Poema : On aflora l’aigua

AGC, 2010. Las Tablas de Daimiel.

Sóc de terra de secà,

on aflora l’aigua,

entre pous i aiguamolls,

Las Tablas de Daimiel.

Un lloc que conegueren

abans per la tele,

fins que tornaren,

molts anys després.

AGC, 2015 Laguna de Daimiel.

Lloc de pescaires

I gent molt pobre.

Un lloc per les aus

i l’arbre del Tamarindo.

Lloc per passejar-se,

i parar atenció,

tot ben explicadet:

molins, racons i paludisme.

AGC, 2010 Museu de Las Tablas

Però la dona d’aigua és d’allí

I sap, gràcies als cosins,

d’una llacuna amagada

on els turistes no hi van.

Allà tot és pur i salvatge.

Un dia va anar sola

i va trobar un racó

allí s’endurà el seu amor.

Foto: Daimiel, AGC, 2015

Maria Àngels García-Carpintero, 22/03/2022

Dia internacional de l’aigua, dedicat a les aigües subterrànies.

Petit Aiguamolls de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada

Font de la Mitja Costa

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, recordem que esta el Turo de Montcada inclòs dintre del Parc, és va portar a terme la seva recuperació ambiental de les rodalies de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada.

Font Falsa / antic abeurador

L’aigua va a parar a un nivell mes baix, on esta el camí de pujada des de Santa Maria, en la paret de la dreta trobarem un reduït i antic abeurador. (anomenat també,  Font Falsa)

L’aigua va conduïda a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua

L’aigua va conduïda a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua

i a la vegada és un petit lloc on podrem amb paciència veure animalons que viuen dins de la bassa. És una bona acció pel medi ambient de la zona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que en sabem de l’Ànec collverd?

Segur que aquest ànec de collverd, n’heu vist molts al fer una passeig pel costat d’un riu o llac.

L’Ànec collverd o ànec de bosc, de collblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella).

El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca.

Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.

La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjat

és una espècie d’ànec que viu a prop de zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.

Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.

Ocell bàsicament aquàtic , que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.

La seva alimentació són plantes aquàtiques i també granotes i insectes, per tant viu en aigües “netes”.

Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.

Al ser un animal molt tranquil, axó fa que visquí en zones urbanes  com a parcs on hi hagi petits llacs i no se’ls molesti.

També n’hem vist adaptats plenament en una granja o masia, que tingui una bassa mes o menys gran,  axó si, separats o independents d’altres animals propis de la granja.

Com a curiositat, en una Masia, vàrem veure que també hi vivia un pato arlekin propi d’Asia, (es van portar molts a Anglaterra i dels escapes alguns criant en llibertat, no esta clar si porten a terme l’emigració… )

Els ànecs collverd, se’l pot veure passar volant amb molta rapidesa i agilitat en grups nombrosos.  Solen viure entre 20 i 30 anys.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui es l’aniversari d’aquest Bloc, set anys amb vosaltres !

Com cada Divendres us presento dos articles

El dia 30 d’0ctubre de 2013, vaig fer la presentació del que seria el Blog :

Fonts Natural, Aigua, Muntanya i Mes…,

gràcies a valuosa experiència de Julià Sanz qui em va ajudar a crear aquest Blog i animar-me a seguir amb ell.

Al principi i durant els primers mesos van ser articles esporàdics, amb poca experiència en el redactat , amb pocs seguidors i poques visites.

Mig any després  d’iniciar el Blog, vaig decidir, que cada dia sortís un article de temes variats i que toqués una diversitat de temes sobre natura i medi ambient,

amb material fotogràfic bàsicament propi o dels col·laboradors, amb imatges actuals o antigues del meu Arxiu Rasola, realitzat durant mes de 45 anys de la meva vida.

Els temes, com molts seguidors sabeu, són, les Fonts naturals, Pous, Rius, Rescloses,

grans o petits pantans de Catalunya, Aiguamolls, Arbres, Horts,

Llegendes, Llibres recomanats, Refranys i Dites Populars, Itineraris o Rutes, Informació de temes actuals i un llarg etc.

Veient el gran interès pel Blog, vaig ampliar temes i els divendres, dissabtes i diumenges des de fa uns anys, publico dos temes en cada dia d’aquests.

Si l’actualitat o notícia ho requereix, en qualsevol moment he publicat algun article i en pocs minuts ha sortit al blog.

Amb aquests set anys han sortit  2.923 articles, amb més de 25.000 fotografies i imatges publicades, amb un total de més de 508.000 visites.

Des del Blog i amb l’aniversari d’avui, voldria expressar la meva gratitud als col·laboradors que ajuden voluntàriament aportant fotografies, a tota la gent que seguiu el Blog,

i molts sé que ho feu dia a dia,  aquells que m’han donat informacions i dades amb les que  poder ampliar o corregir alguna errada.

Per tant, entre tots vosaltres feu que segueixi aquets bloc.!

Gràcies i Felicitats.!!!

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Solé / Ramon Solé – Arxiu Rasola

Estany de Vilaüt, és un desconegut ?

Avui dissabte us presento dos articles

Vilaüt és una entitat de població del municipi de Pau a la comarca de l’Alt Empordà.

En el cens de 2007 tenia 10 habitants. Es troba al mig del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, concretament al costat de l’Estany de Vilaüt.

L’estany de Vilaüt és l’últim record de l’antic estany de Castelló, que ocupava una gran extensió de la plana.

Un cop dessecada la zona, la part més fonda de la cubeta de l’estany encara avui queda inundada de manera més o menys permanent,

essent un refugi de tranquil·litat per a moltes espècies que hi podem trobar segons les estacions de l’any.

El màxim esplendor de l’estany ben segur que és quan floreixen els lliris grocs

i els ranuncles coincidint amb l’arribada dels ocells estivals.

L’estany disposa d’un observatori molt singular,  per veure ocells i….

en fauna, ….com cavalls

va ser el primer aguait per a l’observació d’aus construït a Catalunya en l’any1983.

Us passo informació sobre aquest estany de Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural :

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/165_descrip.pdf

Us recomano fer una visita tranquil·la a aquesta part dels Aiguamolls de l’Empordà,

és un lloc desconegut…

 

Recull de dades : Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Trenca, un ocell gairebé extingit, torna al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà

Com cada divendres us presento dos articles !

Amb aquest titular a mitjans del mes de juliol de l’any passat, alguns medis de difusió donaven la noticia de que  La Trenca, ocell que hi ha molt pocs exemplars en llibertat, torna al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà.

La Generalitat de Catalunya amb  l’Associació Trenca,  van reintroduir deu polls d’aquesta espècie al parc, procedents del centre de fauna de Vallcalent.

Fotografia Generalitat de Catalunya

La Trenca és una espècie protegida, com diem està en situació crítica en desaparèixer per sempre, i que en el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà , no hi havia cap des de l’any 2002.

Des de l’inici del projecte de conservació i recuperació de la trenca, la Generalitat, amb el suport de l’Associació Trenca, ha reintroduit en total 580 exemplars en dos punts d’alliberament diferents, en la Plana de Lleida.

Us passo l’enllaç de l’Associació Trenca per si algú pot estar interessat amb el seu projecte per la conservació i protecció d’aquest ocell, personalment us aconsello que el visiteu, porten una tasca molt destacada en el medi natural sobre tot en aus :

http://trenca.org/

 

 

 Font de la informació: Generalitat de Catalunya i Emporà.info

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

L’entrada Parc Natural dels Aiguamolls, es realitza per El Cortalet, Carretera de Sant Pere Pescador, km. 13.6 de Castelló d’Empúries.El Parc Natural disposa d’un Centre d’Informació i Documentació, una estació meteorològica, un aparcament de pagament, entre d’altres serveis, cosa que garanteix una visita cultural, agradable, interessant i completa.S’estén des dels peus de la Serra de Rodes, fins a la desembocadura del Fluvià Vell, amb una superfície aproximada de 4800 ha.

És el segon Parc Natural més important de Catalunya.

Els Aiguamolls de l’Empordà són importants per a Catalunya i sobre tot en les migracions dels ocells, tenen una gran importància internacional com a refugi de moltes aus migratòries.L’interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs productius des del punt de vista biològic i, per tant, acullen un bon nombre d’espècies animals i vegetals.

Les millors hores per observar  i gaudir dels ocells, són el matí i el capvespre,

i les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre), encara que durant tot l’any s’hi poden veure espècies interessants.

La conversió dels Aiguamolls en Parc data de l’any 1983 i gaudeix de protecció legal com a Parc Natural.

Es una bona opció per anar i visitar el Parc dels Aiguamolls i gaudir d’un dia en Família o Amics.I se ‘es a la primavera i l’estiu, podeu anar a les platges properes a prendre el sol i fer uns banys.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : 2 de febrer, el Dia Mundial dels Aiguamolls

Com cada divendres us presento dos articles !

El Dia Mundial dels Aiguamolls o Dia Mundial de les Zones Humides es commemora el 2 de febrer.Us passo dades de la designació d’aquesta data :

• El 2 de febrer, és la data en la qual es va adoptar la Convenció sobre els Aiguamolls de 1971 a Ramsar (l’Iran).
• Aquest conveni és el primer tractat al planeta relatiu a la conservació i l’ús racional dels Aiguamolls.
• Aquest conveni va crear una llista a nivell mundial, coneguda com la Llista Ramsar, en la qual s’indiquen les zones humides del planeta que han de conservar-se.
• L’any 2013 aquesta llista incloïa 2167 zones humides amb una superfície total de 208.518.409 ha de 168 països.

Amb motiu d’aquesta celebració cada any es realitzen actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten.

La importància de les Zones Humides és que són ecosistemes amb una gran diversitat biològica, reguladors del cicle de l’aigua i del clima, generadors de recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen zones d’ús per a les activitats humanes com el turisme i la pesca. Els aiguamolls contribueixen a la regulació del cicle de l’aigua, en el control de les inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua i com a refugi de la vida silvestre.Els tipus d’aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són :

Àrees naturals de prades humides, torberes, pantans, maresmes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, ullals d’aigua, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.

L’Estat espanyol es va adherir al Conveni de Ramsar el 1982, i fins a gener de 2012 ha incorporat a la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional 74 zones humides amb una superfície de 303.090 ha.

A nivell estatal, destaquen :

Els parcs nacionals com Doñana (Huelva)

Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real)

Llacunes com Villafáfila (Zamora)

Gallocanta (Saragossa).

A nivell català, la llista inclou :

El Parc Nacional d’Aigüestortes

Estany de Sant Maurici,

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,

L’Estany de Banyoles

El Delta de l’Ebre.

Cuidem dels nostres aiguamolls, una resposta al Canvi Climàtic !

 

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Arbres – L’Albereda del Sot d’en Torres de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Sot d’en Torres, està situat entre la masia- torre de can Draper i can Diví,on s’estén la urbanització del mateix nom, en el terme municipal de l’Ametlla del Vallès.Es un torrent que rara vegada hi baixa aigua en l’actualitat, a pesar que a principis del segle XX, es formava en aquest lloc uns aiguamolls que servien per regar els horts i camps propers.L’Albereda del Sot d’en Torres, esta formada per arbres de mes de 150 anys.

Us passo informació d’aquest tipus d’arbre :

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80lber

També, podem veure altres arbres, com plataners o xops.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per Vacances : La visita al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Que és el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ?L’actual zona protegida com a Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, és l’espai que queda d’una  gran i extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l’Empordà,però van anar desapareixent per l’expansió de l’agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, la canalització de la Muga i indirectament, per la construcció dels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral, que limitant els cursos de l’aigua en aquesta gran zona.Varen ser sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de Castelló que van desaparèixer.També cal explicar que en èpoques antigues, s’hi havia conreat arròs, pràctica que s’ha tornat a introduir.Comprèn 4.824 ha formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu.A la segona meitat del segle XX, la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d’Empuriabrava, va posar en perill aquesta zona natural.El 1976 la campanya “Els últims aiguamolls empordanesos en perill,” promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, van ser els que van donar la veu d’alerta a l’opinió pública.El 13 d’octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d’interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l’Alt Empordà hi quedaren emparats.Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural.Els aiguamolls del Baix Empordà, exclosos de la llei de 1983, estan protegits pel Pla d’espais d’interès natural (PEIN).Quin nombre d’aus i quines especies s’ha arribat a observar en els Aiguamolls ?  Unes 330 espècies d’aus, entre les que cal esmentar cigonyes (o gantes, com es coneixen a l’Empordà), l’ànec collverd, el bernat pescaire i la fotja. I es habitat de molts insectes, amfibis i altres animalons de gran varietat.Actualment, també s’hi pot observar la llúdriga, gràcies al projecte de reintroducció d’aquesta.Es pot ser visitat el Parc dels Aiguamolls ?

Efectivament, millor anar al Centre d’informació i oficina del Parc, El Cortalet – Carretera de Sant Pere Pescador km 13,6 de Castelló d’Empúries, i allí informar-se dels recorreguts oberts al públic.Té zones visitables preferents:

• L’itinerari que surt del Cortalet, i el de Vilaüt. Ambdós recorreguts permetran veure una gran diversitat de fauna, sobretot ornitològica.
• També, podeu visitar el CARFA (Centre d’Atenció i Reproducció de Fauna Autòctona).
• La Ruta dels Estanys.
• GR- 92

Per aquests llocs passareu per un total de 17 observatoris/aguaits.Cal destacar l’observatori “Senillosa”, i la torre de guaita, de les antigues sitges arrosseres de Mas del Mata.Us passo un enllaç que us pot ser interessant conèixer :

https://aiguamollsdelemporda.cat/

Crec que pot ser una bona alternativa en les vostres properes vacances d’estiu, fer una parada per visitar el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Recordeu que esteu en un Parc i cal respectar la natura que hi viu en ell, sou vosaltres el “forasters”… !

 

 

 Recull de dades : Viquipèdia, Empordà Turisme, i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Arxiu Rasola