Poema : Aigua avall

La neu fosa en degotall
fila avall per l’espadat
arquejant va el xaragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
car vol veure el so lluent
el cel ample i el sorral.Vista 2
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns viats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d’arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.Canal 3Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l’àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Tenaç, envies endavant,
no torçant mai de camí
l’exemple a l’home donant
del què fer de l’esperit.
Terra avall
deus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.

Pont-Rémy (França), 11 de febrer de 1967.
Autor : Joan Ambròs i LloredaRiu a vallInformació de Poeta- Escritor :

Joan Ambròs i Lloreda (1906-1992) va ser poeta, cantaire, escriptor i polític. Va ser Conseller de l’Ajuntament republicà amb els alcaldes Feliu Tura i Josep Fortuny, i concretament Conseller de Cultura des de l’octubre de 1937 a l’abril de 1938. Després de la guerra civil es va exiliar a Abbeville (França).
Una composició poètica seva escrita l’any 1980 i titulada Himne a Mollet, va ser declarada per l’Ajuntament com a Himne Oficial de Mollet del Vallès, l’any 1994.

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé