Arbres : El Plàtan centenari de la Plaça Lluis Perpinyà de Granollers

Aquest  gran Plàtan,  està situat en la Plaça  Lluis Perpinyà de  Granollers, esta dins del Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural del Municipi.En aquest Pla, s’especifica les actuacions de conservació, millora, protecció, difusió, entre d’altres,  aquest Pla va ser aprovat el novembre de 2005.Hi ha catalogades 95 especies dins de Granollers a protegir gràcies aquest Pla local.El dijous dia del Mercat setmanal, és omple per les rodalies del Plàtan centenari de la Plaça  Lluis Perpinyà, nombrosos venedors i és congrega a la llarg del matí ple de gent de Granollers i rodalies a mirar i/o comprar.Aquest arbre a viscut molts anys fent ombra. De fet, a primers del segle passat  eren 4 Plàtans, tenien al seu centre una Font molt bonica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Arbres : Alguns dels arbres mes notables de La Garriga

He seleccionat tres punts on hi trobareu uns exemplars d’Arbres Monumentals – Locals de La Garriga :

  • Les dues Nogueres Americanes de can Sala situades entre la plaça del silenci i can Sala.
  • El Roure de l’Hostal front mateix de l’entrada a la casa on el seu costat hi ha una petita plaça i la Plaça dels Til·lers, 24.
  • El Plàtan de can Caralt situat en la cruïlla dels carrers Moranta i Negociant.Podeu trobar mes arbres notables dins de La Garriga, com pins, alzines, entre molts altres…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’Alzina de ca l’Esmandia de Cànoves i Samalús

Per arribar-vos a aquesta Alzina, el millor i me fàcil, es adreçar-vos per la carretera BP- 5107 direcció La Garriga, una vegada passeu per el trencall de la dreta que us portaria al poble Cànoves, a poca distancia, teniu que desviar-vos per la pista de l’esquerra que és asfaltada,  que us portarà al cementeri,  seguiu entre camps i bosc, arribareu a la Urbanització de ca l’Esmandia, teniu que entrar per la avinguda del mateix nom fins el Local Social (Bar).En el jardí amb jocs infantils i de darrera del establiment trobareu aquesta notable Alzina.Disposa de nombroses branques que formen una copa ven arrodonida.Es un lloc ideal per estar-hi una estona amb un bon llibre, és un espai molt tranquil.En la paret del Local Social, que dona al jardí podem veure pintada l’Alzina.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : El Roure gran i altres Arbres notables de Santa Eulàlia de Ronçana

Si esteu o passeu per Santa Eulalia de Ronçana, no deixeu de fer un petit passeig i admirar tota una sèrie d’arbres de diferents especies que son centenaris.El lloc per iniciar aquest passeig tot caminant, és en la carretera BV-1435, cantonada amb el carrer Lluis Company.Front el numero 23, trobareu un cartell que indica el camí de la casa Rural de can Burguès.Allí mateix hi ha uns plàtans i pins destacables per la seva altura, i podeu veure una sèquia al seu costat dret.Ara, mireu de seguir per l’accés a la casa Rural, una estona per un camí de terra entre plàtans i xiprers.A pocs metres hi ha la desviació a la casa, vosaltres aneu pel camí mes recta.En aquest punt a la dreta hi ha uns pins també destacables per l’altura.També un grup d’alzines i al seu costat mateix hi ha el Roura gran, que destaca per el de munt de la resta d’arbres.Aquest Roure gran, esta situat a peu mateix del carrer Lluis Companys, sobre el numero 15, on fa una corba el carrer.Llàstima que com en altres llocs, hi ha bretols que fan pintades, fins i tot en als arbres.En algun lloc veureu que per raons de seguretat  o que l’arbre s’havia mort, l’han tallat, si no fora això encara en trobaríeu mes arbres destacables.En conjunt, és un petit bosc dins de Santa Eulàlia de Ronçana, com un pulmó verd, que serveix per relaxar-se i de passeig, també és pot anar amb la mascota.Tot el recorregut és  molt ombrívol a l’estiu i amb bancs fora del bosc per prendrà el sol a l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’Arboç de Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès

A uns 100 metres abans d’arribar a l’església de Sant  Esteve del Coll i a peu del camí a ma dreta, hi ha un exemplar d’Arboç, considerat com a centenari, i és un dels més grans de Catalunya, que malauradament es troba en mal estat. Tenia uns 8,5 metres d’alçada, una soca de 2,40 metres de diàmetre i una capçada de 7,40 metres.L’Arboç de Sant Esteve del Coll és un dels pocs arboços monumentals que podem trobar a Catalunya. Va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com Arbre Monumental l’any 1988.L’arboç, en general, és una planta arbustiva i de les més abundants a la muntanya d’aquesta zona. Cal remarcar que els arboços que es plantaren al passeig de la Castellana a Madrid en el seu dia, procedien dels boscos de la muntanya del Coll.És propietat de l’església Parroquial de Sant Esteve del Coll, situat en el Terme Municipal de Llinars del Vallès.Us passo la fitxa tècnica de Parcs Naturals de gencat., de L’Arboç de Sant Esteve del Coll :

http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/valles_oriental/arboc_de_sant_esteve_del_coll/am4110601_arboc_stesteve_coll_f07_1990.pdf

És pot arribar, per la carretera BV – 5103, a l’arribar al coll, cal agafar i seguir els indicadors per una bona pista.

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : El Roure de la Font de la Figuera de Llinars del Vallès

Des del centre de Llinars ens dirigirem a la zona industrial que esta situada a peu de l’autopista i els bosc, direcció a Cardedeu; ens caldrà arribar a l’última nau del polígon, ens situarem al costat del bosc, on trobarem La Font de la Figuera.Aquesta Font, esta sota mateix d’un Roure que destaca per la seva corpulència i altura, a pesar que esta inclinat.Hi ha gent que és refereix a la Font, diuen que es la Font del Roure.Per les seves rodalies hi ha tres Pins pinyoners que destacant entre el bosc, tant per l’altura com per els troncs tots rectes, que semblen que facin guàrdia tot vigilant aquest lloc.Val molt la pena que aquest bosc entre Cardedeu i Llinars del Vallès, és conservi en el seu estat natural i per els exemplar diversos que hi ha d’Arbres destacables.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Crònica d’un camí diferent que porta a Santiago – 1ª part #

El titulem així avui l’article, “Un camí diferent que porta a Santiago”, perquè no importa des d’on sortir, sempre… agafarem un camí que pot durar mes o menys dies, això si, ens portarà fins la gran Catedral de Santiago de Compostela !.Per medi de fotografies típiques del “Camí”, avui veurem com es una ruta dia a dia, i el que ens podem trobar, a vegades persones fent el camí o tornant cap a casa, animals en situacions curioses, ermites de Galicia o altres fets que ens cridaran força l’atenció.El mes important, és que estarem protegits per el Sant, dia i nit, amb pluja o en ple sol, de dilluns a diumenge… !Caldrà seguir els camins marcats amb les senyals del “Camí” i no corra que de temps en tenim molt, a l’haver començat a caminar amb alegria i fermesa sabem que arribarem.Trobarem moltes fonts, ah vigileu si és pot recollir aigua o no te garantia sanitària, sempre cal proveir-se abans de l’inici del dia pensant el camí que farem.Sens dubte sempre el tenim present, l’ombra ens indica la direcció correcta, serà el Sant …?Passarem per camins on hi ha arbres centenaris, boscos amb misteri i molts camp conreats, la jornada és llarga i ens cal fer vis per arribar a poder descansar en un alberg si no el trobem ple.Recordar-nos de cada dia ens segellin l’etapa del dia si portem la cartilla.Avui passem per una casa que hi ha un munt de conills corrent pel costat nostra… els deixarem que estiguin tranquils.Al poc, ens crida l’atenció una bústia pel correu, és com un “Orrió” (casa típica de Galicia)Ens cal per uns bona acció, per camí hi trobem una gallina, que amb la mirada ens indica que vol que obrim l’aixeta de la font, i així ho fem.Em tingut sort en la jornada d’avui tenim lloc per dormir i descansar per obtindré forces per demàEl matí es fred i amb boira.Ja amb la motxilla a sobre…Trobem i parlem amb una dona que ens indica l’únic lloc del petit poble, on podem comprar queviures i begudes per tot el dia.Perquè serà el d’avui un camí mes de pujades i baixades que altres dies.De moment no plou, tenim una font al costat del camí amb taula i bancs per fer l’esmorzar… Ara el camí passa per una casa – orrio, molt interessant i amb tot un munt de vells estris del camp.Des d’una llarga finestra veiem un cap que ens sorprèn que ens mira amb molt d’interès, serà dissecat aquest senglar… ?Arribem a una ermita amb una font lateral que esta dins d’un cobert. per si ens fes mal temps ens podríem ficar-nos a dins, per ho no es el cas d’avui.Un dubte de camins, cal mirar el plànol de la ruta que estem fent i prendrà el camí encertat, i així fent i fent, se’ns acaba una altra jornada.Demà seguirem el camí i fent de pelegrins… !Fins demà !

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

 

 

 

Arbres : El Plàtan de Can Feu de Lliçà d’Amunt

Avui estrenem un nou tipus d’article que serà periòdic, tal com us vaig fent en aquest Blog.dscn8290_01Es diu : Arbres, on us presentaré un arbre monumental sigui catalogat a nivell general o local, també, que sigui singular en la seva espèciedscn8287_01 o un conjunt d’arbres característics i destacats en un lloc concret.dscn8292_01Iniciarem aquest apartat nou, amb el Plàtan de can Feu del municipi  de Lliça d’amunt.dscn8274_01Va ser declarat  arbre monumental en l’any 1992 per el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.dscn8279_01Està situat en el camí d’entrada a la masia de can Feu.  També, en el seu costat,  es conserven uns exemplars grans de Lledoners .dscn8294_01Per arribar-vos fins aquest monumental Plàtan, us teniu de situar el carrer del Pinar de Lliçà d’Amunt, en el barri del mateix nom;dscn8293_01allí veureu que unes escales de fusta us permeten baixar al petit torrent, on hi ha molts Pins pinyoners de dimensions grans.dscn8289_01Seguirem direcció, al riu Tenes, ara per una renglera de plàtans dscn8284_01i alguna Alzina, tots destacables.dscn8285_01Al poc temps arribareu a l’entrada a can Feu a l’esquerra, on hi ha com us he dit, el Plàtan de can Feu , dscn8275_01esteu situats a línia del Municipi de Sant Eulàlia de Ronçana i en l’altra extrem la seva depuradora i el riu Tenes.dscn8286_01Lloc aquest que ens transporta a una zona agrícola en mig de cases i urbanitzacions, i que no a volgut canviar a pesar de l’evolució d’aquestes ultimes dècades.dscn8283_01Es una passejada fins el Plàtan de can Feu fàcil de fer per tothom, sigui l’edat que sigui, a peu, a cotxe o amb bicicleta.dscn8281_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres, germans de soca

DSCN4940_01Al caminar per un bosc , per la riba d’un riu i ruera o , dins del poble i ciutat, us heu fitxat que hi han molts arbres germans de soca ?DSCN5050_01Efectivament molts arbres de moltes especies diferents, comparteixen la mateixa soca.DSCN5048_01En les ribes d’un riu o riera, el mes comú es trobar plataners, molts d’elles comparteixen la mateixa soca, en general solen ser dos o mes.DSCN5047_01En un bosc d’alzines també n’hi trobarem, en aquest cas son nombrosos el que comparteixen la soca, des de dos i fins a mes de vuit i a vegades, mes…. ,DSCN5028_01 sobre tot en el cas d’alzines  joves.DSCN5025_01També passa que en el cas de les alzines sureres, per ho en un nombre inferior d’arbres dos o tres com a molt.DSCN5044_01Altres especies menys comunes també en trobarem, com el Faig, Castanyer, Noguera,…DSCN5046_01DSCN5072_01 Palmeres, entre altres.DSCN5043_01En algun cas i amb arbres grans, poden formar una cavitat en la seva part central, DSCN5130_01i que s’omple d’aigua de pluja, un remenen positiu per els petits animals salvatges.CAM01048_01Altres arbres, s’omple de terra i fulles.DSCN5029_01Trobarem verdaderes curiositats :

Com un pi compartint amb una alzina la soca.CAM00946_01Podem veure varies alzines amb una soca descomunal.DSCN2460_01Cinc Plataners amb una soca gegantDSCN5135_01 i que aquesta te una certa forma de porc.DSCN5133_01

  • En el cas d’arbres tallats, podem veure quans germans de soca eran, en aquest cas mes de quinze.CAM00886_01En el Castanyer de Can Cuch a Cànoves i Samalús, no es ven be així, del molt vell castanyer que ja esta mort i sec, van néixer unes branques, actualment molt grosses per les seves rodalies i adossades a ell, podríem dir que d’alguna manera comparteixen la seva soca.DSCN0004_01En el cas de vent o turmenta i si es molt forta,  pot fer caure els arbres, en el cas de compartir la soca, caurien tots els components de la mateixa.DSCN5035_01Ja  sabeu, arreu de Catalunya hi han molts arbres que comparteixen soca,CAM00892_01 quan aneu al bosc  o per una riba de riu, perdeu uns instants per contemplar-los i si cal… i us agrada, feu fotografies…DSCN5023_01Totes les fotografies aparegudes en aquest article, han sigut fetes a Cànoves i Samalús.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Parc Municipal de Torras i Villà de Granollers, amb mes de 300 arbres diferents

DSCN4045_01DSCN4064_01El Parc Municipal de Torras i Villà, és el parc central de la ciutat de Granollers va ser inaugurat el 1974,04-a40-002578_01DSCN4046_01 es tracta del parc més antic de la ciutat; amb una superfície total de 21.260 m², i més de 300 arbres de diferents espècies.DSCN4059_01DSCN4057_01Es tracta d’un parc urbà que gaudeix de grans espais oberts amb superfícies de gespa i camins de terra per on es pot passejar.DSCN4060_01DSCN4053_01La part central és ocupada per unes grades per seure i una gran esplanada al davant per fer diverses activitats.DSCN4055_01DSCN4054_01A nivell estructural no s’aprecien gaires línies de composició del parc, tractant-se d’un espai que sembla ser dibuixat a base de formes orgàniques, que són els parterres, sense més pretensions que omplir el parc amb gespes i arbres.DSCN4049_01DSCN4048_01Per tal de donar intimitat al parc tot separant-lo del trànsit rodat, podem trobar gran quantitat de plantes arbustives envoltant el parc, així com arbres, en la seva gran majoria, de fulla persistent.DSCN4044_01Aquest truc compositiu permet donar al paisatge intern del parc un marc, un fons verd on recolzar les amplies vistes del parc.DSCN4042_01La idea de fer un parc botànic ve de lluny, de la mà del naturista Antoni Jonch i Cuspinera, que ja va proposar-ho a través d’una ponència al Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers l’any 1955. DSCN4038_01El projecte va quedar aturat ja que, encara que havia la intenció de fer un parc a la ciutat, no es sabia ben bé on.DSCN4037_01Finalment es va prendre la decisió de fer el parc, encara que no es basava en la idea original, sinó en un projecte redactat pels tècnics municipals Barangé-Puchades-Pousa, revisat posteriorment pel jardiner Jaume Viure.DSCN4030_01En els actes de la inauguració, es van descobrir dos monòlits, un amb una inscripció que homenatjava l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat; i l’altre, amb una inscripció sobre la Festa de l’Arbre, celebrada per primer cop aquell mateix dia en aquest recinte. Avui dia, encara es poden veure prop de la bassa del parc.DSCN4021_01

Acte d’Inauguració i breu història :

http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/18274/tot/granollers

DSCN4018_01No podem posar les fotografies dels 300 arbres aquí en el bloc, per ho si que podeu és anar a conèixer el Parc i admirar la diversitats d’aquests arbres i plantes que te.DSCN4039_01Recull de la informació i dades històriques, Fotografies : Ramon Solé