Molí de la Conqueta de Sant Feliu de Pallerols

El Molí de la Conqueta, també va ser  conegut com Can Maurici , situat a la bora del riu Brugent dins del nucli de Sant Feliu de Pallerols.Es té coneixement escrit del Molí de la Conqueta, des del segle XII que en aquella època estava situat fora del nucli de la cellera i més de la sagrera.S’inicia com a petit molí fariner, accionat com tots els primitius mitjançant l’energia de l’agua, del riu Brugent al seu pas pel centre de Sant Feliu de Pallerols.Anys després es converteix en draper, per mes tard, tornar a ésser fariner, tot i que molts molins compaginaven les dos activitats en el mateix edifici.Va estar funcionant fins els anys 60 del segle XX quan definitivament es va silenciar el seu llarg recorregut i vida industrial.Us passo un article del Diari de Girona de l’any 2011, que fa referencia a la recuperació d’aquest Molí :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/23/sant-feliu-repara-moli-del-temps-dels-remences-faci-museu-didactic/488988.html

I el tríptic de l’Ajuntament, que divulga aquest Molí i on és dona a conèixer tots els Molins existents dins del seu Municipi :

http://www.ddgi.cat/municipis/SantFeliudePallerols/itineraris/moli%20conqueta.pdf

El Molí de la Conqueta, després de ser arranjat, és va inaugurar el 18 de desembre de 2011 en motiu de la Fira de Santa Llúcia i des de les hores és pot visitar.Per fora de l’edifici, trobem una roda de molí, actualment  sols per us decoratiu.I un tros del rec, on destacaríem la pesa de fusta per tallar el pas de l’aigua.Cal significar, que en el seu costat hi ha un safareig no gaire gran.Està ven conservada tota la seva estructura.I una  font d’aixeta de polsador surtin de la paret,  l’aigua cau en una pica feta de pedra.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font de la Plaça de la Mina d’Arenys de Mar

Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :

“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir  en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay  i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – El Pi del Parc de la Penya de Cardedeu

El Parc de la Penya de Cardedeu, està situat a la llera dreta de la Riera de Cànoves al pas per la població. Va des de l’Avinguda de Sant Hilari fins el carrer del Turó de la Penya.Durant l’ant 2003, els propietaris del terreny van cedir-ho a l’Ajuntament  de Cardedeu per fer-hi un nou Parc pel municipi.Cal dir, que a l’altra llera de la Riera, es troba el Parc de la Font dels Oms.Tot entrant pel carrer del Turó de la Penya, la vista se’ns va al gran Pi pinyoner.Aquest Pi, es gran i alt, per ho, el que el fa diferent a altres, son les dues grosses branques que casi paral·leles i de la mateixa mida surten per un costat del tronc, en el seu dia no van creixa cap a munt.Es un Pi, que si perdés aquestes dues branques, no seria tant destacable…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Suggeriment per fer un Itinerari : Visitar el poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús

És un Itinerari que cal fer a peu, teniu de deixar el vehicle en l’aparcament que hi ha per tal fet, a la carretera de La Garriga a Cànoves, BP- 51,07, punt Quilomètric 37,5, darrera del centre Cívic de Samalús.Des d’aquest punt cal seguir totes les indicacions per medi de cartells, fins pujar el poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús, uns 45 minuts ( de pujada)Us passo informació i dades estreta  de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :Us invito a fer aquesta descoberta del poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús. !

 

Dades especifiques : Ajuntament de Cànoves i Samalús

Text : Ramon Solé

Fotografies :  Ajuntament de Cànoves i Samalús i Ramon Solé

Arbres : El Plàtan de darrera de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

El Plàtan que ens referim, esta situat darrera de l’Ajuntament  de Sant Antoni de Vilamajor i l’aparcament, en un nivell mes elevat.Corpulent , majestuós i centenari, sembla un sentinella des de on sembla que vigili  tot el poble de Sant Antoni.Amb un gran brancatge i copa elevada, a l’estiu dona molta ombra.Es veu cuidat i be de salut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : La Surera de can Terrers de La Garriga

En cavat el Passeig de La Garriga ( al sud de la vila), arribem al Bosc jove d’Alzines de can Terrers.Allí, front les casses, hi ha petit parc natural, conegut com Plaça Narcisa Freixa, on trobarem la impressionant Alzina Surera.Tal com indica el cartell de l’Ajuntament, és una Surera de capçada de més de 20 metres de diàmetre.A l’ombra i per les rodalies de l’Alzina Surera hi ha un petit parc amb atraccions pel mes petits.En un extrem veurem un petit altar dedicat a la Mare de Deu del Camí, fet pel veïnat.És un lloc sempre tranquil, que podem gaudir tant grans com a petits, i molt ombrívol.Hi ha taules per fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Carbó de la finca del Cottolengo de Barcelona, no s’ha portat a terme la seva recuperació

Fotografia Any 1988 – Arxiu Rasola

La Font del Carbó està situada en el carrer de Marianao front a Rambla de Mercedes i es troba dins de l’antiga finca del Cottolengo.Tenia dos plafons de majòlica emmarcats sobre una paret de totxo, el superior representava la Mare de Déu de la Salut. En el cas de l’inferior, posava el nom de la font i la data amb motius florals. A cada costat un banc d’obra amb majòlica al respatller. La font fou inaugurada el 4 de gener de 1875, va ser restaurada l’any 1940 i posteriorment tancada per contaminació.

Fotografia Any 1988 – Arxiu Rasola

Veiem gràcies a la comparació que us faig per medi de fotografies, com s’ha anat degradant La Font del Carbo al pas dels últims 30 anys…La Font del Carbó i els jardins després de 4 anys, no s’hi ha aconseguit la seva recuperació, limitant-se l’acord de Cottolengo i Ajuntament, a consolidar el mur per impedir l’accés al recinte.Un reportatge de beteve es feia ressò en l’any 2014 de la recuperació de La Font del Carbó i els jardins :

http://beteve.cat/recuperacio-jardins-font-del-carbo-barri-salut/

I aquí teniu el projecte de l’any 2015, de recuperació per part d’una empresa d’arquitectes :

http://www.rosello-sangenis.com/ca/projectes/jardins-i-paisatge/jardins-de-la-font-del-carbo

Esperem que hi hagi molt aviat, pressupost per tirar novament aquest projecte en davant !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( arxiu Rasola)

 

Com era La Font de la Cabreta de Barcelona ?

On estava situada La Font de la Cabreta a Barcelona ? Al final d’Av. de Pompeu Fabra, 23, front el Col•legi Kostka dels Jesuïtes Gràcia, al costat d’una balla metàl·lica, on abans un caminoi, (ara unes escales) pujava a l’entrada del Park Güell, passant pel mur del Cottolengo.Com podem veure en la fotografia, era molt senzilla, feta de totxos, l’aigua sortia al premé el polsador de l’aixeta.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Era molt apreciada per la qualitat de la seva aigua, sempre tenia algú que anava a recollir-ne amb garrafes.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Per ho, com a moltes Fonts que van haver en el Coll i el Carmel, en els anys no rajava aigua… era un lloc brut i deixat.

Any 1995 – Arxiu Rasola

L’Ajuntament va considerar que no era oportú tenir una font en aquelles condicions en aquell lloc, i la van enderrocar i avui en dia, és un aparcament pels cotxes.Ara sols es el record per la gent mes gran del Barri…

Any 1986 – Arxiu Rasola

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Arbres : Els plàtans del Passeig del Remei

Els plàtans del Passeig del Remei, segons classificació de  l’Ajuntament, el seu conjunt, tenen interès paisatgístic i patrimonial, motiu pel qual es troben inclosos en el Pla especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir, de Santa Maria de Palautordera.De fet aquests vells i centenaris plàtans, eren i son el punt d’unió del dos pobles, de Santa Maria i de Sant Esteve de Palautordera.Havien passat carros i carruatges entremig d’ells, mes tard cotxes a primers del segle passat…i ara és la unió de dos pobles pròxims a peu o amb bicicleta.Durant varis segles, la gent de les dues viles, infinitat de vegades havien caminat a munt i a ball a l’ombra a l’estiu, i al sol a l’hivern, com ara.Si, com ara, per ho ara es un passeig tranquil, no una carretera…Sabeu quants plataners hi ha en aquest passeig …? aneu i visiteu els dos pobles, feu un tom pel passeig i mireu de contar-los … ja m’ho direu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Voleu fer-vos una caseta de troncs?

Anirem pas a pas, per veure com podem fer una caseta de troncs.adscn7230_01En primera instancia, caldrà saber on la farem, sigui dintre d’un terreny de la nostra propietat o, en cas que no fora així, caldrà demanar el corresponent permís al propietari i/o ajuntament , indicant si serà per un període limitat o per un de mes permanent.bin7221_01Una vegada fet axó, visionarem i triarem el lloc que sigui el mes planer possible i no amb massa vegetació, així serà mes fàcil i rapit tindre-ho fet i que ens duri temps.bscn7293_01Una vegada decidit aquest espai on construirem la caseta, traurem la vegetació, els troncs o branques, rocs, pedres i de fet, el que ens calgui, deixant una bona explanada.dscn7222_01El pas següent, serà aconseguir els troncs d’arbre, prioritàriament que estiguin secs i facin una mateixa mida, segons el lloc en que ocuparan en la caseta.dscn7225_01Ara, començarem a fer el muntatge sigui de base quadrada i millor tipus canadenca, unirem els troncs principals, amb lligams de corda o fil ferro, entre altres maneres.dscn7227_01Un cop tenim l’esquelet de troncs que ens configura la fisonomia de la caseta, mirarem de anar afegint  altres troncs mes petits segons la mida en les parts laterals de cada costat. dscn7270_01Això si, ens caldrà deixar un lloc reservat a l’entrada a la caseta.dscn7295_01En el cas de que sigui quadrada, podem seguir la mateixa forma o col·locar una tela, lona o un preparat tipus de fusta, per sobre i parets laterals.dscn7296_01Acabarem, amb omplir la teulada i els laterals grans amb branques verdes i gruixudes, per si plou rellisqui l’aigua, i evitar al màxim possible, que ens entri l’aigua a dins de la caseta.dscn7412_01En cas de fer un foc dins de la caseta, el farem dintre d’un lloc fet de terra o fang, sense fer massa brasa i sempre que sigui en època fora de perill d’incendi forestal,dscn7516_01 i evitar que se’ns encengués la caseta.dscn7468_01Podem completar la nostra obra, amb uns seients de fusta protegits del vent en7294_01i amb un ballat de troncs per les rodalies de la caseta/es.edscn7269_01

Sols dir-vos, ànims no és massa difícil i a divertir-vos amb la vostra caseta de troncs, tot respectant l’entorn natural i si teniu que desmuntar-ho, ho tindreu de deixar-ho com si no hages estat allí… !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé