Masies de Barcelona : Torre Llobeta de Nou Barris

A Barcelona, aquesta gran ciutat,  encara podem veure i admirar moltes Masies que fa uns segles en rere van ser destacades i des de les hores,  perduren físicament i monumentalment pel be de la societat Barcelonina.D’una Web de l’Ajuntament de Barcelona, us he tret aquesta informació sobre La Torre Llobeta :

“Un element destacable és la magnífica casa senyorial d’estil gòtic català de Torre Llobeta, construïda al segle XV i convertida posteriorment en masia amb una gran extensió de terrenys agrícoles. A finals del segle XVIII era un lloc de descans pels caminants i viatgers que anaven d’Horta a Barcelona, aquí s’aturaven a esmorzar i els cavalls descansaven i abeuraven.  L’entorn de la torre, llavors propietat de l’exèrcit, va ser destinat després de la guerra civil a la construcció d’habitatge social, amb un polígon d’onze blocs que van ser ocupats entre els anys 1952 i 1955 per acollir desnonats de les obres de l’obertura de l’avinguda de les Drassanes.

L´últim propietari va cedir la finca a l’Ajuntament per a ús social i a la fi fou restaurada i recuperada per a utilitat pública gràcies a les lluites veïnals. Aquest conjunt conforma un veïnat amb personalitat pròpia.

Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

La Torre Llobeta, va ser un palauet gòtic del final del segle XV va mantenir el seu ús agrícola fins que als anys 50, sobre els seus camps, “el Institut Municipal de la Vivenda”,  hi va aixecar el polígon de habitatges de Torre Llobeta, per acollir entre altres els desnonats per l’obertura de l’avinguda de les Drassanes. Ja sense terres la masia va anar quedant abandonada.

 Per aquells temps pertanyia a la família Comas Argemir, i per ells era coneguda com Manso Argemí, al morir al 1964 l’últim propietari la va cedir a l’Ajuntament. Aquest mateix any, va patir un incendi i l’Ajuntament va valorar enderrocar-la. La pressió veïnal i el seu indubtable valor arquitectònic, enriquit per la restauració que en va fer a principis del segle XX l’arquitecte Pere Falqués i Urpí que hi afegí elements gòtics d’altres edificis, va fer que finalment es desestimés l’idea.La masia, curosament restaurada, va ser al 1983 inaugurada com a Centre Cívic del barri que porta el seu nom.”Us passo mes informació sobre la Torre Llobeta :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2014/07/historia-de-torre-llobeta.html

Si teniu ocasió d’anar-hi podreu admirar la majestuositat d’aquest edifici.

Recerca d’informació i Fotografies : Ramon Solé

Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

La Bassa de Torre Jussana de Barcelona

He tret d’una Web de l’Ajuntament de Barcelona, aquestes dades sobre Torre Jussana :

“ Torre Jussana és un edifici d’estil neoclàssic datat del 1804 i construït, sobre una construcció anterior, segons consigna Bernat Bransí l’any 1789 com una “masia deshabitada i molt antiga”. Ja al segle XX és té constància de l’ús de la Torre Jussana amb la funció de masia fins que l’any 1979 s’hi instal·la l’escola Nostre Temps per impartir ensenyaments de Parvulari i d’EGB. L’escola va tancar la seva activitat l’any 1988. Al 1992, l’Ajuntament de Barcelona esdevé propietari de la finca i instal·la les oficines de l’Olimpíada Cultural.

L’any 1995 Torre Jussana esdevé l’Agencia de Serveis a les Associacions fins que el servei ha d’abandonar l’edifici al 2003 a causa del mal estat que presenta. A partir d’aquest moment l’Ajuntament de Barcelona inicia un procés de rehabilitació de l’edifici que conclou al novembre de 2008, moment en què el servei retorna a Torre Jussana ara ja com a Centre de Serveis a les Associacions.”

Torre Jussana, està situada en l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, 30 en la barriada de la Clota en Horta.A l’entrar per la porta principal, i al centre d’una petita pineda centenària hi ha l’antiga Bassa. Aquesta bassa també va ser restaurada per embellir aquest racó de la finca, rodejada de gespa.La Bassa formaria part d’un conjunt de varies d’elles construïdes a mitjans del segle XIX, per disposar d’aigua per regar els camps d’aquesta propietat i que tenia en aquella època.L’aigua deuria vindre d’alguna mina, tenim de tenir present, que al costat de Torre Jussana hi ha el Torrent d’en Marcel·lí,  amb molt abundant aigua i de qualitat, que disposava de varies mines, per tant era una zona rica amb aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

De nou, anem al Pantà de Vallvidrera de Barcelona !

Collserola ha estat gestionat pel Consorci des de l’any 1987, en el marc d’un Pla especial de  protecció i, a partir del 2010, és va veure refermada i consolidada la seva dimensió ambiental amb la declaració de Parc Natural.El dia 6 de març de 2014, us vaig presentar el Pantà de Barcelona al Barri de Vallvidrera, donant informació general d’aquest petit pantà del segle XIX i que va suposar donar aigua de boca per la gent de Sarrià, fins que Barcelona va obtindré i tindre l’aigua d’altres llocs i sobre tot dels rius, Llobregat i Ter.

Entrada a la Mina que porta aigua de Barcelona al Barri de Vallvidrera

Avui dos anys després, tornem de nou a Vallvidrera, a veure com s’ha consolidat l’arranjament del Pantà i rodalies.Aneu a peu per poder veure tot millor.L’any 2006, és va projectar en la millora i arranjament del Pantà, Caseta del Guarda i rodalies,  com el cas de les Fonts naturals properes.

Casa del Guarda – Any 1999- Arxiu Rasola

La primera acció és va procedir a una plantada  d’una trentena d’arbres, entre avellaners, àlbers i salzes, als marges del pantà, en la primera trobada de l’arbre organitzada per l’Associació de Veïns de Sant Maria de Vallvidrera-Mas Sauró, simbolitzant la recuperació d’aquesta zona del Barri Barceloní de Vallvidrera.I a les rodalies, és van fer  feines de neteja i l’enretirada dels 5.000 pins i alzines que les nevades del gener  de 2006, van arrencar, van estar acabades a finals d’abril per evitar el risc d’incendis forestals.El Consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona va portar a terme la restauració complerta de la Caseta del Guarda, que havia sigut una obra de l’arquitecte Elies Rogent i Amat, on fou un edifici destinat a habitatge del guarda, taller del pantà i la infraestructura i magatzem de les eines.Així podem veure un edifici ben conservat i en la seva explanada contigua  hi ha unes taules i seients de fusta per fer pícnic.Cal destacar que és van fer cinc zones de rutes per les rodalies del Pantà, prioritàriament per gent a peu i amb bicicleta. Camins aquests que no espot entrar ni amb cotxe, ni moto, ni a cavall no autoritzats.Una de les finalitats del Pantà de Vallvidrera és la recuperació d‘amfibis com la granota, el gripau o el tritó, la salamandra, el tòtil, el gripauet o granoteta de punts, la reineta i la granota verda ..Altre finalitat molt important és el control d’espècies  com les gambúsies, aquest peix no és autòcton, així com altres animals aquàtics com tortugues americanes, cranc americà, el peix sol, la carpa, el carpí daurat, entre altres, que la gent compra en les tendes i al no voler tindre-les mes a casa, les introdueix al pantà i allí tenen una ràpida adaptació i procreació que van en perjudici dels amfibis autòctons d’aquí.Per a mes informació podeu consultar  a un blog d’informació molt interessant que us passo :

https://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2013/01/barcelona-el-pantano-de-sarria-las.html

Informació sobre el Pantà de Vallvidrera, L’ Historia i altres enllaços d’interès :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallvidrera

Dades extretes de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé