Fauna dels ecosistemes aquàtics

Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.

En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.

Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.

Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.

Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.

Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.

Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).

Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Les imatges són de Navarcles

Llacuna d’en Margarit de can Morgat de Porqueres

Continuem en el espai natura de can Morgat

La Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha. amb un mirador instal·lat,

on es pot veure encara el canyissar com creix seguint els marges dels antics camps que ocupaven l’espai.

És propietat de l’ajuntament de Porqueres, situada en el Pla de can Morgat,

l’aigua que l’alimenta és de pluja o a través de la llacuna de l’Aulina.

A l’estiu sol tenir un nivell molt baix.

A la primavera és on es poden veure més espècies d’ocells, amfibis i invertebrats aquàtics.

Si han reintroduït espècies desaparegudes a la zona com la llúdriga.

Hi ha un Aiguat on es pot mirar i fotografies les aus, cal estar en silenci.!

En el costat esquerd de l’Aiguat,

podem veure el desguàs existent en cas de superar el nivell d’aigua establert.

L’últim article relacionat amb l’Espai Natura de can Morgat, serà el proper dilluns, el divendres, dissabte i diumenge, us oferiré els articles habituals.

 

Recull de dades : Museu de Banyoles i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : Amfibis i Rèptils de la Garrotxa

Dades generals:

Miquel Macias (Autor)

Tapa tova

Pagines : 144

Editor: Bubok Publishing (30 de octubre de 2009)

Idioma : Català

ISBN-10: 849916370X

ISBN-13: 978-8499163703

Presentació de llibre :

Aquest llibre que ordena i passa llista als germans amfibis i rèptils que ens acompanyen malgrat anys i panys d’incomprensió i persecucions s’ha acabat d’enllestir el dia 2 d’octubre de 2009, en temps de tardor, essent el dia de l’Àngel de la Guarda, de sant Berenguer de Peralta i el que la meva mare, Anna Maria, emprengué el vol, al Prat de baix, a Santa Pau, després d’una llarga gestació assistida per companys i companyes; a tots els ha reconfortat la incerta, però decidida esperança que totes les espècies aquí citades ens acompanyin fins que el temps, fugisser com la serp, exhaureixi la seva presència com les granotes s’esvaeixen en el fred de l’hivern.

 

Recull de dades : Ramon Solé

La Fauna de l’Espai Natural de Gallecs

A Gallecs, el grup de les aus és el més conegut i nombrós,  s’han fet diversos estudis d’avifauna que constaten la presència de més de seixanta espècies que hi nien, a més de les que hi són de passada durant les migracions.Si teniu paciència i cura de no fer soroll, us podeu posar als observatoris d’Aus de la Bassa de Can Benito i/o del Aiguamoll de Can Salvi, i amb una mica de sort, son moltes les aus a descobrir, com son :

• Aligot comú, Rossinyol, Polla d’aiguaPit-Roig, Picot VerdPerdiu Roja, Mussol comú, Merla, Mallerenga Carbonera, Gaig, Esplugabous, Cuereta Blanca, Cruixidell, Cotxa Fumada,

Aiguamoll artificial  de Can Salvi

Cogullada Vulgar, Bernat Pescaire, Ànec collverdXoriguer comú, entre altres…Curiosament podem veure cents de coloms volar en grup per els boscos de Gallecs, aquí es un verdader refugi de tot tipus d’aus.Pel que fa als mamífers, Gallecs presenta una diversitat d’hàbitats molt favorable a la supervivència i cria d’aquests animals, que moltes vegades utilitzen els boscos madurs per viure i alimentar-se.

• Ratolins, talps…Pel que fa al regne dels amfibis, la vida i reproducció d’aquests animals es troba molt lligada als ambients humits de l’espai, cada vegada més abundants, com les antigues basses de reg per a l’horta recuperades, com son  les Bases de Can Jornet, entre altres punts, com torrents i sèquies.

Els mes comuns son :

• Gripau Comú Reineta…Ara en el bon temps podeu anar-hi amb una bona càmera fotogràfica per poder captar bones imatges de la fauna de Gallecs.

Text i Fotografies : Ramon Solé