Fauna dels ecosistemes aquàtics

Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.

En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.

Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.

Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.

Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.

Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.

Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).

Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Les imatges són de Navarcles

Llacuna d’en Margarit de can Morgat de Porqueres

Continuem en el espai natura de can Morgat

La Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha. amb un mirador instal·lat,

on es pot veure encara el canyissar com creix seguint els marges dels antics camps que ocupaven l’espai.

És propietat de l’ajuntament de Porqueres, situada en el Pla de can Morgat,

l’aigua que l’alimenta és de pluja o a través de la llacuna de l’Aulina.

A l’estiu sol tenir un nivell molt baix.

A la primavera és on es poden veure més espècies d’ocells, amfibis i invertebrats aquàtics.

Si han reintroduït espècies desaparegudes a la zona com la llúdriga.

Hi ha un Aiguat on es pot mirar i fotografies les aus, cal estar en silenci.!

En el costat esquerd de l’Aiguat,

podem veure el desguàs existent en cas de superar el nivell d’aigua establert.

L’últim article relacionat amb l’Espai Natura de can Morgat, serà el proper dilluns, el divendres, dissabte i diumenge, us oferiré els articles habituals.

 

Recull de dades : Museu de Banyoles i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

La Mina d’en Joanet de Granollers

La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers,  a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiui evitar que sobre surtis de la canal.Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,on el curs de l’aigua segueix per la canal,creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament,  serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé