Tres Fonts en el nucli urbà de Mollet del Vallès

Avui us presento tres fonts d’aigua de xarxa publica que es troben situades dins del nucli urbà de Mollet del Vallès :

  • Font en la cantonada del carrer del sol amb el carrer de  Portugal, adossada a la paret de la casa.
  • Font de l’antic Mercat o Mercat Vell, adossada a una paret front el mercat, en un carreró, s’accedeix per la Plaça de Prat de la Riba.
  • Font situada en el carrer de Berenguer III amb cantonada carrer de Jacint Verdaguer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fonts públiques mes destacades del Masnou

Avui us presento les quatre fonts d’aigua de xarxa públic que estan dins de la població del Masnou :

  • Font de la Plaça d’Ocata

Es antiga situada en una de les entrades a la plaça i al costat d’unes escales.

  • Font de la Plaça del carrer Amadeu

Disposa d’un banc allargat de pedra en cada costat de la font.

  • Font dels Jardins de l’avinguda Joan XIII

Front a l’entrada del Cementeri, disposava de dues aixetes.

  • Font de la Plaça Ramon i Cajal

Curiosa font, amb varies aixetes, i de munt seu una torre on culmina amb un rellotge.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Parc de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge està situat en la Rambla de la Marina de L’Hospitalet de Llobregat, va ser  inaugurat el març del 1988.Aquest Parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d’intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta, s’aconsegueix axó, gràcies amb els arbres i la vegetació, amb mes de 25 espècies d’arbres diferents.Disposa d’una zona de jocs infantils, unes basses d’aigua, el terreny és irregular amb algun monticle, podem apreciar algunes escultures, també, una zona reservada pels gossos.També hi ha un Bar, taules i bancs de fusta per fer un àpat  i WC.Dins del Parc hi ha l’ermita de Bellvitge documentada des del segle XIII, l’església és de planta quadrada i d’una sola nau, i té un campanar al vessant sud-est, esta molt ven restaurada.També disposa d’uns panels informatius sobre els ocells que nidificant en el Parc, molts d’elles tot l’any.Us passo l’enllaç del catàleg d’arbres i ocells en aquest Parc :

http://www.l-h.cat/gdocs/d1631820.pdf

És una bona alternativa per un matí o tarda de donar un tom pel Parc de Bellvitge

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Una passejada pel pantà de Vallvidrera a Barcelona, en un dia de neu

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Si es va amb precaució una passejada amb neu pot ser tant divertit per els mes petits com per els grans…Avui us porto imatges d ‘una passejada pel pantà de Vallvidrera en un dia  gris i de neu.Vàrem anar amb tren, ens oferia mes seguretat que no amb el vehicle propi.L’estació va ser la del baixador de Vallvidrera, vàrem creuar la carretera i directa cap a el Pantà de Vallvidrera.No era una gran nevada, per ho si que era prou per poder fer fotografies del fet.El contrast de l’aigua, la neu i la vegetació eren prou atraients per fer les fotografies, llàstima del cel ven gris que feia.Una volta pel perímetre del Pantà va ser fantàstica, axó si, calia anar amb precaució de no relliscar, per aquest motiu portàvem uns pals adients.Com que teníem temps, ven allargar l’itinerari fins la Font de Sant Ramon, propera a la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i el Bar – Restaurant, coneguda la zona com Santa Bàrbara.

El camí de la Font de Sant Ramon, amb arbres caiguts per la neu

En poques ocasions raja la font, però vàrem tindre sort que després de les pluges i ara amb la neu, sortia un bon raig d’aigua.Vàrem tornar a l’estació del tren i es va donar per finalitzada una Passejada pel Pantà de Vallvidrera en un dia de neu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pi del repartidor d’aigua de l’Ametlla del Vallès

El Pi  del repartidor  d’aigua,  esta situat a prop del centre de la població,  on actualment és una rotonda, en la cruïlla de la carretera de Puiggraciós i el camí de la Font del Gat de l’Ametlla del Vallès.Al trobem al costat de l’antic repartidor d’aigua a la població, on fa una rotonda els carrers citats.Aquest Pi és pinyoner,  destaca per tindre un tronc recta, alt i gruixut,  amb un copa arrodonida i gran. Es veu que es troba en bon estat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Portal a Montserrat, com era fa 100 anys en rere

La Font del Portal, coneguda com a Font del Miracle, esta situada front a l’antiga portalada d’entrada al Monestir de Montserrat.Segons consta en escrits, es va construir en l’any 1777 i era en forma d’una gran cisterna.A finals del segle XIX, disposava de dues sortides d’aigua, la font de la Verge i la font del Miracle. ( Segons consta en el llibre Ermites i Fonts Montserratines de la Editorial Montblanc de 1967).Aquesta Font, ara fa mes de 100 en rere, era totalment diferent a la que coneixem avui.

Font del Portal o Miracle actualment.

Era una gran Font Monumental, tal com podem observar en les fotografies o postals de l’època.Una gran construcció en forma de casa, en la part central i dins d’una gran arcada, hi havia la fonts i per sobre una estàtua de la verge.Al principi sols era la construcció de la font i un petit lloc de venda d’objectes i ciris. Mes tard es va anar engrandint l’estructura, amb altres petites edificacions i wc.El peregrins o romeus, pujaven caminant, hores de trajecte, i arribaven cansats i necessitats de beure aigua, aliments i  trobar uns serveis.

Vista des del Portal d’entrada

Aquesta Font del Portal, els oferia aigua abundant pels peregrins assedegats i un jardí amb seients per descansar i els arbres proporcionaven frescor, sobre tot en èpoques de calor.Front la Font hi passava el camí del Viacrucis des del Monestir i que anava per  la muntanya .Veiem en aquesta imatge la Font i el seu jardí tot nevat.El nom de la Font del Miracle, es deu a la seva llegenda, que ja us vaig explicar en el seu dia i que trobareu en l’apartat de “Llegendes” en aquest mateix bloc.Va ser tota una gran llàstima en perdre aquella antiga construcció de la Font del Portal o Miracle a Montserrat.

 

Text i recull de Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

 

Repartidor d’aigua de l’Ametlla del Vallès

El Repartidor  d’aigua esta situat a prop del centre de la població,  on actualment és una rotonda, en la cruïlla de la carretera de Puiggraciós i el camí de la Font del Gat de l’Ametlla del Vallès.L’Ametlla del Vallès a principis de segle XX,  era sols el que és avui en dia la part antiga i les masies desaminades arreu del municipi.Per ho al creixa i fer les noves cases,  no tenien prou amb les mines i sobre tot els pous existents en les cases, per aquest motiu el mossèn Lluís Paradell, a la vegada era el rector del Poble, va promoure amb l’Ajuntament una millora substancial perquè les cases del poble poguessin gaudir d’aigua tant necessària per beure com a regar l’hort.El Repartidor d’aigua va ser construït en l’any 1929.L’aigua va ser captada del Torrent del Verder, i a traves d’un rec és feia arribar fins al Repartidor.Des d’allí, i a traves de 8 compartiments repartien l’aigua a uns 200 litres per hora.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Torre d’Aigua del carrer Til•lers d’Alella

La Torre d’Aigua  del carrer de Til·lers, està situada en el carrer del mateix nom d’Alella.Per anar-hi, us cal anar per la riera tot a munt fins arribar al passeig de Marià Estrada, després d’un tros estret, trobareu el carrer Til·lers que va paral·lel a l’anterior, agafeu-lo us caldrà retrocedir, i quan fa una corba, allí esta La Torre d’Aigua.De fet , és ven visible des de lluny i per les rodalies, per la seva alçada i notable grandesa.Disposa d’un gran dipòsit rodo en la seva part superior.En la torre, que també es cilíndrica, disposa d’una finestres de ventilació del seu interior, en un costat hi ha una escala metàl·lica que facilita la pujada al dipòsit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’Aigua en la Garriga

Aquesta antiga Torre d’aigua, esta situada dins d’una propietat particular, en la carretera de La Garriga a Samalús BP- 5107, en el numero 6, poc després d’haver passat el pas a nivell de les vies del tren venint de l’estació de RENFE de la Garriga.Pertanyia a una gran finca que va vendre el seu terreny per fer xalets  i en un d’ells va quedar la Torre d’Aigua, situada al costat del mur que dona a la citada carretera.Es pot veure des de la mateixa carretera, es de gran capacitat el seu dipòsit, passa inadvertit  per l’heure que ha crescut i a tapat, ara com ara, la Torre i el Dipòsit amb les seves verdes fulles.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

  • Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
  • Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
  • L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
  • Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
  • L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
  • Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
  • Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
  • Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé