Poesia : El Sot de L’Aremany

Oh vall genuïna

del Montseny.! Apar

selva que s’afina

sota un gruix de mar.

La gresa, amarada,

fins del gat mesquer

la més lleu petjada

fidelment reté.Boires en deriva

entelen de fred

la mirada activa

d’un cel massa net.

D’allaus de tartera,

el terrabastall

plega a la vorera

de la closa vall.

Fins el llop atura

son udol allí

com si la natura

provés de dormir.Clapes de bardissa

que irradien tanys,

d’alga vincladissa

renoven paranys.

Cercant la mullena

d’aiguamolls i recs,

elegants de mena

hi enfonsen els becs

merles endolades,

mudats oriols,

que alternen passades

i juguen a estols.

Camins i passeres

congrien llimacs,

fondes les roderes,

i els revolts, obacs.Hi esquellegen vaques

d’oscil•lants braguers,

refregant les taques

dels avellaners.

I un desmai, que imita

enterbolides

d’una estalactita

l’etern degotís,

contrasta amb la calma

d’un casal tot bru,

que una creu de palma

beneïda, duu.

Oh vall genuïna

del Montseny nadiu,

que et planys la divina

basarda d’un riu!

 

Autor : Guerau de Liost (1878-1933)

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé