Noms de dones del segle X al Baix Llobregat.

Avui us presento tres articles

Riera de la Betzuca a Sant Quirze del Vallès

Una cosa que ens sorprèn quan ens endinsem en la lectura dels documents de dret català dels segles X-XI són les possessions que els potents (entitats religioses, laics i laiques) tenien repartides a diferents llocs.

Per exemple Moció o Muç, que mor en tornar de captivitat després de la presa d’Almansor, dóna terres que tenia a Vallvidrera, el Penedès, St. Just Desvern, el Besós o Sarrià a diferents persones i esglésies .

Per una altra banda, quan arribem a esbrinar la identitat d’algun personatge dels esmentats als documents, el podem trobar actuant a diferents zones entre el Vallés i el Llobregat, per exemple.

Serra dels Galliners,una via de comunicació natural entre la Serra de Collserola i el Vallés.

Els historiadors expliquen que eren anys de penúries i fams i que tot i que s’anaven fent obres per a propiciar el conreu, la feina era molt dura i el resultat molt minso. Els homes es guanyaven millor les mongetes venent-se per lluitar i havien de preparar les defenses. Les dones seguien conreant les terres i fent les tasques necessàries com l’establiment de molins hidràulics per a moldre el cereal i canalitzar les aigües. Ho hem vist amb la Quixilo, a l’entrada d’aigües des de Montcada a l’anomenat “rec comtal”, seguint la tasca del seu pare, Sanla faber, i del seu germà, Gigila, caigut al 985, ho vèiem amb la Lívul i el seu espòs, Teudart o amb l’Ermenganda amb molinars al riu Sec, com també amb na Savilo i na Goltregod a Eramprunyà, quan parlàvem del monestir de Santa Maria de Castelldefels, on trobaren moltes dones soles al seu voltant.

Sabem que el nom d’una dona, Amalvigia, perdurà associat a un rec dels Banyols del Delta del Llobregat, fins el segle XIII.

Placa que recorda el nom de l’Amalvigia, propietària d’un rec al segle X a la Marina de l’actual Hospitalet de Llobregat. AGC.

Avui volem destacar altres noms de dona que podrien ser l’origen d’alguns llocs relacionats amb l’aigua a prop nostre, un d’ells és el de la ja esmentada Goltregod, nom germànic que podria haver generat el topogràfic de “Gotremon”, nom originari del torrent de la Fontsanta entre Sant Just i Esplugues de Llobregat  mencionat en 1055 en una donació de Giscafred i Adelaida a la Seu de Barcelona d’unes terres a Esplugues .

A prop del límit entre St. Feliu i St. Just.

Na Goltregot donava al 986 una vinya que en tenia del seu difunt marit i dels seus fills (caiguts segurament al 985). Aquesta vinya és al Mojò o “Molione” entre vinyes que tenia el monestir de Sant Cugat. L’any 1000 na Goltregod permuta amb l’abat de Sant Cugat terres junt al Mont Pedrós i l’estany de Lanaria al lloc que en diuen Alcalà (Sant Boi) per alous a Magarona (Sabadell) i una vinya junt el torrent de Tapioles (Besós), també rep un cavall per les dues onces d’or que el cenobi va emprar en les obres de restauració .

Sigui o no na Goltregot l’origen de Gotremon, es confirma el patró de les dobles transaccions que ja havíem vist a altres llocs: donacions i permutes, permutes i vendes, transaccions entre potents i emprenedors i emprenedores que no dubten en traslladar-se d’un lloc a l’altre per fer les seves millores en un temps en que els diners, no sempre consignats, començaven a córrer.

Un nom que prové clarament d’una dona és el de “Bonamica” o “Bonamocia” (recordem que un mateix nom pot tenir diferents versions escrites en un temps en que el llenguatge oral era diferent al llatí dels documents).  Aquest és el nom d’un gual del Llobregat entre Sant Feliu i Sant Joan, esmentat al 997, quan Ennec “Bonfill”, un noble de la zona, permuta amb Sant Cugat l’illa que fou de Mocione, excepte el terç que fou d’Illia (nom que hem trobat com a femení), junt al Llobregat, prop del gual que diuen “Bonamica” més terra a Micià (Sant Joan Despí) per casa, torre i terra a Santa Creu d’Olorda. Al document següent trobem la mateixa permuta però des del punt de vista de Sant Cugat, sense fer menció al terç que s’exceptua.

Recuperació del Llobregat amb Saboga ( Fotografia internet)

El renom de “Bonamoça” el veiem associat a algunes dones que anem trobant al segle X. Garsinda “Bonamoça” permuta amb Sant Cugat terres junt al riu Sec per un alou a Manresa, però ja no ens sorprenen aquests canvis. Trobem a Origelle “Bonamocia” amb el seu espòs, Joan, a Olèrdola a la Marca del Penedès al 988 i al 994. Al 989 Elfred ven la penyora que tenia a Badalona de “Bonamoça”. Diferents identitats amb un renom comú.

També trobem noms gòtics d’home que originen topogràfics, la diferència és que si els noms femenins es relacionen freqüentment amb l’aigua, els dels homes, tot i que els trobem fent les mateixes activitats, han quedat lligats a terres, torres i edificacions, com la torre de Moció, la casa de Gustrimiro, la de Ferrocint o el camp de Recosind, noms que trobem als documents del segle X i que persisteixen com a tals, mentre que els de les dones pateixen més canvis, potser perquè els d’ells queden més fixats als documents i a unes possessions més estables, mentre que els d’elles fan referència a uns límits que al segle XI es fixaran amb mesures i noves referències. És el que pot passar amb el cognom Campreciós, que fa referència a un camp a Sant Joan Despí, un nom perdut que sembla evocar a la dona anomenada Preciosa, que veiem al Vallés (ja sabem que no cal preocupar-nos per aquestes distàncies), al costat d’altres dones, Riquildis i Ermengarda i del monestir de Sant Pere de les Puel•les.

Can Ferriol a Collserola, podria ser la font que “és sobre la casa de Ferrocint”.

En 991 Gustrimiro permutava amb Sant Cugat terres en Reixac per altres en Terrassa i en 998, Ermenir, veguer permuta amb el monestir un “verdaguer” amb aigua i arbres a Ripollet que limita amb un molí que va ser de Guinsemir, rebent a canvi vinyes al Mont Gallinario.

Quan comencem a veure el nom d’Ermenir (a vegades Eroig) lligat a les vendes d’aigua a finals del segle X, els noms de les dones soles van desapareixent, amb el que implica cap al seu reconeixement. Ermenir, veguer, controla un bé molt valuós al servei del comte, un bé que feien servir les dones de manera més comunitària.

Fent un pas més llarg en l’evolució del temps, deixem constància de que la serra Galliners a Sant Quirze del Vallés, entre Collserola i el Vallés, és un bé que s’està intentant preservar amb la valuosa col•laboració altruista de veïns i de gent que estima la natura.

Riera de la Betzuca a Sant Quirze del Vallès

 

Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

De nou,  Àngels, ens ha ofert un article interessant sobre les Dones del segle X, i li agraïm aquesta aportació al Blog.

——————————————————————————————-

1 Feliu i Montfort, Gaspar (1971). El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010. Tesis. UB. Vol. II, doc. 74

2 Juli Ochoa i Coral Torra. (2002) “El llegat del prevere Pere. Noves aportacions documentals sobre els orígens de Sant Just Desvern”. https://www.academia.edu/12512735/

3 Baucells J., Fàbrega, A., et al. (2006). Diplomataris de l’Arxiu Capitular de Barcelona (ACB) segle XI. Fundació Noguera, 37-41. Doc. 878

4 Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat. Vol. IV, n. CLXV i CCCVI

5 Ibídem, n. CCLXXIX i CCLXXX

6 Ibídem CCXXXIV i CCXCIV

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La contaminació de l’aigua dolça

Avui us presento tres articles !

Podem dir que l’aigua està contaminada o no és potable,  quan conté una quantitat de residus tòxics o patològics suficients per posar en perill l’organisme humà,

Bidons en el riu Ter

Bidó amb substancies tòxiques

provocant-li alguna malaltia o, fins i tot, la mort.

Riera d’Osona, contaminada

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la terra pot provenir d’orígens diferents:

  • Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar, entre altres.
  • Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides, i per les deposicions i els purins dels animals de les granges.
  • Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants, com mercuri, plom, i una llarga llista.

Un polígon industrial genera molta contaminació i molts residus

Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals.

Riells del Fai, fa anys en rere – Rec contaminat –

També, les aigües contaminades, a traves del subsòl, pel rec de camps, o per medi de pluges fortes, accidents industrials…

Desguàs d’una industria de Sant Celoni, avocant aigua contaminada al riu Tordera

es pot contaminar a altres deus o naixements, pous, llacs, terres, aqüífers, etc., que les seves aigües fins a les hores eren potables.

Pou

Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen,

abans d’abocar-les als rius o a la mar, en plantes depuradores.

Depuradora de La Roca

Aigua depurada va al riu Mogent

D’Agència de Residus de Catalunya, us passo informació sobre les Causes i efectes de la contaminació del sòl, podeu consultar-ho a l’enllaç que adjunto :

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/sols_contaminats/causes_i_efectes_de_la_contaminacio_del_sol/

i també a :

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/sols_contaminats/causes_i_efectes_de_la_contaminacio_del_sol/efectes_de_la_contaminacio_del_sol/

Tots en part som responsables de no contaminar l’aigua dolça !

 

Font de la informació: Viquipèdia i Generalitat de Catalunya i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc – Forestal de la carretera de Montcada a Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

El Parc – Forestal de la carretera de Montcada  esta en la confluència amb l’avinguda de Madrid de Terrassa a prop del Cementeri,

es a tocar del camí dels Monjos que passa per Terrassa.

Aquest parc, no és massa gran en extensió,

però si necessari per trencar l’impacte de les naus existents per les rodalies.

És un Parc que s’ha aprofitat el vells pins existents en la zona i amb la vegetació pròpia del terreny,

en algunes clarianes s’ha plantat mes pins i roures joves, així com variada vegetació.

El pins vells són molt alts qual cosa ens fa pensar que són antics.

Disposa de bancs metàl·lics, papereres

i una font d’aigua de xarxa pública.

Ens crida l’atenció un gran roc a un costat del parc.

També s’ha col·locat elements per fer gimnàstica els adults,

i uns jocs pels infants.

Gracies al lloc on esta situat, en dies de sol, es pot gaudir d’ell.

Sens dubte la gent del barri agraeix disposar  d’un espai verd com aquest.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es una Dansa de Natura ?

Avui us presento dos articles

Fa unes setmanes,  ja m’he referit a Biotopnatura, donant a conèixer  que és el bany de bosc i el projecte dels Drets dels Arbres.

Avui, faré menció d’un dels diversos serveis que ofereix al públic, en aquest cas,  La Dansa de Natura, però…

Que és la Dansa de Natura ?

És el moviment corporal per connectar amb els 5 elements, aigua, terra, aire, foc i èter, i amb el nostre cos. El cos és el mirall de la nostra vida, i en ell anem acumulant tota la nostra historia. Treballar el nostre cos és un treball que va molt més enllà del nostre límit corporal. Si a mes aquest moviment el fem al bosc, ens apropiem dels grans beneficis de la natura.

Viure experiències a través del moviment, compartir i posar consciència a la nostra estructura oferint noves formes d’entendre l’expressió corporal des de la connexió amb un mateix, els altres, l’entorn i els elements (terra, aigua, foc, aire i èter). Explorar, descobrir i crear des de la natura a través de la dansa, el Ioga, el massatge, el silenci, el ressò, el contact improvisació, la dansa-escalada, el moviment autèntic… la consciència.

Movent a la natura és un taller repartit en 5 mòduls, que es pot fer en diferents moments (abril, maig i juny), o concentrar-los en diferents parts d’una mateixa sessió. En aquestes sessions descobrirem el nostre cos i la nostra creativitat mitjançant els elements: Terra, Aigua, Foc, Aire i Èter. Descobrirem La nostra essència i igual jugarem amb ella a través del moviment i la natura. Compartirem connectant-nos amb nosaltres i amb els altres. El moviment ens permet d’expressar i la natura ens ofereix l’acompanyament i la inspiració.

La Terra ens guiarà per prendre consciència de la nostra estructura (sistema ossi), del nostre arrelament (peus, cames i pelvis) i de les nostres necessitats bàsiques (l’instint per sobreviure).

Per aprofundir en l’element terra al taller treballarem la tècnica Contact Improvisació, on es realitza un treball important de centre corporal en relació a la terra, a l’altra persona o element natural. Una dansa en parella que cal estar atent ronant i Rebent per no trencar el moviment, la fluïdesa.

L’Aigua ens portarà a ser conscients de les nostres emocions (sistema digestiu, part abdominal de el cos), el fluir de la nostra qualitat de moviment (fluids corporals), dinamisme del donar i rebre (els sentiments). Per observar l’element aigua utilitzarem la tècnica del Moviment Autèntic, Deixant que el cos s’expressi lliurement com a canal per a les emocions sense ser guiades des de l’exterior i sempre acompanyades d’una mirada neutra.

El Foc ens activarà i dinamitzarà (sistema muscular) per treure la part interna de la personalitat (part alta de el tors, braços i mans) i descobrir la nostra capacitat d’acció (ego). El foc es treballa amb la tècnica Dansa-Escalada, construint la nostra confiança aconseguint moviments físics i mentals fora de la nostra zona de confort.

L’Aire recull els aspectes de coneixement, pensament, comprensió (sistema nerviós) i amb aquest element prendrem consciència dels sentits (part superior del cos) i La nostra aptitud comunicativa (els nostres pensaments). La meditació ens ajudarà a connectar amb el nostre aire mitjançant exercicis que faran fluir els nostres pensaments sense haver de ser l’actiu més important en nosaltres. Trobar un estat de buit i amplitud, un aquí i ara sense filtres mentals.

L’Èter és l’element que dóna espai a que els altres s’expressin (la cavitat de la pelvis, de l’abdomen (diafragma), tracte respiratori, boca, nas i orelles). Representa la consciència, el Coneixement interior i la pau. Amb l’èter connectarem amb el Massatge Tailandès oferint al nostra cos el temps per estirar-se i ampliar-se, per donar millor mobilitat a les articulacions, més flexibilitat a la musculatura i més fluïdesa als nostres fluids corporals (sang, limfa, mucoses …) treballant des de les fàscies.

Si us atreu aquest tema, no dubteu pas demaneu mes informació a :

info@biotopnatura.com

Serà una nova experiència que ens dona la Natura !

 

Recull de la informació : Biotopnatura

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Biotopnatura

Dones i aigua – Històries de dones de l’entorn de Barcelona i la seva relació amb l’aigua.

Avui us passo dos articles 

Na Chixilo, finals segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana.

Na Chixilo. Una família de constructors de molins

Imatge – Monestir de Sant Cugat del Vallès

En 987, els marmessors testamentaris d’un tal Seniofred donen al monestir de Sant Cugat del Vallés uns alous situats als voltants del territori de Montem Chantanello (Montcada), proper al torrent de Tapioles que desemboca al Besós, al peu del turó de Sant Joan, límit entre Barcelona i Montcada.

Als límits d’aquest alou trobem el torrent de Aquaria Antigua en terra de Chixilo, filla de Sanla. A més de Chixilo trobem a les afrontacions a Recosind i a Salomon, noms gòtics i bíblics populars al segle X a les nostres terres[i].

L’Aquaria Antigua sembla fer referència a l’antiga conducció romana que portava aigua a la ciutat i que més endavant seria anomenada “Rec Comtal”, ho explica molt bé el professor Magí Travesset a “l’origen del rec comtal i dels subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època romana”[ii].

Però nosaltres volem parlar d’una dona propietària d’una terra per on passa un torrent: na Chixilo[iii], filla de Sanla. Podem saber alguna cosa més d’ella?

El nom de Chixilo és molt freqüent entre les dones de l’alta edat mitjana a la part nord de Catalunya i el trobem en diferents versions escrites: Quixilo, Quintilo, Quixol, Cixilane…, variacions força freqüents en una època en que la llengua oral anava fent un procés diferent al llatí dels documents transcrits.

Sabem que era filla de Sanla, un nom que tornem a veure, amb l’afegit de “faber”, en una donació que fa una altra dona, Na Ermengodo, a St. Cugat l’any 988[iv], Sanla faber era un constructor, un artesà, probablement dels molins i regs que canalitzaven l’aigua dels rius i torrents, irrigant una terra que s’anava fent apta pel conreu i la pastura.

Els historiadors expliquen que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que els que l’ocupessin fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet. Quixilo, dona, podria participar d’aquestes feines així com podia fer ús dels seus bens, ja que la llei gòtica considerava les dones com a parts importants dels clans familiars.

Imatge -Aqüeducte roma que portava aigua a Barcino (Barcelona)

Trobem una Quixilo al 990 donant a Sant Cugat l’herència del seu germà Gigila, mort durant l’assalt d’Almansor, probablement com el Seniofred del testament de 987. Uns mesos després aquesta Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a Sant Cugat per dotze sous i dona l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit. A les afrontacions trobem a Sanla i hereus[v], tot i que aquesta dada, per sí mateixa, no diu res, és un indici a afegir.

El que fa probable que aquesta Quixilo sigui la mateixa que la dels límits del testament de Seniofred de 987 és el fet de pertànyer a una família de constructors, doncs el seu germà Gigila, sembla guanyar-se la vida de la mateixa manera, ja que, en 983, donava a St. Cugat “molinares cum suis capud aquis, et suos regos et subtus regos, et illorum discursis el insulas et gleres, et quantum habeo ego de ipso molino…”, a la zona del Ripollet, permutant, pocs després, terres amb el mateix monestir[vi], potser per a seguir construint.

Fins el 985 en que tot es va capgirar.

Imatge – Torrent de Tapioles (Barcelona)

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

 

[i] Mn. Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. VI, n. MCCXL 

[ii]Travesset i Queraltó, Magí. «La Maquinista Terrestre i Marítima: de la seva fundació a la transició democràtica». Finestrelles, [en línia], 2000, Núm.13, p. 41-71 https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214581 [Consulta: 5-05-2020].

[iii] És freqüent que els noms gòtics de dona acabin en –o, mentre que els d’home ho fan en -a

[iv] Mas, oc, CSC, vol. IV, CLXXIX

[v] Ibídem, CCXIII i CCXXIV

[vi] Ibídem, CXXXIX i CXL

 

Torre d’aigua i Repartidor del carrer Col-legi de Terrassa

Aquest Torre d’aigua i Repartidor  esta situada a la cantonada entre els carrers del Col·legi, 40 i de Vallhonrat, 2 de Terrassa.Bàsicament repartia l’aigua a 20 cases properes a la Torre d’Aigua, sent  aquesta mes alta que les cases, i l’aigua anava a parar als dipòsits situats als terrats, i des d’allí arribava a cada habitatge.Es una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge; La Torre va ser bastida amb maó vista, fa uns anys va ser restaurada arrebossant les seves quatre cares.La teulada  es a quatre aigües i presenta una esfera de munt, les obertures són en arc de mig punt, amb una d’elles a cada cara de la torre a la part superior, i una a mitja altura que dona al carrer Col·legi.Disposa d’una antiga porta de ferro pel seu accés.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Finestres de l’Aigua a Barcelona

L’Alfons Martín, que  es molt observador amb el mon que ens envolta, i que te el seu Bloc personal, en va fer arribar una informació vent curiosa, extreta del Facebook de :

                           Explica’m Barcelona,

Font carrer  de Verdaguer i Callís

Font carrer de Verdaguer i Callís

i que us passo l’escrit integra :

“Us heu fixat mai que cap al mig de la Rambla, més o menys davant del Liceu, hi ha una finestra petita entre 2 edificis que sempre està tancada? En realitat hi ha algunes més repartides per la ciutat (al final del text podreu trobar els carrers per si voleu fer deures quan poguem sortir). Us expliquem el significat. En realitat no han fet mai la funció de finestra sinó més aviat de portes que servien per tapar o conservar nets els dipòsits d’aigua que hi havia al darrera. Es localitzaven normalment sobre alguna font o abeurador i a una determinada alçada per augmentar el caudal o la força de baixada de l’aigua. En el cas de la Rambla la font de la que parlem es situava al Pla de la Boqueria i la finestra segurament a sobre, però amb les obres de l’Hotel Internacional cap a finals del segle XIX quan tota la façana i la font va ser remodelada és molt probable que la finestra es traslladés al lloc on està ara, entre aquests 2 edificis, sense que tingui ja cap altre funció que recordar la seva utilitat anterior. En general van funcionar totes fins el segle XIX”

Font de Sant Just i Pastor 

L’antiga Font de Sant Just i Pastor  al barri antic de Barcelona,

Font de Sant Just i Pastor – portella de ferro

la finestra esta en un dels seus laterals .

Font de Sant Just i Pastor  – portella de ferro lateral

 

Text extret : Explica’m Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

Col-laboració : Alfons Martín –  podeu seguir a : rondaller.cat

 

 

 

Pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits d’aigua, per assegurar l’aigua als pobles, petits nuclis i urbanitzacions

Arreu de Catalunya a mesura que es va desenvolupant i creixen les infraestructures urbanes, la demanda de l’aigua també creix, tant en grans ciutats, en pobles, petits nuclis, zones industrials i en les nombroses urbanitzacions,els Ajuntaments, tenen que garantir el subministrament d’aigua que arribi a tothom.En llocs allunyats, com zones rurals o pobles petits, per axó, ja fa anys és va potenciar la creació de pous, mines, repartidors, torres d’aigua i gran dipòsits.Heu sentit moltes vegades que l’aigua de les grans ciutats, son una vegada depurada a la bast de tothom, efectivament, es un plaer obrir l’aixeta de casa i tenir tota l’aigua que volem, ….desprès es deu de pagar quan be el rebut de l’aigua, que es relativament varat…Per aquest motiu, el poder subministrar un element potencialment necessari, com és l’aigua, segur que heu vist a prop de rius i rieres alguna edificació que es un Pou que capta l’aigua subterrània,o a prop d’una urbanització una Torre d’aigua per fer la repartició als xalets.o també, un mes o menys gran dipòsit en la part elevada,tota aquesta aigua passarà per controls de filtratge i sanitaris fins arribar al destí que és el consumidor.Diferents empreses no massa grans es dedicant subcontractades pels ajuntament per garantit el subministrament i el manteniment de les instal·lacions.En el tema de Mines, cada vegada hi ha menys que donin aigua a un grup d’habitatges dins d’un municipi, donat que son difícils en poder tenir tota l’aigua necessària i garantir que sanitàriament sigui potable.Així podem dir que gracies a pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits, hi ha molta gent i industries que poden gaudir per molt allunyades que estiguin del poble o ciutat, de l’aigua necessària.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Carrers relacionats amb l’aigua a Terrassa

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres. La particularitat de la ciutat de Terrassa, és que a sota de la placa del carrer, dona una breu ressenya històrica, us passo una mostra :

Carrer de la Mina

Plaça de la Font del Comú

Carrer del Pantà

Carrer de la Font Vella

Pla de la Font de l’Apotecari

Placeta de la Creu

Carrer dels Dipòsits

 

Text i Fotografies : Ramon Solé