El arbres sigui situats en els carrers, parcs, finques privades o en el bosc,
desprès de mes o menys anys poden presentar una curvatura que els poden desarrelar-los i caure al terra i així portar a la seva mort.
Era i és tècnica usual per evitar un perill en tallar l’arbre.
Si no causa un perill per la gent que camina o circula amb vehicle es buscant altres mesures, una d’elles es apuntalar-los.
En algun cas, els parc i jardins d’alguns municipis, han posat unes petites bigues per fer un aguant i així evitar que es caigui al terra.
La biga, pot ser de ferro o altre tipus de metall, que pugui ser resistent al pes del arbre i també, proporcionalment al tronc i volum.
També deu resistir a les inclemències meteorològiques i al pas del temps.
En el cas de la imatge d’una figuera, inclòs s’ha lligat la branca donat que presentava una obertura que en el temps pot ser que fongs o paràsits acabin perjudicant a tot l’arbre.
Aquí podem veure que algú amb bona intenció s’ha limitat a posar-hi un tronc, cosa que no farà que en el pas d’uns anys es trenqui la subsecció a l’arbre…
L’Alzina del Pla de Maria esta en el Pla de Maria entre el serrat de Caselles i el serrat del Rourell. Per sota de Quatre camins. A l’entrada de l’estació depuradora d’aigües residuals de Moià a prop de la carretera a Barcelona.
Anomenada “Quercus ilex” de la família de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d’alçada.
Alzina corpulenta de copa densa, amb fulles perennes i escorça fosca. D’uns aproximadament 9 m d’alçada. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc.
Actualment esta molt afectada per algun paràsit que l’està matant.
La tradició oral diu que quan l’hereu o pubilla d’una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.
I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,
Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :
el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…
Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.
De quina manera els arbres aprenen a fer front al canvi climàtic i com poden salvar els boscos.
Peter Wohlleben descriu com de meravellosa és la capacitat d’autoregulació i de recuperació de la naturalesa.
Tenen els arbres la capacitat d’aprendre? Són capaços d’adaptarse a canvis com ara la pujada de temperatures o la sequera per tal d’assegurar-se la supervivència? Podria ser que fins i tot transmetin els coneixements i l’experiència adquirits a la descendència a modede preparació enfront de l’escalfament global?
El canvi climàtic no és pas l’única font de problemes dels arbres. La gran amenaça per als boscos és especialment la intervenció humana…
Com un foc candent, l’extinció dels boscos caducifolis té lloc en paral•lel a la mort de les plantacions. Ara bé, hi ha una diferència essencial entre una i altra. Les plantacions expiren a causa de les altres temperatures estivals; els boscos caducifolis, en canvi, desapareixen a mans de serres elèctriques. És hora d’aturar aquesta crua sobreexplotació.
Wohlleben va rebre l’any 2019 la Medalla a la Protecció mediambiental de Bavaria en reconeixement per la labor de transmetre coneixements científics.
A Alemanya s’han venut més de 100.000 exemplars d’aquest llibre en menys d’un any, i s’han venut els drets a 16 llengües.
Fitxa tècnica:
Autoria: Peter Wohlleben
Traducció: Laura Patricio
Gènere : Ciència i coneixement | Natura
Col•lecció La Mandràgora, 12
Primera edició: Setembre 2022
ISBN: 978-84-1356-208-7
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Pàgines: 240
Preu: 12,90€
Informació : Peter Wohlleben (1964) és un gran amant de la natura des de ben petit.
Va estudiar enginyeria forestal i va treballar vint anys en un organisme públic de gestió forestal. Actualment dirigeix una acadèmia als boscos d’Eifel i defensa internacionalment la restauració dels boscos primaris. Participa en programes de televisió, dona conferències, imparteix seminaris i ha escrit llibres sobre temes relacionats amb els boscos i la protecció de la natura.
Els seus llibres La vida secreta dels arbres, La vida interior dels animals i La xarxa secreta de la natura han sigut veritables best- sellers i han entusiasmat els lectors de tot el món.
Darrerament també publica una revista, Wohllebens Welt. L’any 2019 li van concedir la Medalla de Baviera a la Conservació de la Natura per transmetre coneixements científics de manera emotiva i poc convencional.
Informació : Laura Patricio Sedano és llicenciada en Filosofia i Estudis anglesos.
Llegir, escriure i traduir són els tres fars que mantenen la seva barca flotant. Durant molt temps s’ha dedicat a la docència de llengües i a la traducció de l’alemany, especialment de llibres de ciències naturals. Actualment com pagina la traducció amb la tasca de conduir clubs de lectura a les Biblioteques Municipals.
Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,
El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.
Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.
Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,
on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.
Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,
que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.
Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…
Un recull de contes tradicionals destinats als adults
Contes i llegendes dels arbres aplega trenta-tres històries d’orígens molt diversos: Europa, Sibéria, Àfrica, Orient Mitjà, Àsia, el Pacífic i Sud-amèrica. Recollits i escrits pel reconegut narrador Louis Espinassous, es basen en una llarga investigació etnològica, però també en la tradició oral contemporània, que segueix viva, així com en la veu dels savis, per oferir-nos una àmplia selecció de contes ancestrals escrits per una ploma elegant.
Els treballs d’Espinassous l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.
Dades de Louis Espinassous
Nascut l’any 1951, és educador, biòleg, etnòleg, narrador, assagista, novel·lista i pastor. Pioner en educació sobre la natura i antic assessor tècnic del Parc National des Pyrénées, els seus treballs l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.
És autor de diversos títols, entre els quals Pyrénées, montagnes sauvages, Ours, Contes et légendes de l’arbre, Besoin de nature i Pour une éducation buissonnière.
Viu i treballa a la vall de l’Ossau, als Pirineus.
En les últimes dècades podem notar que els arbres, sobre tot els fruiters i d’altres, floreixen abans del que era normal, durant la primavera.
S’ha avençat a febrer, però en moltes comarques aquest any ens ha sorprès molt més, a mitjans de gener ja hem pogut veure ametllers, cirerers i altres arbres ben florits.
No sols axó representa un canvi clar climàtic, que pot provocar una gran merma en la producció del fruit si dintre d’unes setmanes torna a fer fred i/o turmentes.
Canviarà, en els propers anys aquesta línia ?… Ens tindrem d’acostumar a aquest canvi tant important?…
Sens dubte, el camp fa que la floració dels arbres ens doni un aire primaveral, inclòs ara !!!
Els dos Lledoners que ens referim estan situats al costat de l’ermita de Sant Miquel de Taudell en el polígon industrial de can Mir de Viladecavalls.
Son dos exemplar pràcticament idèntic. A l’aixecar-se el mur del costat de l’ermita el seus troncs van quedar enterrat, ara sols es veu les seves allargades branques.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 