Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres
L’Alzina de l’Església, esta darrera de l’edifici on fa un petit jardí i a tocar del carrer Àngel Guimerà de Vilassar de Dalt.
No podem dir que sigui ni gran, ni molt gran, la destaco per la seva forma del tronc, per la volta que fa a si mateixa i s’alça perfectament tot recta amb varies branques, cap a munt.
Tot un repta de superació que va patir aquesta Alzina de petita…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres
Avui tancarem el diferents reportatges que hem dedicat a Tossa de Mar i els Arbres.
En ells, us he ofert conèixer arbres destacats i singulars, com l’Alzina de can Martí, el Pi monumental de can Martí, el Suro d’en Santos, els arbres del Parc de Sa Riera i el Passeig per la Riera de Tossa de Mar,
Per acabar, us passo una recopilació de mes imatges dels arbres destacats, situats al Parc de la Riera de Tossa de Mar :
Si esteu aquest estiu per aquesta antiga població marinera, no dubteu en fer un passeig per els arbres singulars a Tossa de Mar
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc de Sa Riera es un dels espais naturals mes destacats dels que te la localitat de Tossa de Mar.
Situat tot remuntant pel costat de la Riera de Tossa, per la Rambla de Pau Casals i que passa a ser el Passatge Càmping C Martí.
Així mateix, es pot accedir pel costat de la caserna de Bombers de Tossa.
És un àrea verda, de casi 5 hectàrees, situat a les rodalies de la Riera de Tossa, a uns 500 metres del centre del poble.
És molt tranquil, té moltes zones amb ombra, que a l’estiu s’agraeix.
Un espai verd molt freqüentat per la gent de Tossa molts d’aquests veïns, ho fan caminant o de passeig, altres es com un punt de partida per fer excursions a les muntanyes properes i per visitar ermites i altres llocs.
Aquest Parc Forestal, disposa de serveis :
I serveis annex, com :
El Parc de Sa Riera compta amb una vegetació típicament mediterrània, on podem trobar bàsicament alzines i pins, també, diversa vegetació pròpia de la ribera con arbres de fulla caduca.
El conjunt es completa amb arbres monumentals i/o molts de centenaris com el pi de Can Martí o l’alzina proper.
Un petit estany artificial, que és alimentat amb aigua reciclada on hi viuen ànecs,
amb altres aus aquàtiques…
i tortugues.
El diari de Girona es fa reso de l’adequació del Parc de Sa Riera :
https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/11/23/parc-sa-riera-tossa-tindra/881083.html
Aquest recorregut també el podeu fer en bicicleta o deixar el vehicle en les rodalies del Parc i seguir caminant.
Text i Fotografies : Ramon Solé
A la ciutat de Granollers, fa cent anys en rere, estava envoltada de camps i masies, com a tots el pobles d’arreu de Catalunya; van passar els anys i el creixement de la ciutat va fer que es fessin nous carrers i blocs de pisos, van fer una ciutat gran i prospera.
Alguns dels arbres centenaris o notables, es van conservar on estaven. Axó, a permès en els últims anys, de disposar d’un cents de l’arbrat existent amb aquestes característiques i senyalitzant-ho amb un cartell.
Un cas el tenim amb l’Alzina Surera situada en el carrer de Roger de Flor amb cantonada amb el Carrer Joan de Camps I Giró, de Granollers.
Curiosament, front seu i a l’altra vorera del carrer, hi ha un gran Roure.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest passat dijous, us vaig fer l’article del Parc de la Serreta de Cardedeu. Avui us presento els dos arbres mes destacats d’aquest parc, un Roure i una Alzina.
El Roure, esta al cotat mateix del camí a la Serreta, aquest fa una certa pujada i l’arbre el trobem al costat dret. Es majestuós i amb troc ample i ramatge vent enfilat.
L’Alzina, es relativament jove, la que fa que sigui destacable es el seu ramatge arrodonit, amb una quantitat de branques i fulles que el fan molt espès, i extremadament arriben a nivell del terra.
Està situada L’Alzina, front el mirador de la Serreta.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta Alzina destacable, esta situada en el Passeig de la Font dels Oms front el carrer d’Escultor Clarà a Cardedeu i paral·lela a la riera de Cànoves.
Es una Alzina gran amb bones branques, que fan una copa allargada tot recta a munt i unes branques algo girades direcció al carrer.
Fa pocs anys, l’Ajuntament va fer una poda de les branques mes baixes i així va afavorir el pas de la gent pel seu costat i millorar el seu aspecte i enfortir-la.
Hi ha curiosament, molt arrelat al seu costat un Pi.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta destacable Alzina, està situada en l’Avinguda de Sant Hilari de Cardedeu.
Per anar-hi. us cal sortir de Cardedeu per la carretera de Cànoves C- 5108 o per l’Avinguda Àngel Guimerà fins trobar una rotonda on hi ha una important Jardineria, en aquest punt cal girar a l’esquerra per la rotonda i seguir per l’Avinguda de Sant Hilari.
No fa massa que era un camí de terra, un cop passat pel pont de la riera de Cànoves i a ma esquerra, trobareu l’Alzina.
Es gran i destacable, amb un brancatge alt i en bon estat.
Aquesta Alzina esta catalogada com a Arbre d’Interès Local.
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’alzina és un dels arbres més venerats per les religions antigues, juntament amb el roure.
L’alzina és considerat arbre sagrat, com a símbol de força, solidesa i longevitat, en diferents àmbits religiosos de l’antiguitat :
consagrada al déu Zeus a Dodona, a Júpiter a Roma o a Perun, de la mitologia eslava.
Segons diverses tradicions, la clava d’Hèrcules era de fusta d‘alzina, el mateix que la creu on es va crucificar a Jesucrist, i Abraham rep les revelacions de Jehovà a prop d’una alzina.
Des de sempre a l’alzina se li ha atribuït un poder de protecció i de proporcionar energia als que estan a prop seu, d’aquí alguns rituals en llocs on hi ha alzinars o amb objectes fets d’alzina.
L’alzina és l’arbre que simbolitza la fortalesa, donat que la seva fusta és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria per fer eines agrícoles, rodes de carro, etc.
També s’utilitza la fusta d’alzina en els bastons que utilitzen els balladors de bastons (bastoners) precisament, ja que aquestes eines estan sotmeses a cops constants de molta força i requereixen una resistència com la de l’alzina o el roure.
Recull de dades de diversos texts i Wiquipèdia
Adaptació al Text de l’article i Fotografies : Ramon Solé
En el Barri de Sant Gervasi-La Bonanova a Barcelona, podeu visitar els Jardins de la Tamarita, en el passeig de Sant Gervasi, 47 – 49.
Una vegada que entreu, us semblarà que esteu en un espai natural fora de Barcelona, trobareu molta vegetació i frondosa, llocs enjardinats, moltes fonts i sortidors que donant frescor amb tanta aigua i sobre tot, silenci.
No és massa concorregut, trobareu gent llegint un llibre o escoltant musica a traves del mòbil, hi ha llocs amb molta ombra
i bancs repartits pels Jardins, que s’agraeix en dies de calor.
Podeu simplement descansar i veure un munt de flors, d’olors i escoltar el cant de nombroses especies d’ocells que fan el seu habitat en aquests jardins.
Els Jardins de la Tamarita, van ser inaugurats en 1994.
En la porta d’accés del passeig de Sant Gervasi, en la parets interior hi ha una carota de dona a la dreta i d’home a l’esquerra per on raja aigua per la boca.
En front, un petit llac amb tres sortidors i lleons en cada costat.
A l’esquerra, hi ha un camí o unes escales, trobareu el llac de les granotes.
No gaire mes lluny, el sortidor dels ànecs i nens.
L’edifici en el centre d’aquests Jardins, es la seu de la Fundació Blanquerna, proper veureu un gran Roure de interès local.
Entre plantes i moltes flors, un altre sortidor .
Mes al fons una estructura en forma de petita cascada.
Hi ha varis camins per baixar a un nivell inferior, i una escala que fa corba, que porta a un espai destinat als petits, amb jocs, en aquest punt es trobava el torrent del Frare Blanc.
Hi ha una representació d’arbres i arbust mediterranis de tots tipus, pi, roure, alzina, teixos, tarongers agres, boixos.
En un costat mig amagat per la vegetació, trobareu l’edifici dels jardiners.
En resum, Els Jardins de la Tamarita, son un verdader encant.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Podeu arribar amb el vostre vehicle per anar a la Font dels Balços, fins l’aparcament de front l’entrada al cementeri d’Aiguafreda, allí el podeu deixar-lo.
Agafeu el camí direcció al castell de Cruïlles, i al trobar el primer trencall, gireu a la dreta, a pocs metres hi ha un caminoi a la vostra esquerra que enfilarem per ell.
Sense deixar-lo arribareu directament a La Font dels Balços amb uns deu minuts.
Típica Font de muntanya amb aigua a uns 18 graus en ple agost i mesurada enguany pel amic i col·laborador d’aquest Blog, Amadeu Pons.
Teniu d’anar amb compta que hi ha una antiga pedrera en la part esquerra de la Font, en certa forma a l’aproximar-vos per gaudir de la panoràmica paisatgística que veureu, no caiguéssiu.
Al costat dret de la Font dels Balç, hi ha una notable alzina i és pot donar com a punt de referencia.
També, al costat de la Font, disposa d’un petit abeurador de pedra, on després de passar per la pica, cau l’aigua sobrant, que segons és diu, servia per abeurar-hi el bestiar del castell de Cruïlles.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van invitar a fer un recorregut per les Fonts per Aiguafreda i poder fer aquest article, el passat 17/08/2017.
