Arbres – Els Plataners de la Font del Quimet de Sabadell

Imatge de Google

Tot sortint de Sabadell per la carretera B-140, veureu a l’esquerra que s’inicia una pista forestal amb cadena,

caldrà seguir-la i en pocs minuts arribareu al paratge de la Font del Quimet, on veureu els grans i allargat plataners i la seva font natural.

Destacant principalment els dos plataners que fan guàrdia en cada costat de la Font.

Són molt alts, donat que mai deuen haver sigut tallades les seves branques.

És un paratge molt freqüentat per la gent i lloc de partida de diversos itineraris i molts llocs a visitar a la vora del riu Ripoll.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres : Dos arbres monumentals de fora de Catalunya

Avui us presento dos arbres destacats de Castelló.

  • El Rebollo de Cortes
  • L’Alzina Monumental  en la Fuente de Chirivilla en Zucaina

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Arbres – La Tipuana

La Tipuana tipu o acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).

És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.

És un arbre semi caducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d’altura, resistent i de ràpid creixement. Les fulles son grans i de color verd intens.

S’anomenen fulles compostes perquè estan formades per entre 5 i 15 parells de folíols, estrets i de forma el·líptica, i un últim folíol al capdamunt.

De maig a juny fa la floració. Les flors tenen 5 pètals desiguals (el central és molt més gros), arrugats i de color groc ataronjat.

Es troben agrupades en ramells que cauen amb facilitat.

El seu fruit és un llegum que porta soldada una ala membranosa.

Les seves fulles són compostes i de color verd esgrogueït.

L’època de floració de la tipuana és l’estiu.

És molt utilitzat com a arbre ornamental en moltes places, carrers i parcs.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-12-02_15-37-40-3.jpg

Es cultiva com a arbre ornamental, per la bellesa de la seva floració, en zones temperades d’Europa i dels Estats Units.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Totes les fotografies van ser realitzades en el Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat

Arbres – Els dos Pins del Parc de la Font del Racó de Barcelona

Els dos Pins que avui ens referim i destaquem, estan situats a l’entrada del Parc de la Font del Racó, pel carrer de Lluís Muntadas de Barcelona.

Són pins pinyers, alts i esvelts, amb un tronc amb certes curvatures.

En conjunt els dos destacant per de munt de la restes d’arbres d’aquesta zona del parc. Són com a sentinelles que donen una gran presencia !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Arbres de la vida a la mort / 2ª Part #

Aquesta segona part la dedicarem a veure com a un arbre, una vegada mort o, millor dit, tallat, encara li pot aflorar la vida indirectament.

Us passo tres imatges on podem veure que sobre on es va tallar l’arbre i durant l’hivern, molts reben l’estada de bolets, és ben curiós :

Alguns, són tapats per l’heura.

Altres, com és el cas d’aquesta alzina, rebrota tot pel seu costat.

I a un arbre que només li queda el tronc, li ha sortit un bolet de soca a mig nivell.

Veritablement, són efectes vius que queden en les restes d’un arbre que va costar anys, molts anys, en créixer…

I molt arbres formaran un Bosc…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Arbres de la vida a la mort / 1ª Part #

Els arbres, com a tot ser viu, sigui animal o vegetal, sigui petit o gran, té el mateix procés, néixer, créixer, reproduir-se, pot tenir infermetats, mutilacions… i al final  la seva mort.

El ser humà el pot destinar a un arbre per a fer mobles, caliu, paper, etc, … i tallar-lo, per tant seria una mort anticipada a la seva possibilitat de vida real.

També pot arribar-li la mort per altres causes indirectes de la pròpia natura, com una tempesta prolongada de vents, fortes nevades, desarrelar-se al terreny, paràsits…entre altres causes.

Un arbre per si sol és capaç d’aguantar un important escardament /s d’una o varies branques i seguir vivint, però, estarà en el perill de que algun paràsit entri per la ferida,

 i a poc a poc el vagi deteriorant per dins, fins que, passat uns anys, li causi la mort.

En altres cassos, igual mor o es talla el tronc principal, però si queda arrelat pot créixer una branca secundária des de la base formant un nou arbre.

Certs arbres, sobre tot els de fulla caduca, com plataners, pollancres …, una vegada tallats, si no es treu la part de l’arrel, tonen a rebrotar,

començant en la primavera següent a fer alguns troncs i d’allí més tard sortiran les fulles,

amb pas del temps pot formar un brancatge gran de troncs, que com hem dit abans, pot arribar a formar un nou arbre.

Hi ha arbres que una vegada morts es mantenen en peu, i l’heura s’apodera d’ell envoltant-lo fortament i grácies a les seves fulles li donaran un altra aspecte de verdor,

en aquest cas l’arbre ja no patirà aquesta planta tant agressiva i invasora en els nostres boscos.

Us passo dos arbres ben curiosos, no són fotografies meves, les he tret de internet, però crec que ens poden donar una imatge de la força dels arbres en la supervivència en la natura:

Quan aneu a un bosc, mireu de fer com faig jo, sempre deixar-me guiar pels arbres i d’aquesta forma podreu gaudir de les veritables meravelles que ells, els arbres, ens ofereixen,

De fet, el més important pels humans és que ens proporcionen l’oxígen pur i gratuït, els arbres són Vida !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Arbre de judes o Arbre de l’amor

L’arbre de l’amor o arbre de Judea :

És originari de les regions de l’est de la mediterrània. És l’espècie de l’Europa oriental del gènere Cercis.

Molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d’on obté un dels seus noms comuns, arbre de l’amor.

Us passo la seva historia :

És conegut com a “arbre de Judes” o “arbre de l’amor “, nom que podria provenir d’un antic mite que indica que aquest és l’arbre d’on es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist.

Tot i això, probablement és una corrupció del nom francès Arbre de Judeé que significa “arbre de Judea”, referit a la regió on es dona.

Descripció de l’Arbre:

El més espectacular d’aquest arbre és la seva floració a principis de primavera. Les flors, de color rosa intens i agrupades en raïms, creixen abans que apareguin les noves fulles, i moltes d’elles neixen directament dels troncs més joves. Els fruits, de color marró fosc, apareixen a principi de la tardor i resten a l’arbre durant tot l’hivern, de tal manera que és possible veure’n les flors i fruits alhora en l’arbre.

És nadiu de la zona Nord i Est del Mediterrani, des de França fins a Orient Pròxim. Introduït a Europa central, Península Ibèrica, Àfrica tropical i Nord-amèrica.

A Catalunya i la Península ibèrica, és una espècie exòtica introduïda, que es comporta com una espècie invasora, expandint-se per la difusió de les seves llavors, i competint per l’hàbitat amb les espècies autòctones.

Es troba normalment en pendents àrids al llarg de les riberes dels rius, preferentment en terrenys calcaris, però pot tolerar-ne els moderadament àcids.

Resisteix el fred, fins a -10 °C, però no les gelades perllongades. És resistent a la sequera i no tolera l’entollament del sòl.

Les seves flors anuncien l’arribada de la primavera astronòmica, se sol produir entre mitjan març i els primers dies del mes d’abril.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Imatges del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Arbres – L’Arborètum de Rubí

A l’entorn del Castell de Rubí  (Castell Ecomuseu Urbà) es va crear  l’Arborètum, conjunt d’arbres i plantes bàsicament mediterrànies.

Va ser ideat perquè fora una representació dels arbres més destacats de la nostra vegetació de Catalunya, i de altres parts del món.

A la vegada, és un ampli espai verd dels que forma part els jardins del Castell de Rubí.

L’arborètum del Castell, una agrupació d’arbres i altres plantes de diferents tipus que s’han distribuït en l’espai de 5.641 m2 en funció del seu continent d’origen.

A més, es va crear una xarxa de camins per facilitar la seva observació.

Cal destacar, que es va portar a terme la primera Festa de la Primavera, inaugurada el dissabte, 19 de març de 2011.

Lloc ideal per fer una passeig, prendre el sol o llegir un llibre.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Arbres – Els Plataners de la Rambla d’en Rufí de Caldes de Malavella

A Caldes de Malavella en la Rambla d’en Rufí, situada en un dels extrems de la població,

hi ha una llarga filera de Plataners centenaris de gran alçada i

amb un alt brancatge.

Es un bon lloc per passejar a l’estiu per la frescor que ens aporta.

També punt de sortida per realitzar alguna excursió per les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé

Arbres – Bellaombra

Bellaombra (Phytolacca dioica) és una espècie d’arbre. En realitat es tracta d’una espècie herbàcia molt gran.

A Amèrica del Sud se’l coneix amb el nom guaraní d’ombú que significa “ombra”.

Originari de Les Pampes d’Amèrica del Sud. Actualment és difícil trobar-ne de silvestres.

És el símbol de l’Uruguai, l’Argentina, i la cultura dels gautxos.

Arriba a fer de 12 a 18 m d’alt amb una capçada de 12 a 15 m. Les arrels són visibles.

La fusta és esponjosa i tova. Les fulles són el·líptiques, de fins a 20 cm de llarg. De disposició alternada.

Les flors són dioiques en raïms terminals blancs. El fruit és una baia de color vermell intens que conté llavors ovoides de 3 mm de llarg i de color negre.

Planta ornamental usada a carrers de ciutats i parcs. També, utilitzada per a fer bonsais.

La saba és verinosa i no l’afecta la plaga de la llagosta i altres plagues.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Totes les fotografies van ser realitzades en el Parc de Bellvitge