Llac de la Urbanització o Barri de Comabella de Sant Llorenç Savall

Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,

El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.

Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.

Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,

on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.

Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,

que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.

Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…

Text i fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Contes i Llegendes dels arbres

Fitxa tècnica

Autoria : Louis Espinassous

Traducció: Francesc Roma i Casanovas

Gènere: Natura

Col·lecció: Prisma, 61

Primera edició: Juny 2022

ISBN: 978-84-1356-188-2

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Pàgines: 152

Preu : 13,80€

Altres dades :

Un recull de contes tradicionals destinats als adults

Contes i llegendes dels arbres aplega trenta-tres històries d’orígens molt diversos: Europa, Sibéria, Àfrica, Orient Mitjà, Àsia, el Pacífic i Sud-amèrica. Recollits i escrits pel reconegut narrador Louis Espinassous, es basen en una llarga investigació etnològica, però també en la tradició oral contemporània, que segueix viva, així com en la veu dels savis, per oferir-nos una àmplia selecció de contes ancestrals escrits per una ploma elegant.

Els treballs d’Espinassous l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.

Dades de Louis Espinassous

Nascut l’any 1951, és educador, biòleg, etnòleg, narrador, assagista, novel·lista i pastor. Pioner en educació sobre la natura i antic assessor tècnic del Parc National des Pyrénées, els seus treballs l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.

És autor de diversos títols, entre els quals Pyrénées, montagnes sauvages, Ours, Contes et légendes de l’arbre, Besoin de nature  i Pour une éducation buissonnière.

Viu i treballa a la vall de l’Ossau, als Pirineus.

Recull del Llibre : Ramon Solé

La primavera, ja la notem en els mesos de Gener i Febrer …?

En les últimes dècades podem notar que els arbres, sobre tot els fruiters i d’altres, floreixen abans del que era normal, durant la primavera.

S’ha avençat a febrer, però en moltes comarques aquest any ens ha sorprès molt més, a mitjans de gener ja hem pogut veure ametllers, cirerers i altres arbres ben florits.

No sols axó representa un canvi clar climàtic, que pot provocar una gran merma en la producció del fruit si dintre d’unes setmanes torna a fer fred i/o turmentes.

Canviarà, en els propers anys aquesta línia ?… Ens tindrem d’acostumar a aquest canvi tant important?…

Sens dubte, el camp fa que la floració dels arbres ens doni un aire primaveral, inclòs ara !!!

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Pi de l’estació de Valldoreix

Bon Any 2022

El Pi de l’estació de Valldoreix, una vegada mort, és un record … és un monument…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els dos Lledoners de Sant Miquel de Taudell de Viladecavalls

Els dos Lledoners que ens referim estan situats al costat de l’ermita de Sant Miquel de Taudell  en el polígon industrial de can Mir  de Viladecavalls.

Son dos exemplar pràcticament idèntic. A l’aixecar-se el mur del costat de l’ermita el seus troncs van quedar enterrat, ara sols es veu les seves allargades branques.

Estan sans amb bona fulla  tots ells.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem: La Font del Canyo d’Anglès

Durant el mes d’agost cada dia una font

La Font del Canyo és la més fàcil d’anar-hi, donat que està dins el parc de la Font del Canyo, rodejat d’arbres, plantes i flors, a tocar del torrent Rissec, molt a prop de la carretera que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners.

La font queda per sota del nivell del terra, per això cal baixar unes escales que hi ha en cada costat de la font.

La paret de la font està decorat amb pedretes i emmarcat per una arcada de mig punt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-07-21_16-02-06-2.jpg

L’aigua surt abundant per un broc  d’acer inoxidable i cau a una pica semicircular.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es y.jpg

Donat que l’aigua no surt potable, tal com indica un cartell, del broc s’han posat unes barnilles d’acer inoxidable que donen directament a la pica, on  aquesta esta amb una tapa, evitant que la gent agafi aigua.

Antigament era molt apreciada i s’anava amb garrafes a recollir-ne.

Postal Antiga – Font del Canyo

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Poema: Els nostres arbres, al barri de Bellvitge

Glicines al passeig dels pins de Bellvitge. Primavera 2020

El lila de les xicrandes del parc

o el de les glicines del passeig.

El taronja que deixa caure

la tipuana, el groc de les mimoses

i el perfum del til·ler.

El verd perenne del pi pinyoner.

Palmeres, oliveres i xiprers

d’un lloc de la mediterrània.

I pollancres i oms riberencs.

Aquell desmai i el gran lledoner.

Plàtans d’ombra a l’estiu,

fulles de tardor que es mullen a l’hivern.

Però jo no em canso de mirar

les formes de la bella ombra

I l’arbre de l’amor quan es vesteix de rosa.

Arbre de l’amor al parc infantil de la Rambla Marina, buit pel covid. Primavera, 2020
Bella ombra. Parc de Bellvitge. Estiu 2020.

Autora: Maria Àngels García-Carpintero, L’Hospitalet

Als arbres de Bellvitge i a les que els sabem gaudir.

Arbres – Els Plataners de la Font del Quimet de Sabadell

Imatge de Google

Tot sortint de Sabadell per la carretera B-140, veureu a l’esquerra que s’inicia una pista forestal amb cadena,

caldrà seguir-la i en pocs minuts arribareu al paratge de la Font del Quimet, on veureu els grans i allargat plataners i la seva font natural.

Destacant principalment els dos plataners que fan guàrdia en cada costat de la Font.

Són molt alts, donat que mai deuen haver sigut tallades les seves branques.

És un paratge molt freqüentat per la gent i lloc de partida de diversos itineraris i molts llocs a visitar a la vora del riu Ripoll.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres : Dos arbres monumentals de fora de Catalunya

Avui us presento dos arbres destacats de Castelló.

  • El Rebollo de Cortes
  • L’Alzina Monumental  en la Fuente de Chirivilla en Zucaina

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Arbres – La Tipuana

La Tipuana tipu o acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).

És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.

És un arbre semi caducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d’altura, resistent i de ràpid creixement. Les fulles son grans i de color verd intens.

S’anomenen fulles compostes perquè estan formades per entre 5 i 15 parells de folíols, estrets i de forma el·líptica, i un últim folíol al capdamunt.

De maig a juny fa la floració. Les flors tenen 5 pètals desiguals (el central és molt més gros), arrugats i de color groc ataronjat.

Es troben agrupades en ramells que cauen amb facilitat.

El seu fruit és un llegum que porta soldada una ala membranosa.

Les seves fulles són compostes i de color verd esgrogueït.

L’època de floració de la tipuana és l’estiu.

És molt utilitzat com a arbre ornamental en moltes places, carrers i parcs.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-12-02_15-37-40-3.jpg

Es cultiva com a arbre ornamental, per la bellesa de la seva floració, en zones temperades d’Europa i dels Estats Units.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Totes les fotografies van ser realitzades en el Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat