El maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.
Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.
Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,
al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.
Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.
La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.
Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.
Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari,
tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.
Aquesta va portar feina, estava enderrocada , 
per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.
Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,
segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra,
per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,
va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, 
anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.
Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,
amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.
A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.
Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.
Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :
“ Petit tast de Pedra Seca”.
Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares
