L’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i la seva historia

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.

Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.

A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Rec Comtal

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.

A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:

  • les conduccions privades d’aigües del Vallès
  • de Dosrius.
  • l’aqüeducte públic Alt de Montcada.

A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.

El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.

L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.

Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :

  • Aqüeducte del carrer Palau Solità
  • Aqüeducte del carrer Llerona.
  • Aqüeducte Torrent de la Torre Vella
  • Aqüeducte Torrent de Font Muguera
  • Aqüeducte Torrent del Bosc Llarg
  • Aqüeducte Torrent de Tapioles o del Cargol

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.

Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.

Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.

Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.

Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Canal Mariner i Aqüeducte La Ral

Avui i com cada divendres us presento dos articles !

El Canal Mariner, també se la coneix per Canal del Carbur, donat que havia una explotació  de carbur, que encara es pot veure, a prop de la canal abans d’arribar a Sant Pau de Seguries.El Canal comença dins el municipi de Camprodon i acaba el recorregut a Sant Pau de Segúries, on l’aigua es utilitzada per general energia elèctrica a través de la Central de Mariner d’Estabanell Energia.Per a mes dades, podeu consultar a :

http://www.rutadelter.cat/coneix-la-ruta-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-del-mariner

El Canal s’inicia i transcorre sempre pel vessant esquerre del riu Ter, i es pot fer com un recorregut a peu pel camí que va paral·lel.Entre La Ral i La Rovira, podem veure que la Canal pren alçada gracies a l’Aqüeducte La Ral amb les arcades que sustenten el Canal.En el 1893,Josep de Sitjar va sol·licitar autoritzar 2.000 l/s construint la resclosa 122 m aigües avall de la fàbrica Matabosch. El Govern Civil va atorgar a Josep Guàrdia permís per unificar dues concessions.Per a mes dades tècniques podeu consultar a la pagina Web del Consorci del Ter i que us adjunto :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-mariner

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’antic Molí Vermell i el seu aqüeducte de Barberà del Vallès

El molí Vermell, va ser un molí paperer  situat al municipi de Barberà del Vallès, es troba al marge dret del riu Ripoll, prop de la masia de Ca n’Ermengol.Havia estat el molí més modern i més gran del municipi.S’hi va fabricar paper i hi havia obradors sobretot del ram tèxtil.Us passo detall de la seva historia :

  • La primera notícia documentada d’aquest molí data del 19 de febrer de 1755 en que Josep Galceran de Pinós, marquès de Barberà, atorgava establiment a favor del doctor Antoni Font i Cerveró de la facultat de prendre l’aigua de la riera del Ripoll, tant per regar com per construir un molí de blat o paperer.
  • El 1790 Francesc Capalà i Vidal comprà un molí conegut fins aleshores com a molí de n’Albareda. Era el mateix personatge que el 1770 havia comprat el molí de les Tres Creus de Sabadell. Sembla que l’edifici actual es va edificar al final del segle XVIII.
  • El 1806 el va arrendar Josep Valadia i Masferrer, banquer de Barcelona, emparentat amb grans fabricants de paper de fumar.
  • Consta que el 1807 també hi havia una fàbrica de cotó i, el 1834, un assortiment.
  • El 1835 s’hi va establir el fabricant de paper Agustí Albareda i Clos.
  • Des del final del segle XIX i fins al 1921, explotà el molí la societat Roqueta-Arnella, que hi fabricava paper gris.
  • Entre 1922 i 1946 s’hi va establir la societat Jaume Argelich i Cia. i, el 1946 fins al 1960, Jaume Argelich tot sol.
  • Entre 1960 i 1980 hi treballà Molver, indústria de Manuel Carbonell i Tort, del ram tèxtil.
  • A partir de 1980 i fins avui, el molí està en desús i es va deteriorant dia a dia.

Com diem, va ser un molí de paper i cartró. Consta d’una nau longitudinal distribuïda en tres plantes, coberta a doble vessant.Té poques obertures a la planta baixa en comparació amb les dues plantes superiors.En aquestes hi ha un total de 23 obertures petites que permetien l’assecat del material que allà s’hi estenia.Situat al mig d’un prat, prop del riu Ripoll, ja que era imprescindible la proximitat de l’aigua per al manufacturat d’aquest producte.Un important aqüeducte, porta l’aigua des del riu Ripoll fins el Molí, cal destacar la seva part que va des de Ca n’Ermengol i fins entrar al Molí, amb nombroses arcades, situades sobre un terreny planer.En l’actualitat l’aigua arriba fins la porta del molí i cau per una baixada fent un lloc molt bonic, l’aigua pren direcció als aiguamolls propers.El Molí Vermell, va ser construït en pedra a còdols i totxana i recobert tot amb un arrebossat.Actualment , el Molí Vermell està força deteriorat.Us passo mes informació del Molí Vermell :

https://bdvcastell.wordpress.com/el-moli-vermell/

El molí Vermell és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barberà del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Aqüeducte del Moli de la Pineda de Riells del Fai

El riu Tenes, com molts altres rius de Catalunya, es el que dona una petita part de la seva aigua, per fer moure els molins de la seva vora.Evidentment, ara ja no s’utilitza com a tal finalitat.

Bassa Moli de La Pineda

No obstant, podem veure com passa en el municipi de Riells del Fai a la llarg de dos Molins, el de la Medalla i el de la Pineda, que ja us vaig descriure fa unes setmanes.

Molí i casa de la Pineda

L’aigua arriba per una canal en primer lloc a la bassa i al Molí de la Medalla, i segueix  passant per feixes i camps, fins arribar a la bassa, en aquest cas, del Molí de la Pineda.Allí i per darrera d’aquesta antiga masia, supera el desnivell que forma el torrent de Puigfred, per medi d’un estret Aqüeducte d’un sol arc, donat que tampoc hi ha entre una punta i l’altra del torrent una gran separació, l’aigua segueix així el seu recorregut.

Aqüeducte als fons

Per arribar a l’Aqüeducte del Moli de la Pineda, teniu que agafar abans d’arribar al nucli de Riells del Fai, el carrer del camí de la Pineda, us portarà directament al Molí que esta a peu d’aquest camí de terra.

torrent de Puigfred i Aqüeducte

 

Text i Fotografies : Ramon Solé