Avui coneixerem : La Font de cal Ferrer de Santa Eulalia de Riuprimer

La Font de cal Ferrer està situada en el carrer del Puig, en el seu encreuament amb el carrer de Baix.

Historia :

  • Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d’abastiment d’aigua, en municipis on no hi va arribar l’aigua corrents fins al segle XX.
  • Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l’aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l’urbanisme.
  • Actualment, molts d’aquests elements han desaparegut i d’altres o s’han mantingut o s’han recuperat desprès del temps.
  • Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l’ajuntament el 2013.

La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l’objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret.

La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d’amplada, 56cm de fons i 40cm d’alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l’aigua d’una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la.

Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l’ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir “Agraïm a la família Parramon Mateu (Can Vall) la donació d’aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer”.

Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Presentació del llibre : El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII.

Ens plau fer-vos saber que avui dimarts 24 de gener a les 18 hores a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca, carrer de Santa Llúcia 1, davant la Catedral) tindrà lloc la presentació pública del llibre El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, coordinat per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza i Xavier Cazeneuve; coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona.

El Llibre de les fonts és un volum manuscrit de 1650 escrit pel mestre de les fonts Francesc Socies per encàrrec del Consell de Cent. En ell es descriu i s’explica tot el sistema d’abastiment d’aigua de boca a la Barcelona de l’època.

Francesc Socies, amb el seu manuscrit, ens dóna a conèixer les mines situades a Collserola des de les que Barcelona es proveïa d’aigua, i també totes i cadascuna de les fonts a les que, ja dins la ciutat, arribava aquesta aigua. No només explica quines són, sinó, fins i tot, els mecanismes interiors que les feien funcionar. Llegint les seves pàgines podem recórrer els camins que feia l’aigua pels carrers i places de Barcelona, i dins dels seus principals edificis públics i privats, en el que és, segurament, el primer gran itinerari escrit de la ciutat.

No només això, durant aquesta descripció del circuït de l’aigua per la Barcelona de mitjan segle XVII, Francesc Socies explica fets de la vida quotidiana relacionats amb l’aigua –com el cas de la font que s’assecava tres mesos l’any de manera inexplicable o els abusos i fraus sobre l’aigua comesos per alguns convents– i com eren els interiors d’alguns edificis avui desapareguts o molt transformats a la ciutat.

I sempre, amb un discurs on és constant la preocupació per l’aigua com a bé comú dels barcelonins i barcelonines, amb una gestió d’aquest recurs amb uns criteris que avui en diríem de sostenibilitat i consum responsable.

El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, ofereix la transcripció completa del manuscrit del Llibre de les fonts del mestre Francesc Socies, fins ara inèdit, junt amb set estudis sobre el context de l’època i l’obra, l’autor i diversos aspectes del que s’hi explica, des de la mirada de la història urbana, la història ambiental, cultural i tecnològica. Articles escrits per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Cazeneuve, Manel Guàrdia i Oriol Hostench, Mariano Barriendos i Albert Cubeles. La publicació és una coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona,

Recull de dades: Amadeu Pons i Serra

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

Pou Urbà de Les Cabanyes del Penedès

Aquest Pou urbà, esta situat al costat del carrer cinc amb l’avinguda U, front mateix de la creu de terme de Les Cabanyes del Penedès.

Es un Pou quadrat i molt senzill, però destaca perquè ara com ara, esta al costat d’una gran explanada, al haver crescut el poble, ha quedat en la part central del poble.

No disposa de corriola, i galleda per treure l’aigua. Te un enreixat per evitar accidents.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font-Sortidor de Sant Feliu Sasserra

La Font-Sortidor esta davant mateix de l’entrada a l’església de Sant Feliu Sasserra.

És d’obra rodona amb un pedestal interior, també rodo, on l’aigua surt en cada costat per uns petits brocs.

És una llàstima, que quan la vàrem visitar, no hi rajava l’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou i Safareig de la casa del Terme de Sant Pere de Ribes.

Sortint de Sant Pere de Ribes per la carretera BV-2112, en la petita barriada del Castell,

hi ha a un costat del carrer aquest Pou i el Safareig, a pocs metres de l’antiga casa del Terme.

Antiga casa del Terme

Es un pou típic quadrat, no hi ha la corriola, ni cubell, esta protegit amb una tapa metàl·lica per evitar algun ensurt.

Adossat està el petit safareig, que era per poder rentar-hi una sola dona,

Com podeu veure, l’aigua sortia per un broc gruixut de pedra situal dins d’una fornícula quadrada,

on l’aigua anava a parar en primer lloc a una pica no massa gran, i després al safareig.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassal d’aigua del torrent de can Coll de Cerdanyola del Vallès

Aquest Bassal d’aigua, esta situat en el torrent de can Coll, en la pista forestal que va de Cerdanyola del Vallès a can Catà.

En la corba a la dreta del torrent en el moment de passar en aquest punt.

Sempre disposa d’aigua, en temps con aquest any disposa de molt poca, però el suficient per enclotar-se i mantenir hi l’aigua formant una superfície verda.

Lloc on animals salvatges grans o petits, que viuen en l’entorn, podent disposar d’aigua.

A l’altre costat de la pista a poca distancia hi ha un bassal mes petit.

Es un punt aquest, destacat perquè actualment la Serra de Collserola pateix una sequera greu, casi totes les rieres, torrents i fonts estan seques.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Bassal del Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra

Una vegada arribats al Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra, veureu al costat esquerd, el Bassal a peu del Castell,

actualment no si pot entrar a aquesta Bassal, està barrat el pas per una tanca metàl·lica.

En temps de pluges generoses esta pla d’aigua.

Hi ha una vegetació pròpia de zona humida, així com animalons propis d’aquest ambient.

Aquest any, amb una sequera molt important, casi no disposa d’aigua.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Salt d’aigua de can Raimundet de Sant Llorenç d’Hortons

El Salt d’aigua de can Raimundet  està al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet  de Sant Llorenç d’Hortons. El salt es troba dins l’àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.

Els torrents i rieres de Sant Llorenç d’Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s’hi desenvolupa afegit a la presència d’aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d’una zona a l’altre.

El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l’Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons, unint-se per l’esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida.

El salt d’aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana.

En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l’aigua transcorre fins caure per un salt d’uns sis metres d’alçada, produint un gorg, d’un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d’un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s’endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera.

En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d’una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d’Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis.

Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l’Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d’aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic.

Al dessota d’aquesta , s’observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l’any.

A les zones més obagues hi ha presència d’algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l’herba sabonera (Saponaria officinalis), l’ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals.

Pel que fa a l’herbassar predominant a proximitat de l’aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l’herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus).

 La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s’ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d’algunes espècies que sobrevolen la zona i d’altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis, malgrat és difícil detectar-ne per l’època de l’any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Torre d’aigua de cal Font de Gelida

Cal sortir de Gelida direcció a Sant Sadurní d’Anoia per la carretera  C- 243b, fins arribar a la rotonda que veureu indica el Barri del Puig de Gelida.

Seguiu per aquesta pista asfaltada coneguda com el carrer del Puig, quan arribareu a cal Font al nº 52,

front de l’entrada de la casa hi ha aquesta Torre d’aigua.

Es una torre molt senzilla feta de maons,

en la seva part superior hi ha una plataforma, on esta el depòsit rodejat per una barana.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou d’aigua de Can Pujol de Caldes de Montbui

Per anar al Pou d’aigua de Mas Pujol  cal agafar la carretera BV – 1423,  un cop travessat el bosquet,  és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.

Aquest pou segons els masovers és tan antic com la casa ja que l’aigua pel consum és la que prové d’aquest pou. Si el pou es troba en aquest indret és perquè el saurí (persona que té el do de trobar aigua) va determinar que per aquell indret hi passava una veta d’aigua. Llavors el pagès es dedicava a cavar profunds pous, la llargada dels quals depenia de la profunditat de la veta.

Un cop trobada l’aigua les parets dels pous eren revestides amb pedra i al capdamunt s’aixecava una construcció on s’hi col·locava la corriola amb la corda i la galleda. Al costat dels pous s’hi pot trobar sovint una pica de pedra.

Pou de planta circular amb coberta de falsa volta, fet amb pedra irregular procedent del lloc.

Les parets del pou han estat revestides amb pedra i al capdamunt s’aixeca una construcció que permetia antigament posar-hi la corriola o politja per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua.

Aquesta corriola encara hi és actualment. La coberta evita que hi entri brutícia o hi caigui algun animal i que en èpoques de sequera s’evapori l’aigua.

Al seu costat hi ha una pica de pedra que permetia omplir-la amb les galledes extretes d’aigua del pou.

L’obertura per accedir al pou està tancada amb una porteta i filat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Laura Bosch Martínez

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero