Protecció del petit alzinar de l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu

La Protecció al petit alzinar de darrera de l’Ermita de Sant Hilari, consisteix en mirar d’eliminar el Bayarriquer del roure que afecta també a l’alzina.

A la primavera i estiu es quan afecta més a les alzines.

L’Ajuntament de Cardedeu per mitjans d’una empresa especialitzada va començar aquesta campanya per protegir a l’alzinar d’aquests bonic espai natural,

que s’omple de gent especialment per l’aplec de Sant Hilari.

Esperem que el projecta sigui tot un èxit… i l’alzinar pugui sobreviure molts anys.

Us passo informació del Bayarriquer del roure, en aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Banyarriquer_del_roure

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Alzinar de El Grau a Fals de Fonollosa

Des de la carretera BV3012, venint de la C-25 a 1 km, cal agafar el trencall a l’esquerra fins la masia el Grau a Fals de Fonollosa.

Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet o Grau.

Aquest alzinar és l’espai adjacent a la capella on té lloc l’aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments,

i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d’espai a l’interior de la capella es duen a terme a l’alzinar.

Es tracta d’un bosc d’alzines (Quercus Ilex) que s’ha mantingut de forma simbòlica al costat de l’església.

El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals,

abans de la irrupció de l’agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns.

Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l’espai dels antics marges de vinya.

Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d’un antic bosc d’alzines es converteixin en una zona d’alt interès natural.

D’altra banda cal afegir el valor simbòlic d’aquest bosc, ja que és l’espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l’almorratxa etc..) constituint un important punt en d’imaginari de la població local.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text :Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la masia El Soler de Navàs

Aquesta senzilla Font esta situada tot arribant a la gran masia El Soler, adossada a una bonica alzina rodejada d’un jove alzinar.

L’aigua es portada des de la masia, surt d’una aixeta polsador i cau a una pica de pedra.

Al seu costat hi ha una taula i bancs de fusta.

Per tant, a l’estar dins de la finca, no es un lloc per fer un àpat lliurament, es privat. !

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Sant Esteve Vell de Marganell

Des de la carretera BV-1123, cal seguir pel trencall en direcció al Casot en el poble de Marganell, fins el petit cementeri on hi ha l’església de Sant Esteve.

En un costat exterior està el pou,

en una zona que s’ha habilitat amb taules i bancs de pedra, sota un petit alzinar.

Aquest pou deu ser molt antic i està ven conservat.

Com podeu observar amb les imatges, es un pou arrodonit cobert per dalt,

i en la finestra d’accés és barrat per una reixa de tres barrots per evitar accidents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Ruta Botànica de Sant Quirze del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

La Ruta Botànica és una ruta temàtica formada per quatre itineraris dedicats a diferents tipus de formacions vegetals i flora del nostre municipi.

Cada itinerari està senyalitzat d’un color diferent, té una longitud aproximada d’un quilòmetre i es pot recórrer en uns vint minuts amb l’objectiu de fomentar el  coneixement dels arbres, arbusts i plantes a més de fotografies de les masies, testimoni del patrimoni històric, rural i agrícola al nostre municipi.

Itinerari 1: El bosc de ribera

El bosc de ribera és un bosc caducifoli que creix a banda i banda dels cursos fluvials, rius i torrents on l’aigua és el principal factor limitador del creixement de la vegetació  adaptada a inundacions periòdiques a la Mediterrània.Itinerari 2: L’alzinar

és un bosc perennifoli, verd tot l’any, amb un estrat arbori d’alzines, i un estrat arbustiu ric en lianes.

Amb pi blanc a les vessants assolellades, degut als incendis forestals i amb roure martinenc a les obagues.

Itinerari 3: Les plantes aromàtiques i medicinals

A conseqüència de l’abandó de conreus i dels focs forestals, l’alzinar esdevé brolla de romaní, formació vegetal rica en plantes aromàtiques, molt emprades a la cuina mediterrània i amb importants propietats medicinals.

Itinerari 4: Els bolets i fruits del bosc

El bosc és una font important de recursos, com  la fusta, però també de fruits d’arbres, arbustos i plantes i també de bolets (part reproductora dels fongs), alguns són comestibles excel·lents, d’altres tòxics mortals.

 

Text : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Fotografies : Ramon Solé

Aiguabarreig riu Tort amb riu Ripoll a Sabadell

El riu Tort és un curs d’aigua del Vallès Occidental, afluent per l’esquerra del riu Ripoll.

riu Ripoll

Neix a Castellar del Vallès i durant els primers quilòmetres és anomenat també torrent del Cementiri.

riu Tort – Arxiu Rasola –

Passa per Puigverd, can Casamada, can Torrents, can Vilar i la Torre del Canonge.Te l’aiguabarreig amb  al riu Ripoll, passat el Turó d’Arraona, al peu de l’antic castell, entre el Raval d’Amàlia i el parc del Taulí al terme de Sabadell.Antigament, en passar per la fàbrica Ricard feia una gran volta coneguda pel meandre del Toixó.

Punt de l’Aiguabarreig

Les terres que quedaven entre el riu Tort i el riu Ripoll ja es regaven al segle XIV.

Punt de l’Aiguabarreig

riu Ripoll

La riba i boscos de les rodalies del riu Tort, és un dels espais més ben conservats del rodal de Sabadell, amb elements ecològics i de connectivitat importants.En la seva capçalera destaquen els boscos de ribera, la vegetació pròpia d’un medi més humit i el bosc d’alzinar.

Aiguabarreig del Riu Tort amb el riu Ripoll

El riu Tort és un curs superficial de poc cabal que es nodreix de l’aigua de petits manantials.

riu Tort

En el tram final del seu recorregut, el cabal desapareix degut a les captacions d’aigua que fan les empreses allà ubicades, a banda de les que es deriven de l’existència d’horts moltes vegades il·legals.

riu Ripoll

En quant a la fauna que hi trobem, destaquen els vertebrats com a senglars, toixons, fagines, guineus, ratolins, musaranyes entre d’altres, així com la important presència d’una gran varietat de classes d’ocells.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell , Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

 

Can Busquets i La Rierada de La Floresta de Sant Cugat del Vallès

Can Busquets, és una notable masia de la Floresta, municipi de Sant Cugat del Vallès.La masia de Can Busques, està formada per un conjunt de varies construccions, entre elles l’antiga masia i una petita ermita o capella.A prop hi ha les Fonts del Pastor,( nova i vella), on es deia que la vella era d’aigua medicinal, ara fa mes de 70 anys en rere…! Us passo una informació da fa uns 4 anys que fa referencia a la protecció del paratge de can Busquets:

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/ciutat/pas-definitiu-per-la-proteccio-de-can-busquets-16290102.html

La Rierada és un nucli de població pertanyent al terme municipal de Molins de Rei.Està situat dins la serra de Collserola i l’any 2005 eren 129 els seus habitants, on hi passa la riera de Vallvidrera o de la Rierada.Per anar a la Rierada, si pot accedir des de diferents llocs, per exemple, la carretera BV-1418, que, des de Sant Bartomeu de la Quadra, o també per can Busquets en la Floresta, de Sant Cugat del Vallès.La Rierada és situada en una zona enclotada i vorejada per les muntanyes que formen la serra de Collserola.És arrecerada del Nord i pel Sud, envoltada de vegetació intensa i, per la seva situació, menys assolellada que a la plana.Fet que fa el cap baix un parell de graus de diferència amb la temperatura de la vila de Molins de Rei.Quant a la Flora l’àrea de La Rierada presenta frondoses pinedes de Pi blanc, amb presència de Pi pinyer, Pollancre a la fondalada mes pròxima a la riera, Alzinar i Roure, en algun cas amb notables dimensions.Hi trobem també,  plàtans, avets i xiprers, oms i mimoses, palmeres i llorers i tota mena de fruiters.Les fondalades de La Rierada presenten racons de gran bellesa per la vegetació d’espècies típiques dels llocs d’aigua que hi ha i per les diverses Fonts Naturals a prop del seu curs.Pel que fa a la fauna hi són presents els animals propis de la zona i en destaca la varietat i abundància d’espècies d’ocells.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé