Ja comença la primavera, és el moment de plantar als nostres horts les varietats d’estiu.
És un bona moment de sembrar : tomàquet, pebrot, albergínia, carbassó, cogombre, enciams, endívies, escaroles d’estiu, naps, xirivies, remolatxa, pastanaga i maduixeres.
Tenim una varietat per collir : coliflors, cols, espinacs, bròquil, faves, i patates primerenques.
Durant la primavera també s’ha de vigilar les plagues i posar-hi fre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
A mitjans del segle passat va ser la Font de la Riera de Sant Feliu del Racó una de les més notables de les rodalies del riu Ripoll.
Qualsevol dia, sobre tot els festius i a l’estiu, era un bon lloc de reunió familiar i es considerava una aigua excel·lent,
sortia de vàries brocs uns abundants dolls d’aigua.
Un tub metàl·lic penjat per sobre del riu Ripoll anava fins a l’altre cantó a peu de carretera,
era per carregar l’aigua que portaven a vendre a Sabadell amb furgonetes.
Per anar a aquesta font, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124,
al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada
i en uns metres trobareu un sender amb unes escales de pedra que baixa al fons del riu Ripoll, on trobareu la Font de la Riera.
Us passo l’enllaç de Trails Dant Llorens, on podeu veure com està actualment :
http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/12/font-de-la-riera-sant-feliu-del-raco.html#.YBlJ5jFKjIU
Cal dir que en moltes ocasions el camí de baixada el podeu trobar molt tapat per la vegetació fent difícil seu accés.
Nota : Des de finals de Març, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.
Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Arxiu Rasola i Google
I Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila
El río Cuervo nace junto a la localidad de Vega del Codorno (Cuenca, España), concretamente en la falda occidental de la Muela de San Felipe, a unos 1469 metros de altitud, dentro del término municipal de la ciudad de Cuenca. Desemboca en el Guadiela, afluente del Tajo, junto a la localidad de Puente de Vadillos, tras recorrer parte de la serranía conquense y pasar por el conocido balneario y planta embotelladora de agua mineral de Solán de Cabras.
El Cuervo pertenece, por tanto, a la cuenca hidrográfica del Tajo.
En su curso existe un único embalse llamado La Tosca, en la localidad de Santa María del Val, de apenas 3 hectómetros cúbicos de capacidad.
El nacimiento del río Cuervo fue declarado monumento natural en 19991 y ocupa una superficie de 1709 hectáreas.
En este lugar, el agua (cuando lleva) brota de un manantial travertínico y escurre por enormes estalactitas de roca calcárea (toba) recubierta de musgo, formando unas largas chorreras que se congelan en invierno, ofreciendo una bella estampa fotografiada miles de veces cada año.
En el nacimiento se pueden observar grutas tras las cascadas y simas en sus alrededores y es relativamente frecuente que se produzcan, de manera natural, derrumbamientos de sus barreras tobáceas.
Su particular localización hace que en este lugar exista un microclima continental húmedo, albergando una flora única, siendo buen ejemplo de ello las diversas especies de orquídeas presentes en la zona.
El resto de especies destacables constituyen una variada vegetación ripícola arbustiva y arbórea como lo son los tilos, avellanos, arces negros, tejos y acebos que acompañan a los ejemplares de pino laricio y albar típicos de la serranía conquense.
El nacimiento del río Cuervo forma parte del Parque natural Serranía de Cuenca, creado mediante la Ley 5/2007 de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha.
A este lugar se accede desde la localidad de Tragacete, de la que dista unos 12 kilómetros por carretera.
El Nacimiento del Río Cuervo, impresionante tras el paso de Filomena :
Existen sendas señalizadas para facilitar la visita, además de servicios hosteleros y un punto de información e interpretación en sus inmediaciones.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Dolores Parragá
El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d’una colossal i impressionant cinglera, silueta inconfusible, a 1.123 metres d’altitud dins del municipi de Susqueda.
Front de la gran explanada del santuari, hi ha una zona de lleure, que s’accedeix per unes escales,
la seva font esta en la vorera de pedra que separa les dues explanades,
la font esta dins d’una estructura de pedra, en forma d’oratori, a sobre hi ha una capelleta amb la estatueta de la verge,
a sota, trobareu la cara d’un lleó on hi ha un polsador, per que surti l’aigua, caient a una petita pica, tot de pedra. En cada costat hi han uns llargs seients.
Esta situada en un lloc amb arbres que donant una bona ombra a l’estiu, amb varies taules i bancs de pedra, lloc ideal per fer un àpat o descansar.
A peu del camí que va al santuari, podeu veure una petita llacuna.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
La Tipuana tipu o acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).
És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.
És un arbre semi caducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d’altura, resistent i de ràpid creixement. Les fulles son grans i de color verd intens.
S’anomenen fulles compostes perquè estan formades per entre 5 i 15 parells de folíols, estrets i de forma el·líptica, i un últim folíol al capdamunt.
De maig a juny fa la floració. Les flors tenen 5 pètals desiguals (el central és molt més gros), arrugats i de color groc ataronjat.
Es troben agrupades en ramells que cauen amb facilitat.
El seu fruit és un llegum que porta soldada una ala membranosa.
Les seves fulles són compostes i de color verd esgrogueït.
L’època de floració de la tipuana és l’estiu.
És molt utilitzat com a arbre ornamental en moltes places, carrers i parcs.
Es cultiva com a arbre ornamental, per la bellesa de la seva floració, en zones temperades d’Europa i dels Estats Units.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Totes les fotografies van ser realitzades en el Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat
A l’abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja con un faig
A l’abril, un dia bo entre mil
Abril, abrilet: al migdia calor i al vespre fred
Abril mullat, de pa en ve carregat
Abril tronat, bon any assegurat
Abril que abrileja, primavera que fueteja
Abril plujós, maig ventós
Abril que surt plovent, el maig crida rient
De principi a fi, l’abril sol ser roí.
Espiga o espigueta, per l’abril treta.
Fred d’Abril, no faltarà pa ni vi
Les gelades de l’abril s’emporten el vi
L’abril mullat fa créixer l’herba per al ramat
L’abril diu al maig jo no he pogut tu plou a raig
Per l’abril no et treguis ni un fil
Per l’abril cada gota val per mil
Per l’abril, maduixes mil
Per l’abril arrenca un card i en naixeran mil
Quan l’arbre és ben esporgat, per l’abril treu l’esclat
Setmana Santa en abril, any gentil
Si per l’abril sens tronar, ordi i blat no faltarà
Si l’Abril venteja, és que encara marceja
Recull de Dites i Refranys : Costumari Català
Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Blada queda una mica lluny del poble de Castellterçol, s’hi arriba fent una excursió d’una hora l’anada.
S’ha de pujar fins a la Creueta i es passa prop del mas de la Codina
i on se segueix el curs del torrent que porta el nom de la casa i que, més avall, s’uneix amb el torrent de l’Argemira.
La font no disposa de cap broc, els regalims de l’aigua s’escolen entre les roques.
Amb els anys han anat creant una paret de pedra tosca i una mena de piques naturals on es queda l’aigua embassada.
Hi ha cartells que van indicant el camí, es un paratge de fades…
Recull de dades : Ajuntament de Castellterçol
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Mercè Manzano
Fitxa Tècnica
ISBN978-84-944295-8-3
Páginas : 40
Edición : Año 2016
Editorial : Loguez
Sección : Infantil
Precio : 11,95 euros
Sinopsis
¿Quién crotora sobre el tejado de la granja? ¡Las cigüeñas han regresado!
Pronto, tres polluelos miraran curiosos hacia abajo desde el borde del enorme nido.
Observamos a los padres buscando alimentos, vivimos los primeros ensayos de vuelo de las jóvenes cigüeñas y, finalmente, las acompañamos en su largo viaje hacia sus cuarteles de invierno en África. En primavera, vuelven con nosotros y comienza un nuevo año con las cigüeñas.
Con ligeras, suaves pinceladas, este álbum ilustrado informativo nos acerca a estas queridas aves de medias rojas.
Recull del Llibre : Ramon Solé
Fem una ullada a 4 pobles de França:
Caumont (en francès Caumont) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Safareig
Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència amb l’Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana. El 1999 la seva població era de 9.109 habitants, anomenats foixencs (en occità foissencs, en francès Fuxéens), amb la qual cosa és la segona ciutat del departament, després de Pàmies.
Font sota el Castell
Pou del Castell
Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l’Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.
Font de la plaça de l’església
Lusenac (francès Luzenac) és un municipi de la regió d’Occitània, departament de l’Arieja.
Font de Jean Sarda
Font i antic abeurador
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest parc es va crear amb l’enjardinament de la zona que envoltava el Palauet de Cal Mercader en els anys immediatament posteriors a la seva construcció (palau 1865, parc 1870).
Inicialment era més extens perquè incloïa la Torre de la Miranda, a dalt del turó que avui és la barriada de Sant Ildefons i que feia les funcions d’observatori d’aus migratòries.
Conserva importants elements constructius que fan referència clarament a l’aigua, molt importants a mitjans del s. XIX, com :
La Font o Mina,
La Font sortidor,
La Bassa d’ocells,
i Llac artificial,
Us recomanem la visita el Palauet de Cal Mercader i el seu gran parc.
Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
