L’Olivera, és un arbre típic de la Mediterrània, la trobem molt en els camps sobre tot per obtindré l’Oli i Olives per la seva comercialització. Per tant, és comú i habitual utilitzar-ho en la cuina mediterrània.
Antigament al no existir l’electricitat, es feia servir l’oli i cremant-lo en les làmpades s’obtenia llum per la nit, que era a la vast de cases humils.
Altres utilitats es com a perfums, cosmètics i ungüents medicinals. Per ungir com a fet religiós i sagrat, com en un bateig, a malalts greus, a sacerdots entre altres accions…
L’Olivera està en les cultures de molts països, com Grècia, Egipte, Roma, per ser un element sagrat. En l’antiguitat, les branques de l’olivera tenia molts valors i símbols : abundància, glòria, pau, coronament a atletes i guanyadors de guerres… i el símbol d’immortalitat , ja que porta molts segles sobre la terra i tenen llarga vida.
El Vell i Nou Testament i l’Alcorà, trobem, que en molts moment es pot llegir la importància de la simbologia de branques d’Olivera.
Es creu que l’Olivera es va anar portant a diferents països de la Mediterrània fa uns 7.000 anys des de Orient Mitja on seria el seu origen inicial. No va ser fins el XVI, que es va portar l’Olivera a Amèrica, sobre tot als països del sud.
Moltes finques, xalets, masies, en l’actualitat tenen l’Olivera com arbre destacat en el seu jard, axí com en la via pública.
Text i Fotografies : Ramon Solé
