La font que ens referim, està adossada en la paret de la cantonada del carrer Llorer amb el carrer Miquel Ricomà de Granollers.
Es molt bonica i ven conservada, disposa d’una aixeta – polsador, una pica arrodonida i a sobre con un gran test amb una planta natural.
Tot el conjunt és d’una sola pesa.
Està adornada amb petites rajoles de colors.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Molí de la Conqueta, també va ser conegut com Can Maurici , situat a la bora del riu Brugent dins del nucli de Sant Feliu de Pallerols.
Es té coneixement escrit del Molí de la Conqueta, des del segle XII que en aquella època estava situat fora del nucli de la cellera i més de la sagrera.
S’inicia com a petit molí fariner, accionat com tots els primitius mitjançant l’energia de l’agua, del riu Brugent al seu pas pel centre de Sant Feliu de Pallerols.
Anys després es converteix en draper, per mes tard, tornar a ésser fariner, tot i que molts molins compaginaven les dos activitats en el mateix edifici.
Va estar funcionant fins els anys 60 del segle XX quan definitivament es va silenciar el seu llarg recorregut i vida industrial.
Us passo un article del Diari de Girona de l’any 2011, que fa referencia a la recuperació d’aquest Molí :
I el tríptic de l’Ajuntament, que divulga aquest Molí i on és dona a conèixer tots els Molins existents dins del seu Municipi :
http://www.ddgi.cat/municipis/SantFeliudePallerols/itineraris/moli%20conqueta.pdf
El Molí de la Conqueta, després de ser arranjat, és va inaugurar el 18 de desembre de 2011 en motiu de la Fira de Santa Llúcia i des de les hores és pot visitar.
Per fora de l’edifici, trobem una roda de molí, actualment sols per us decoratiu.
I un tros del rec, on destacaríem la pesa de fusta per tallar el pas de l’aigua.
Cal significar, que en el seu costat hi ha un safareig no gaire gran.
Està ven conservada tota la seva estructura.
I una font d’aixeta de polsador surtin de la paret, l’aigua cau en una pica feta de pedra.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Dins del agrupament de cases que conformen La Terreta, a prop de La Torre de Tamurcia, hi ha al costat mateix de la pista de terra, la seva Font.
Es una Font molt senzilla, que per estalviar aigua va amb una aixeta. L’aigua cau a una pica rectangular algú elevada del terra, que pot servir com a abeurador per el bestiar.
Si voleu saber informació de La Terreta, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Terreta
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Marganell, és un poble d’aquells petits i és algo disseminat que encara queden per Catalunya; cal que us arribeu per la carretera BV-1123, i deixeu en l’aparcament municipal el vostre vehicle, on hi ha l’Agrobotiga i la parada del Bus.
En un extrem de l’aparcament surt un camí direcció a la Riera de Marganell, trobareu un pal indicador que us orientarà per anar a dues fonts, la del Ferro i la del Bisbal, 
avui agafareu el camí per anar aquesta última a visitar-la.
No es gents complicat tot passant per la vora esquerra de la Riera fins que trobareu una passera de pilons, per si l’aigua que baixa es important, poder travessar-la sense mullar-se.
La Font del Bisbal, està a la banda dreta del llit de la mateixa Riera de Marganell.
Situada en una ombrívola raconada a tocar d’un salt d’una vintena de metres d’altura.
En els anys 60 del segle passat, llegim en el llibre : Ermites i Fonts Montserratines : ”…que era molt abundant l’aigua que sortia pel broc…” en l’actualitat disposa d’una aixeta per regular l’aigua i així garantir-ne.
No obstant axó, moltes vegades no raja aigua per la sequera continuada d’aquests últims anys.
Sota de l’aixeta, no hi ha cap pica, sino, un pilo per posar la garrafa o botella per omplir-la mes descansadament.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Si sortiu del Figaró direcció nord per l’antiga carretera coneguda com la de Ribes, us trobareu a ma dreta la masia i a pocs metres La Font Vella de ca l’Andreu, està adossada a la paret i a peu mateix de carretera.
És una de les Fonts mes baixa de nivell de Figaró.
La seva construcció, a peu d’un xiprer, es una obre quadrada no massa gran, feta amb totxanes i recoberta de ciment, amb un tub en la part frontal on l’aigua cau al terra, no disposa de pica.
Any 2011 – Arxiu Rasola – La Font tenia un bon raig d’aigua
Actualment i des de fa temps, no raja aigua d’aquesta Font.
Davant mateix, a l’altra banda de la carretera, hi ha la Nova Font de Ca l’Andreu, la seva aigua és de xarxa municipal. Amb la seva construcció, és va voler donar aire modern i preservar en aquest lloc, l’existència d’una font.
Amb els anys, podem veure que l’han pintat de diversos colors i s’ha fet alguna modificació per on hi ha l’aixeta.
Any 2008 – Arxiu Rasola
Any 2011 – Aerxiu Rasola
Un cartell, ens fa referència que “ l’aigua és un bé escàs que no es pot malbaratar “
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografies Antigues : Arxiu Rasola
Informació sobre el nou blog Rasola :
Terra, Aigua i Racons
La data d’Inici serà el dia : 1 de Juliol de 2017
Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com
