Pou – Moli de Vent de cal Oller de Martorell

L’antiga casa de Cal Oller, està situada en el carrer de la Cambreta 3 de Martorell.

Actualment es de l’Ajuntament, hi ha la seu del Patronat de Cultura i l’Escola d’Arts plàstiques.

En el seu jardí s’ha conservat l’antic Pou – molí de Vent que donava l’aigua a finca de can Oller.

Està molt ben conservat, disposa de l’aspa de vent, assentada amb quatre arcades i unides en la seva part superior.

S’accedeix fins a dalt per una escala interior.

Text i Fotografies: Ramon Solé

La Torre d’aigua de can Vallhonrat de Rubí

La Torre d’aigua de can Vallhonrat  està situada darrera can Vallhonrat en el nucli urbà de Rubí.

Historia:

  • Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l’antiga casa Vallhonrat i edificar l’actual.
  • Es va construir per a elevar l’aigua d’un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)

Torre esvelta per distribució d’aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l’extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l’extrem superior.

Es tracta d’una de les poques torres d’aigua que encara resten al municipi.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa:Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de l’entrada de can Fonollet de les Fonts de Terrassa

Des de Les Fonts de Terrassa prenem el carrer de l’estació fins l’entrada a l’antiga finca de Can Fonollet .

A ma dreta hi ha aquesta font, d’aigua de xarxa municipal,

adossada a una paret algo corba, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.

Al seu costar dret, tenim un seient de la mateixa estructura, davant una petita taula també feta d’obra.

Sols faltaria un arbre que dones ombra, donat que a l’estiu no hi ha qui s’assenti…

Text i Fotografies: Ramon Solé

Safareig antic i Dipòsit d’aigua de Gallifa

El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.

El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.

Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.

Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Dipòsit d’aigua d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

El Dipòsit d’aigua esta situat en el carrer Conflent, s/n d’Olesa de Montserrat.

Historia :

  • Antigament, l’aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • L’any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l’objectiu d’explotar el subministrament d’aigües: la Sociedad Minera Olesana.
  • Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d’alguns torrents cap a la vila.
  • Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l’aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d’aquesta manera s’aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l’abastament del consum domèstic, agrícola i industrial.
  • La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d’altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l’autogestió de l’abastament d’aigua potable.

El Dipòsit d’aigua consta d’una torre d’estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l’interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola.

La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc.

El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d’inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: “Sociedad Minera Olesana. 1902”. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d’un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa d’aigua de Sant Cristòfol de Figuera de Sant Mateu de Bages

Es una Bassa “nova”, fa pocs anys no hi existia, situada al costat del camí de la granja que hi ha a vans de Sant Cristòfol de Figuera del municipi de Sant Mateu de Bages.

S’arriba per la carretera BV-3003, on un camí porta a l’església de Sant Cristòfol de Figuera.

Aquesta Bassa recull l’aigua de les pluges per les necessitats de la granja.

L’aigua cau per un gran broc de pedra directa a la Bassa, sols quan plou, per tant en èpoques de sequera o l’estiu pot estar seca.

L’estructura es de semi circumferència, tota l’estructura es feta de de rocs.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre o Molí d’Aigua de can Santeugeni de Castellbisbal

La Masia de can Santeugeni és del segle XVII, i va ser remodelada el 1866.

Està situada en un petit turó al mig dels carrers de Panadella, Montseny i Pirineu envoltada per la Urbanització.

Té com element més destacat la Torre o Molí de vent, situada a l’extrem sud del mur que protegies la casa.

És una torre circular d’etil neogòtic amb un balco que li dona tota la volta.

Disposa de diverses finestres a la llarg de la seva estructura i te una escala interior per accedir a dalt.

Està ven conservada i pintat el seu exterior.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de l’Aigua de La Marquesa de Cornellà de Sant Boi de Llobregat  

La casa de la Marquesa de Cornellà està en el carrer de Can Paulet, 1 de Sant Boi de Llobregat .

Va ser construïda a finals del segle XIX, a petició de la propietària Anna Estruch i Comella, marquesa de Cornellà. Des de 1983 és una escola pública.

En un angle de l’antic jardí i tocant a un xalet està ubicada la Torre de l’Aigua, que subministrava l’aigua a la finca.

La podem veure be des del mateix carrer Pailet.

Actualment, donat el seu deteriorament esta enfundada amb una xarxa protectora.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poema : On aflora l’aigua

AGC, 2010. Las Tablas de Daimiel.

Sóc de terra de secà,

on aflora l’aigua,

entre pous i aiguamolls,

Las Tablas de Daimiel.

Un lloc que conegueren

abans per la tele,

fins que tornaren,

molts anys després.

AGC, 2015 Laguna de Daimiel.

Lloc de pescaires

I gent molt pobre.

Un lloc per les aus

i l’arbre del Tamarindo.

Lloc per passejar-se,

i parar atenció,

tot ben explicadet:

molins, racons i paludisme.

AGC, 2010 Museu de Las Tablas

Però la dona d’aigua és d’allí

I sap, gràcies als cosins,

d’una llacuna amagada

on els turistes no hi van.

Allà tot és pur i salvatge.

Un dia va anar sola

i va trobar un racó

allí s’endurà el seu amor.

Foto: Daimiel, AGC, 2015

Maria Àngels García-Carpintero, 22/03/2022

Dia internacional de l’aigua, dedicat a les aigües subterrànies.

El Dia Mundial de l’Aigua 2022, el 22 de març, tractarà sobre les aigües subterrànies

Les aigües subterrànies són invisibles, però el seu impacte és visible a tot arreu. Fora de la vista, sota els nostres peus, les aigües subterrànies són un tresor amagat que enriqueix la nostra vida. Gairebé tota l’aigua dolça líquida del món és aigua subterrània. A mesura que el canvi climàtic empitjora, les aigües subterrànies seran cada cop més crítiques. Hem de treballar junts per gestionar de manera sostenible aquest valuós recurs. L’aigua subterrània pot estar fora de la vista, però no ha d’estar fora de la ment.

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

bty

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags:

#diamundialaigua #worldwaterday #acaworldwaterday2022 .

Més informació internacional i materials de la campanya del WorldWaterDay .

http://www.gaceta.udg.mx/el-agua-y-su-impacto-en-los-derechos-humanos/

https://www.femturisme.cat/ca/agenda/22-de-marc-dia-mundial-de-aigua

Recull del Text : Diputació de Barcelona

Fotografies : Rasola, Dora i Mª Àngels Garcia – Carpintero