Carros de foc – Ruta de Muntanya

Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km. i 9200 m de desnivell acumulat.

El recorregut uneix nou refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situats a les comarques del Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Us passo dades de com va sorgir aquesta ruta:

La ruta va néixer amb les trobades de cortesia que es feien els guardes dels refugis entre ells.

Llavors avisaven que avui havien passat els ‘Carros de foc’.

No va ser fins a l’any 2000 que es va institucionalitzar, i el 2003 el diari The New York Times va fer un reportatge sobre aquesta travessa pirenaica que la va fer internacionalment coneguda.

El 31 de juliol de 2011, Arnau Julià esdevingué el primer i únic corredor, en realitzar dues voltes a Carros de Foc en menys d’un dia, aconseguint-ho en un temps de 23 hores, 59 minuts i 40 segons.

La travessa discorre completament per un terreny d’alta muntanya, on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància.

L’alçada mitjana de la travessa és de 2.400 m. i el punt més elevat és el Collet de Contraix de 2.745 m.

Els colls més durs són: Contraix, Monestero i Dellui.

Les muntanyes més significatives són: Els Encantats, Pic de Peguera, Pic de Subenuix i Punta Alta de Comalesbienes.

Els refugis es troben a una alçada entre els 1.900 m. i 2.400 m.

Tots els refugis estan connectats per ràdio i aquests en si mateix amb els Pompièrs de la Val d’Aran.

Els refugis són:

Refugi de la Restanca, (2.010 m.), Vall d’Arties

Refugi Joan Ventosa i Calvell, (2.220 m.), Vall de Boí

Refugi d’Estany Llong, (2.000 m.), Aigüestortes

Refugi de Colomina, (2.395 m.), Vall Fosca

Refugi Josep M. Blanc, (2.310 m.), Vall d’Espot

Refugi Ernest Mallafré, (1.885 m.), Sant Maurici

Refugi d’Amitges, (2.310 m.), Sant Maurici-Ratera

Refugi de Saboredo, (2.310 m.), Tredòs-Salardú

Refugi de Colomers, (2.100 m.), Circ de Colomèrs

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l’Alt Pirineu, l’únic que hi ha a Catalunya.

Administrativament està dividit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.

Us passo informació d’aquest gran Parc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_d%27Aig%C3%BCestortes_i_Estany_de_Sant_Maurici

Per realitzar la Ruta de Muntanya de Carros de foc, us recomanem que ho feu sempre amb un guia professional.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé / Urian – Guies de Muntanya

La Llegendes de les encantàries de dalt la vall de Nidola

Aquesta llegenda d’alta muntanya, diu així :

A l’Espluga de Sels, dalt la vall de Nidola, prop del dolmen de Coll Durau, era l’indret escollit per les encantàries per estendre la bugada. Quan els valents del poble volien prendre alguna roba aquesta desapareixia.Qui tingué èxit va ser el Francesc de casa Francès de Castanesa, Alta Ribagorça, que va poder robar un llençol a les encantàries.Les encantàries el van maleí per sempre, tot dient :

“Francès, Francesot;

De ric prou te’n faràs,

Però amb caldo de gallina no moriràs”

L’hereu de casa Francès va morir ofegat al travessar un riu amb el cavall.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies:  arxiu Rasola – Ramon Solé

Les Fotografies no corresponent on s’indica en la llegenda

El gran Pantà d’Escales i El petit Embassament de Sopeira

Sopeira és un municipi catalanoparlant de l’Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l’Alta Ribagorça. Des del 1970 comprèn l’antic terme independent de Sant Orenç.El poble, que tenia 92 habitants aglomerats i 9 de dispersos el 1991, és a 704 m. alt. És a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme. La seva església és actualment la parroquial del poble.El congost de Sopeira, o Pas Nou, és l’indret on es alça la presa del Pantà d’Escales, construït l’any 1955 amb una capacitat de 152 hm3, una part del qual és dins del seu terme municipal.Va ser construïda per a produir energia hidroelèctrica.Situat al peu de la carretera N-230 i que arriba fins a l’entrada del Pont de Suert, és el més gran i emblemàtic de la comarca.A la paret d’un costat de la presa, hi ha unes escales excavades a la roca, son impressionants.Ofereix una aigua cristal·lina i raconades de roca i aigua ideals per a practicar-hi tot tipus d’esports nàutics i activitats ludicoesportives com la pesca, l’esquí aquàtic i el piragüisme, entre d’altres.L’aigua una vegada que desguassa,  passa a l’Embassament de Sopeira.A l’alçada del poble hi ha l’Embassament de Sopeira, construït l’any 1957, amb una capacitat d’un hm3, i 13 hectàrees de superfície.Dona una aparença de llac, hi ha un bonic embarcador que us donarà ganes de navegar, de pescar, o les dues coses…I si voleu podeu fer nit allí, entre Aragó i Catalunya.

 

Recull de dades : Valquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé