Les Finestres de l’Aigua a Barcelona

L’Alfons Martín, que  es molt observador amb el mon que ens envolta, i que te el seu Bloc personal, en va fer arribar una informació vent curiosa, extreta del Facebook de :

                           Explica’m Barcelona,

Font carrer  de Verdaguer i Callís

Font carrer de Verdaguer i Callís

i que us passo l’escrit integra :

“Us heu fixat mai que cap al mig de la Rambla, més o menys davant del Liceu, hi ha una finestra petita entre 2 edificis que sempre està tancada? En realitat hi ha algunes més repartides per la ciutat (al final del text podreu trobar els carrers per si voleu fer deures quan poguem sortir). Us expliquem el significat. En realitat no han fet mai la funció de finestra sinó més aviat de portes que servien per tapar o conservar nets els dipòsits d’aigua que hi havia al darrera. Es localitzaven normalment sobre alguna font o abeurador i a una determinada alçada per augmentar el caudal o la força de baixada de l’aigua. En el cas de la Rambla la font de la que parlem es situava al Pla de la Boqueria i la finestra segurament a sobre, però amb les obres de l’Hotel Internacional cap a finals del segle XIX quan tota la façana i la font va ser remodelada és molt probable que la finestra es traslladés al lloc on està ara, entre aquests 2 edificis, sense que tingui ja cap altre funció que recordar la seva utilitat anterior. En general van funcionar totes fins el segle XIX”

Font de Sant Just i Pastor 

L’antiga Font de Sant Just i Pastor  al barri antic de Barcelona,

Font de Sant Just i Pastor – portella de ferro

la finestra esta en un dels seus laterals .

Font de Sant Just i Pastor  – portella de ferro lateral

 

Text extret : Explica’m Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

Col-laboració : Alfons Martín –  podeu seguir a : rondaller.cat

 

 

 

Pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits d’aigua, per assegurar l’aigua als pobles, petits nuclis i urbanitzacions

Arreu de Catalunya a mesura que es va desenvolupant i creixen les infraestructures urbanes, la demanda de l’aigua també creix, tant en grans ciutats, en pobles, petits nuclis, zones industrials i en les nombroses urbanitzacions,els Ajuntaments, tenen que garantir el subministrament d’aigua que arribi a tothom.En llocs allunyats, com zones rurals o pobles petits, per axó, ja fa anys és va potenciar la creació de pous, mines, repartidors, torres d’aigua i gran dipòsits.Heu sentit moltes vegades que l’aigua de les grans ciutats, son una vegada depurada a la bast de tothom, efectivament, es un plaer obrir l’aixeta de casa i tenir tota l’aigua que volem, ….desprès es deu de pagar quan be el rebut de l’aigua, que es relativament varat…Per aquest motiu, el poder subministrar un element potencialment necessari, com és l’aigua, segur que heu vist a prop de rius i rieres alguna edificació que es un Pou que capta l’aigua subterrània,o a prop d’una urbanització una Torre d’aigua per fer la repartició als xalets.o també, un mes o menys gran dipòsit en la part elevada,tota aquesta aigua passarà per controls de filtratge i sanitaris fins arribar al destí que és el consumidor.Diferents empreses no massa grans es dedicant subcontractades pels ajuntament per garantit el subministrament i el manteniment de les instal·lacions.En el tema de Mines, cada vegada hi ha menys que donin aigua a un grup d’habitatges dins d’un municipi, donat que son difícils en poder tenir tota l’aigua necessària i garantir que sanitàriament sigui potable.Així podem dir que gracies a pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits, hi ha molta gent i industries que poden gaudir per molt allunyades que estiguin del poble o ciutat, de l’aigua necessària.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Carrers relacionats amb l’aigua a Terrassa

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres. La particularitat de la ciutat de Terrassa, és que a sota de la placa del carrer, dona una breu ressenya històrica, us passo una mostra :

Carrer de la Mina

Plaça de la Font del Comú

Carrer del Pantà

Carrer de la Font Vella

Pla de la Font de l’Apotecari

Placeta de la Creu

Carrer dels Dipòsits

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Sortim fora de Catalunya : Fonts de Turquia

Avui us presento una petita mostra de 6 Fonts d’aigua de xarxa, fotografiades en Turquia per Araceli Peix i Ramon Badia.Son de gran bellesa ornamental i treballades, situades en la via pública.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les fonts naturals d’Olot noten la sequera i a algunes hi ha deixat de rajar aigua

Ara cada divendres dos articles !

NOTA : Aquest article va ser escrit havans dels aiguats de la gran Turmenta Gloria, actualment en moltes fonts i deus, tornen a rajar considerablement !

Font de Santa Anna – Olot

D’Olot Televisió,  el Dimarts, 02 Gener 2018 feien aquesta noticia :

“…Olot ha recollit durant el 2017 780 litres per metre quadrat d’aigua procedent de la pluja, dels 980 de mitjana que normalment hi cauen. Es tracta d’un dels pitjors registres de les darreres dècades, només comparable als períodes del 2007 i 2008. Això es comença a notar en algunes fonts naturals de la ciutat, que deixen de rajar aigua…”

Us passo l’enllaç de seu reportatge filmat :

http://olottv.alacarta.cat/les-noticies/capitol/les-fonts-naturals-dolot-noten-la-sequera-i-a-algunes-hi-ha-deixat-de-rajar-aigua

Font del Cuni – Olot

——————————————-                         ——————————————

Font de la Cova – Olot

A la llarg dels dos últims anys, us estic posant moltes fonts d’Olot i la Garrotxa, gràcies a la col·laboradora Dolors Salvador d’aquest blog, hem pogut donar constància de que moltes Fonts naturals de la Comarca de la Garrotxa, que eren conegudes com de molta aigua, estant eixutes o amb un raig minso.

Bassa

Efectivament, plou poc i en espais molt prolongats que no plou pràcticament res.

Font de Castanys – Olot

Font de Castanys – Imatge dies desprès dels aiguats de la gran Turmenta Gloria

Esperem que el temps es reguli i que no sigui un altre efecte del canvi climàtic, i que tornem a veure treure aigua les fonts de la Garrotxa.

Bassa de la Font de la Deu – Olot

Que no sols les tinguem present amb el record de les fotografies de temps passat , com és ara en molts dels casos…!

 

 Font de la informació: Olot TV

Fotografies : Dora Salvador

Aigua de Rec pels Jardins i Parcs Públics

En molts municipis de Catalunya, s’utilitzen aigües no tractades pel rec dels jardins, parcs públics i arbrat de carrers, provinents de pous, aqüífers i aigües regenerades.Axó fa que el consum d’aquesta part important  de despesa del municipi, sigui mitigada d’aquesta forma i baratin el seu cost en el rec i s’aprofitin les aigües que a lo millor no tindrien cap us.Per aquest motiu, cal especificar, amb cartells d’on venen i com s’usen aquestes aigües,I que no son aptes pel consum humà, per evitar algun tipus de infecció a nens o persones que en beguessin.Molta d’aquesta aigua arriba a les plantes i arbrat, amb un tub de poca amplada i cau de forma de gota a gota o en esparsos regulats amb un horari i diari o amb obertura manual.També, basses amb plantes aquàtiques podent estar omplertes amb aquet tipus d’aigües.Pues ja sabeu que no totes les aigües estan cloradesi tenen un benefici directa en els parc, jardins i arbrat dels municipis que han implantat aquest sistema pel rec.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Moli de Collell d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles,avui dues Fonts Naturals 

Per anar aquesta antiga Font del Moli de Collell i poc coneguda, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

ara travesseu  el riu Fluvià per un pont i arribareu a una cadena ,

hi ha un camí a la dreta que agafareu i a poca estona, també, a la dreta esta la canal del moli i aquest .

El camí que ara és mes estret, cal seguir-lo, deixeu el molí darrera vostra i al poc trobareu un arbre que talla el camí,

als pocs metres un senderó a la dreta us portarà a la Font del Moli de Collell.

Aquesta antiga font va ser feta de pedres de la zona, disposa d’una finestra al seu de munt, per poder netejar l’interior, no surt aigua de la font.

No compte amb cap broc visible, que podria estar enterrat per la terra que en els anys s’ha depositat en la seva base.

En la fotografia antiga, podeu veure aquesta Font fa cent anys en rere i com disposava de portella, broc i aigua.

Actualment el molí esta abandonat , així com les rodalies.

 

Text  i Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font d’en Tonet de Molló

Com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font d’en Tonet, cal sortir de Molló pel carrer de Setcases, que al poc segueix una pista cimentada, cal continuar pocs metres mes i estareu a la Font d’en Tonet. mà esquerra del camí, hi ha una taula rodona, un banc de pedra i la Font d’en Tonet; d’un roc surt un broc de ferro rovellat i doblat per on brolla l’aigua, i cau a la pica rodona.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Informació : L’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall arriba a l’Anoia

El passat dia 19 de desembre de 2019 a través de Infoanoia.cat , es va donar una molt bona informació per la gent que viu a Igualada i rodalies, que us voldria transmetre :

“El Ple municipal de l’Ajuntament d’Igualada ha aprovat aquest dimarts el conveni a través del qual Igualada quedarà connectada a la xarxa d’abastament de les Aigües Ter-Llobregat i rebrà l’aigua provinent de la Llosa del Cavall. Aquest canvi, que serà efectiu a partir del proper 1 de gener, ha de permetre incrementar la garantia i la qualitat de l’aigua que arriba a Igualada, atesa la situació de sobreexplotació que pateix l’aqüífer Carme-Capellades.

En aquest sentit, l’alcalde, Marc Castells, ha destacat que la connexió “provocarà un impacte molt positiu en aquest aqüífer Carme-Capellades. El que estarem fent és omplir un banc d’aigua que en el futur serà molt estratègic, no només per a la comarca de l’Anoia, sinó també pel país”. L’alcalde també ha destacat que “l’aigua de la Llosa del Cavall és d’una gran qualitat organolèptica. La seva duresa és molt inferior a la de l’aqüífer i això farà mitigar la presencia de la calç que molts ciutadans detecten a les canonades i als filtres de casa”.

L’arribada a Igualada de l’aigua de capçalera provinent de la Llosa del Cavall és possible gràcies a la construcció d’una conducció de 71 quilòmetres que permet la millora del subministrament a l’Anoia, el Solsonès i el Bages. La connexió es realitza a partir del dipòsit de la xarxa regional situat al terme municipal d’Òdena, on poden arribar cabals procedents de l’artèria comarcal.

Castellolí, el primer municipi anoienc a connectar-se :

Des del passat mes de juliol el municipi de Castellolí està connectat a la xarxa d’abastament de les Aigües Ter-Llobregat i consumeix l’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall, al Solsonès. Es tracta del primer municipi de l’Anoia a poder disposar d’aquesta aigua; l’Agència Catalana de l’Aigua el va prioritzar abans de l’estiu ja que no estava connectat a cap gran xarxa supramunicipal sinó que depenia de les captacions dels seus propis pous.

Passats els primers sis mesos de període de proves, l’Ajuntament de Castellolí ho fa públic fent un balanç excel·lent del contracte d’abastament d’aigua signat amb la concessionària Aigües Ter-Llobregat. L’alcalde, Joan Serra, recorda que “fins ara Castellolí funcionava amb dos pous que eren insuficients en diverses temporades de l’any i s’havia de reforçar el servei amb cubes d’aigua suplementàries per abastar als veïns”. El problema de manca d’aigua hauria anat a més ja que la població del municipi de Castellolí s’incrementa, l’activitat del Circuit Pacmotor cada vegada és més gran i s’instal·len d’aquí a pocs mesos noves empreses al polígon de Can Parera, com l’enginyeria Engind Grup, l’empresa d’automoció Doga i l’agroalimentària FRIME, que tindrà un consum d’aigua elevat ja que es dedica al sector del congelat. De fet, l’Ajuntament ha posat en marxa un dipòsit específic per al Polígon Industrial de Can Parera, instal·lat de feia anys però que fins ara no estava en funcionament.

Pel que fa a les tarifes de l’aigua, els veïns no han de suportar cap increment, i fins i tot en aquests moments l’Ajuntament de Castellolí treballa perquè les taxes es puguin reduir. “Abans consumíem molta energia per treure l’aigua dels pous i per fer el tractament de potabilització, en canvi ara l’aigua ja ve tractada i això fa reduir una despesa que esperem que es pugui traduir aviat en una reducció del cost per als veïns” ha explicat l’alcalde Joan Serra.

L’Ajuntament de Castellolí vol remarcar que tota la gestió de l’aigua segueix sent pública: l’aigua de la Llosa del Cavall arriba i es diposita en un dipòsit municipal, tota la distribució es fa a través de la pròpia infraestructura de canonades de l’Ajuntament de Castellolí, de la gestió del control d’alta en el servei, incidències, etc se n’ocupa la Brigada municipal i els tràmits administratius (rebuts, factures, etc) es fa través del servei de gestió tributària de la Diputació de Barcelona, tal i com ja es feia fins ara.

Finalment, l’Ajuntament de Castellolí també ha explicat que els pous actuals no cauran en desús. Perquè no quedin inutilitzats i siguin sempre una alternativa per si mai hi hagués cap incidència, els pous es bombegen quinze minuts cada dia.”

 

Font : Infoanoia.cat

Fotografies : Ramon Solé