Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 2ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

En l’heura, un perill per a molts arbres 1ª Part, us he descrit aquest perill que representa aquest arbust trepador per alguns arbres en els boscos de Catalunya.Us voldria presentar un estudi visionat durant un any, per veure el procés quin ha sigut de l’heure a un mateix arbre :

  1. Una vegada escollit l’arbre es va netejar de l’heura que l’estava envaint, tallant les arrels i assecant-se la part de dalt.
  2. Podem observar el nombre important de brancatge de l’heura.
  3. Les marques que van quedar en el tronc de l’arbre a l’arrancar-li l’heura.
  4. A la primavera de l’any següent, i en la base del arbre veiem com han nascut nou brots d’heura.
  5. Passat un mes, veiem que a trepat ràpidament per l’arbres.
  6. Unint se, amb les fulles seques que eren de l’any anterior.
  7. I sembla que aquesta vegada hagi crescut amb molta mes força i plenitud de vegetació.
  8. Es un verdader monstre dins de la vegetació en un bosc, que si no tallem novament l’heura, tot l’arbre s’omplirà…Esperem que en un temps curt es trobi una bona solució per evitar aquest mal.

 

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Perill de caiguda d’arbres i brancatge en temporals de pluja, neu i vent

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

Estem entrant al temps meteorològic que ens pot sorprendre alguna gota freda, i trobar-nos en un parc o a la muntanya.En temporals forts, però previstos, les mesures dels ajuntaments i les pròpies, ja fan que sigui menys perillós.Però, si es una gran tempesta d’aigua, neu o vent, o alguna combinació entre aquests fenòmens, pot derivar a la caiguda d’arbres i de brancatge.Si en aquell moment us trobeu que hi ha una turmenta de grans proporcions, cal resguardar-se en un lloc el millor possible.Com tots sabem, cada any hi ha gent ferida i morta, a causa de fenòmens meteorològics.No obstant, cal evitar passar per sota o a prop d’arbres grans, morts, podrits, mig caiguts, desarrelats…Es fa molt difícil donar consells preventius que a vegades la fatalitat és present en pocs segons…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Les dues Acàcies de l’estació Renfe. de Montcada – Manresa de Montcada i Reixac

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

A l’entrada de l’estació de Tren, de Montcada – Manresa a Montcada, hi ha una plaça de la mateixa estació al costat de la carretera Vella, allí a ma dreta hi ha les dues velles Acàcies.Son molt antigues, casi com l’estació, amb el tronc ben gruixut i vell, la corsa arrugada i amb forats, però axó si, són uns arbres ven vius.Molta gent passa pel seu costat amunt i avall, per anar a diferents punts d’enllaç a altres línies de tren cada dia…, ni si adonant de la seva presencia des de fa moltíssims anys en aquest punt arrelats…No son arbres autòctones del nostre País, però…,  això no deixa que faci que els deixem de cantó, son grans i fan molta ombra.A pesar que siguin uns arbres vells, son forts i casi sans…són els arbres de l’estació de tren de Montcada – Manresa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els arbres a peu d’entrada, d’una masia o d’una casa rural

Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres

De vent antic, sempre en una masia o casa rural, s’han distingit per els Arbres que s’han plantat a primera línia,front la porta principal,a un costat de la casa,i que inclòs,  poden estar dins o no del jardí.Amb el pas dels anys i ben cuidats, aquests Arbres han crescut i  desenvolupat àmpliament, amb tronc i brancatge d’una forma considerable.Quines especies d’Arbres son els mes destacats i utilitzats a peu d’entrada ?, hi ha de tot, Plataners, Pins de tot tipus, Avets, Acàcies,cal destacar el Xipre amb la seva elegància i altura,Així com d’altres especies, com les Oliveres, Palmeres, MimosesQuantes histories han passat en la vida de les masies o cases rurals, que els Arbres ha estat pressents i guarden en silenci…?Arbres, que han format part de la vida diària de la propietat.Algunes masies, com estan el mig d’un bosc, els mateixos Arbres formen el seu propi peu d’entrada…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El conjunt d’Arbres de Mas Banyeres de Centelles

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

Per arribar a Mas Banyeres, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta. Cal seguir el camí fins a la pròpia Casa de Colònies.Avui us faig menció dels Arbres de Mas Banyeres,  per la seva varietat i antiguitat,aquesta gran casa està situada en el municipi de Centelles.Son un conjunt de diferents tipus d’Arbres que estan rodejant la finca,i situats principalment, pel costat del camí que porta a l’entrada de la casai també, és per on es va per accedir a la Via Ferrada i a la Ruta de les Bruixes ( entre altres camins).Arbres, tant de fulla caduca, com de fulla perenne,

com el pi, l’alzina, el castanyer, roures, plataners, entre altres.En l’entrada secundaria de la finca, trobem uns exemplars de roure i alzina,on els monitors de la casa de colònies, hi fan activitats per conèixer tant els arbres, com les fulles i la vegetació en general de l’entorn.Passada la casa de Mas Cabanyes, hi ha les instal·lacions per caminar entre arbres per medi d’itineraris amb cordes i passeres elevades.Arribats a la cruïlla de camins, que un d’ells va a la Via Ferrada,trobareu uns exemplars de vells roures, amb els troncs amb rugositats molt pronunciades, en forma de nusos.

En un poc tros, trobareu aquesta diversitats d’Arbres, que us encantaran a grans i petits.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Rotondes amb arbres

Avui com cada dissabte, us presento dos articles relacionats als Arbres

Les rotondes, és una intersecció viària dissenyada per a facilitar els encreuaments de vies i reduir el perill d’accidents.S’entén per “rotonda” un tipus especial d’intersecció caracteritzat pel fet que els trams que hi conflueixen comuniquen per mitjà d’un anell en el qual s’estableix una circulació rotatòria entorn d’una illeta central.En la illeta en alguns casos s’ha decorat amb motius representatius a la població;s’ha col·locat un o varis arbres.Depèn del municipi, han escollit, el Pi, el Plataner, el Roura, les Alzines,o altres varietats d’arbres, com l’Olivera o el Xiprer.També podem trobar alguna rotonda que comparteix una escultura amb els arbres.Moltes ciutat, poblacions i pobles, utilitzen les Rotondes tant en llocs dintre de la mateixa població,

així com, en algun tram de carretera perillosa, del seu terme municipal.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Un passeig per els arbres singulars a Tossa de Mar – 2ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

Avui tancarem el diferents reportatges que hem dedicat a Tossa de Mar i els Arbres.En ells, us he ofert conèixer arbres destacats i singulars, com l’Alzina de can Martí, el Pi monumental de can Martí, el Suro d’en Santos, els arbres del Parc de Sa Riera i el Passeig per la Riera de Tossa de Mar,Per acabar, us passo una recopilació de mes imatges dels arbres destacats, situats al Parc de la Riera de Tossa de Mar :

Si esteu aquest estiu per aquesta antiga població marinera, no dubteu en fer un passeig per els arbres singulars a Tossa de Mar

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Vells arbres viuen amb ajuda

Com cada dissabte teniu dos articles sobre Arbres

Els arbres, com les persones, poden caure al terra, si a sobre son uns vells arbres, mes possibilitats en tenen.Podent ser per varies raons que un arbre pugui caure :

  • Haver crescut en un terreny no estable.
  • Estar poc arrelat.
  • Ventades i turmentes.
  • Haver-se arrelat de petit i crescut amb una posició inclinada.
  • Altres motius.

Un arbre que ofereixi perill per la seva inclinació, moltes vegades s’opta per tallar-lo, ho tenim els cassos en la via publica o en parcs.Moltes vegades fent una sortida o excursió al bosc, trobarem arbres ja caiguts i morts, que els insectes i el temps, l’aniran poc a poc consumint.En algunes ciutats i pobles, en exemplars d’arbres destacats, els han protegit, per que no acabin caient i sucumbint.La formula mes habitual, es posar una columna de ferro que aguanti l’arbre,o, per medi d’un cablejat, l’arbre així quedi subjecta per varis punts al terra,també, es pot utilitzar, troncs per les rodalies seu com a punt de subjecció, com el cas del conegut Pi d’en Xandri a Sant Cugat del Vallès.Es podria considerar anar en contra de la decisió de la natura, però un arbre destacat i gran, sempre es millor ajudar-lo a que segueixi vivint amb ajuda…

 

Texts i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del carrer Vinyetes de Sant Feliu de Codines

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Aquesta Font esta situada en un costat de la cruïlla del carrer de Vinyetes, amb el carrer de can Bosch, carrer era nova i carrer Salvador Seguí de Sant Feliu de Codines.La Font, es a l’ombra d’un grup d’arbres, i acompanyada per dos bancs de fusta i paperera.La Font te una paret feta de rocs i una pica semi circular.L’aigua surt d’un aixeta regulada i cau a la pica.El carrer de Vinyetes, esta limitat pels vehicles i es un lloc de caminadai passejada per a gossos.A les rodalies d’aquest carrer, hi ha diversos horts.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Mina d’en Joanet de Granollers

La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers,  a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiui evitar que sobre surtis de la canal.Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,on el curs de l’aigua segueix per la canal,creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament,  serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé