Resclosa i Canal de la colònia de Viladomiu Vell de Gironella

La Resclosa i l’inici del Canal es situen uns 500 metres al nord de Viladomiu Vell, per accedir a la zona de la resclosa cal creuar el canal per la passera i seguir per el camí.

Historia:

• El maig del 1868 l’empresa “Viladomiu e Hijos”, propietària de Viladomiu Vell va sol·licitar l’aprofitament d’aigües per la fàbrica que volia construir als terrenys de la Plana de Sant Marc; a partir d’un projecte del mestre d’obres Joan Camps Prats.
• La concessió per part del govern civil arribà el juliol del mateix any, permeten construir una presa de 6m.
• A inicis del 1898 es sol·licità reformar la presa a la vegada que augmentar-ne l’alçada, concedint-se permís a finals d’any, actuació que va suposar comptar amb una presa de 6,45 m d’alçada.

La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Viladomiu Vell es situa uns 500 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,

es tracta d’una resclosa de planta corbada amb l’extrem de ponent més allargat conduint les aigües vers l’inici del canal.

La resclosa està feta de grans blocs de pedra, amb la cara sud del mur força vertical.

KODAK Digital Still Camera

A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura de control de la comporta de pas de l’aigua.

Al llarg del recorregut del canal hi ha diverses comportes de desguàs.

Així com nombrós horts dels residents de la Colònia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de les Aigües de Figueres

El Parc de Les Aigües esta situat en el Passeig Nou, 13 en Figueres (Girona).

De fet aquest nou Espai o Parc ja existia.

El nom era el de Les hortes de Vilabertran, un antic espai rural a cinc minuts del centre de Figueres.

Va estar uns anys mig abandonat i no es podia accedir-hi.

Es va procedir a un remodelatge, respectant la majoria de la vegetació i la font d’aigua.

Es van portar a terme la construcció de camins, passarel·les elevades, bancs i canals per portar l’aigua que surt de l’antiga Font de Les Dues Pilars.

Hi ha una bassa quadrada on es recull l’aigua.

Es un Parc que fa de bon estar, es fresc a l’estiu i els xiprers fan de pantalla al vent de la tramuntana.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de can Verdaguer de Sant Gregori

Feliç any nou – 2023

La Font de can Verdaguer, també és coneguda per La Font Picant o La Font Groga.

Us passo mes dades:

I, més imatges:

Bassal de l’aigua

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

La desapareguda Font d’aigües terapèutiques de la Puda de l’Hospitalet de Llobregat

Des de 1878, fins als anys 30 del segle XX, al costat de la desapareguda platja de l’Hospitalet, propera a “la Farola” (faro del Llobregat) que encara perdura a la Zona Franca, va existir una font d’aigües curatives, coneguda per la Puda.

Era una font d’aigües sulfhídriques fredes, on la gent dels voltants feia cua per banyar-se i guarir-se de diverses malalties. Es trobava en un soterrani o cova, davant d’una casa de pagès i tenia set aixetes.

Al 1892, el doctor Jaddet es lamentava, en un article publicat al “Faro de Llobregat”, de les dificultats que li posaven al propietari d’aquestes aigües medicinals alguns dels seus col·legues.

Per a més dades, podeu accedir a :

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/font-de-la-puda/

Text : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies : internet

Petit reducte natural d’aigües de Can Remisa de Manlleu

Avui voldria fer menció d’un espai petit, que gràcies a les filtracions de la canal de can Remisa de Manlleu, s’ha format al seu costat i que ahir us vaig fer menció.

Per situar-ho, cal seguir el camí paral·lel al riu Ter que sortint de Manlleu direcció a Torelló, tot remuntant el riu i al creuar la canal per un pont,

a pocs metres abans d’arribar a la casa de les comportes d’entrada de la resclosa a la canal de can Remisa,

veureu a la vostra dreta aquest reducte d’aigües que us cridarà l’atenció.

Pot ser que molts diguin que no te cap interès, però hem observat la presencia de molts insectes, com libèl·lules, aranyes , moltes papallones a la primavera, alguna serp d’aigua i aus que fan vida per aquesta zona.

Pel seu perímetre i rodalies hi ha molta vegetació amb flors, que afavoreixen que hi estiguin presents abelles, i altres insectes mes petits.

Com podem veure la pròpia naturalesa s’ha fet seu aquest petit reducte natural d’aigües tranquil i estancat,

per que algunes criatures puguin tindre un habitat tot l’any…Si passeu tingueu cura de no llençar objectes i així evitar d’embrutar-ho i contaminar-ho, que algú ja ho ha fet.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Recs de les aigües del paratge de la Moixina tot passant pel mas Engracia d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina

i que amb la seva abundant Deu d’aigua, i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.

També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.

Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.

Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia

L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.

Amb medidor de cabal

Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,

on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.

Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,

amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.

Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut  passa un rec.

Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts

abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.

Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/17/olot-ha-fet-itinerari-circular/957103.html

Dels nous projectes de recuperació d’aquest entorn natural, us passo aquest enllaç que en parla :

http://www.evgirona.cat/index.php/noticiari/ad/accio-moixina,295

Tota aquesta zona, forma part de les rutes turístiques de la ciutat  d’Olot i està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Si no sou d’Olot, us invito a fer un tom per conèixer aquest paratge.

Us passo l’enllaç sobre imatges d’ocells d’aquest paratge :

https://dorapajareranovel.wordpress.com/2019/12/06/la-moixina-y/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Refranys Catalans sobre les aigües

Aigua a les figues i a les peres vi.

Aigua als ordis, qu’els blats se seguen.

Aigua bombollada, aigua de durada.

Aigua calenta i veta apretada, sangría acertada.

Aigua cau, senyal de pluja.

Aigua corrent, merda no se sent.

Aigua corrent, no mata la gent.

Aigua d’Agost, safrà, mel i most.

Aigua de Gener, ompli botes i graner.

Aigua de Febrer, bona per a el sementer.

Aigua de Maig, de raig a raig, d’ Abril, de fil a fil.Aigua de Maig, roí per als animals.

Aigua de Març, herba en els sembrats.

Aigua en Febrer, ordi en lo graner.

Aigua en Gener, tota l’any va be.

Aigua en Maig, a omplir el graner vaig.

Aigua en vi, es per als espantats.

Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell.

Aigua passada no mou la mola.

Aigua sobre aigua, no neteja i ni llaura.

 

 

Recull de Refranys, Costumari Català i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Els Plataners de la Casa de la Mina, estan situats entre l’Avinguda de la Unitati les vies del tren i per el costat de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac.El grup mes nombrós esta situat front la porta principal del Casal de Gent Gran i la Casa de la Mina,Disposa entre els arbres, varis seients de fusta per poder gaudir del sol o l’ombra depenen de l’època de l’any.Al seu costat també hi ha un petit aparcament per vehicles.Els 4 plataners mes destacats per la seva alçada de brancatge i  troncs gruixuts esta com fent guàrdia, en la part on surt l’aigua de la Mina.Es un espai tranquil, que acull una Àrea de Fitness i enllaça amb el Parc de la Casa de les Aigües

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per vacances, podeu anar a un poble que es tot un balneari, Ax-les-Termes a France

Avui com cada diumenge, us publico dos articles

Acs en occità o en francès Ax-les-Thermes, és un municipi del Departament de l’Arieja, a Occitània. Se situa als Pirineus, a la regió històrica coneguda com el País de Foix,  a pocs kilòmetres de la frontera amb Andorra.Les Muntanyes quan es època de pluja, els seu torrents i rieres van molt plenes d’aigua. Aquest bonic poblet de muntanya és conegut per les seves aigües termals.Ax-les-Thermes, disposa de l’antiga i coneguda la Bassa dels Lladres, és una piscina d’aigua calenta que surt a 77 °C, situada al centre de la població a cel obert i qui vulgui pot fer un bany.També, teniu dues Fonts mes d’aigua calenta, una d’elles dins d’una arcada d’obra.Cal dir que en bona part de tota la franja dels pirineus francesos, molts pobles disposen de fonts d’aigües termals, amb Balnearis i deus d’aigües públiques.Tot aquest conjunt, en fa recordar, al nostre poble de Catalunya de Caldes de Montbui, jo diria que Caldes ens ofereix un conjunt molt mes complert.I l’altre font, surt l’aigua de la boca d’un cap de lleó, i es de mes baixa graduació.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ecomuseu – Farinera de Castelló d’Empúries

L’Ecomuseu – Farinera  està situat en el carrer Sant Francesc, 5-7, de Castelló d’Empúries.A primers del segle passat va ser construïda La Farinera i inaugurada en l’any 1905.De fet ,va ser en el mateix lloc on hi havia hagut l’antic Molí del Mig, d’origen medieval, que aprofitava les aigües del Rec del Molí, les quals ressegueixen la muralla a mode de fossat.

imatge antiga

L’any 1995 l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries per transformar-lo en ecomuseu i dedicat en bona part a la farina i el pa.

imatge antiga

Per a mes informació sobre L’Ecomuseu – Farinera podeu consultar a Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecomuseu-Farinera_de_Castell%C3%B3_d%27Emp%C3%BAries

L’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries va publicar una 2a edició del seu Quadern de Didàctica i Difusió, el qual forma part de la col•lecció de quaderns del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Aquests quaderns són una font d’informació temàtica que tracta aspectes geogràfics, històrics, tècnics i socials del procés d’industrialització a Catalunya. I que, a més a més, ofereixen un recull de vocabulari i una proposta d’activitats específiques per professors i alumnes.En el nou Quadern s’han actualitzat els continguts històrics sobre el molí fariner medieval i la fàbrica de farines gràcies, entre d’altres, a les aportacions de Josep Mª Gironella i Granés, diplomat en estudis avançats d’història Medieval i M. Helena Benito i Mundet, doctora del Departament d’Empresa de la Universitat de Girona.

El Quadern es pot adquirir a la Botigueta del Molí o en qualsevol botiga dels museus del Sistema Territorial del mNACTEC al preu de 6,00 €.

Rec

Periòdicament es porta a terme la Fira del Pa, us passo informació :

http://www.menutsgirona.cat/fira-del-pa-2/

Quan esteu per les rodalies de Castelló d’Empúries, val la pena parar i conèixer L’Ecomuseu – Farinera.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé