Parc de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articlesEl Parc de can Barra esta situat en el passeig de Can Barra s/n.

i a tocar de les lleres del Torrent de la Betzuca de Sant Quirze del Vallès.

El parc forestal de Can Barra és un parc típic de riera situat al nucli urbà amb una extensió de 47.000 m2.

Tant la seva ubicació com la seva morfologia el fan un espai ideal de passeig,

amb una rica flora i fauna autòctona.

Està equipat amb àrees de pícnic, zones  d’esbarjo, fonts d’aigua potable i jocs infantils,

que el converteixen en un espai d’oci en l’entorn natural molt recomanable.

A sota i en la part de darrera de la casa de can Barra, hi ha la Font natural de can Barra.

Els arbres predominants són propis de ribera,

però cal destacar els grans i allargat plataners.

i per les rodalies algun pi i alzina jove.

També es punt de partida per anar a la Serra de Galliners i fer ruta cap a Terrassa pel Torrent de la Betzuca.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Conjunt de Plataners de Sant Vicenç de Torelló

Avui us passo tres Articles

Si aneu per la carretera BV-5228, que es una de les entrades que us porta al centre del poble de Sant Vicenç de Torelló, hi ha a l’esquerra un petit fondal, conegut el lloc com el Toll, és abans de la gasolinera.

En el seu dia i aprofitant els plataners que hi ha, l’ajuntament hi va fer un espai d’estada,

amb fogons, taula, seients i una font d’aigua de xarxa pública.

Les persones grans, mares amb nens i gent que passeja el gos, son el mes assidus d’aquest parc, on podent gaudir de l’ombra a l’estiu i la calor del sol a l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Petits dipòsits d’aigua elevats

Desconec si us heu fitxat que arreu de Catalunya es troben petits dipòsits d’aigua elevats, no sols tant sols en les ciutats o pobles,

sino, a prop dels camps o a dins d’ells.

Aquests dipòsits estan sobre d’una petita torra o en una edificació,

i que conte emmagatzemats litres d’aigua com ha reserva,

provinent normalment d’un pou situat al seu costat o pròxim a ell,

gràcies a una bomba amb motor elèctric que impulsa l’aigua i regula mantenint la pressió de distribució existent.

Es un sistema senzill i rudimentari amb el material empleat, generalment la columna era fet de totxo i el dipòsit d’uralita,

era molt utilitzat antigament, construïda l’estructura pel mateix propietari de la finca i el dipòsit comprat fet.

Generalment, disposa d’un tub a dalt de tot del dipòsit que fa de sobreeixidor en cas necessaris,

independentment de l’entrada de l’aigua, que també esta a dalt

i una part de sortida, en la zona inferior del dipòsit.

Actualment es utilitzant grans dipòsits de plàstic per emmagatzemar l’aigua.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Gran Deu d’aigua intermitent de Fòntastòrbas de França

La coneguda com a font intermitent de Fòntastòrbas,  és una gran deu d’aigua intermitent situada al municipi de Belestar, a França.

Situat a 1 km de Belesta , al costat de la carretera principal N º 9 en direcció Fougax-y-Barrineuf, te un ritme que varia de 20 / 800 litres per minut a 1800 litres i en una proporció d’un cicle cada 40 minuts.

Per a mes dades podeu entrar a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_intermitent_de_F%C3%B2ntast%C3%B2rbas

En aquest enllaç podreu veure moltes imatges de la Deu :

https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g1922795-d1169371-Reviews-La_fontaine_de_fontestorbes-Belesta_Ariege_Occitanie.html

Disposa d’una petita zona de descans i una cafeteria-bar.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre i dipòsit d’Aigua del carrer Transversal de Terrassa

Aquesta Torre o Dipòsit d’Aigua, esta situada dins d’una propietat privada en el carrer Transversal, 22 de Terrassa; el dipòsit  és de 25.000 litres de capacitat i amb una alçada de 14 metres.Es diu : Els Amics – cooperativa de consum d’aigua, esta gestionada pels mateixos veïns, creada en 1929, per subministrar aigua als habitatges de les rodalies.Us passo un article aparegut en l’any 2015, on Malarrassa.cat, fa detall de la seva llarga historia :

https://malarrassa.cat/2015/09/09/els-amics-cooperativa-de-consum-daigua-gestionada-pels-veins/

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’aigua sempre ha sigut important per la vall d’en Bas

Com cada divendres us presento dos articles

La Vall d’en Bas és un terme municipal de la comarca de la Garrotxa.

És a la capçalera del riu Fluvià  i una munió de rieres i rierols, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers i pel Puigsacalm.

El municipi de La Vall d’en Bas, és el resultat de la unió dels antics de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya al 1968,

conservant el caire rural però afavorit per la proximitat de la ciutat d’Olot.

Actualment, més enllà de Sant Esteve d’en Bas, el principal nucli per extensió i demografia del municipi, hi trobem també els antics pobles i veïnats dels Hostalets i Falgars d’en Bas, Can Trona, Joanetes, Sant Privat d’en Bas, Pocafarina, Puigpardines, el Mallol, veïnat Cirera i la Pinya,

a més d’una gran multitud de masies disseminades que n’esquitxen tot el terme, agrupant entre tots uns pocs més de 3.000 habitants.

Destaca per tindre castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben en el seu territori, així com llargues franges de bosc de ribera al costat del riu Fluvià.

L’economia de la Vall d’en Bas és l’agricultura majorment de secà i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses, amb ramaderia bovina, ovina i porcina amb indústria relacionada d’embotits.

El riu Fluvià es l’eix vertebral d’aigua de la Vall d’en Bas

Per tant l’aigua és una pesa fonamental i bàsica des de fa segles en el sostén de l’economia rural d’abans i d’ara.

Abans, molts eren el molins on l’aigua era el seu recurs necessari de subsistència, sigui que era per draper, fariner…

Actualment  encara avui en dia l’aigua és important, per regar  els terrenys agrícoles per medi de canals i recs.

Les masies disposen de remenen d’aigua en basses per tal de les seves necessitats i com a reserva d’aigua.

En molts dels terrenys on el ramat esta lliure, podem veure nombrosos abeuradors,

on el bestia poc acudir a beure aigua neta i fresca.Molts son els conreus de cereals, blat de moro i farratges.

Us passo un interessant article sobre la ramaderia a la Vall d’en Bas  de l’any 2018  que va publicar garrotxadigital.cat :

https://www.garrotxadigital.cat/2018/01/19/pagesos-consideren-que-vall-den-bas-agricultura-totalment-ecologica-no-viable/

Cal destacar el nucli d’Hostalets d’en Bas, que conserva bells exemplars d’arquitectura rural popular.

 

 

Text : Viquipèdia, altres i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies ; Dolors Salvador i Ramon Solé

Carrers relacionats amb l’aigua a Barcelona

Avui us presento dos articles

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :

 Carrer del Pou de la Figuera

Carrer de la Sèquia

Carrer de les Basses de Sant Pere

Carrer del Rec

Rambla de Canaletes

Riera d’Escuder

Avinguda de la Riera de Cassoles

Torrent de can Mantega

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre i Repartidor d’aigua del carrer d’Arquimedes de Terrassa

Avui us presento dos articles

Aquesta Torre i Repartidor d’aigua està situada al carrer d’Arquimedes, cantonada amb el de Blasco de Garay.

Com veiem en les fotografies esta adossada i integrada a la façana  d’un edifici que te l’entrada per Blasco de Garay, com que està tot pintat per igual, passa aquesta Torre molt desapercebuda.

S’entra per una portella de ferro i a la llarg de la Torre hi ha dues finestres de ventilació i entrada de llum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Noms de dones del segle X al Baix Llobregat.

Avui us presento tres articles

Riera de la Betzuca a Sant Quirze del Vallès

Una cosa que ens sorprèn quan ens endinsem en la lectura dels documents de dret català dels segles X-XI són les possessions que els potents (entitats religioses, laics i laiques) tenien repartides a diferents llocs.

Per exemple Moció o Muç, que mor en tornar de captivitat després de la presa d’Almansor, dóna terres que tenia a Vallvidrera, el Penedès, St. Just Desvern, el Besós o Sarrià a diferents persones i esglésies .

Per una altra banda, quan arribem a esbrinar la identitat d’algun personatge dels esmentats als documents, el podem trobar actuant a diferents zones entre el Vallés i el Llobregat, per exemple.

Serra dels Galliners,una via de comunicació natural entre la Serra de Collserola i el Vallés.

Els historiadors expliquen que eren anys de penúries i fams i que tot i que s’anaven fent obres per a propiciar el conreu, la feina era molt dura i el resultat molt minso. Els homes es guanyaven millor les mongetes venent-se per lluitar i havien de preparar les defenses. Les dones seguien conreant les terres i fent les tasques necessàries com l’establiment de molins hidràulics per a moldre el cereal i canalitzar les aigües. Ho hem vist amb la Quixilo, a l’entrada d’aigües des de Montcada a l’anomenat “rec comtal”, seguint la tasca del seu pare, Sanla faber, i del seu germà, Gigila, caigut al 985, ho vèiem amb la Lívul i el seu espòs, Teudart o amb l’Ermenganda amb molinars al riu Sec, com també amb na Savilo i na Goltregod a Eramprunyà, quan parlàvem del monestir de Santa Maria de Castelldefels, on trobaren moltes dones soles al seu voltant.

Sabem que el nom d’una dona, Amalvigia, perdurà associat a un rec dels Banyols del Delta del Llobregat, fins el segle XIII.

Placa que recorda el nom de l’Amalvigia, propietària d’un rec al segle X a la Marina de l’actual Hospitalet de Llobregat. AGC.

Avui volem destacar altres noms de dona que podrien ser l’origen d’alguns llocs relacionats amb l’aigua a prop nostre, un d’ells és el de la ja esmentada Goltregod, nom germànic que podria haver generat el topogràfic de “Gotremon”, nom originari del torrent de la Fontsanta entre Sant Just i Esplugues de Llobregat  mencionat en 1055 en una donació de Giscafred i Adelaida a la Seu de Barcelona d’unes terres a Esplugues .

A prop del límit entre St. Feliu i St. Just.

Na Goltregot donava al 986 una vinya que en tenia del seu difunt marit i dels seus fills (caiguts segurament al 985). Aquesta vinya és al Mojò o “Molione” entre vinyes que tenia el monestir de Sant Cugat. L’any 1000 na Goltregod permuta amb l’abat de Sant Cugat terres junt al Mont Pedrós i l’estany de Lanaria al lloc que en diuen Alcalà (Sant Boi) per alous a Magarona (Sabadell) i una vinya junt el torrent de Tapioles (Besós), també rep un cavall per les dues onces d’or que el cenobi va emprar en les obres de restauració .

Sigui o no na Goltregot l’origen de Gotremon, es confirma el patró de les dobles transaccions que ja havíem vist a altres llocs: donacions i permutes, permutes i vendes, transaccions entre potents i emprenedors i emprenedores que no dubten en traslladar-se d’un lloc a l’altre per fer les seves millores en un temps en que els diners, no sempre consignats, començaven a córrer.

Un nom que prové clarament d’una dona és el de “Bonamica” o “Bonamocia” (recordem que un mateix nom pot tenir diferents versions escrites en un temps en que el llenguatge oral era diferent al llatí dels documents).  Aquest és el nom d’un gual del Llobregat entre Sant Feliu i Sant Joan, esmentat al 997, quan Ennec “Bonfill”, un noble de la zona, permuta amb Sant Cugat l’illa que fou de Mocione, excepte el terç que fou d’Illia (nom que hem trobat com a femení), junt al Llobregat, prop del gual que diuen “Bonamica” més terra a Micià (Sant Joan Despí) per casa, torre i terra a Santa Creu d’Olorda. Al document següent trobem la mateixa permuta però des del punt de vista de Sant Cugat, sense fer menció al terç que s’exceptua.

Recuperació del Llobregat amb Saboga ( Fotografia internet)

El renom de “Bonamoça” el veiem associat a algunes dones que anem trobant al segle X. Garsinda “Bonamoça” permuta amb Sant Cugat terres junt al riu Sec per un alou a Manresa, però ja no ens sorprenen aquests canvis. Trobem a Origelle “Bonamocia” amb el seu espòs, Joan, a Olèrdola a la Marca del Penedès al 988 i al 994. Al 989 Elfred ven la penyora que tenia a Badalona de “Bonamoça”. Diferents identitats amb un renom comú.

També trobem noms gòtics d’home que originen topogràfics, la diferència és que si els noms femenins es relacionen freqüentment amb l’aigua, els dels homes, tot i que els trobem fent les mateixes activitats, han quedat lligats a terres, torres i edificacions, com la torre de Moció, la casa de Gustrimiro, la de Ferrocint o el camp de Recosind, noms que trobem als documents del segle X i que persisteixen com a tals, mentre que els de les dones pateixen més canvis, potser perquè els d’ells queden més fixats als documents i a unes possessions més estables, mentre que els d’elles fan referència a uns límits que al segle XI es fixaran amb mesures i noves referències. És el que pot passar amb el cognom Campreciós, que fa referència a un camp a Sant Joan Despí, un nom perdut que sembla evocar a la dona anomenada Preciosa, que veiem al Vallés (ja sabem que no cal preocupar-nos per aquestes distàncies), al costat d’altres dones, Riquildis i Ermengarda i del monestir de Sant Pere de les Puel•les.

Can Ferriol a Collserola, podria ser la font que “és sobre la casa de Ferrocint”.

En 991 Gustrimiro permutava amb Sant Cugat terres en Reixac per altres en Terrassa i en 998, Ermenir, veguer permuta amb el monestir un “verdaguer” amb aigua i arbres a Ripollet que limita amb un molí que va ser de Guinsemir, rebent a canvi vinyes al Mont Gallinario.

Quan comencem a veure el nom d’Ermenir (a vegades Eroig) lligat a les vendes d’aigua a finals del segle X, els noms de les dones soles van desapareixent, amb el que implica cap al seu reconeixement. Ermenir, veguer, controla un bé molt valuós al servei del comte, un bé que feien servir les dones de manera més comunitària.

Fent un pas més llarg en l’evolució del temps, deixem constància de que la serra Galliners a Sant Quirze del Vallés, entre Collserola i el Vallés, és un bé que s’està intentant preservar amb la valuosa col•laboració altruista de veïns i de gent que estima la natura.

Riera de la Betzuca a Sant Quirze del Vallès

 

Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

De nou,  Àngels, ens ha ofert un article interessant sobre les Dones del segle X, i li agraïm aquesta aportació al Blog.

——————————————————————————————-

1 Feliu i Montfort, Gaspar (1971). El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010. Tesis. UB. Vol. II, doc. 74

2 Juli Ochoa i Coral Torra. (2002) “El llegat del prevere Pere. Noves aportacions documentals sobre els orígens de Sant Just Desvern”. https://www.academia.edu/12512735/

3 Baucells J., Fàbrega, A., et al. (2006). Diplomataris de l’Arxiu Capitular de Barcelona (ACB) segle XI. Fundació Noguera, 37-41. Doc. 878

4 Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat. Vol. IV, n. CLXV i CCCVI

5 Ibídem, n. CCLXXIX i CCLXXX

6 Ibídem CCXXXIV i CCXCIV

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La contaminació de l’aigua dolça

Avui us presento tres articles !

Podem dir que l’aigua està contaminada o no és potable,  quan conté una quantitat de residus tòxics o patològics suficients per posar en perill l’organisme humà,

Bidons en el riu Ter

Bidó amb substancies tòxiques

provocant-li alguna malaltia o, fins i tot, la mort.

Riera d’Osona, contaminada

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la terra pot provenir d’orígens diferents:

  • Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar, entre altres.
  • Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides, i per les deposicions i els purins dels animals de les granges.
  • Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants, com mercuri, plom, i una llarga llista.

Un polígon industrial genera molta contaminació i molts residus

Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals.

Riells del Fai, fa anys en rere – Rec contaminat –

També, les aigües contaminades, a traves del subsòl, pel rec de camps, o per medi de pluges fortes, accidents industrials…

Desguàs d’una industria de Sant Celoni, avocant aigua contaminada al riu Tordera

es pot contaminar a altres deus o naixements, pous, llacs, terres, aqüífers, etc., que les seves aigües fins a les hores eren potables.

Pou

Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen,

abans d’abocar-les als rius o a la mar, en plantes depuradores.

Depuradora de La Roca

Aigua depurada va al riu Mogent

D’Agència de Residus de Catalunya, us passo informació sobre les Causes i efectes de la contaminació del sòl, podeu consultar-ho a l’enllaç que adjunto :

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/sols_contaminats/causes_i_efectes_de_la_contaminacio_del_sol/

i també a :

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/sols_contaminats/causes_i_efectes_de_la_contaminacio_del_sol/efectes_de_la_contaminacio_del_sol/

Tots en part som responsables de no contaminar l’aigua dolça !

 

Font de la informació: Viquipèdia i Generalitat de Catalunya i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola