Que sabem de les Oliveres ?

L’Olivera, és un arbre típic de la Mediterrània, la trobem molt en els camps sobre tot per obtindré l’Oli i Olives per la seva comercialització. Per tant, és comú i habitual utilitzar-ho en la cuina mediterrània.Antigament al no existir l’electricitat, es feia servir l’oli i cremant-lo en les làmpades s’obtenia llum per la nit, que era a la vast de cases humils.Altres utilitats es com a perfums, cosmètics i ungüents medicinals. Per ungir com a fet religiós i sagrat, com en un bateig, a malalts greus, a sacerdots entre altres accions…L’Olivera està en les cultures de molts països, com  Grècia, Egipte, Roma, per ser un element sagrat. En l’antiguitat, les branques de l’olivera tenia molts valors i símbols : abundància, glòria, pau, coronament a atletes i guanyadors de guerres… i el símbol d’immortalitat , ja que porta molts segles sobre la terra i tenen llarga vida.El Vell i Nou Testament i l’Alcorà, trobem, que en molts moment es pot llegir la importància de la simbologia de branques d’Olivera.Es creu que l’Olivera es va anar portant a diferents països de la Mediterrània fa uns 7.000 anys des de Orient Mitja on seria el seu origen inicial. No va ser fins el XVI, que es va portar l’Olivera a Amèrica, sobre tot als països del sud.Moltes finques, xalets, masies, en l’actualitat tenen l’Olivera com arbre destacat en el seu jard,  axí com en la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Replegador de Setcases

La Font del Replegador , és situada en la petita plaça del Replegador a Setcases, fa un cert desnivell.Es una font d’aigua continua que surt d’un tub de ferro gruixut i cau a una pica rectangular, d’una certa alçada,i ens recorda un abeurador d’obrat en pedra, igual que el mur que rodeja la font.Al seu costat i encaixada a la paret hi ha una roda de molí i situada en vertical ;en el seu centre un tub d’una font que no raja per que està tapat, l’aigua queia a una petita pica a ran de terra

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Joan Miró de Barcelona

El Parc de Joan Miró és conegut també,  com el “parc de l’Escorxador”.El Parc de Joan Miró, està situat entre el carrer d’Aragó, el carrer Vilamarí, el carrer de la Diputació i el carrer de Tarragona.Us passo la seva recent i breu historia :

  • El 1979, Barcelona desmantellava les instal·lacions del seu antic escorxador municipal.
  • Amb aquest enderroc naixia el primer dels grans parcs urbans de la Barcelona post-franquista, una ciutat amb voluntat renovadora que intuïa la importància de desenvolupar un urbanisme de cara a les noves necessitats socials i que plantejava la remodelació d‘infraestructures obsoletes per a nous usos.

El propi Ildefons Cerdà ja havia projectat per a aquesta part de Barcelona un Parc.Com un trencaclosques d’elements diferents, l’anomenat popularment “parc de l’escorxador” es planteja al voltant d’una plaça de ciment destinada a la celebració d’actes de tota mena.Emmarcant aquest espai, plataformes a diferents nivells, petits carrerons, pèrgolesi zones arbrades amb pins, alzines i palmeres,permeten el passeig i el lleure.Disposa de jocs infantil, molts banc de fusta, pistes de petanca,àrea per a gossos i molt mes…Hi ha la monumental escultura de Joan Miró “Dona i Ocell”, de 22 metres d’alçada.Fou inaugurada, com el parc, el 1983, poc abans de la mort de l’artista.Per a mes dades sobre aquesta escultura podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_i_ocell

A l’altre extrem del parc hi ha la biblioteca pública de Barcelona que també porta el nom de Joan Miró.

També podeu consultar a Viquipèdia per mes dades :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Joan_Mir%C3%B3

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refugi d’Abelles a l’àmbit urbà a Barcelona

Ja us vaig parlar dels hotels d’insectes en el seu dia, i que són estructures que serveixen de refugi a diverses espècies, fetes amb diferents materials de construcció.La instal·lació d’hotels d’insectes en parcs urbans ajuda a desenvolupar les poblacions d’aquests éssers vius, ja que els hi permetria trobar un lloc, dins del context urbà, per pondre els ous i/o completar el seu desenvolupament larvari.Avui ens fitxarem amb el Refugi d’Abelles, que te la mateixa finalitat.En trobem un en el Parc de Joan Miró de Barcelona.Es un espai dins d’aquest Parc, on el Refugi, esta rodejat de plantes amb flors casi tot l’any.Crec que es una iniciativa molt correcta, perquè moltes vegades podem observar abelles desorientades dins d’una zona urbana.Dema coneixerem el Parc de Joan Miró de Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui desataquem : La Font de les Coves de Prats de Lluçanès

Com cada Diumenge, avui us presento dos articles

Per anar a La Font de les Coves, cal sortit  de Prats de Lluçanès per la carretera C-62, direcció a Gironella.Una vegada passat el camp de futbol, a mig kilòmetre, cal agafar a mà dreta una pista forestal de terra que us porta a un aparcament on podreu deixar el vostre vehicle.Cal seguir a peu fins al límit del serrat, des d’aquí,  s’ha de baixar unes escales que us portaran fins a l’Àrea recreativa on es troba la Font de la Cova. La Font està situada en la paret d’una balma d’uns 20 metres de llarg, on hi ha taules amb bancs de fusta.L’aigua surt d’un tub corbat i cau a una petita pica.A la part mes baixa també hi han taules amb bancs de fusta, unes barbacoes i una font d’aigua de xarxa del poble.Un lloc per passar el dia fresc amb la família i amics.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

 

Les Fosses d’Aigua del Jaciment de Puig de Castellet de Lloret de Mar

Aquest jaciment ibèric de Puig de Castellet, data del segle III a. de C., està situat a uns 2 kilòmetres del nucli de Lloret de Mar en la part alta de la Urbanització Roca Grossa , és un recinte de 650 m2 compost per uns sis habitatges i amb unes Fosses  d’aigua que deurien ser mol grans.Per a mes informació del  Jaciment de Puig de Castellet de Lloret de Mar, us passo aquest enllaç :

http://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/jaciment-de-puig-de-castellet

 

Text i Fotografies :  Ramon Solé

Arbres – Vells arbres viuen amb ajuda

Com cada dissabte teniu dos articles sobre Arbres

Els arbres, com les persones, poden caure al terra, si a sobre son uns vells arbres, mes possibilitats en tenen.Podent ser per varies raons que un arbre pugui caure :

  • Haver crescut en un terreny no estable.
  • Estar poc arrelat.
  • Ventades i turmentes.
  • Haver-se arrelat de petit i crescut amb una posició inclinada.
  • Altres motius.

Un arbre que ofereixi perill per la seva inclinació, moltes vegades s’opta per tallar-lo, ho tenim els cassos en la via publica o en parcs.Moltes vegades fent una sortida o excursió al bosc, trobarem arbres ja caiguts i morts, que els insectes i el temps, l’aniran poc a poc consumint.En algunes ciutats i pobles, en exemplars d’arbres destacats, els han protegit, per que no acabin caient i sucumbint.La formula mes habitual, es posar una columna de ferro que aguanti l’arbre,o, per medi d’un cablejat, l’arbre així quedi subjecta per varis punts al terra,també, es pot utilitzar, troncs per les rodalies seu com a punt de subjecció, com el cas del conegut Pi d’en Xandri a Sant Cugat del Vallès.Es podria considerar anar en contra de la decisió de la natura, però un arbre destacat i gran, sempre es millor ajudar-lo a que segueixi vivint amb ajuda…

 

Texts i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Les Palmeres de la Plaça Lluis Companys de Terrassa

Com cada dissabte teniu dos articles sobre Arbres

Poc puc expressar d’aquestes altes i corpulentes Palmeres situades en la Plaça Lluis Companys de Terrassa.Si cal dir que son com si fossin calcades unes de les altres, la mateixa mida de alçada i de gruix, axó si, demanar a l’Ajuntament que tregui les branques mortes que sembla de lluny, com si tinguessin barbes totes elles i suposa un perill amb una ventada que caigués alguna branca sobre d’algú.Us passo informació molt ven detallada sobre l’historia i fotografies de la Plaça Lluis Companys de Terrassa, del blog d’en Joaquim Verdaguer :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2016/11/masia-de-can-llobet-i-la-placa-lluis.html

 

Texts i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Via Ferrada ?

Gràcies a l’empresa Urian – Guies, he pogut fer aquest article sobre un recorregut per una Via Ferrada a Suiza a primers d’agost.

La Via Ferrada (italià: Via Ferrata) és un itinerari artificial, que està instal·lat en els blocs de pedra en el medi natural,aquest recorregut es tant horitzontal com vertical i pot anar alternant-se.Trobareu tot un material fix i instal·lat a la roca de la muntanya, el principal, és el que es diu línia de vida que consisteix en un cable d’acer unit a uns anellatgesi altres en la paret, que recorre la totalitat de la Via Ferrada, el qual subjectareu l’arnes de cada usuari.I per medi de les mans i peu, anireu tranquil·lament fen el recorregut per on trobareu petits esglaons, cadenes, grapes, clavijas, ponts, escales metàl·liques, tirolines, i altres elements de seguretat al vostra pas.Material que cal portar :

Casc, Talabard, Dissipador, Guants, Calçat còmode, Tercera baga, Corda i rapelador, motxilla petita.La Via Ferrada, la tindria de fer gent amb coneixements d’excursionisme, no tindre por a les altures i no tindre vertigen.Consells :

  • Sempre és millor anar amb un o mes guies experimentats o professionals, segons el nombre de usuaris que vulguin fer la travessa.
  • Cal saber la situació meteorològica del dia a Fer la via.
  • No corra, no esteu fent cap competició.
  • Portar una Farmaciola de Muntanya.
  • Telèfons mòbils carregats.
  • La família i/o amics, sàpiga’n on esteu i el recorregut que feu.
  • En cas d’accident, incident o salvament, trucar al 112.Per a mes informació sobre Via Ferrada, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Via_ferrada

De la via Ferrada de Montsant, podeu obtenir dades a :

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/serra-montsant/visiteu-nos/equipaments_i_itineraris/itineraris/via-ferrada/

Recordeu, no hi ha risc d’accident “0”, cal sempre anar atent a totes les maniobres que es fan en tot el recorregut, no us distragueu !Una vegada feta la Via Ferrada, sempre queda la satisfacció, i poder pensar en descobrir una nova, que no coneixeu…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol Solé , Urian – Guies i equip participatiu ; Gracies a tots i totes !

Recopilació de les Fonts Naturals de Santa Maria de Martorelles

Santa Maria de Martorelles, antigament Martorelles de Dalt, és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.Per saber mes dades i la seva Historia us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Martorelles

Font de Baix

Santa Maria de Martorelles, no disposa d’una gran extensió, és de 5 km2 i tampoc moltes muntanyes, està dins del Parc de la Serra Litoral, axó si, te moltes fonts naturals.

Font Sunyera

Us passo la relació de les Fonts mes importants del Terme Municipal de Santa Maria de Martorelles :

  • Font de Beu-i-Tapa
  • Font de la Mercè
  • Font de Can Santpere
  • Font de Can Barbeta
  • Fonteta de Can Gurri
  • Font de Can Gurri
  • Font del Llorer o de la Tereseta
  • Font Sunyera
  • Font del Ca
  • Font de la Teula
  • Font del Ferro

Font de St. Domenec o del Ca

Des del poble trobareu informació i cartells que us podent orientar en poder fer una ruta per les seves Fonts Naturals.

Font del Ferro

Sempre podeu complementar la ruta o itinerari, amb la visita del castell de Castellruf, documentat ja l’any 1060, situat al costat del poblat ibèric del Turó de Castellruf.

Font de la Teula

Augmentaria encara mes les fonts de les rodalies, si suméssim les dels veïns municipis de Sant Fost de Campsentelles i de Martorelles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé