Arbres – La diversitat d’arbres del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba a Sarrià, es va obrir al públic l’any 1978; es un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola. Les seves 17 hectàrees són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

Compta amb arbres destacats de la mediterrània, com :

Pins blancs

Pins pinyers

Alzines i roures

Alguns Xiprers

Oliveres

Trobarem exemplars centenaris, i arbres catalogats d’interès local a Barcelona, com és el cas, d’un Eucaliptus,

que ja vàrem fer menció a part en un article.

Es un bon espai par passar entre arbres i fer altres activitats en un dia festiu.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els destacats i vells arbres de Vilaüt

Com cada dissabte us presento dos articles

L’Estany de Vilaüt i la bassa Rodona constitueixen una de les últimes mostres de l’antic estany de Castelló.

Ocupen una superfície d’unes 30 hectàrees i es localitzen al municipi de Pau, a prop del nucli de Vilaüt.

Estan en una propietat privada, malgrat tractar-se d’una Reserva Natural Integral. Està equipat pels visitants amb itineraris, rètols informatius i un aguait.

Propers a l’Estany, hi ha una petita diversitat d’espècies arbòries que destacant les alzines i els roures.

Dels que cal destacar els dos magnífics suros en un aflorament de pedra granítica, on molta gent caminant o ciclistes que visitant la zona, fan una parada a l’ombra d’aquests vells exemplars.

En un altre costat, trobarem uns molt vells roures, algun d’ells en estat de molta decadència, amb branques seques o trencades.

Tot esperant que les nostres generacions puguin gaudir del conjunt d’arbres i estany en Vilaüt.

Nota : A partir d’avui podreu trobar un nou article, també en “Altres articles” situat en la barra de Menú.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Plataners del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners

Com cada dissabte us presento dos articles

El Parc de Sant Salvador és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

S’hi accedeix des del centre de la vila pel Passeig de Sant Salvador i el passeig de la Nòria, queda delimitat entre la riera Major i la Muntanya del Rocar amb la carretera de Farners.

Amb més d’un miler d’arbres, la majoria plàtans, el parc és un espai natural creat principalment a l’entorn de la Font de Sant Salvador, on presideixen dos destacables xiprers.

També, dins el parc s’hi troben al tres arbres, com : verns, castanyers d’índies, tells, sequoies, pícea, cedres, pinastres, alzines i suros…Els arbres ajuden a configurar un paisatge en qualsevol època de l’any amb les diferents tonalitats que la vegetació i les fulles ens van presentant.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Àrea d’estada de can Figueres i can Canya de Terrassa

Avui com cada dissabte us presento dos articles

L’Àrea d’estada de can Figueres i can Canya ,

és un lloc ideal per quant estigueu passejant o fent un recorregut a prop de l’anella verda de Terrassa.

On està? Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,

cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas, a uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca, una vegada que el passeu

i a la vostra dreta esta aquesta Àrea d’estada,

amb arbres i vegetació que teniu destacada a les rodalies amb bona ombra,

aquest espai forma un racó  amb roures i alzines, així com pins.

Disposeu d’uns rocs on poder descansar o fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Arbres a peu del Sot de can Quadres de Santa Maria de Palautordera

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El Sot de can Quadres de Santa Maria de Palautordera amb el límit del municipi de Sant Celoni, en ofereix un espai natural amb Arbres de ribera,amb la particularitat que podem en algun tros gaudir de l’ombra i frescor, gracies a un camí que va paral·lel a aquesta riera, que casi sempre baixa aigua.Els arbres que trobareu bàsicament, són plataners, i alguna pollancre i vern.I si sumem, els arbres de l’explanada de la Font de Sant Josep de Santa Maria de Palautordera,  que l’any passat us vaig fer un article,i que esta a tocar del Sot de can Quadres, formant un important conjunt vegetal, amb grans plataners, pins i alzines.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts i Basses del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Ara cada divendres dos articles !

l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert  més tard al públic en l’any 1978.Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, es puja per uns esglaons  i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…Un gran dipòsit completament sec.En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc en les rodalies del riu Mogent al pas per la Roca del Vallès

Com cada diumenge, us presento dos articles avui

Aquest Parc és situat en les rodalies del riu Mogent amb la carretera C-1415c, la urbanització de can Borrell i la zona industrial que tocant als carrers Roquerols i Mogent a La Roca del Vallès.De fet es una zona verda pràcticament natural que es a les dues lleres del riu Mogent al pas com diem, per la Roca del Vallès.Amb arbres propis de ribera del riu,i altres situats mes allunyats com a pins, alzines, chops, desmais…Hi ha un parc infantil al carrer Matagalls, dins del desenvolupament del pla parcial de Can Borrell.També és disposa de petanca pels mes grans, a prop del centre comercial Caprabo.Hi ha un pont o passera amb el nom de can Colet,  per anar còmodament d’un canto a l’altre del riu,és sols per a la gent a peu i per bicicletes.Es pot anar des del Parc pel camí que voreja el riu Mogent, també podeu contemplar arbres molt destacats per la seva alçadai corpulència, a demes de conreus de temporada.És un camí que us pot aproximar a Vilanova del Vallès i altres pobles amb una diversitat d’itineraris per la zona.Si el dia es solejat i el riu Mogent va ple d’aigua, tindreu molts motius per fotografiar en qualsevol època del any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez