El Castanyer de Can Cuch de Cànoves i Samalús

El Castanyer de Can Cuch o Castanyer Gros de la Casa del Bosc, és del Municipi de Cànoves i Samalús, ja m’he referit en varies ocasions d’aquest castanyer en el bloc, avui us donaré mes dades sobre ell.És un arbre monumental situat a l’indret de la Baga d’en Cuc , a 780 m/alt., el qual és l’arbre més gruixut de tot Catalunya.Es localitza a la vall de la riera de Vallfornès, tributària del riu Mogent, la capçalera del qual s’inicia al sector meridional de la Calma, és un dels llocs més feréstecs del Montseny, dins la finca de Can Cuc.El paisatge dominant és un alzinar muntanyenc, amb predomini d’alzina acompanyada per algun cirerer de bosc, castanyers afeblits i algun freixe. Destaca la presència d’algun rebrot de gatell i poll negre. A l’estrat herbaci, hi ha ortiga, trèvol pudent, corniol, maduixer de bosc, colitx, esbarzer, rogeta, falguera, vidalba i galzeran.

Característiques del Castanyer de Can Cuch :

Perímetre del tronc a 1,30 m: 11,76 m.

Perímetre de la base del tronc: 20,66 m.

Alçada: 24,17 m.

Amplada de la capçada: 25,32 m.

Altitud sobre el nivell del mar: 786 mL’estat general del brancatge i el fullatge és regular, presenta una gran cavorca, que amb el pas dels anys s’ha anat buidant , amb l’ajuda d’alguna llampada, d’un incendi accidental esdevingut el 1936 , que va cremar-ne el tronc principal durant tres dies i tres nits i d’un altre provocat els anys vuitanta.

A dins del Castanyer es com una cova

A més, sembla que el castanyer no gaudeix de les aportacions hídriques que necessita. L’entorn, tot i estar ben mantingut per la família propietària, pateix el trepig continuat de corrues de curiosos que al llarg de l’any hi desfilen.

A dins del Castanyer és ple de misteri

Algun any la producció de castanyes no hi ha sigut present, cosa que preocupa per si es tracta de la manifestació d’alguna fitopatologia no identificada.És diu, que l’any 1960, un carboner va aprofitar la seua cavorca per instal·lar-s’hi durant un any i mig,  la qual cosa dóna una idea de la magnitud de l’interior de l’arbre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb histories…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest tipus de castanyer de tanta envergadura de soca pertany al grup dels arbres llavorers, la funció dels quals ha estat la producció de castanyes.  

Itinerari : Per anar hi, cal que aneu a peu, des de Cànoves, podeu seguir per la riera, passar per el Roc Fiter i el Pantà, cal fer un rodeig lateral fins trobar el camí de la cadena a la dreta, que fa una bona pujada que portaria al Restaurant de La Casa del Bosc, poc abans i en un replà està situat el Castanyer del Cuc o Cuch.

 

 

És considerat per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental.  

 

 

 

 

 

 

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure del Giol de Castellcir

El Roure del Giol, també denominat com a Roure de Santa Coloma Sasserra, és un arbre monumental del terme municipal de Castellcir, situat a darrera de l’ermita o església de Santa Coloma Sasserra.Recentment s’ha restaurat la cleda que hi ha al voltant. El 1987 va ser declarat oficialment Arbre Monumental de Catalunya.La mesura del Roure del Giol és d’uns 20 metres d’alçada i 4,50 metres de corda, perímetre del tronc a una alçada d’1,50 metres.És important destacar que al mes de Juliol s’hi fa un Aplec sardanístic davant d’ell.Per arribar-hi cal que agafeu la carretera que va a Castellcir des de Castellterçol i no entreu al poble gireu abans a la dreta, en la cruïlla de l’entrada del poble, seguireu rectes per una carretera asfaltada. Un cop s’acaba la carretera continueu la mateixa que es converteix en una pista forestal de bon anar, durant 4,5 Km.Deixareu a la dreta la masia de la Taiadella  i la cruïlla de la urbanització “ La Penyora”. Hi arribareu després d’una breu pujada.

El Roure de Giol a l’ivern

Us passo l’enllaç sobre les dades del Roure del Giol, com Arbre Monumental, de Parcs Naturals de la Generalitat de Catalunya :

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/moianes/roure-giol/

 

Recull de dades i confecció del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Arbres : L’Alzina de La Font de Sant Lleir de Sant Antoni de Vilamajor

La Font de Sant Lleir actualment no és d’aigua natural, és de xarxa pública. No obstant, es un lloc molt apreciat per la gent de Sant Antoni de Vilamajor. Esta al costat esquer de la Riera, el lloc es molt ombrívol, per tant, a l’estiu es el lloc idoni per passar una estona tranquil·la i sense calor, gràcies a un nombre important d’arbres de diferents especies.Un d’aquest arbres es, L’Alzina de La Font de Sant Lleir, situada al costat del pont que creua la riera i pel seu costat esquerd un caminoi porta a la Font de Sant Lleir.Dona una ombra prou considerable, donat que es un bon eixamplar i amb bon estat de salut en totes les seves branques.Aquesta Alzina, esta catalogada com arbre monumental, per la Generalitat de Catalunya.

 

Text i Fotografia : Ramon Solé

 

 

Arbres : L’Arboç de Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès

A uns 100 metres abans d’arribar a l’església de Sant  Esteve del Coll i a peu del camí a ma dreta, hi ha un exemplar d’Arboç, considerat com a centenari, i és un dels més grans de Catalunya, que malauradament es troba en mal estat. Tenia uns 8,5 metres d’alçada, una soca de 2,40 metres de diàmetre i una capçada de 7,40 metres.L’Arboç de Sant Esteve del Coll és un dels pocs arboços monumentals que podem trobar a Catalunya. Va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com Arbre Monumental l’any 1988.L’arboç, en general, és una planta arbustiva i de les més abundants a la muntanya d’aquesta zona. Cal remarcar que els arboços que es plantaren al passeig de la Castellana a Madrid en el seu dia, procedien dels boscos de la muntanya del Coll.És propietat de l’església Parroquial de Sant Esteve del Coll, situat en el Terme Municipal de Llinars del Vallès.Us passo la fitxa tècnica de Parcs Naturals de gencat., de L’Arboç de Sant Esteve del Coll :

http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/valles_oriental/arboc_de_sant_esteve_del_coll/am4110601_arboc_stesteve_coll_f07_1990.pdf

És pot arribar, per la carretera BV – 5103, a l’arribar al coll, cal agafar i seguir els indicadors per una bona pista.

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé