Per anar a La Font de can Font de Gaià, cal anar per la carretera B-122 que de Terrassa va a Rellinars i deixar-la per una pista en el quilometre 2,500. Cal seguir fins a Can Font de Gaià. A partir d’aquí cal anar a peu, el camí fa una certa pujada, sempre per camí principal , al poc hi ha una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada.
Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l’esquerra per un sender , l’anem seguint a prop del torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià.
La font esta en una paret d’obra, l’aigua surt per un tub de ferro on cau a una pica quadrada,
d’aquí passa posteriorment a un llarg abeurador situat a l’esquerra,
Un cartell sobre la font, ens indica que també te el nom de la Font de Llaure…
La Font de cal Ferrer està situada en el carrer del Puig, en el seu encreuament amb el carrer de Baix.
Historia :
Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d’abastiment d’aigua, en municipis on no hi va arribar l’aigua corrents fins al segle XX.
Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l’aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l’urbanisme.
Actualment, molts d’aquests elements han desaparegut i d’altres o s’han mantingut o s’han recuperat desprès del temps.
Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l’ajuntament el 2013.
La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l’objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret.
La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d’amplada, 56cm de fons i 40cm d’alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l’aigua d’una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la.
Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l’ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir “Agraïm a la família Parramon Mateu (Can Vall) la donació d’aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer”.
L’abeurador de cal Xabret esta situat a la paret del darrere de la casa núm. 35 del carrer Nou, al costat de la B-112, es veu fàcilment.
Historia:
L’any 1885 l’Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d’Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa.
Les obres van ser subhastades l’any 1907.
La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies.
Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d’animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se.
L’omplien a cops de galleda amb l’aigua de la seva cisterna.
A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties.
L’abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d’una fornícula rectangular i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes.
Les mides són: entre 9 i 9,20 m d’alçària, 2,25 m d’amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d’alçària i folrada amb rajoles esmaltades. Actualment gent incívica l’utilitza com a contenidor de desalles…
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
L’Abeurador està situat davant de la façana sud de l’església de Santa Fe del Penedès.
Recipient de forma rectangular fet en pedra calcària, que podria haver tingut com a ús ser una pica o abeurador. Presenta, a la vora, un rebaix corresponent a l’encaix per a una tapadora.
A la cara oest del recipient hi ha un orifici circular de 5 cm que la perfora
La pica prové d’una antiga bodega, anomenada bodega de Cal Galup, que va ser enderrocada als anys ’70 del segle XX.
Recull de dades: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Santa Fe.
En temps de sequera com els actuals, moltes Societats de Caçadors d’arreu de Catalunya pujant aigua amb vehicles a la muntanya i així emplenar els abeuradors que hi ha repartits pels Boscos.
En el cas de Castellfollit del Boix, podreu veure nombrosos d’aquest abeuradors en general situats a tocar d’algun camí o pista forestal, on el vehicle que porta l’aigua pugui depositar –ne quan sigui necessari.
A la vegada, poden ser omplerts de forma natural, gràcies a l’aigua de la pluja quan és forta, queda recollida en aquest tipus d’abeurador.
Sempre així els animals de la zona tenen i confien en uns punts d’aigua per beure.
Podreu veure allí prenen aigua, ocells, conills, porcs senglar, entre moltes especies més.
Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.
Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.
El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.
Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),
que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.
Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,
per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.
Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,
tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.
Per anar a la Font de Fonollosa, cal deixar la carretera BV-3008 a l’arribar al poble de Fonollosa i anar per una pista asfaltada, coneguda com el camí vell d’Aguilar.
Una vegada passades unes granges, al costat del camí a la dreta i a peu d’una paret està la Font de Fonollosa.
Esta feta per una estructura de totxanes, per un costat l’aigua va a parar a un petit abeurador, pel altra a una pica quadrada.
Disposa de diferents sortides d’aigua, la principal es una aixeta polsador.
Una fileta de teules, banda i banda de la font, porta també aigua en aquest punt.
La Font de l’Onzell es troba a 2 km. de Culla, poble de la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat, situat en un turó, a 1088 m. d’altitud.
Junt a la font hi ha un xicotet refugi, que en esta zona de nevades hivernals, fortes ventades, i tempestes estivals, resulta molt útil per als excursionistes. L’aigua dona a un abeurador i després passa a una bassa – safareig.
Des de la font hi ha unes fantàstiques vistes de la vall del riu Monlleó.