Curiós abeurador per animals salvatges en el bosc – 3ª Part #

Aquest bidó l’han convertit en un abeurador per animals salvatges amb un sistema per alliberar a poc a poc l’aigua.

Així s’ajuda els animals silvestres en moments d’escassetat d’aigua per manca de pluges, en tenir un punt on trobar-ne.

Text i Fotografies pel Bloc: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del carrer Quarters de Pla del Penedès

La Font del carrer Quarters està sud del carrer Quarters de Pla del Penedès.

Per les seves característiques constructives, és probable que la font fora de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Abeuradors per animals lliures, en el bosc de Castellfollit del Boix

En temps de sequera com els actuals, moltes Societats de Caçadors d’arreu de Catalunya  pujant aigua amb vehicles a la muntanya i així emplenar els abeuradors que hi ha repartits pels Boscos.

En el cas de Castellfollit del Boix, podreu veure nombrosos d’aquest abeuradors en general situats a tocar d’algun camí o pista forestal, on el vehicle que porta l’aigua pugui depositar –ne quan sigui necessari.

A la vegada, poden ser omplerts de forma natural, gràcies a l’aigua de la pluja quan és forta, queda recollida en aquest tipus d’abeurador.

Sempre així els animals de la zona tenen i confien en uns punts d’aigua per beure.

Podreu veure allí prenen aigua, ocells, conills, porcs senglar, entre moltes especies més.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Objectiu d’evitar la mort d’animals en el camí rural d’Alfou en Sant Antoni de Vilamajor

A Sant Julià del Fou de Sant Antoni de Vilamajor

Des de fa un temps s’ha limitat la velocitat pels vehicles que circulen pel camí rural d’Alfou en Sant Antoni de Vilamajor.

La velocitat es de 40 per hora, per un camí asfaltat que passa per zones de camps i vegetació, on moren mes de 40 animals a l’any.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Pou de ca n’Amat d’Ullastrell

El Pou de ca n’Amat  està situada en la Urbanització de ca n’Amat, emplaçada al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització, prop del torrent i a un costat de l’alzina centenària.

Es conserva la seva estructura  relativament be, des del carrer no esta indicada la seva ubicació, no obstant veureu un cartell que indica un senderó on baixa fins l’alzina vella de ca n’Amat, baixeu per allí a la dreta esta el Pou.

El Pou està protegit per una coberta de maons, la finestra del pou està protegida per evitar accidents per una reixa.

En un dels costats hi han dos seients fets per la mateixa obra.

Era un dels Pous mes importants de la finca de ca n’Amat, abans de la seva Urbanització.

La seves bones aigües, eren tant per beure la gent com animals,

així mateix, van servir per regar les terres de conreu properes, on havia fruiters, cereals i vinya.

Un lloc per recordar com eren fa 100 anys en rere aquestes terres…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa de La Portella d’Avinyó (Bages)

La Bassa de La Portella està a uns 100 metres al nord-est  de la gran masia en Avinyó.

L’aigua que omple la Bassa prové del Torrent de La Portella.

Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample.

Proporciona l’aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta.

Aus i petits animals salvatges tenen un bon lloc per tenir aigua per beure.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé

Animals en situacions curioses

Us passo unes imatges d’animals en situacions curioses :

Recull de Imatges : Ramon Solé

Extretes : Internet

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Avui us presento dos articles

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.

El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.

L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.

Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.

Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca

Per conèixer Rutes per aquest parc, de 1 o més dies podeu accedir a :

https://www.rutespirineus.cat/rutes/parc-nacional-d-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici

Per accedir al Parc ho podeu fer:

Amb Taxi: Parada de taxi situada a l’entrada del poble d’Espot, durant tot l’any (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin).

– Horari d’estiu: de 9.00 h a 19.00 h.

– Resta de l’any de 9.00 h a 17.00h. Pot haver-hi dies en els que l’accés amb transport està tancat.

Contacte: Associació de Taxis d’Espot

Tel. 973 62 41 05 http://www.taxisespot.com (reserves online)

A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)

En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Casa del Parc

C/ de Sant Maurici, 5

25597 Espot

Tel. 973 62 40 36

Recull de dades :  Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Un Passeig per la riera de Caldes, a Palau solità i Plegamans

Avui us presento dos articles


Us invito a fer aquest itinerari tot gaudint d’un passeig per la riba dreta de la riera de Caldes,  al seu pas pel municipi de Palau solità i Plegamans.En la llera esquerra, esta mes humanitzada, amb cases i algunes tipus xalet i trobareu alguna fabrica,també bona part del camí es pot fer per aquella llera, però vosaltres us serà mes agradable per la llera dreta.Es pot iniciar el recorregut en el Pont de Sant Roc, tot venint des de la població, i creuant la riera de Caldes.Son tant sols uns tres kilòmetres i que es pot allargar molt mes, donat que des d’aquest camí és pot enllaçar amb altres itineraris i camins que us podent portar a diferents punts del municipi i d’altres pobles de les rodalies.Aquests 3 kilòmetres tenen molta importància a nivell d’ecosistema en la zona,tant en vegetació com de fauna, sobre tot d’ocells que habitant en les lleres de la riera.La vegetació es pròpia de ribera, però cal destacar l’abundància de canyissar, matolls, i vegetació baixa com sanguinyol, boga, nyàmera i estramoni.sense masses arbres i aquests en general són molt joves, com el om, l’àlber i la freixe; així també,  podem veure algun arbust com el saüc.Abans d’arribar el pont de la Carrerada, entrareu a una petita zona industrial, però la vostra vista serà per on passa  la rierai mirar si veieu algun ocell.En el mencionat pont, us desviareu i ara si, passareu a l’altra llera, la de l’esquerra.En aquest punt i per evitar l’entrada de vehicles a motor, hi ha una cadena,el pas es per senderistes, per gent amb ganes de passejar i Bicicletes.Trobareu en algun punt del itinerari, algun saltant de l’aigua de la riera, fet perquè si plou molt es faci un petit fre a la seva velocitat.En aquest tros, trobareu seients per descansar i fer un mos, i alguna font d’aigua de xarxa, molt utilitzada per els ciclistes.Es un tram, que l’Ajuntament va col·locar cartells per donar a conèixer la flora i fauna existent, però sempre hi ha qui li deu de molestar i estant pintats, axó impedeix fer una bona lectura.Esteu molt a prop del Pont de can Cladelles, que per avui seria el punt final a l’itinerari,a partir d’aquí trobareu varies opcions si voleu seguir caminant…Aquesta riera pateix molt la sequera i pot arribar a no baixar aigua en el seu curs, un bon problema pels animals que hi habitant.Crec que és un itinerari apte per a tothom, donat que es tot planer i ample.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles

Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina a principis del segle XX.

Tothom de la família estava implicat, amb més o menys intensitat, en el treball, tant els homes com les dones, tant els vells com els joves i diríem que, fins i tot, els menors.

Quantes més terres en tenien més dur era, quan més animals de granja, més feina hi havia, amb moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any,

per tant, no es disposava de dia de festa, només, amb motiu d’algun esdeveniment, com podia ser un naixement, un casament o la defunció d’un familiar, es parava unes hores de treballar, però la vida rural era exigent, si es volia seguir vivint del camp, del bosc i/o de la granja,

i no havia una data de jubilació, mentre es pogués treballar i el cos tirés endavant, la gent cada dia anava al camp, al bosc o a la granja a ajudar-hi.

A primers del segle XX, la feina era bàsicament manual, amb eines molt rudimentàries, axó sí, es feia servir animals per ajudar en les grans feines, com llaurar o fer de tir, com bous, cavalls, ases …

Quan era el moment de màxim treball, si s’ho podien permetre els amos, es contractava gent de fora, per unes setmanes o per varis mesos, segons la feina a fer, molts eren els mateixos cada any,

en aquelles èpoques, es podia veure, sobre tot als camps, molta gent amb quadrilla a primera hora, quan despuntava el sol i fins que es feia fosc,

i molts d’aquests grups eren dones que ho recollien manualment, era una dura feina aquesta,

havien d’estar tot el dia amb l’esquena molt doblegada, amb una pausa molt curta per fer l’àpat…

Anaven passant les dècades i als grans camps ja es veia algun tractor substituint la feina que sempre s’havia fet amb animals.

Les dones rurals participaven activament a les granges, donant de menjar als animals, cuidant de la neteja d’aquests o munyint les cabres, ovelles i/o vaques.

També s’ocupaven de matar algun animal per cuinar-lo.

Fer el menjar de la casa, era feina de la dona, havia de tenir-ho preparat per quan arribés a casa tota la família i fins hi tot, a vegades, pels treballadors/res fitxes o temporers.

També, s’ha d’incloure com a feina dels llocs rurals, el transport de tot el que es recollia al camp o a la granja, amb carros o, anys més tard, amb camions.

I, sovint, vendre les fruites i hortalisses al mercat, també era feina de dones.

Us deixo amb unes imatges curioses :

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet