Maquines antigues pel procés d’embotellar l’aigua natural

A primers del segle XX, hi van haver les primeres maquines per l’embotellament en manantials d’aigua natural o al costat d’una font natural.

Arreu de Catalunya, a moltes fonts i pous s’embotellava l’aigua pura tal com sortia, per ser distribuïda a gran pobles o ciutats, algunes de les aigües eren considerades com a medicinals.

Aquest procés en un principi es feia de forma manual, botella a botella, i es tapava de la mateixa forma.

Al creixér la demanda en la producció es va crear maquinária per netejar, embotellar i per tapar la botella de vidre.

Us passo un recull d’imatges d’aquella època :

Text i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : L’Aigua a la Serra de Sobremunt

Fitxa técnica

Autora : VILA ALSINA, ASSUMPTA

Editorial: EUMO EDITORIAL

Any d’edició: 2019

Material : Excursions Barcelona

ISBN: 978-84-9766-660-2

Pàgines: 120

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 15 euros

Sinopsis :

Aquesta obra descriu els punts d’aigua que es troben, en forma de fonts, pous, galeries o bassots, a la serra de Sobremunt, entre els municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt.

Són quaranta-quatre punts situats sovint al costat de masies i constitueixen un indicador de la relació entre la disponibilitat d’aigua i el poblament.

L’obra es completa amb quatre rutes de recorregut circular que permeten visitar els diferents punts d’aigua.

Bon any 2021

Recull del llibre : Ramon Solé

Poema : Aigua de font

Molt bones festes per a totes i tots !!!

Els passadissos de fulles, amagats

entre pits de roques,

sèquies,

basses verdes.

El túnel regalima gotes

des del cel.

Olors de pluges diàries

caient en càntirs de falgueres.

Brollen murmuris d’aigua i fulles

des d’una cambra entreoberta,

les parets solament il•luminades

per un esclat de frescor.

Els passadissos de fulles, claustres

d’intimitat i llucanes líquides,

d’un gotejar de cants d’ocells,

et porten a les arrels de les cases

perdudes, la teva aigua de font.

Retornes sobre els passos traçats

per gotes d’un sabor clar.

Resseguint el sender dels anells d’aigua

recordes jocs pels cantons obscurs.

En la cambra penombrosa

(una ruga en el temps)

un calendari, deu calendaris,

amb números vells,

negres i rojos, aturats.

Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …

Els passadissos de fulles

com ulls en un soterrani desert

(les portes amb claus oblidades).

Casa amada sense passes,

amb silencis.

Autor del Poema : Juan Bielsa

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Torre repartidor d’Aigua, del carrer de Joaquim de Paz de Terrassa

Torre repartidor d’Aigua situada en el carrer de Joaquim de Paz  en el número 27,  a prop de la cantonada del carrer de Passeig.

Construïda per Joan Baptista Feu, porta els símbols que el representen:

  • L’estella i la finestra d’estil Mossàrab

El dia 16 de setembre de l’any 1846, la Mina Pública d’Aigües de Terrassa presentà una instància a l’Ajuntament de Terrassa, presidit per l’alcalde Agustí Galí i Galí per instal·lar un repartidor d’aigua en aquest carrer.

Sota la finestra apareix “Ramal Segundo”.

Una antiga porta de ferro dona accés a dins de la Torre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Canal d’aigua, les Bassetes, la Bassa i el Llac de Vallparadís de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall de dos torrents, el de Vallparadís i el de Monner, amb una extensió de 395.500 m2.

Des de març de 2011 el parc es va completar totalment, ara disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final. És un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.

Te dos característiques principals, la gran varietat d’arbres arrelats en tot el Parc i l’aigua. Gràcies a les deus i fonts naturalss’ha pogut dissenyar una canal, unes bassetes, la Bassa i no podem deixar de cantó el “Llac” o piscina municipal que funciona a l’estiu.

De fonts i deus d’aigua natural, abans de la creació del Parc, n’hi havia moltes en aquests torrents, les persones grans recorden que estava plens d’horts i s’anava a buscar l’aigua a les fonts.

Les fonts que queden actualment estan situades al Torrent de Monner.

Joaquim Verdaguer i Caballé, ens detalla en el seu Blog, totes les fonts que havia tingut aquestes contrades amb una explicació de cada una d’elles, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/08/parc-de-vallparadis-les-fonts6.html

Ara, també cal ressaltar l’abundant aigua que hi ha en el Torrent de Vallparadis, i que dona primer a una  bassa petita, generalment amb plantes aquàtiques.

Per una canal escalonada baixa a una basseta rodona i allí l’aigua se ajunta amb la procedent del Torrent Monner.

Per tant, no sols la frescor dels arbres, també, la Canal hi ajuda a mantenir la frescor a l’estiu,

amb trams a cel obert i en altres pocs que passa soterrat.

En algun punt, fins i tot, hi ha herbes que la fan més agradable a la vista.

La canal arriba a La Bassa fent un petit salt esglaonat d’aigua , és un lloc en el que amb el pas dels anys s’ha creat com un espai d’ambient natural, allí podem veure, depenent de l’època de l’any, diverses aus, algunes se l’han fet seu i hi viuen tot l’any,

com els ànecs collverd, amb váries famílies, així com alguna polla d’aigua.

Lloc ideal de peixos i de petits animals diversos…

Per últim, cal mencionar dins de tot aquest conjunt, el “Llac” o piscina municipal que esta a continuació de la Bassa, amb aigua tractada i clorada per un bon ús dels banyistes a l’estiu,

disposa d’una gespa molt cuidada i de tots el serveis necessaris,

així com un espai gran per pic-nic, dintre del mateix recinte.

En resum aquest Parc, està molt freqüentat per gent de pas, de passeig, amb gos/sa, fent fúting, caminaires, amb bicicleta, amb el nens i nenes que disposen de varis llocs amb atraccions infantils,

és un Parc per ha totes i tots.

Aneu i gaudiu !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articlesEl Parc de can Barra esta situat en el passeig de Can Barra s/n.

i a tocar de les lleres del Torrent de la Betzuca de Sant Quirze del Vallès.

El parc forestal de Can Barra és un parc típic de riera situat al nucli urbà amb una extensió de 47.000 m2.

Tant la seva ubicació com la seva morfologia el fan un espai ideal de passeig,

amb una rica flora i fauna autòctona.

Està equipat amb àrees de pícnic, zones  d’esbarjo, fonts d’aigua potable i jocs infantils,

que el converteixen en un espai d’oci en l’entorn natural molt recomanable.

A sota i en la part de darrera de la casa de can Barra, hi ha la Font natural de can Barra.

Els arbres predominants són propis de ribera,

però cal destacar els grans i allargat plataners.

i per les rodalies algun pi i alzina jove.

També es punt de partida per anar a la Serra de Galliners i fer ruta cap a Terrassa pel Torrent de la Betzuca.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Conjunt de Plataners de Sant Vicenç de Torelló

Avui us passo tres Articles

Si aneu per la carretera BV-5228, que es una de les entrades que us porta al centre del poble de Sant Vicenç de Torelló, hi ha a l’esquerra un petit fondal, conegut el lloc com el Toll, és abans de la gasolinera.

En el seu dia i aprofitant els plataners que hi ha, l’ajuntament hi va fer un espai d’estada,

amb fogons, taula, seients i una font d’aigua de xarxa pública.

Les persones grans, mares amb nens i gent que passeja el gos, son el mes assidus d’aquest parc, on podent gaudir de l’ombra a l’estiu i la calor del sol a l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Petits dipòsits d’aigua elevats

Desconec si us heu fitxat que arreu de Catalunya es troben petits dipòsits d’aigua elevats, no sols tant sols en les ciutats o pobles,

sino, a prop dels camps o a dins d’ells.

Aquests dipòsits estan sobre d’una petita torra o en una edificació,

i que conte emmagatzemats litres d’aigua com ha reserva,

provinent normalment d’un pou situat al seu costat o pròxim a ell,

gràcies a una bomba amb motor elèctric que impulsa l’aigua i regula mantenint la pressió de distribució existent.

Es un sistema senzill i rudimentari amb el material empleat, generalment la columna era fet de totxo i el dipòsit d’uralita,

era molt utilitzat antigament, construïda l’estructura pel mateix propietari de la finca i el dipòsit comprat fet.

Generalment, disposa d’un tub a dalt de tot del dipòsit que fa de sobreeixidor en cas necessaris,

independentment de l’entrada de l’aigua, que també esta a dalt

i una part de sortida, en la zona inferior del dipòsit.

Actualment es utilitzant grans dipòsits de plàstic per emmagatzemar l’aigua.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Gran Deu d’aigua intermitent de Fòntastòrbas de França

La coneguda com a font intermitent de Fòntastòrbas,  és una gran deu d’aigua intermitent situada al municipi de Belestar, a França.

Situat a 1 km de Belesta , al costat de la carretera principal N º 9 en direcció Fougax-y-Barrineuf, te un ritme que varia de 20 / 800 litres per minut a 1800 litres i en una proporció d’un cicle cada 40 minuts.

Per a mes dades podeu entrar a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_intermitent_de_F%C3%B2ntast%C3%B2rbas

En aquest enllaç podreu veure moltes imatges de la Deu :

https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g1922795-d1169371-Reviews-La_fontaine_de_fontestorbes-Belesta_Ariege_Occitanie.html

Disposa d’una petita zona de descans i una cafeteria-bar.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre i dipòsit d’Aigua del carrer Transversal de Terrassa

Aquesta Torre o Dipòsit d’Aigua, esta situada dins d’una propietat privada en el carrer Transversal, 22 de Terrassa; el dipòsit  és de 25.000 litres de capacitat i amb una alçada de 14 metres.Es diu : Els Amics – cooperativa de consum d’aigua, esta gestionada pels mateixos veïns, creada en 1929, per subministrar aigua als habitatges de les rodalies.Us passo un article aparegut en l’any 2015, on Malarrassa.cat, fa detall de la seva llarga historia :

https://malarrassa.cat/2015/09/09/els-amics-cooperativa-de-consum-daigua-gestionada-pels-veins/

Text i Fotografies : Ramon Solé