Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús de Terrassa

El Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situat  en l’avinguda de Can Boada del Pi, amb Ronda de Ponent i carrer de Dos de Maig de Terrassa.L’Ermita és de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla.L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny.En tot el Parc i donant la volta al turó, es va enjardinar amb diferents rampes accessibles i amb una diversitat d’arbres, arbusts i plantes diferents.No massa abundants d’arbres, els necessaris per contemplar aquesta petita ermita des de tots els angles visibles.Disposa d’algun Pi, Lledoner, olivera jove, i altres tipus d’arbres,  així en la part que dona al carrer de Dos de Maig, moltes plantes de jardí, que donant  la impressió, que van ser ficades pel veïnat fa anys en rere.És un Parc tranquil, molt solejat que mancaria algun seient mes, donat que tots estant a dalt i al costat de l’ermita i font de xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Conjunt d’Arbres dels Jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona

Com cada dissabte dedico avui dos articles sobre Arbres

Podríem descriure aquests Jardins del Palau de Pedralbes més com un Parc,“Un dels jardins més senyorívols de Barcelona, tan afrancesats com angles, un punt romàntics i molt frondosos….”El cert és que endinsar-s’hi ens transporta a un temps en què la serenor i la majestuositat van ser elements determinants del paisatge.Si aneu, veureu Pins Blancs que sembla que arribin a tocar el cel.Per un moment, no sabreu si esteu en un jardí, en un conta de fades o en mig del Montseny… !En el conjunt del jardí hi ha molts arbres, com cedres de l’Himàlaia, grans exemplars de cedres de l’Atlas (Cedrus atlantica), a l’esquerra de l’entrada del parc,

i alguns exemplars de cedre japonès (Cryptomeria japonica) i de cedre d’encens (Calocedrus decurrens).Altres coníferes són el pi pinyer (Pinus pinea) i el pi blanc (Pinus halepensis); el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) i el xiprer d’Arizona (Cupressus glabra) i la tuia (Thuja orientalis).També destaquen els til·lers (Tilia europaea) ,i els til·lers argentats (Tilia tomentosa) situats en els eixos principals del jardí, els grans eucaliptus (Eucalyptus globulus) i el bosquet de bambús (Phyllostachys sp).Dins d’aquests Jardins, cal destacar,  un Pi majestuós que ens encantarà sols veure’l, es un Pi Pinyoner, sembla que sigui el guardià del Jardí.Segur que si aneu o ja heu estat algun cop, us agradarà fer un bon tom pel Conjunt d’Arbres dels Jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona, sigui a qualsevol època de l’any…

 

Informació extreta : Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Arbres de les rodalies del Santuari de la Salut de Sabadell

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El Santuari de la Salut de Sabadell, es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.L’Església està voltada de bosc, principalment  de Pins, alguns d’ells d’una alçada considerable.També cal destacar en les zones ombrívoles i en les parts mes baixes, hi ha Plataners de considerable alçada i gruix de tronc.En les rodalies del Santuari, hi ha arbres de diferents tipus i són molt mes joves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Arbres a peu del Sot de can Quadres de Santa Maria de Palautordera

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El Sot de can Quadres de Santa Maria de Palautordera amb el límit del municipi de Sant Celoni, en ofereix un espai natural amb Arbres de ribera,amb la particularitat que podem en algun tros gaudir de l’ombra i frescor, gracies a un camí que va paral·lel a aquesta riera, que casi sempre baixa aigua.Els arbres que trobareu bàsicament, són plataners, i alguna pollancre i vern.I si sumem, els arbres de l’explanada de la Font de Sant Josep de Santa Maria de Palautordera,  que l’any passat us vaig fer un article,i que esta a tocar del Sot de can Quadres, formant un important conjunt vegetal, amb grans plataners, pins i alzines.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aquesta setmana, tenim els primers signes de la primavera

Avui us presento un segon article

Deixem cap enrere l’hivern?…

Les fotografies que us passo són realitzades aquest mateix matí,

podem afirmar que ja tenim els primers signes de l’inici de la primavera.

Els podem veure i gaudir tant en molts llocs de les ciutat, poble o en el camp,  són indiscutibles, arbres i plantes amb flors.

Algun arbre de fulla caduca, que ja comença a esclatar les fulles…

Us deixo amb imatges de principis de primavera a mitat de febrer :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

Que són els Escocells ?

Avui us presento dos articles 

L’Escocell és un clot artificial que hom fa entorn de les soques dels arbres i de les plantes de les vies publiques, perquè retinguin l’aigua.Els Escocells més freqüents són aquells compostos per pedra natural o formigó.

Us passo un article que complementa molt be la definició de l’Escocell :

https://www.interempresas.net/Jardineria/Articulos/60481-Los-alcorques-unos-grandes-desconocidos.html

Us passo l’article dels Escocells i parterre del carrer Font Florida de Barcelona :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/escocells-font-florida

En carrers de diferents barris, s’han plantat plantes o deixat que creixin lliurament dins dels Escocells.I un article de Betevé sobre “ Escocells verds, peces clau per combatre plagues i naturalitzar Barcelona “ :

https://beteve.cat/medi-ambient/escocells-barcelona-glifosat-herbicides/

Fotografia Ajuntament de Premià de Mar

Els Escocells, poden ser quadrats, rectangular i rodons, i de deferents mides,tapats per medi de diferents plataformes que cobreixen el forat, sempre deixant que passi l’aigua,

en algun cas disposa de una petita manega on pot rebre l’aigua o una canonada interior per injectar-li aigua als arbres, per medi dels camions cubà de parcs i jardins.L’arbre creix i es desenvolupa en el transcurs dels anys,i si el Escocell es petit o inexistent, las arrels podent provocar alteracions en el paviment.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Araucària

Com cada dissabte us presento dos articles

L’Araucària o arbre de pisos,  és un gènere de plantes amb flor de la família Araucariaceae, són arbres pinòpsids i perennifolis amb un tronc massiu que, segons l’espècie, pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s’estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d’agulla, típica de les coníferes.Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, però, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe amb l’edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden fer de 7 a 25 cm de diàmetre segons l’espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llargada i entre 1,5-5 cm d’amplada.Hi ha 19 espècies d’araucària dividides en dues seccions. Es troben en certes zones de l’hemisferi sud, amb major diversitat a Nova Caledònia. El nom del gènere prové d’araucano, el nom amb què els colonitzadors espanyols denominaven els maputxes de Xile.Tradicionalment, els pinyons eren una font d’aliment per als habitants de les regions on creixen de manera natural. La fusta d’araucària també és força apreciada, Algunes de les espècies s’utilitzen en jardineria.Per a mes informació podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Araucaria

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Totes les Imatges són d’un exemplar situat a Montjuic en l’Av. Francesc Ferrer i Guàrdia a Barcelona.

Els efectes del temporal a les rodalies d’Olot: Mes imatges pels voltants del paratge de la Moixina – 3ªPart #

Article especial – També, podeu seguir els habituals que us he passat a primera hora del matí

Com a continuació dels articles que us he presentat aquests últims dies sobre els efectes del temporal a les rodalies d’Olot, avui us vull donar més imatges de com es troben pels voltants del paratge de la Moixina :

Voltants del Hotel can Blanc

 Comparació nivell de l’aigua en un rec

 Arbres abatuts pel fort ventPerò la vida continua …

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La informació :Treballs de consolidació de La Font de la Riba de Sant Quirze del Vallès

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de la Riba és una de les poques fonts  actualment existents a Sant Quirze del Vallès.El 9 de novembre de 2008, per part de l’Associació Sant Quirze Natura, es va dur a terme una acció per a la restauració de la font i del seu entorn,va consistir en netejar de la vegetació les rodalies, fer unes escales d’accés, adequació  integral de la Font , recollida de deixalles…entre altres accions.El Diumenge 17 de febrer de 2019 es va portar a terme una activitat que consistia en consolidar els treballs que es vàrem fer el novembre de 2008, netejant l’entorn, arranjant el camí i plantació d’arbres i arbustos.En aquest cas va ser organitzada per Sant Quirze del Vallès Natura  i DEPANA.  amb la col·laboració de l’ Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, NACS i Ascensores Jaca.Podeu veure mes dades amb l’article que us adjunto :

http://www.sqvnatura.org/wp-content/uploads/2019/02/Diari_St_Quirze_2019_02_17_Font_Riba.pdf

i també, podeu veure mes imatges en aquest article :

http://www.sqvnatura.org/wp-content/uploads/2019/02/Premsa_NACS_2019_02_17_Font_Riba.pdf

Font de informació : Sant Quirze del Vallès Natura

Adaptació al Text : Ramon Solé

Arbres i Plantes de ribera del riu Fluvià al pas per Olot

Ara cada divendres dos articles !

El riu Fluvià neix a el Grau d’Olot a 920 metres d’alçada, i una vegada que ha recorregut la plana d’en Bas, passa bona part de la ciutat d’Olot.Aquest riu forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Avui veurem la vegetació de ribera d’aquest riu, en el tram del camí basàltici fins la font de les Tries, es un recorregut, pràcticament planer i molt ric de vegetació.Aquest Bosc te una gran diversitat vegetació, tant en arbres com de plantes.A l’inici del recorregut trobareu un cartell indicant els principals arbres que anireu trobant.Donat la humitat i frescor que dona el riu al seu pas i al estar en llocs molt poc solejats.D’arbres podem destacar, les Pollancres, els Saules, les Freixes, algun Om, Els Plataners i Tells.La vegetació es molt amplia segons el tram del riu, Esbarzer, Heura, Canyís, Lliris, Jonc, Canyes…. i moltes mes que us passo imatges :

Sarriassa

Llengua de Cervol

Llengua de Cervol

Evonim

Es un espai que dona moltes ganes de fer un passeig tranquil bona part de tot l’any.En algun punt trobareu seients com a la Font del passeig Basàltic, en la Font de les Tries i altres llocs,

molsa

D’aquestes dues Fonts,  ja us he fet ressò en els articles que us vaig presentar de cada una.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador