Pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits d’aigua, per assegurar l’aigua als pobles, petits nuclis i urbanitzacions

Arreu de Catalunya a mesura que es va desenvolupant i creixen les infraestructures urbanes, la demanda de l’aigua també creix, tant en grans ciutats, en pobles, petits nuclis, zones industrials i en les nombroses urbanitzacions,els Ajuntaments, tenen que garantir el subministrament d’aigua que arribi a tothom.En llocs allunyats, com zones rurals o pobles petits, per axó, ja fa anys és va potenciar la creació de pous, mines, repartidors, torres d’aigua i gran dipòsits.Heu sentit moltes vegades que l’aigua de les grans ciutats, son una vegada depurada a la bast de tothom, efectivament, es un plaer obrir l’aixeta de casa i tenir tota l’aigua que volem, ….desprès es deu de pagar quan be el rebut de l’aigua, que es relativament varat…Per aquest motiu, el poder subministrar un element potencialment necessari, com és l’aigua, segur que heu vist a prop de rius i rieres alguna edificació que es un Pou que capta l’aigua subterrània,o a prop d’una urbanització una Torre d’aigua per fer la repartició als xalets.o també, un mes o menys gran dipòsit en la part elevada,tota aquesta aigua passarà per controls de filtratge i sanitaris fins arribar al destí que és el consumidor.Diferents empreses no massa grans es dedicant subcontractades pels ajuntament per garantit el subministrament i el manteniment de les instal·lacions.En el tema de Mines, cada vegada hi ha menys que donin aigua a un grup d’habitatges dins d’un municipi, donat que son difícils en poder tenir tota l’aigua necessària i garantir que sanitàriament sigui potable.Així podem dir que gracies a pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits, hi ha molta gent i industries que poden gaudir per molt allunyades que estiguin del poble o ciutat, de l’aigua necessària.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Anna d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Santa Anna, esta situada molt a prop de la Font Moixina i del seu restaurant, dins el mateix paratge natural de la Moixina.La Font de Santa Anna, que des de fa anys no raja, es troba el que ens pot recordar a una cova – capelleta construïda amb pedra volcànica sustentada per quatre columnes, dues en cada costat de l’estructura.Hi ha el seu nom escrit en una rajola, a sobre d’aquesta, la imatge de Santa Anna situada dins una vitrina de vidre.Si comparem amb la postal antiga, que us adjunto de fa cent anys en rere, podem veure que disposava de dos tubs, amb abundant aigua i estaven a un nivell inferior a l’estructura actual, es recollia en una pica; tampoc hi són els arbres front la Font.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del Racó de Les Preses

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des del costat de la zona esportiva de Les Preses, surt un camí ven indicat per un cartell direcció al Volca del Racó, fa una certa pujada fins a dalt del mateix volca, segui pel costat de la casa El Racó,a cap d’un temps el camí fa davallada cap a la riera on trobareu  La Font del Racó.En l’actualitat, no hi ha aigua, ni tant sols dins al safareig.Si voleu allargar la caminada podeu arribar-vos fins a les esglésies de Sant Miquel  del Cob i de Sant Martí del Corb, i per l’Antiga , masia gran i senyorial amb una font ven bonica.Des d’aquest punt podeu seguir la carretera asfaltada que us portarà de nou a Les Preses. A la llar del recorregut trobareu cartells indicatius

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Roure a prop de l’estació de Terrassa est de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

El Roure que avui ens referim, esta situat al costat del Pipican Terrassa Camp del Roure, a un nivell inferior i paral-lel a les vies del tren.Per arribar-hi cal anar fins el final del Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb cantonada carrer de Joaquim Vayreda, al costa de l’estació de RENFE de Terrassa est,cal seguir per un sender que passa pel costat filat del Pipica, fins el primer hort d’aquesta zona, allí a la dreta està aquest destacable Roure.És un Roure bicentenari amb un gruixut tronc i grans branques,aparentment està molt sa.Esta catalogat per l’Ajuntament de Terrassa com arbre destacat local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Plataner de can Marcet de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

El 7 de setembre de 2019, us vaig presentar un article sobre la antiga masia de can Marcet de Terrassa, en el blog Rasola : Terra, aigua i racons i que us passo l’enllaç :

https://estimadaterra.wordpress.com/2019/09/07/masia-de-can-marcet-de-terrassa/?preview_id=12493&preview_nonce=91660ee370&post_format=standard&_thumbnail_id=-1&preview=true

Avui, farem mirada al centenari Plataner que en un dels seus laterals, en la part mes al est de la masia, s’enlaira sobre surtin del mur de la finca.Sols el podem admirar-ho per fora del mur, concretament si ens situem a l’ Av. de Can Boada del Pi, on hi ha una plaça entre els grans blocs de pisos.El Plataner és com el sentinella que ha quedat per guardar aquesta finca, actualment  la masia és abandonada i molt deteriorada, tot esperant el seu futur…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Espai d’Interès Natural o Paratge Natural

Com cada divendres us presento dos articles !

Un espai d’interès natural és aquella part del territori, terrestre o marítima, amb unes característiques biològiques o paisatgístiques especials que la fan mereixedora d’una especial protecció, atorgada per decret pels organismes competents, davant l’acció de l’home.La «llei d’espais naturals» (1985) de la Generalitat de Catalunya determina els criteris als quals han de respondre els espais protegits individuals tal com la necessitat del «Pla d’Espais d’Interès Natural».Els espais naturals de protecció especial són els indrets amb un nivell de protecció i conservació més elevat de Catalunya.Per això, la gestió d’aquests espais ha de ser especialment acurada per tal de mantenir aquest patrimoni únic per a les generacions futures.El Paratge Natural d’Interès Nacional del massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.A més de la seva silueta tan característica, aquesta muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.Us passo informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedraforca

El Paratge natural de Poblet és un espai natural de protecció especial, al vessant nord de les muntanyes de Prades i correspon a la capçalera del riu Francolí, a la Conca de Barberà. Us passo mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_de_Poblet

i també a :

http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/poblet/visitans/43_160958.pdf

El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera està situat al nord-est de la comarca de l’Alt Empordà, a la zona de la serra de l’Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós. Us passo mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Paratge_Natural_d%27Inter%C3%A8s_Nacional_de_l%27Albera

El PEIN estableix una xarxa de 165 espais naturals representatius de l’àmplia varietat d’ambients. El Pla d’ espais d’ interès natural (PEIN), està agrupat en quatre categories: parc nacional, parc natural, paratge natural d’interès nacional i reserva natural.La Xarxa Natura2000, es tracta d’una xarxa d’ espais naturals europeus designats d’acord amb les directives europees i que tenen per objectiu assolir la protecció d’hàbitats i espècies d’interès.

 

 Font de la informació: Viquipèdia i altres

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Refranys sobre el temps en el març – Costumari Català

Com cada divendres us presento dos articles !

Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós

Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós

Març habitual, un dia bo i un dia mal.

Març ventós i juny calent, bon vi i bon forment

Març marçot ronca fins que és mort.

El vent marçal, fort temporal.

El vent de març és tan inconstant com l’opinió de l’ignorant.

Gota freda i mar calent, desborden el torrent.

Nevada que abans de març arriba, és or tota la vida.

Març, marçador, que de nit fa fred i de dia calor.

El sol de Març porta refredats.

El sol de març dóna cop al cap.

El sol de març, pigues i barbs.

El sol de Sant Josep , ja fa brotar el cep.Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!

Quan al Març trona, l’ametlla és bona.

Si l’oreneta no ve al Març, l’hivern és llarg.

Pel març la verdor i per l’abril la flor.

Aigua de març, herba als sembrats

Març marçador, nit freda i dia amb calor

Al març el temps canvia, set cops al dia.

Contra les marçades, més vi i més flaçades.

De boig té fama el febrer, però el març ho és també.

El març treu a sa mare al sol i després l’apedrega.

El calor de març, porta pluges al detràs.Març marçot al matí cara de gos i per la tarda esplendorós.

Els cadarns de març fan mal de curar.

Si l’oreneta pel març no la veus, mal any d’espigues és.

La glaçada del març a sant Celoni, és aliada del Dimoni.

Setmana Santa marçal, molt fred i temporal.

Per Sant Adrià, boires al pla.

Per l’Encarnació les últimes glaçades de l’estació.

Per Sant Benet, ve el cucut i marxa el fred.

Boira de març, aigua segura i la mar moguda.

El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies.

Si el març se’n va i el cucut no torn, o el cucut s’ha mort o és la fi del món.

Si no plores pel Març, no veremaràs.

De la flor de Març, no se n’omple el sac

Recull de Refranys i Fotografies : Ramon Solé

De nou anem al Parc del Laberint d’Horta de Barcelona

Del Parc del Laberint d’Horta, a Barcelona us vaig fer un article el 14 de Maig de 2016, avui  us porto de nou al Laberint d’Horta.El Parc del Laberint d’Horta, va ser dissenyat el 1792 per l’enginyer italià Domenico Bagutti, sota la iniciativa del propietari de la finca, Joan Desvalls, marquès de Llupià i d’Alfarràs.Va ser obert com a parc públic el 1971.Es troba al districte d’Horta-Guinardó, a Barcelona.Es pot accedir o bé pel  passeig dels Castanyers, 1-17 o pel carrer dels Germans Desvalls.Al parc s’hi troba l’antiga “Torre Soberana” una antiga casa de camp del segle XIV  situada a peu de Collserola, i restaurada i redecorada en estil arabesc durant el segle XIX.El Laberint vegetal està format per xiprers retallats, té 750 metres lineals i posa a prova l’orientació i dóna nom al parc,és un punt de trobada i joc pels grans i petits.Podem dir que és el jardí més antic de tots els de Barcelona,amb la incorporació d’un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres.En total 9 hectàrees parcialment enjardinades seguint el gust pels jardins neoclàssics de l’època, tot i que el caràcter boscós de la majoria del parc li donen un caire romàntici ple de llocs per descobrir, alguns decorats amb escultures mitològiques.Hi ha racons per admirar com :

la porta xinesa,la gruta,el refugi del pagès,la cabana de l’ermità,el canal romàntic,la cascada artificial creada amb roques,i la gran bassa que sempre hi ha peixos de colors,que tant encanta als petits.Per mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d%27Horta

Us passo l’enllaç d’un interessant article sobre el passat del Parc del Laberint :

https://enarchenhologos.blogspot.com/2019/01/els-fantasmes-del-parc-del-laberint.html

 

Recull de dades : Web de Parc i Jardins de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Nostra Senyora del Tura d’Olot

La Font de Nostra Senyora del Tura  esta situada en el carrer de Valls Nous d’Olot, a poca distancia de l’església dedicada a aquesta Verge; esta adossada al mur d’una finca, sobresurtin de la paret.

Font a la nit

L’aigua és de xarxa pública, disposa d’una aixeta de polsador, cau l’aigua a un enreixat a nivell del terra que fa de desguàs, situada en la mateixa acera.Sobre l’aixeta hi ha un mosaic pintat amb la figura de Nostra Senyora del Tura.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Informació : Unes càmeres capten una posta d’ous del falcó pelegrí a Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Avui us passo dos articles

Una parella de falcó pelegrí ha fet una posta de quatre ous al seu niu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El moment l’ha captat una de les càmeres que la Diputació de Barcelona té instal·lades a llocs recurrents de posta dins el programa de seguiment de rapinyaires iniciat fa trenta anys i que també inclou entre d’altres, el seguiment de l’estatus i l’èxit de la reproducció d’aus rapinyaires protegides.

Podeu accedir a la càmera instal·lada a la petita balma, en l’enllaç de Terrassadigital.cat  d’ahir dia 23 de març de 2020:

https://terrassadigital.cat/unes-cameres-capten-una-posta-dous-del-falco-pelegri-a-sant-llorenc-del-munt-i-lobac/

 

 

Informació : Terrassadigital.cat

Recull de la informació : Ramon Solé

Fotografia i Filmació : Diputació de Barcelona – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac