La ruta de l’aigua de Sant Antoni de Vilamajor

El punt de partida es des del centre de Sant Antoni de Vilamajor, on podeu seguir la “ruta de l’aigua i les rieres” que trobareu marcada en marques blanques i grogues com si fos un sender de petit recorregut.

Tot surtin pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases que passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,

ara seguiu un petit sender que baixa primer al torrent del Sot de Mal infern

i mes tard creuareu per una passera la Riera de Brugueres.

Aquests llocs són humits gracies el bosc de ribera amb arbres típics com el verns, pollancres, àlbers, lledoners,

I passareu per llocs que predomina el pi i l’alzina.

Es de fet un recorregut planer entre camps i vegetació.

Podreu també, anar per altres camins a prop de masies,

tot seguin indicacions dels cartells que hi han

i us podent portar a Llinars del Vallès o a Cardedeu.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Dia Mundial de l’Aigua – 2021

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà de cridar l’atenció sobre la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d’aigua.

Enguany, el Dia Mundial de l’Aigua tracta del que significa l’aigua per a les persones, del seu veritable valor i de com podem protegir millor aquest recurs vital.

Així, a partir d’ara i fins a finals de desembre, es posa en marxa una campanya digital a les xarxes socials que pretén generar converses, recollir opinions i comentaris de persones de tot el món sobre l’aigua i el que significa per a elles.

Podeu consultar:

L’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que s’han adherit a la campanya per a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua 2021.

Us passo uns enllaços de interès :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_Mundial_de_l%27Aigua

Recull de dades : L’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Barcelona.

Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola.

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Humitat en la muntanya

Avui veurem la importància que te la Humitat en el Sotabosc, en el Bosc de Ribera, en l’Alta  Muntanya i en altres llocs d’un bosc.

El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l’estrat inferior.

Les comunitats vegetals del sotabosc estant formades per una barreja de plantes nascudes de llavors i de rebrots dels arbres, formant un conjunt  amb arbres i arbusts petits, de plantes herbàcies,

així com, una diversitat de falgueres i molses, aquestes en els llocs molts humits.

Els arbres joves sovint romanen anys sense créixer gairebé gens dominats pels arbres adults. D’altra banda els arbusts són capaços de completar el seu cicle en les condicions més o menys ombrívoles de cada tipus de bosc.

Els esbarzers que es troben dins del bosc pot ser que mai floreixin i es van multiplicant de forma només vegetativa.

Al sotabosc i ha intensitats de llum més baixes que a les capçades superiors.

La longitud d’ona de la llum que està disponible és només una part de la total rebuda per la capçada, per això les plantes del sotabosc han de ser sovint tolerants a les condicions d’ombra

i ser capaces de fer la fotosíntesi amb èxit amb una quantitat limitada de llum i ser capaces de fer servir longituds d’ona no disponibles en la zona de les capçades.

En arbres caducifolis de zona temperada, com passa en les fagedes, les plantes han de tenir una biologia més ràpida i per exemple florir abans que les fulles dels arbres limitin la llum de manera important.

El sotabosc reté més humitat de les pluges, que les zones del bosc més exposades superficialment.

Si aneu per un bosc a l’estiu notareu els canvis de temperatura a mesura que baixeu de nivell fins arribar a la cota mes inferior,

on per exemple, esta un torrent, notareu humitat i frescor mes acusada i en algunes ocasions, estarà gràcies a la rosada nocturna com si hagués plogut.

Les capçades del bosc redueix la radiació solar i així la terra no s’escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació.

Com a conseqüència el sotabosc s’asseca més lentament.

La major humitat permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d’un millor microclima.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_0818_01-1.jpg

Les plantes fora del sotabosc o en boscos nets de sotabosc, a l’estiu pateixen la sequedat del terreny i moltes plantes es moren, i axó farà que trigui més en creixér i formar-se un nou sotabosc.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn6338_01-1.jpg
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn4195_01-1.jpg

Els boscos de ribera, a l’estar a la llera d’un riu o torrent important amb aigua, mantenent una humitat constant tot l’any.

Formant-se un auténtic refugi de frescor i humitat, que a molts animals i insectes els ajuda a passar el dur període de l’estiu mediterrani.

En el cas de l’Alta Muntanya, disposa en molts casos de poc bosc i és net en molts llocs de sotabosc, però gràcies a les humitats generals i a l’ambient molt més fresc, amb més pluges i boires, l’humitat perdura bona part de l’any,

es crea un microclima vegetal que afavoreix a trobar grans espais de gespa i vegetació natural molt verda,

tal com podem veure en la imatge amb el contrast de vegetació amb petits rocs.

Altres llocs humits els podeu trobar en Fonts Naturals, on podem apreciar que gràcies a l’aigua i a una humitat permanent, disposen d’una vegetació i de molsa petita;

en un Salt d’aigua podem en molts casos apreciar-la riquesa vegetal per la gran humitat que genera una aigua constant.

Curiosament, també algunes roques situades en zones humides, les veurem recobertes d’una capa de molsa, que fa que siguin mes atractives en veure-les.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es bolets-2_01-1.jpg

I per finalitzar, en cada tipus de sotabosc, a l’hivern podem trobar, si les condicions són optimes, bolets i fongs en general, que també formen part d’aquesta Humitat ambiental.

Recull de dades : Viquipèdia, i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé / Joaquima Pellicer / Oriol Ramon Solé / Dora Salvador

Maquines antigues pel procés d’embotellar l’aigua natural

A primers del segle XX, hi van haver les primeres maquines per l’embotellament en manantials d’aigua natural o al costat d’una font natural.

Arreu de Catalunya, a moltes fonts i pous s’embotellava l’aigua pura tal com sortia, per ser distribuïda a gran pobles o ciutats, algunes de les aigües eren considerades com a medicinals.

Aquest procés en un principi es feia de forma manual, botella a botella, i es tapava de la mateixa forma.

Al creixér la demanda en la producció es va crear maquinária per netejar, embotellar i per tapar la botella de vidre.

Us passo un recull d’imatges d’aquella època :

Text i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : L’Aigua a la Serra de Sobremunt

Fitxa técnica

Autora : VILA ALSINA, ASSUMPTA

Editorial: EUMO EDITORIAL

Any d’edició: 2019

Material : Excursions Barcelona

ISBN: 978-84-9766-660-2

Pàgines: 120

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 15 euros

Sinopsis :

Aquesta obra descriu els punts d’aigua que es troben, en forma de fonts, pous, galeries o bassots, a la serra de Sobremunt, entre els municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt.

Són quaranta-quatre punts situats sovint al costat de masies i constitueixen un indicador de la relació entre la disponibilitat d’aigua i el poblament.

L’obra es completa amb quatre rutes de recorregut circular que permeten visitar els diferents punts d’aigua.

Bon any 2021

Recull del llibre : Ramon Solé

Poema : Aigua de font

Molt bones festes per a totes i tots !!!

Els passadissos de fulles, amagats

entre pits de roques,

sèquies,

basses verdes.

El túnel regalima gotes

des del cel.

Olors de pluges diàries

caient en càntirs de falgueres.

Brollen murmuris d’aigua i fulles

des d’una cambra entreoberta,

les parets solament il•luminades

per un esclat de frescor.

Els passadissos de fulles, claustres

d’intimitat i llucanes líquides,

d’un gotejar de cants d’ocells,

et porten a les arrels de les cases

perdudes, la teva aigua de font.

Retornes sobre els passos traçats

per gotes d’un sabor clar.

Resseguint el sender dels anells d’aigua

recordes jocs pels cantons obscurs.

En la cambra penombrosa

(una ruga en el temps)

un calendari, deu calendaris,

amb números vells,

negres i rojos, aturats.

Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …

Els passadissos de fulles

com ulls en un soterrani desert

(les portes amb claus oblidades).

Casa amada sense passes,

amb silencis.

Autor del Poema : Juan Bielsa

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Torre repartidor d’Aigua, del carrer de Joaquim de Paz de Terrassa

Torre repartidor d’Aigua situada en el carrer de Joaquim de Paz  en el número 27,  a prop de la cantonada del carrer de Passeig.

Construïda per Joan Baptista Feu, porta els símbols que el representen:

  • L’estella i la finestra d’estil Mossàrab

El dia 16 de setembre de l’any 1846, la Mina Pública d’Aigües de Terrassa presentà una instància a l’Ajuntament de Terrassa, presidit per l’alcalde Agustí Galí i Galí per instal·lar un repartidor d’aigua en aquest carrer.

Sota la finestra apareix “Ramal Segundo”.

Una antiga porta de ferro dona accés a dins de la Torre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Canal d’aigua, les Bassetes, la Bassa i el Llac de Vallparadís de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall de dos torrents, el de Vallparadís i el de Monner, amb una extensió de 395.500 m2.

Des de març de 2011 el parc es va completar totalment, ara disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final. És un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.

Te dos característiques principals, la gran varietat d’arbres arrelats en tot el Parc i l’aigua. Gràcies a les deus i fonts naturalss’ha pogut dissenyar una canal, unes bassetes, la Bassa i no podem deixar de cantó el “Llac” o piscina municipal que funciona a l’estiu.

De fonts i deus d’aigua natural, abans de la creació del Parc, n’hi havia moltes en aquests torrents, les persones grans recorden que estava plens d’horts i s’anava a buscar l’aigua a les fonts.

Les fonts que queden actualment estan situades al Torrent de Monner.

Joaquim Verdaguer i Caballé, ens detalla en el seu Blog, totes les fonts que havia tingut aquestes contrades amb una explicació de cada una d’elles, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/08/parc-de-vallparadis-les-fonts6.html

Ara, també cal ressaltar l’abundant aigua que hi ha en el Torrent de Vallparadis, i que dona primer a una  bassa petita, generalment amb plantes aquàtiques.

Per una canal escalonada baixa a una basseta rodona i allí l’aigua se ajunta amb la procedent del Torrent Monner.

Per tant, no sols la frescor dels arbres, també, la Canal hi ajuda a mantenir la frescor a l’estiu,

amb trams a cel obert i en altres pocs que passa soterrat.

En algun punt, fins i tot, hi ha herbes que la fan més agradable a la vista.

La canal arriba a La Bassa fent un petit salt esglaonat d’aigua , és un lloc en el que amb el pas dels anys s’ha creat com un espai d’ambient natural, allí podem veure, depenent de l’època de l’any, diverses aus, algunes se l’han fet seu i hi viuen tot l’any,

com els ànecs collverd, amb váries famílies, així com alguna polla d’aigua.

Lloc ideal de peixos i de petits animals diversos…

Per últim, cal mencionar dins de tot aquest conjunt, el “Llac” o piscina municipal que esta a continuació de la Bassa, amb aigua tractada i clorada per un bon ús dels banyistes a l’estiu,

disposa d’una gespa molt cuidada i de tots el serveis necessaris,

així com un espai gran per pic-nic, dintre del mateix recinte.

En resum aquest Parc, està molt freqüentat per gent de pas, de passeig, amb gos/sa, fent fúting, caminaires, amb bicicleta, amb el nens i nenes que disposen de varis llocs amb atraccions infantils,

és un Parc per ha totes i tots.

Aneu i gaudiu !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articlesEl Parc de can Barra esta situat en el passeig de Can Barra s/n.

i a tocar de les lleres del Torrent de la Betzuca de Sant Quirze del Vallès.

El parc forestal de Can Barra és un parc típic de riera situat al nucli urbà amb una extensió de 47.000 m2.

Tant la seva ubicació com la seva morfologia el fan un espai ideal de passeig,

amb una rica flora i fauna autòctona.

Està equipat amb àrees de pícnic, zones  d’esbarjo, fonts d’aigua potable i jocs infantils,

que el converteixen en un espai d’oci en l’entorn natural molt recomanable.

A sota i en la part de darrera de la casa de can Barra, hi ha la Font natural de can Barra.

Els arbres predominants són propis de ribera,

però cal destacar els grans i allargat plataners.

i per les rodalies algun pi i alzina jove.

També es punt de partida per anar a la Serra de Galliners i fer ruta cap a Terrassa pel Torrent de la Betzuca.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Conjunt de Plataners de Sant Vicenç de Torelló

Avui us passo tres Articles

Si aneu per la carretera BV-5228, que es una de les entrades que us porta al centre del poble de Sant Vicenç de Torelló, hi ha a l’esquerra un petit fondal, conegut el lloc com el Toll, és abans de la gasolinera.

En el seu dia i aprofitant els plataners que hi ha, l’ajuntament hi va fer un espai d’estada,

amb fogons, taula, seients i una font d’aigua de xarxa pública.

Les persones grans, mares amb nens i gent que passeja el gos, son el mes assidus d’aquest parc, on podent gaudir de l’ombra a l’estiu i la calor del sol a l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé