertir la font en el seu centre neuràlgic.

Aquest parc va ser el capdavanter d’un cinturó de parcs a les hores considerats suburbans al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d’espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.Es tracta un parc forestal, situat a la falda del Tibidabo. En la seva part superior es troba el funicular d’ascens al Parc d’Atraccions Tibidabo. El terreny es troba en una forta pendent, que forma una ombrívola fondalada en la seva part inferior.La zona es recorre a través d’uns sinuosos camins que salven el desnivell, en ocasions amb l’ajuda d’escales i baranes de fusta, en un estil rústic que s’adapta a la naturalesa circumdant.El bosc és a certes zones bastant tancat, amb arbres frondosos entre els quals destaquen els roures, els pins i els lledoners.En la part inferior hi ha una font, que és la que dóna nom al parc, i a prop se situa una placa en record a l’artista Apel·els Mestres, obra de Francesc Socías i March, col·locada el 1938.Entre les espècies presents al parc es troben:

El lledoner , el pi pinyer i pi blanc, el garrofer ,l’alzina, l’acàcia borda el fals pebrer, el xiprer de Lambert , la palmera, l’olivera, l’eucaliptus blau i la bellaombra .El parc de la Font del Racó és va remodelar durant l’any 1993.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé