Font de la Parròquia de Sant Felix Africà de Barcelona

En les esglésies i/o ermites, sempre es construïen en llocs que hi hagués aigua, sigui un pou, una mina d’aigua, o una Font, per garantir les necessitats del temple.Algunes esglésies a Barcelona, en que sigui aigua de la xarxa pública, han construït en el patí o jardí una Font, dedicada a un sant o santa, relacionat amb el temple.En el cas de la petita parròquia de Sant Felix, situada en el carrer de Sardenya, 21 de Barcelona, també ho van fer en el seu dia.Es una Font molt senzilla, la imatge de Sant Felix amb rajola a color, situada sobre l’aixeta i una pica algo elevada.Us passo un enllaç sobre aquesta Parròquia :

https://www.sanfelixafricano.com/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé

 

Llibre recomanat : Aigua, pagesia i institucions. El Canal de Pinyana

Dades generals :

Autor: Vicedo Rius, Enric

ISBN: 978-84-9975-917-3

384 pàgines

Tapa dura

170 x 240 mm

Col·lecció: Monografies Nº 89

Data de publicació: Novembre 2017

Preu : 25,00 €

Comentari sobre el llibre :

Aquest llibre té un doble objectiu. En primer lloc es tracta de presentar un estudi amb una estructura coherent i clara que aporta nous coneixements, incorpora també resultats d’altres estudis propis i inclou elements d’altres historiadors. El segon objectiu del llibre és facilitar que els i les regants s’endinsin en la història dels recs de Pinyana i Fontanet, històricament gestionats conjuntament, per a la qual cosa, a més del text, s’inclouen alguns documents d’arxiu a través de citacions així com de pàgines seleccionades de la documentació estudiada. Un conjunt d’imatges, quadres i gràfics faran més real aquest viatge cap al passat.

L’estat de la qüestió sobre els recs i una cronologia històrica, amb un anàlisi tant dels condicionants mediambientals com de les etapes medievals, modernes i contemporànies, des de les Prohomenies de Segrià i Fontanet o la Junta de Sequiatge fins a les comunitats actuals.

La lectura dels diversos capítols i alguns documents reproduïts com a il·lustracions aproparan encara més a la realitat històrica dels recs als qui vulguin fer el viatge que proposem.

Inclou nombroses fotografies, quadres i gràfics.

Informació sobre l’Autor del Llibre

Enric Vicedo Rius (Reus, 1952), doctor en història, catedràtic d’història econòmica al Departament d’Història de la Universitat de Lleida, ha publicat diversos estudis sobre la Catalunya occidental, principalment amb relació als canvis de les societats agràries i el creixement econòmic; la producció i el mercat; la petita pagesia, la diferenciació social, les solidaritats pageses i la conflictivitat, i sobre recursos, organització del rec, treball agrari i transformacions territorials. El paper del regadiu ha estat analitzat en diversos treballs i en articles. Altres estudis han estat Els moviments socials contemporanis. Treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida (amb Jordi Soldevila, 2015); i la participació en obres col·lectives com Terra, treball i propietat (1986), Història de Lleida (2004), o Història agrària dels Països Catalans (2006).

 

Recull de la informació : Ramon Solé

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser una riera al pas per una població

La Riera que passa per Llinars, te en el seu curs, varis noms :

En Sant Antoni de Vilamajor, es la riera de Brugueres i rep l’aigua del Sot del Malinfern,posteriorment passa a ser la riera de Giola fins arribar a Llinars del Vallès, on li diuen senzillament, La Riera.Perquè posem que és un exemple al pas d’un població ?Es una Riera totalment neta d’obstacles, s’ha eliminat dels marges de la riera, com arbres i arbusts, amb un manteniment constant de les seves lleres, que no tinguin cap obstacle, com  brancatxa mort, males herbes i tot tipus de deixalles que es puguin haver abocat.Des de que aquesta riera entre a les portes de la població hi ha una total netedat, axó si, disposa d’arbres a cada costat de la riba, que no afectant al curs de l’aigua de la riera, sigui minsa o amb gran cabal.Podem veure que quan la Riera fa una corba en el seu traçat, s’han col·locat rocs per enfortir el fort cop d’aigua en aquest espai i derivar i encausar al seu curs …aigües a vall.Per últim, hi ha nombrosos passos o ponts per a gent a peu i per a vehicles.Axó, també s’ha fet amb als petits torrents o sots d’aigua que donen a la Riera.La gent per tindre el seu vehicle a prop, de casa o del treball a Llinars del Vallès, te la costum de fiar-se i deixar-lo dins de la Riera…Quan hi ha perill d’important avinguda d’aigua en dies de turmenta, l’Ajuntament avisa per medi de cartells a la ciutadania.Us passo un vídeo de fa uns anys on podeu veure una important avinguda d’aigua i les conseqüències que va originar al seu pas per Llinars del Vallès:

https://www.youtube.com/watch?v=CGuBvzLjqzg

i també, podeu veure un altra video sobre aquesta baixada de l’aigua per la Riera de Llinars.

https://www.youtube.com/watch?v=-EeJx059pJo

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser al pas per una població.

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : La batalla per l’aigua

Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya

Autor: Aldomà Buixadé, Ignasi

ISBN: 978-84-9975-213-6

200 pàgines

Tapa rústica amb solapes

135 x 210 mm

Col·lecció: Miralls Nº 4

Data de publicació: Març 2012

17,00 €

Comentari :

A La Batalla per l’aigua l’autor analitza les transformacions que ha experimentat l’aprofitament de l’aigua en els darrers cent anys. Arribats a un nivell de domesticació del cicle de l’aigua ja molt difícil de superar, cal plantejar-se ara cap on avancem. A partir de l’experiència de la crisi de la sequera del 2008, el llibre que teniu a les mans fa propostes per superar els maniqueismes que ens duen a les batalles de l’aigua, i per redreçar la via que porta cap a una sobreexplotació desmesurada d’aquest recurs bàsic.

Ignasi Aldomà Buixadé (El Poal, 1955) és doctor per les Universitats de Barcelona i Montpeller i actualment exerceix de professor al Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida. Les seves recerques sobre l’agricultura, el món rural i l’aigua s’han traslladat en diversos articles, assaigs i més d’una desena de llibres.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

Llibre recomanat : CALENDARI DE FESTES AMB AIGUA

Autor: Manel Carrera Escudé

Edita: Botarga produccions SL

Sèrie: Els llibres de festes.org  vol. 3

Any de publicació: 2015

Número pàgines: 261

Preu: 13€

 

Comentari  :

Llibre que recull prop de dues-centes festes popular del calendari tradicional que estan, directa o indirectament, relacionades amb l’aigua.

S’hi troben celebracions festives on aquest element  és totalment protagonista  de la seqüència ritual i altres on l’aigua, en canvi, té una presència menys visible o gairebé ni apareix.

En un dels capítols del llibre es descriu la Gala de les Preses i els elements de la comparsa que acompanyen els gegants, la granota i els seus calabotins que remeten a l’època quan aquest municipi només era una zona natural plena d’aiguamolls.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

Que tingueu totes i tots una bona sortida d’any i que 2018, us doni el que voleu tindre !

Aquest blog, des de 2014 ha estat amb totes i tots cada dia amb un article diferent, dedicat a :

Les Fonts Naturals, rescloses, rius, safareig, pous, aigua, torrents, llegendes, llibres de muntanya, itineraris, poemes i molt mes…!Algun d’ells, gràcies a uns col·laboradors espontanis i voluntaris, que han aportat imatges que he pogut oferir-vos d’immediat amb un article.Avui s’acaba l’any 2017, per ho, s’inicia un nou any, amb esperança i futur per a totes i tots… amb il·lusió, que ens dona per a continuar amb mes força una nova etapa.M‘agradaria poder-vos oferir des del blog noves sorpreses i nous articles.Gràcies per la vostra fidelitat !Us desitgem des del blog, Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i …mes :

                                             Bon Any 2018 !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Les tres Torres – Repartidors d’aigua de Teia

Era freqüent que en finques o cases del Maresme, per disposar de mes força o pressió en l’aigua, disposessin d’unes Torres – Repartidors, que podien fer a la vegada la distribució de l’aigua a dues o mes finques, com en el cas que n’hem vist en altres articles dedicats a El Masnou – Ocata.Avui, us donaré a conèixer tres d’elles situades a dins del poble de Teia :

La Torre del carrer de Pau Casals

Situada a la paret que dona al carrer de Pau Casals, nº 5.És quadrada i disposa en la part exterior d’una petita portella.Curiosament, s’ha fitxat la farola en aquesta Torre- Repartidor.

 La Torre del carrer de Fivaller

Està adossada en la part interior del mur que dona al carrer de Fivaller, , nº 3-7.Com que és un carrer molt estret millor anar-hi a peu.Al seu interior hi ha una antiga bassa.

La Torre del carrer de Sebastià DalmauTorre situada dins del recinte del Jardinet de Vivers de Teia. Des de fora del carrer podem veure la Torre.El Viver, esta situat en carrer de Sebastià Dalmau nº 1, cantonada amb el Passeig de la Riera.Desconec si hi ha alguna mes Torre dins de la part antiga de Teia.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : La Font Pudosa

“La Font Pudosa”, de Xavier Garcia – 3r premi Poesia I Concurs Literari dels Amics de la Puda.

Amarada de la suor de l’estany,

ombrívola i fresca,

reposa la Font Pudosa.

Un rajolí d’aigua,

clivella el gris boirós

i esquinça el silenci

a què l’han condemnada.

Ja no ets qui eres, ho saps,

van oblidar-te trista i rònega

-i d’orgull ferida-

vas quedar-te per a tu sola

les rialles, els cants

i les jornades de joia.

Mes, la boira del temps

-gris mantell que tot ho esborra-

no ha callat les veus passades

i, subtil la música s’entossudeix,

[sàvia, sap que la vida reneix,

allà on l’aigua brolla].

Font Pudosa,

ets de qui t’ha estimat,

el poble a qui vas acollir,

-d’aigua generosa-.

oferint-li la teva amistat.

Avui, el teu cor suau batega

-ragen els bons dies passats-

Font Pudosa, vella amiga:

-Voldràs aixoplugar de nou

qui sempre t’ha estimat?

 

L’autor: Xavier Garcia. 

Dades del Autor :

Bibliotecari i il·lustrador. Treballa a la Biblioteca Comarcal del Pla de l’Estany deixant llibres en préstec i tenint cura dels tresors que aquesta biblioteca guarda. Té una especial sensibilitat, com altres bibliotecaris de la biblioteca, pels temes culturals que es cuinen a la capital del Pla de l’Estany. Va il·lustrar “La Cova del Gegant”, el quart volum de la col·lecció Contes de Llegenda.

  • Des del Blog felicito a aquest jove autor, en Xavier Garcia, i vull expressar que m’ha agradat molt aquesta poesia, com crec que a la majoria dels seguidors del Blog. Ànims i fer-ne moltes mes. –

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Tornadissa de Vidrà

La Font Tornadissa  està situada dins del municipi de Vidrà (Osona), podem accedir pel camí que des del Coll de Bracons surt des de la carretera de Sant Pere de Torelló a Joanetes, ens pujaria al Puigsacalm, molt tradicional fer ho des d’aquest punt, on hi ha un aparcament per deixar els vehicles.Jo seria mes partidari si teniu un cotxe elevat o tot terreny sortir des de Vidrà i agafar una pista que va directament a l’ermita de Sant Bartomeu, on deixareu el vehicle per seguir a peu fins la no molt llunyana Font Tornadissa, en aquest recorregut hi ha cartells indicatius.Podem destacar una extensa fageda per la que transcorre gran part del camí i de l’entorn de la Font Tornadissa, en qualsevol època de l’any val molt la pena gaudir d’aquest espai natural.La Font Tornadissa, es molt senzilla i molt apreciada per els excursionistes, te un aigua freda i durant tot l’any tenim assegurat un bon doll.Surt d’un tub gros i l’aigua va a parar a una petita bassa rectangular, on un Faig monumental, aquest és com si fes de sentinella a la Font Tornadissa i rodalies…Pues apa, anar-hi si no la coneixeu !

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

La Llegenda de les Tres Nimfes del Masnou

“ Temps era temps, en època dels primers pobladors d’aquestes contrades, cada any per les mateixes dates i sempre al voltant d’una gran pedra negra que hi havia on actualment es troba Cal Ros de les Cabres, es produïen uns fets màgics.

Les nits de finals de primavera, quan la lluna feia el ple i la seva llum reflectia sobre la pedra negra, es concentraven al seu voltant les persones de més edat de tota la comarca, sàvies en experiències, coneixedores dels secrets més pregons de la natura. Era tal el poder d’aquella pedra i l’energia que desprenia que, al seu voltant, cantaven, ballaven i saltaven talment com si fossin jovencells. La nit del solstici d’estiu es formaven tres comitives des de tres indrets diferents en els quals s’havien recollit els elements que haurien de convertir-se en ofrenes màgiques.La primera consistia en una gerra d’aigua de mar, agafada de la riera d’Alella un dia de riuada on, quan plou, es barreja l’aigua salada de mar amb l’aigua dolça que baixa de la serra de Marina.

La segona gerra era plena de terra vermella i consistent, agafada una nit de lluna plena dels voltants d’on ara hi ha la Cella Vinària. Per la rodalia del que és ara el barri de Santa Madrona hi havia, en aquell temps, una esquerda llarga i profunda de la qual brollava aigua calenta. Cap a l’interior d’aquesta esquerda s’hi trobava el magma incandescent de l’interior de la terra. D’aquí provenia la tercera gerra, plena de brases i foc.Quan les tres comitives arribaven davant la pedra negra, dipositaven les tres ofrenes al seu voltant i, al llarg de la nit, cantaven, dansaven i prenien beuratges fets d’herbes remeieres collides la nit abans. En el precís moment en què la llum de la lluna es reflectia damunt de la gran pedra negra es procedia a barrejar els tres elements. De la màgica barreja sorgien tres nimfes alegres, delicades i juganeres que, amb els seus encants, embadalien grans, petits i feien més alegres els dies.

Però el temps és fugisser i passa de pressa; per això, abans que la lluna desaparegués del cel es tornaven a reunir davant la màgica pedra i, enmig de cants, beuratges i encanteris, cadascuna de les delicades nimfes es transformava, novament, en l’element que li havia donat vida:      aigua, terra o foc

cal Ros de les Cabres ?…

I no se sap com, aquella pedra negra i brillant es transformava en una llosa de granit i es mantenia així tot l’any fins arribar a les mateixes dates per tornar-se a repetir la història.

Diuen que les persones que participaven en aquesta festa envellien a poc a poc, tant és així que molts vivien prop de cent anys.”

 

  • Aquesta bonica llegenda la vaig extreure de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Masnou.
  • Les Fotografies no corresponent a cap lloc descrit per la Llegenda

 Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé