L’antic Molí de Vent de la plaça de Josep Maria Folch i Torres de Castellar del Vallès

Aquest Molí de Vent esta situat en la plaça de Josep Maria Folch i Torres de Castellar del Vallès.Antigament aquest  vell Molí de Vent s’havia fet servir per a l‘extracció d’aigua per al rec dels horts que havia en aquesta  zona rural de Castellar del Vallès.A l’engrandir en les últimes dècades la població , es van fer non carrers i habitatges, amb els serveis necessaris, i els amos dels terrenys se lis va expropiar les finques per poder edificar.A mitjans de setembre i fins a finals d’octubre de l’any 2018, l’Ajuntament de Castellar del Vallès va portar a terme els treballs de remodelació de la plaça de Josep Maria Folch i Torres que és coneguda popularment com la plaça del Molí, amb la incorporació de jocs infantils i d’esbarjo.Us passo la informació sobre la reconstrucció de la plaça del Molí :

http://www.castellarvalles.cat/34154/noticia/8442/

Els treballs van  incloure la preservació de l’antic Molí de Vent.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellar del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Moli – Pou de Vilassar de Dalt

Aquest antic Molí – Pou esta situat en el carrer d’Angel Guimerà de Vilassar de Dalt.Era per donar aigua a la finca i terrenys de conreu de la propietat.Hi ha una porta d’accés a l’interior de la torre, on estava la maquinaria i pou. Una escala metàl·lica puja fins la part superior.En el temps, també, havia disposat d’un motor elèctric per bombejar l’aigua.Fa moltes dècades que jo no funciona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Racons del Montseny amb aigua

Autor : Farrerons Vidal, Òscar.

Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2019.

112 p.

ISBN : 978-84-17116-08-8.

Preu : 19 €.

Presentació del nou Llibre : El passat divendres, 22 de Març de 2019, coincidint en el Dia Mundial de l’Aigua.Comentari :

Acaba de sortir de la impremta un nou llibre dedicat a fonts i altres paratges amb aigua. En aquest cas, la zona estudiada és el Montseny, i el seu autor no és pas novell. Tot el contrari, Òscar Farrerons fa anys que recorre tots els racons del massís del Montseny i rodalies per localitzar, fotografiar i estudiar les fonts que s’hi troben. El 2013 ja va publicar, a la mateixa editorial que ara, El paradís del Montseny: les fonts de Viladrau: 12 rutes per descobrir-les. A més, en els darrers anys ha publicat treballs monogràfics en diverses revistes i obres col·lectives (com les Monografies del Montseny). Però la feina de més volada que porta a terme és el Projecte fonts del Montseny, disponible en línia, que compta amb un mapa amb més de 800 fonts localitzades, moltes d’elles amb fotografies i informació complementària.

Aquí el trobareu: https://fontsdelmontseny.wixsite.com/fontsdelmontseny

Tornem al llibre. No es tracta d’un inventari de fonts amb intenció exhaustiva, sinó d’una col·lecció de rutes, concretament 24, que ens proposen caminades ben atractives per diferents sectors del Parc Natural i una mica més enllà. Les excursions es troben localitzades per tots els sectors del Parc Natural i més enllà: des de la Garriga a Seva, de Breda a Arbúcies… Són passejades per a tots els gustos: des de bastant curtes (uns 4 km) fins a d’altres de més llargues (uns 15 km). Sempre anant a trobar fonts i altres elements d’aigua. Al llibre, cada itinerari porta un nom que exemplifica algun aspecte en particular. Per exemple, «Llegendes d’aigua», centrat a Viladrau; «Paisatge, aigua i salut», a Arbúcies; «Les fonts ferruginoses», a Sant Pere de Vilamajor… fins a 24 en total (sense un ordre aparent).

Cada ruta està perfectament descrita per trobar fàcilment tots els punts d’interès: fonts, gorgs, molins, embassaments… Diverses fotos a tot color (algunes, molt reeixides, d’Adrià Corella) il·lustren cada capítol, així com un mapa molt útil per portar a terme les excursions sobre el terreny. Algunes vegades, les descripcions de les fonts s’acompanyen d’explicacions de caire històric, cultural o científic (sense que es pugui dir que el llibre tingui una ambició erudita). Què li podríem demanar més? Potser un índex alfabètic, al final, amb el nom de les fonts esmentades aniria bé per localitzar-les ràpidament dins del llibre.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts.

Felicitats a l’autor, al fotògraf i a l’editorial per fer possible aquesta nova obra. Esperem que continuïn amb noves aportacions en el futur.

 

 

Comentari sobre el nou Llibre  : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

I Col·laborador d’aquest Blog

Una Font i una Sardana fan pinya a Santa Maria de Palautordera

En la Plaça Jaume Balmes de Santa Maria de Palautordera, hi ha una rotonda, en el seu centre trobareu una doble font d’aigua de xarxa, amb una farola al centre.Amb un discret cartell a la seva base i de rajoles, que en breus paraules dedica aquest lloc a la Sardana de la Pàtria escrita per Joan Llongueres i Badia, estrenada a Barcelona el 28 de Maig de 1921.Us passo la versió musical i cantada de La sardana de la Pàtria, amb la Polifònica de Puig-reig :

https://www.youtube.com/watch?v=z9ZJEltwB4s

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari des de Vilanova del Vallès a Santa Quiteria

Recurdeu que cada diumenge us presento dos articles !

Aquest Itinerari que us presento avui es fàcil i apte per qualsevol edat, tant a peu com a bicicleta.El recorregut d’anada i tornada, el podeu fer en dues hores.

Des de Vilanova del Vallès, agafareu el camí que voreja el riu Mogent, direcció a La Roca, en el punt conegut com la Verneda d’en Puntes.Passareu pel costat de l’horta tradicional que s’ha conservat vora el riu, on trobareu amplies extensions de cultius.Arribareu a passar sobre el riu Mogent pel Gual de can Farigola, per anar a l’altre costat del riu, i seguiu remuntant-lo.A partit d’aquí, trobareu uns grans arbres al vostra pas, a l’estiu fan bona ombra, hi trobareu algun banc de fusta per seure’s per descansar i/ o fer algun àpat,així com en algun lloc del camí, amb una font d’aigua de xarxa pública.El camí de ribera del Mogent, cal anar amb compte si aneu a peu amb la circulació de bicicletes, ja que es comparteix camí i sol ser un vial força concorregut.El riu en cas de crescudes intenses i temporals del cabal, no es recomana que us hi acosteu massa.En tot el recorregut trobareu cartells informatiu dels llocs i distancies, quant arribeu al Gual de can Manel, teniu de tornar a traspassar el riu, direcció ca la Maria.Teniu de traspassar la carretera, i agafar el passeig de Sant Quitèria,on fa una certa pujada i a cada costat d’aquest carrer trobareu cases tant antigues com xalets.A dalt del carrer, trobareu al fer un gir una creu antiga de La Santa Missió.Ja esteu a tocar del Santuari de Santa Quitèria.És un dels indrets amb més història de Vilanova del Vallès, els seus vestigis documentals es remunten al segle X.L’església actual està conformada en tres estils arquitectònics :

  • Una part romànica : base i campanar
  • Una altra de gòtica : nau central i altar de Santa Quitèria
  • I una altra de renaixentista : façana i nau del Santíssim o altar del Roser

Es gaudeix d’un entorn encantador i d’una vista sobre part del Vallès Oriental, al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt.Podeu donar per finalitzat l’itinerari o seguir per algunes de les rutes que hi ha per aquesta  zona, tot seguin el cartells que us orientaran.

 

Recull de Dades : Natura Local,  Ajuntament de Vilanova del Camí i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre elevadora d’Aigua en l’actual Fàbrica Gutterman d’Argentona

Aquesta Torre d’aigua està en el Polígon Industrial del veïnat del Cros, de l’avinguda del  Molí de les Mateves d’Argentona, molt a prop del terme municipal de Mataró.Us passo breument la seva historia :

  • De fet, es tracta d’una Torre elevadora d’aigües, va ser ordenada construir per la família Garí.
  • Antiga torre de la casa de pagès de can Sorrall, també coneguda per can Garí.
  • Obra modernista atribuïda a l’ Arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
  • Va ser construïda durant el període 1888-1910.
  • La masia va ser enderrocada en l’any 1974, servia per portar aigua fins a la finca de can Garí.

Realitzada en totxo vist i oberta a pocs metres del terra per unes petites finestres, la torre és coronada, a mode de minaret, per una cúpula cònica de rajoles blanques i verdes de trencadís.La Torre d’aigua de la Fàbrica Gutterman és una obra d’Argentona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Tres Fonts en el nucli urbà de Mollet del Vallès

Avui us presento tres fonts d’aigua de xarxa publica que es troben situades dins del nucli urbà de Mollet del Vallès :

  • Font en la cantonada del carrer del sol amb el carrer de  Portugal, adossada a la paret de la casa.
  • Font de l’antic Mercat o Mercat Vell, adossada a una paret front el mercat, en un carreró, s’accedeix per la Plaça de Prat de la Riba.
  • Font situada en el carrer de Berenguer III amb cantonada carrer de Jacint Verdaguer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fonts públiques mes destacades del Masnou

Avui us presento les quatre fonts d’aigua de xarxa públic que estan dins de la població del Masnou :

  • Font de la Plaça d’Ocata

Es antiga situada en una de les entrades a la plaça i al costat d’unes escales.

  • Font de la Plaça del carrer Amadeu

Disposa d’un banc allargat de pedra en cada costat de la font.

  • Font dels Jardins de l’avinguda Joan XIII

Front a l’entrada del Cementeri, disposava de dues aixetes.

  • Font de la Plaça Ramon i Cajal

Curiosa font, amb varies aixetes, i de munt seu una torre on culmina amb un rellotge.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Parc de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge està situat en la Rambla de la Marina de L’Hospitalet de Llobregat, va ser  inaugurat el març del 1988.Aquest Parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d’intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta, s’aconsegueix axó, gràcies amb els arbres i la vegetació, amb mes de 25 espècies d’arbres diferents.Disposa d’una zona de jocs infantils, unes basses d’aigua, el terreny és irregular amb algun monticle, podem apreciar algunes escultures, també, una zona reservada pels gossos.També hi ha un Bar, taules i bancs de fusta per fer un àpat  i WC.Dins del Parc hi ha l’ermita de Bellvitge documentada des del segle XIII, l’església és de planta quadrada i d’una sola nau, i té un campanar al vessant sud-est, esta molt ven restaurada.També disposa d’uns panels informatius sobre els ocells que nidificant en el Parc, molts d’elles tot l’any.Us passo l’enllaç del catàleg d’arbres i ocells en aquest Parc :

http://www.l-h.cat/gdocs/d1631820.pdf

És una bona alternativa per un matí o tarda de donar un tom pel Parc de Bellvitge

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Una passejada pel pantà de Vallvidrera a Barcelona, en un dia de neu

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Si es va amb precaució una passejada amb neu pot ser tant divertit per els mes petits com per els grans…Avui us porto imatges d ‘una passejada pel pantà de Vallvidrera en un dia  gris i de neu.Vàrem anar amb tren, ens oferia mes seguretat que no amb el vehicle propi.L’estació va ser la del baixador de Vallvidrera, vàrem creuar la carretera i directa cap a el Pantà de Vallvidrera.No era una gran nevada, per ho si que era prou per poder fer fotografies del fet.El contrast de l’aigua, la neu i la vegetació eren prou atraients per fer les fotografies, llàstima del cel ven gris que feia.Una volta pel perímetre del Pantà va ser fantàstica, axó si, calia anar amb precaució de no relliscar, per aquest motiu portàvem uns pals adients.Com que teníem temps, ven allargar l’itinerari fins la Font de Sant Ramon, propera a la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i el Bar – Restaurant, coneguda la zona com Santa Bàrbara.

El camí de la Font de Sant Ramon, amb arbres caiguts per la neu

En poques ocasions raja la font, però vàrem tindre sort que després de les pluges i ara amb la neu, sortia un bon raig d’aigua.Vàrem tornar a l’estació del tren i es va donar per finalitzada una Passejada pel Pantà de Vallvidrera en un dia de neu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé