Avui coneixerem : Les Fonts i Basses del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Ara cada divendres dos articles !

l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert  més tard al públic en l’any 1978.Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, es puja per uns esglaons  i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…Un gran dipòsit completament sec.En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc en les rodalies del riu Mogent al pas per la Roca del Vallès

Com cada diumenge, us presento dos articles avui

Aquest Parc és situat en les rodalies del riu Mogent amb la carretera C-1415c, la urbanització de can Borrell i la zona industrial que tocant als carrers Roquerols i Mogent a La Roca del Vallès.De fet es una zona verda pràcticament natural que es a les dues lleres del riu Mogent al pas com diem, per la Roca del Vallès.Amb arbres propis de ribera del riu,i altres situats mes allunyats com a pins, alzines, chops, desmais…Hi ha un parc infantil al carrer Matagalls, dins del desenvolupament del pla parcial de Can Borrell.També és disposa de petanca pels mes grans, a prop del centre comercial Caprabo.Hi ha un pont o passera amb el nom de can Colet,  per anar còmodament d’un canto a l’altre del riu,és sols per a la gent a peu i per bicicletes.Es pot anar des del Parc pel camí que voreja el riu Mogent, també podeu contemplar arbres molt destacats per la seva alçadai corpulència, a demes de conreus de temporada.És un camí que us pot aproximar a Vilanova del Vallès i altres pobles amb una diversitat d’itineraris per la zona.Si el dia es solejat i el riu Mogent va ple d’aigua, tindreu molts motius per fotografiar en qualsevol època del any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Parc Municipal d’Oriol Martorell de Ripollet

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

El Parc Municipal d’Oriol Martorell, està situat bàsicament entre el carrer Barberà del Vallès, el carrer del Puigmal, l’Avinguda de Maria Torras i l’Escola Josep Maria Ginesta de Ripollet.Es un parc enjardinat en no masses arbres, però si en varietat  d’ells, pins, alzines, xiprers, alguna olivera, entre altres arbres.Molt solejat, disposa de nombrós bancs i papereres.Hi ha una zona de Jocs infantils i també, per jugar a Barquet.Cal destacar, moltes taules i bancs grans de fusta ide taules mes petites per fer un àpat o jugar a jocs de taula, també es punt de reunió de gent gran.El seu disseny, es va projectar amb entrades i camins amples, amb  vegetació ben cuidada i un parc sempre net

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Passeig per la Riera de Tossa de Mar

Podeu iniciar el passeig per la Riera, en la rotonda que hi ha en la carretera GI- 682, amb l’Avinguda de Catalunya, anireu paral·lels a Sa Riera.És una riera que creua tot Tossa de Mar, separant la part de barri i d’edificacions mes antiga, de la part més nova.Anireu per l’acera de l’avinguda de Catalunya, que dona a la riera, on majoritàriament en cada una de les seves lleres hi ha pi pinyer, molts d’elles son antics i de dimensions destacables.Quant arribeu a la Caserna dels Bombers, entrareu al “Parc de Sa Riera”, que ja us vaig fer el corresponent article.Deixareu de fet, l’avinguda de Catalunya i estereu en un camí de terra, amb molta ombra gracies a la varietat d’arbres, sobre tot de Pins i d’Alzines.Tot passant pel costat del pi de Can Martí o el roure del Bon Retir. ( Que també us fer article en “Arbres”.)En aquets passeig hi trobareu un lloc per gaudir els mes petit amb jocs infantils.Una Àrea reservada als gossos i gosses.Una gran zona de Pin nic, amb taules i bancs de fusta, rodejat d’arbres amb molta alçada i corpulents. (No es pot fer foc)També, es un punt de partida per poder fer itineraris i llargues rutes per les muntanyes de les rodalies de Tossa de Mar,com per exemple, pujar a Puig Cadiretes, a Coll de Terra Negre, .. entre molts altres llocs.Ara toca tornar a la població i visitar la desembocadura de la Riera de Tossa, anireu per l’altra llera de la riera.Les característiques son les mateixes, però passarem entre Sa Riera i el filat del Càmping Can Martí.Fins arribar a la Rambla de Pau Casals, a partir d’aquí, anirem per l’acera a l’entrar al casc urbà.Quan arribeu a la carretera GI-682 de nou , Sa Riera va davallant cap a trobar la Mar.No hi ha un carrer paral·lel, si d’algun pont creua de canto a canto, sigui peatonal i/o per vehicles.

Va directa a la gran i bonica  platja de Tossa de Mar,per axó li diuen “La Platja Gran”…!Curiosament en aquest punt, moltes dones de Tossa de Mar, a principis del segle XX, anaven a rentar-hi la roba moltes vegades a la setmana.Tossa de Mar, es pot gaudir de tota ella. !

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres – Suro d’en Santos de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.De fet, la comarca de La Selva,  era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.Quantes histories ens podria explicar?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Les Alzines de l’Avinguda Can Galvany de Vallromanes

En l’avinguda Can Galvany de Vallromanes, ens crida l’atenció una filera de vuit d’alzines a punt de ser considerades monumentals.Aquesta Alzines fan de mur natural, entre els dos carrils o sentits de la marxa dels vehicles que circulen per l’avinguda Can Galvany.Uns de les Alzines, es extraordinàriament gran i desenvolupada amb gran brancatge.Tenen totes una gran alçada en comparació a altres arbres de Vallromanes.Gaudeixen, en general, d’un bon estat de salut vegetal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

.