Molí de la Bastida de Rubí

El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.

Us passo la seva historia :

  • En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
  • En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
  • És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
  • El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
  • La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
  • Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
  • L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
  • Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
  • Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
  • Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.

“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).

“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.

L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.

El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).

A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.

Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Llibret recomanat: CALENDARI DELS PAGESOS – 2021

Dades Tècniques:

TOMÀS, JOAN ( DIR. )

Editorial: PUBLICACIONS TOMÀS, S.C.P.

ISBN: 978-1-6984-6500-5

Enquadernació: Grapat

Preu : 3,95 € IVA inclòs

ANIVERSARI 160 ANYS 1861-2021 – INCLOU CALENDARI DE PARET DESPLEGABLE A COLOR.

Almanac que ofereix informació agrícola, astronòmica i sobre la cultura i les tradicions catalanes, des de fa 160 anys !

Recull de l’Almanac : Ramon Solé

La Informació : Dos veïns de Vallvidrera redescobreixen un pantà agrícola en Can Cuias a Vallvidrera en Collserola

Avui us presento dos articles

La noticia és va publicar i presentar per BTV en l’any 2014, al redescobrir-se un petit pantà, que és havia fet servir per us agrícola en la Finca de Can Cuias de Vallvidrera.

Panta Vallvidrera

De fet , a Collserola en trobem dos d’antics Pantans, el de Vallvidrera, que va servir per donar aigua a Sarrià i el de Can Borrell per us agrícola.

Pantà de can Borrell

Aquest seria un tercer pantà, totalment tapat per vegetació i terra.Us passo primer el redactat de prensa i despres el video-reportatge de BTV. :

“Actualitzat el 22.10.2014 a les 13:43 Cristina Geraldes / Montse Llorens

Fa temps, a més del pantà que avui dia encara existeix i que es va construir per abastir d’aigua Sarrià, n’hi havia un altre d’uns 50 metres de llargària que servia per regar els camps de la zona. Dos veïns de Vallvidrera han aconseguit localitzar-lo i deixar-lo parcialment al descobert.

Amb el temps, el pantà agrícola es va abandonar i el bosc es va apoderar de l’indret. Dos veïns de Vallvidrera, el Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà, que recordaven haver-lo vist quan eren petits, es van proposar trobar-lo i així ho han fet. De moment, gràcies a ells, una part de la presa ja és visible.”

Ara, podeu veure i escoltar  el video-reportatge de BTV a :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/10/22/dos-veins-de-vallvidrera-redescobreixen-un-panta-agricola-a-collserola/

En la Serra de Collserola  curiosament, i dintre del bosc, hi han guardades moltes histories… !

 Noticia extreta de Barcelona TV

Recopilació de la informació : Ramon Solé

Centre de Reproducció el Mas del Molí de les Fonts d’Olot

El Mas del Molí de Les Fonts d’Olot esta situat al Pla de la Moixina, al costat de la carretera rural de la Moixina, s/n. d’Olot.Aquest Mas sempre havia sigut de caràcter rural, d’ús residencial i agrícola, com a molí, servia per moldre blat i altres.Era originalment  de  reduïdes  dimensions  i  de caràcter humil on actualment presenta una imatge amb molts volums afegits de nova construcció.Coberta  amb  teula  àrab  amb  diverses  pendents  i  amb façanes, majoritàriament , remolinades i pintades, amb zones revestides amb un arrebossat de morter de  calç,  actualment  en  bon estat  de  conservació.A traves d’un rec, rep al molí l’aigua de diversos naixements del pla de la Moixina, tot abans de desaiguar al riu Fluvià.Actualment es el Centre de Reproducció del Molí de les Fonts d’Olot, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.El Centre del Molí de les Fonts reprodueix aquesta espècie des de l’any 2005 per poder reforçar unes poblacions delmades per la presència de la malaltia fúngica de l’afanomicosi, introduïda per les espècies de cranc de riu d’origen americà presents als nostres rius.Aquests crancs de riu de potes blanques son principalment per millorar els cursos fluvials de la Muga, el Ter i el Fluvià, i d’aquesta manera, mantenir l’esperança d’evitar l’extinció d’aquesta espècie essencial pels nostres ecosistemes fluvials.

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Olot i Altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un hort diferent : l’Hort familiar

L’hort familiar acostuma a ésser una part complementària d’una explotació agrícola o ramadera.Si bé, també es consideren horts familiars els que menen persones que són afeccionats a l’agricultura i sense cap tipus d’explotació agrícola connectada.Aquests tipus d’hort es dedica a l’autoconsum i si hi ha una petita comercialització dels productes aquesta és irregular i de menor importància.Fins i tot es pot donar el cas que, a causa de la petita escala amb què s’opera, siguin horts deficitaris econòmicament.Molts dels horts familiars, els podem veure en cases o xalets, en la seva part annex al jardí o substitueix a aquest,també, en terrenys de reduïdes dimensions propers a l’habitatge, per aprofitar el terreny de la seva propietat.El reg es fa per medi d’una manega o en els casos d’horts de mida molt petita amb regadores.Així, segons l’espai disponible pot tindre algun arbre fruiter repartit per l’hort.I que es pot cultivar en un Hort Familiar ? De tot una mica, segons el gust del propietari, des d’enciams, tomàquets, carbassons, pastanagues, seves, maduixots…

amb una llarga possibilitat  varietat de verdures.

Ja sabeu, si teniu un espai per destinar a un petit hort, ànims !

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Propietat privada en finques forestals, agrícoles, granges, masia o casa rural

En alguna ocasió, propietaris de finques de muntanya o agrícola, m’han demanat que parlí de la propietat privada, donat que hi ha gent que no respecta el seu pas per a llocs clarament privats; i ha vegades produint-se danys o petits furts.Us passo dades que poden ser d’interès :

Un predi, és la denominació donada en dret a una finca i consisteix en una propietat privada immoble que es compon d’una porció delimitada de terreny.La delimitació, anomenada llinda, pot ser física, mitjançant tanques, mollons o altres sistemes, o simplement jurídica, mitjançant la descripció en una escriptura de propietat.El predi o finca representa el bé immoble per excel·lència: la terra.Ha tingut una gran importància des de l’antiguitat per la seva rellevància econòmica en les èpoques prèvies a la industrialització, sent el símbol de riquesa i prosperitat.Per això, la regulació dels béns immobles ha estat molt extensa des d’èpoques molt antigues.Classificació urbanística :

Amb l’aparició de les normatives sobre regulació urbanística, s’ha limitat la capacitat del propietari a l’hora d’utilitzar els terrenys.Per això, s’ha diferenciat en molts casos en funció de la destinació que se li dóna a la finca, distingint entre:

  • Finques rústiques: aquelles destinades a l’agricultura, ramaderia,…
  • Finques industrials: destinades a la construcció de zones industrials i empresarials.
  • Finques urbanes: amb molta major capacitat de construcció, normalment són les de major valor econòmic.

El canvi d’una classificació es denomina qualificació urbanística, i només pot dur-la a terme l’autoritat competent per al desenvolupament dels plans urbanístics.Per tant, el propietari te el dret de identificar i no permetre el pas en llocs privats, per evitat molèsties i danys en la seva finca o propietat, sigui, ramadera, agrícola, forestal o en la seva masia o casa rural.Sempre hi ha algun camí que pot portar o travessar un espai, sense entrar directament a la finca, que pot estar aquesta vallada o no,Indicada, axó si, amb cartell/s que s’està entrant en un lloc privat.Sols dir-vos que cal ser respectuós quan esteu en una finca privada, i no passar, i en tot cas, podeu demanar permís a l’amo, per accedir a visitar una ermita, font, etc., que esta dins d’aquella  propietat, en molts casos us facilitaran l’accés i detall d’informació al respecta.

 

  Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges de l’Estany de Graugés d’Avià

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Amb data 07/05/2015 us vaig fer un article sobre “ L’Estany de Graugés d’Aviá”, en el qual us donava a conèixer aquest antic pantà o estany.Gaugrés és un nucli del municipi d’Avià (Berguedà), originat en una antiga colònia agrícola.El nom prové de la masia coneguda actualment com a Casavella de Graugés. Els Rosal, una família d’industrials, van construir en aquest lloc una empresa agrícola amb el sistema de colònia, que ja coneixien prou bé després d’haver creat la colònia Rosal.Construïren a finals del segle XIX, l’estany del mateix nom, amb una fondària de 18 m. i 100 m. d’amplada, amb el qual convertiren en regadiu unes propietats que tradicionalment eren de secà.Per a mes informació podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Graug%C3%A9s

Avui us passo imatges actuals d’aquest Estany , cedides pel nostre col·laborador Fidel Rodríguez.

 

Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez