Brocal del Pou de cal Quelus de Collbató

El Brocal del Pou de cal Quelus esta en la Plaça de la Font del Còdol del Barri de la Font del Còdol de Collbató.

Historia:

• El pou de cal Quelus va ser obert per una família de pagesos per aprofitar l’aigua que passava per davant de casa seva.
• El corrent és superficial, d’un 20 o 25 m, i escàs.
• L’aigua s’utilitzava per regar.
• L’any 2000, quan l’era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l’Ajuntament.

El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d’obra cuita unides amb morter de fang.

L’aigua s’extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa.

A l’interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Com es recomana el no beure en una Font natural ?

Segurament en una Font natural trobeu un cartell l’Ajuntament / Diputació / Generalitat, donant l’avís que no consumiu l’aigua.

Quina diferencia hi ha amb aigua no potable o aigua sense garantia Sanitària?

En funció d’aquests indicadors les aigües es qualifiquen com:

– Aigua no potable: quan els resultats de les anàlisis no compleixen els mínims que requereix l’aigua de consum humà.

– Aigua sense garantia sanitària: quan els resultats de les anàlisis sí compleixen els mínims que requereix l’aigua de consum humà, però no es pot garantir el manteniment d’aquestes condicions perquè les aigües no reben cap tipus de tractament desinfectant i no provenen de la xarxa.

 Text i Fotografies: Ramon Solé i Dora Salvador

Els pèlags. El Parc dels Talls de Vilobí del Penedès

El turó de Vilobí destaca sobre la gran plana del Penedès.  En aquest turó es conserva unes pedreres d’on s’han extret guix durant molts anys. 

Des que es va abandonar l’explotació de guix, l’Ajuntament de Vilobí del Penedès ha vetllat pel manteniment i l’adequació de la zona. 

Avui, aquest indret s’ha transformat en un espai de gran valor ambiental on l’aigua és la seva protagonista. Rep el nom de Parc dels Talls.

Les pedreres de guix de Vilobí s’han explotat des d’època romana fins a finals del segle XX.

El nom del parc fa referència als fronts d’explotació coneguts com “talls”. La perforació del terreny ha fet que aflorés l’aigua freàtica, omplint de vida les antigues guixeres. Aquestes espais d’aigua es coneixen amb el nom de “pèlags”.

Passejant per aquest espai en trobarem cinc:

Pèlag sec, pèlag fiol, pèlag petit, pèlag llarg i el pèlag gran.

Us recomano la seva visita. Durant els propers dies us faré la descripció de cada un d’ells.

Recull de dades : l’Ajuntament de Vilobí del Penedès i Altres.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Protecció del petit alzinar de l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu

La Protecció al petit alzinar de darrera de l’Ermita de Sant Hilari, consisteix en mirar d’eliminar el Bayarriquer del roure que afecta també a l’alzina.

A la primavera i estiu es quan afecta més a les alzines.

L’Ajuntament de Cardedeu per mitjans d’una empresa especialitzada va començar aquesta campanya per protegir a l’alzinar d’aquests bonic espai natural,

que s’omple de gent especialment per l’aplec de Sant Hilari.

Esperem que el projecta sigui tot un èxit… i l’alzinar pugui sobreviure molts anys.

Us passo informació del Bayarriquer del roure, en aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Banyarriquer_del_roure

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de la Creu de Sant Mateu del Bages

La Font de la Plaça de la Creu, es situada en un angle se la plaça on hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Sant Mateu del Bages.

Es una font molt senzilla, situada al costat de la Creu. D’un cilindre d’obra hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona, a cada costat un petit seients.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del carrer Serra d’Ullastrell

Aquesta Font està en el carrer Serra, on fa una certa plaça i està a prop de l’Ajuntament  d’Ullastrell,

adossada a la paret lateral de la casa del número 18.

Cal destacar, que es una Font d’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular que esta sobre una obra feta de totxos.

És de ressent construcció, se ha aprofitat la fatxada per posar dades històriques, origen, llegenda, nom de Serralavella, entre altres dades sobre Ullastrell.

En aquest punt, fa com un mirador, on podem contemplar vistes de les rodalies.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Moli de Vent de carrer de Catalunya de Castellar del Vallès

El Moli de Vent del carrer Catalunya esta en una illeta amb cantonada al carrer de Mossèn Joan Abarcat front la rotonda de la Ronda de Llevant de Castellar del Vallès.

No fa massa temps la veiem sense les aspes.

Ara, una vegada restaurada, podem contemplar un Molí de vent tal com fa algo mes d’un segle el van construir.

Cal saber que a principis del segle XX, tota aquesta contrada era terrenys agrícola i s’explotava l’horta; se’ns fa difícil pensar que era així, quan ara totes les rodalies veiem que estan urbanitzades.

L’Ajuntament de Castellar del Vallès, ho ha volgut conservar-ho com un record d’un temps passat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Sínia de Castellnou de Castellnou de Bages

La Sínia de Castellnou esta situada a prop del camí vell que va de Santpedor a Castellnou al nucli antic. A 95m de l’Ajuntament, tocant al riu d’Or.

Us passo la seva historia:

• La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l’hora d’extreure aigua.
• S’introdueix a la península ibèrica en època andalusina.
• Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.

Sínia construïda aprofitant el desnivell del terreny, tocant al riu d’Or. A la zona del desnivell es pot apreciar un cos de forma circular fet amb pedra seca (els carreus estan enfalcats per pedres més petites).

Sobre aquest cos trobem un cobert de dos aiguavessos amb la teulada feta de teules ceràmiques, però amb un afegit d’uralita a sobre més recent. Les parets que sostenen la coberta són de pedra i argamassa, i conserven part de l’arrebossat. Una llarga biga de fusta va de paret a paret del cobert i sosté l’eix de ferro on es lligava l’animal.

La sínia és una: “màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de can Gaig de Barcelona, de nou en el seu lloc.

La Font de can Gaig esta situada actualment a prop del seu antic emplaçament inicial, situada en el carrer de la Sagrera amb carrer Pont de Sant Martí, 2 de Barcelona.

Va ser instal-lada en 1853, poc anys més tard, en 1865 renovada per l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals.

Desmuntada en 2004 i després d’anys guardada les seves peses bàsiques en un magatzem municipal novament ha sigut instal-lada en el seu lloc aquest any.

Us passo l’enllaç de l’article sobre la Font del Gaig que us vaig fer sobre aquesta antiga font, el 24 de juny de 2020 :

Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Text  i Fotografies: Ramon Solé

La Gorga dels Soldats de Castellfollit de la Roca

Per anar-hi a La Gorga dels Soldats cal que us situeu a l’ajuntament nou de Castellfollit de la Roca, on hi ha la torre del rellotge,

cal seguir direcció al riu primer per un carreró, desprès passareu per uns horts, i per últim una zona de vegetació on girareu un xic a la dreta i baixareu fins el riu Turonell, on veureu la Gorga dels Soldats.

Aquesta Gorga no es massa coneguda, fora de la gent de la població.

Una vella canal s’emporta l’aigua.

Us passo informació sobre un accident mortal en aquesta Gorga:

Un jove de 21 anys mor ofegat a la Gorga dels Soldats de Castellfollit de la Roca

El dia que es va fotografiar, baixava poca aigua, una llàstima que plogui poc… per bellesa.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador