Historia del Parc de la Font de la Vaca de Caldes de Malavella

La Font de la Vaca és una font situada a la urbanització La Granja, al Parc de la Font de la Vaca del municipi de Caldes de Malavella.

Us passo dades Històriques :

L’estiueig de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX tenia un caràcter elitista, ja que es limitava als sectors benestants de la societat. Anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure.

La millora en els mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d’estiueig cosa que tingué un fort impacte en l’urbanisme i l’economia dels pobles amb aigües termals.

El parc de la Font de la Vaca forma part de l’ambiciós projecte urbanístic promogut per Miquel Picó i Jou als anys vint, de materialitzar una urbanització de caràcter residencial a nomenada “Colònia La Granja”.

És de color gris i el seu brollador està situat dintre d’una fornícula decorada amb ceràmica blanca trencada i flanquejada per pilastres motllades. A sobre de la fornícula uns esgrafiats geomètrics i una ceràmica amb el dibuix en color blau d’una vaca.

Cos central coronat per una cúpula decorada amb ceràmica trencada de terra cuita vitrificada i un element de gerreria. Una cornisa petita amb dentallons separa la cúpula de la resta. Els cossos laterals tenen una petita balaustrada.

A una altre sector del parc podem veure una caseta de pou de planta hexagonal, de maó vist, amb coberta piramidal.

El Casinet de la Font de la vaca, data de l’any 1925, vinculat a la Font de la Vaca i el parc del seu entorn funcionava com a punt de trobada per als estiuejants de Caldes i especialment per als de la urb. de la Granja, és una petita edificació aïllada d’una sola planta i d’estructura pentagonal amb façanes ben decorades i amb joc d’obertures i balconades amb potent teulada sostinguda per un magnífic encavallat de fusta.

El 2006 l’Ajuntament va promoure la seva rehabilitació per a finalitats i usos culturals.

La Font de la Vaca és  una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Caldes de Malavella

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Llegenda de la Torre dels Encantats de Caldetes o Caldes d’Estrac

Diu la llegenda …
“ que fa molt i molt temps, una caldetenca anomenada Leonor va ser raptada pels corsaris sarraïns que van ser incapaços de maltractar-la degut a la seva extrema bellesa. És per això que es varen decidir a entregar-la com a esclava al príncep Zeirí, que la va tractar com el seu millor tresor. Leonor va ser estimada per tots el que la varen conèixer, i tant va ser així que va ser lliurada a les Corts de la princesa Fàtima. La princesa estava molt malalta, patia de lepra i els metges ja no sabien què fer per guarir-la, la Leonor, que mica en mica s’havia anat convertint en amiga i confident de la princesa, va desvetllar-li un secret que podria ajudar a la princesa en la seva malaltia.

La font termal[2]_01Li va dir que a Caldetes hi havia unes aigües termals que tenien propietats medicinals i que de ben segur la podrien ajudar en la seva malaltia.
Així que la princesa es va decidir a viatjar fins a Caldes, i es va hostatjar a les afores del poble per a què ningú la veiés, a una de les torres de guaita.

Establiment TermalPerò evidentment la princesa no era invisible, i ben aviat les gents del poble van començar a veure llums i formes fantasmagòriques que passeja ven pels voltants de la torre, i a sentir sorolls estranys. És per tot plegat que la torre en la qual es va amagar la princesa Fàtima, va rebre des d’aquell moment el nom de la Torre dels Encantats, nom amb el que encara avui dia és coneguda.

jhkg (1)Cal dir, evidentment que aquestes aparicions no es tractaven de fantasmes, sinó dels membres de l’escorta de la princesa sarraïna. I és que cada nit Fàtima baixa va amb el seu seguici a prendre les aigües, portant tots ells robes blanques que els professaven aquells aspecte fantasmagòric que havien vist les gents del poble. El tractament va ser realment miraculós, i la princesa no només es va guarir, sinó que es va acabar convertint en una persona molt més amable, afable, generosa i benèvola.

jhkg (2)
En agraïment per la seva ajuda, amabilitat i serveix prestats la princesa va donar la llibertat a la Leonor.I no només va passar tot això, i és que a part de la cura a la seva malaltia, Fàtima també va trobar l’amor. Es va enamorar d’en Busquets, un ciutadà distingit de la ciutat amo de moltes terres i amb molt de renom, amb el que es va acabar casant.

,jkkg
I com a símbol del seu amor plantaren una olivera davant de la Torre d’en Busquets com a símbol del seu amor, símbol que avui encara perdura.”
Va ser escrita i popularitzada per primera vegada per l’historiador de la Caldes d’Estrac – Medieval, Joaquim Salarich (1816-1884).

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé