Arbres : El Roure gran i altres Arbres notables de Santa Eulàlia de Ronçana

Si esteu o passeu per Santa Eulalia de Ronçana, no deixeu de fer un petit passeig i admirar tota una sèrie d’arbres de diferents especies que son centenaris.El lloc per iniciar aquest passeig tot caminant, és en la carretera BV-1435, cantonada amb el carrer Lluis Company.Front el numero 23, trobareu un cartell que indica el camí de la casa Rural de can Burguès.Allí mateix hi ha uns plàtans i pins destacables per la seva altura, i podeu veure una sèquia al seu costat dret.Ara, mireu de seguir per l’accés a la casa Rural, una estona per un camí de terra entre plàtans i xiprers.A pocs metres hi ha la desviació a la casa, vosaltres aneu pel camí mes recta.En aquest punt a la dreta hi ha uns pins també destacables per l’altura.També un grup d’alzines i al seu costat mateix hi ha el Roura gran, que destaca per el de munt de la resta d’arbres.Aquest Roure gran, esta situat a peu mateix del carrer Lluis Companys, sobre el numero 15, on fa una corba el carrer.Llàstima que com en altres llocs, hi ha bretols que fan pintades, fins i tot en als arbres.En algun lloc veureu que per raons de seguretat  o que l’arbre s’havia mort, l’han tallat, si no fora això encara en trobaríeu mes arbres destacables.En conjunt, és un petit bosc dins de Santa Eulàlia de Ronçana, com un pulmó verd, que serveix per relaxar-se i de passeig, també és pot anar amb la mascota.Tot el recorregut és  molt ombrívol a l’estiu i amb bancs fora del bosc per prendrà el sol a l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masies de Barcelona : Torre Llobeta de Nou Barris

A Barcelona, aquesta gran ciutat,  encara podem veure i admirar moltes Masies que fa uns segles en rere van ser destacades i des de les hores,  perduren físicament i monumentalment pel be de la societat Barcelonina.D’una Web de l’Ajuntament de Barcelona, us he tret aquesta informació sobre La Torre Llobeta :

“Un element destacable és la magnífica casa senyorial d’estil gòtic català de Torre Llobeta, construïda al segle XV i convertida posteriorment en masia amb una gran extensió de terrenys agrícoles. A finals del segle XVIII era un lloc de descans pels caminants i viatgers que anaven d’Horta a Barcelona, aquí s’aturaven a esmorzar i els cavalls descansaven i abeuraven.  L’entorn de la torre, llavors propietat de l’exèrcit, va ser destinat després de la guerra civil a la construcció d’habitatge social, amb un polígon d’onze blocs que van ser ocupats entre els anys 1952 i 1955 per acollir desnonats de les obres de l’obertura de l’avinguda de les Drassanes.

L´últim propietari va cedir la finca a l’Ajuntament per a ús social i a la fi fou restaurada i recuperada per a utilitat pública gràcies a les lluites veïnals. Aquest conjunt conforma un veïnat amb personalitat pròpia.

Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

La Torre Llobeta, va ser un palauet gòtic del final del segle XV va mantenir el seu ús agrícola fins que als anys 50, sobre els seus camps, “el Institut Municipal de la Vivenda”,  hi va aixecar el polígon de habitatges de Torre Llobeta, per acollir entre altres els desnonats per l’obertura de l’avinguda de les Drassanes. Ja sense terres la masia va anar quedant abandonada.

 Per aquells temps pertanyia a la família Comas Argemir, i per ells era coneguda com Manso Argemí, al morir al 1964 l’últim propietari la va cedir a l’Ajuntament. Aquest mateix any, va patir un incendi i l’Ajuntament va valorar enderrocar-la. La pressió veïnal i el seu indubtable valor arquitectònic, enriquit per la restauració que en va fer a principis del segle XX l’arquitecte Pere Falqués i Urpí que hi afegí elements gòtics d’altres edificis, va fer que finalment es desestimés l’idea.La masia, curosament restaurada, va ser al 1983 inaugurada com a Centre Cívic del barri que porta el seu nom.”Us passo mes informació sobre la Torre Llobeta :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2014/07/historia-de-torre-llobeta.html

Si teniu ocasió d’anar-hi podreu admirar la majestuositat d’aquest edifici.

Recerca d’informació i Fotografies : Ramon Solé

Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Com era la Font de la Figuera de Llinars del Vallès?

Us vaig presentar  amb data 8 de desembre de 2014 i en l’apartat, “Avui destaquem , La Font de la Figuera de Llinars del  Vallès”. Per ho, com era aquesta Font  abans de la remodelació i construcció de la nova zona del Polígon Industrial de Llinars?Gràcies a l’arxiu fotogràfic Rasola, podem veure que la font en sí, no ha canviat massa, la paret ,el broc i la pica estant sense a penes canvi, i al seu costat el roure gros.

Any 1988 – Arxiu Rasola

En la part de sota la Font, ara es un carrer de la zona industrial, abans podem veure dos detalls, un que tenia una bassa rectangular i el segon, era un lloc de camp cultivat que s’accedia per un camí de terra a la Font.

Any 1988 – Arxiu Rasola

No massa lluny i per medi d’un canaló, l’aigua es portava a una segona  bassa de rec, en aquest cas era rodona.

Any 1988 – Arxiu Rasola

Una altra bassa propera al bosc de pins, era alimentada d’aigua de pou, situada al seu mateix costat.

Any 1988 – Arxiu Rasola

Per últim, us passo la mina que està situada mes amunt de la Font de la Figuera, la vegetació en l’actualitat fa que sigui difícil de localitzar-la.

Any 1988 – Arxiu Rasola

Amb la obertura del carrer i construcció de naus industrials, és va poder respectar  La Font de la Figuera i no la van destruir, cosa que en altres llocs de Catalunya ha passat.  Això si, totes les basses i  el camp, van ser eliminats…!

Any 1988 – Arxiu Rasola

 

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu : Rasola)

Greu sequera a Catalunya !

Efectivament, a Catalunya des de que vàrem començat l’estiu ha plogut poc o gents arreu. Axó ha fet que el perill d’incendi sigui extrem en casi tot el territori.Si fem una ullada al bosc podem apreciar molt notablement la Sequera que pateix, sobre tot les plantes petites properes a camins o en descampats, les trobareu arrugades, caigudes, seques com si fora palla… fent-se un combustible molt perillós, punt d’arrancada d’un incendi.Si axó, sumem les turmentes seques, mes motiu de perill…!Dins del bosc, també es notable la sequera, hi ha fulles que ha caigut dels arbres fora de temps.Tenim per exemple els plàtans, un mantell de fulles que cobreixen camins, tot semblant que estem a la tardor.Mirem una riera i veiem que esta plena de pedres o sorra, i de fulles…Rius com el Ripoll, rieres i torrents, s’ha sacat, com a molt passa l’aigua per sota la la terra.És fan restriccions amb l’aigua destinada a l’agricultura i conreus…Com no, moltes fonts amb aigua abundant, és veuen disminuir el seu cabal de sortida o deixen de treure’n.Aguanta mes les plantes i el bosc en general pels Pirineus, amb praderes i boscos mes verds.Tindrem de treure algun Sant o Santa, per demanar tal com és feia segles en rere, perquè plogui i amb ganes ?Fins i tot, aquest Sant mira cap a munt, a veure si des de dalt cau aigua d’una vegada !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Llibre de recent edició : Fonts de Montserrat i indrets amb aigua

Dades  generals del Llibre :

Títol : Fonts de Montserrat i indrets amb aigua

Autor : Soler Gironès, Joan.

Editorial : Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2017. 111 p. (Llibres de muntanya; 51).

ISBN 978-84-92811-91-5.

Preu : 19 €.

Comentari :

Montserrat és una muntanya singular. La seva forma peculiar i el simbolisme que li confereix el fet d’allotjar el santuari de la patrona de Catalunya l’han fet una destinació excursionista i de pelegrinatge molt freqüent. Al voltant del monestir hi ha hagut una tradició d’eremitisme que ha arribat pràcticament fins als nostres dies.

Sobre les fonts de Montserrat (i les seves ermites) disposàvem d’un llibre entranyable, escrit pels Amics de Montserrat: Ermites i fonts montserratines, publicat a Granollers per l’editorial Montblanc el 1967. Naturalment, estava exhaurit fa molts anys, tot i que es pot trobar en el mercat de llibre vell:

https://www.iberlibro.com/servlet/SearchResults?sts=t&an=&tn=Ermites+i+fonts+montserratines&kn=&isbn=

Els aficionats a les fonts i a Montserrat, estem d’enhorabona. Tenim la sort que fa pocs mesos ha aparegut una obra nova sobre el mateix tema. El seu autor, un jove geògraf (nascut el 1992 a Olesa de Montserrat) ha estat dos anys treballant-hi, fins que finalment el llibre ha vist la llum, publicat per l’encomiable editorial Farell, de Sant Vicenç de Castellet.

Es tracta d’un llibre molt ben fet. Té la intenció de deixar constància de totes les fonts, degotalls, basses i cisternes que existeixen a la muntanya de Montserrat i als municipis del voltant (Collbató, Monistrol de Montserrat). En total, descriu més de 90 punts d’aigua.

La presentació és pensada per resseguir totes les fonts anant-hi d’excursió. En total, 15 itineraris. Cadascun d’ells, amb el seu mapa i les indicacions per seguir el camí sense perdre’s. De cada font, una fotografia a tot color (no gaire gran) i les coordenades per GEO localitzar-la, a més de les notes que calguin per trobar-la. En altres llibres sobre fonts hi ha notes sobre les propietats de l’aigua, que en aquest llibre no es troben. Al final, l’índex alfabètic de fonts i altres punts d’aigua, molt útil per recuperar-ne una de concret.

En conclusió: una molt recomanable novetat per als afeccionats a les fonts, que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada. Felicitem ben sincerament l’autor pel reeixit resultat i animem l’editorial

a seguir publicant llibres similars.

Altres referències de llibres sobre fonts les podeu trobar a:

https://cat.librarything.com/catalog/apons

Text de presentació del llibre en aquest Blog : Amadeu Pons – Col-laborador

Autor del Llibre – Fotografia : El Punt Avui

Us facilito l’enllaç de El Punt Avui del 12 juliol 2017, on fa referencia, d’aquest interessant llibre :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1191031-itineraris-d-aigua-a-montserrat.html

Us recomano el llibre !

 

Recull de dades : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Can Turull de Barcelona

Actualment és la seu de l’Aula Ambiental Bosc Turull, dins del  bosc de can Turull, amaga les úniques  resta de l’Aqüeducte que transportava l’aigua des de la font de Mas Falcó a l’antiga Vila de Gràcia.Aquesta construcció data dels segles XVII-XVIII i actualment se’n conserva només un arc visible des de l’exterior de la finca.L’aqüeducte de Can Turull, com dèiem, s’encarregava de canalitzar l’aigua d’una font situada als terrenys de la finca de Mas Falcó, propietat del baró de la Barre, fins a una font de la travessera de Gràcia.Aquesta zona, que ara ocupen els barris de Vallcarca i els Penitents i el Coll, ha estat sempre molt coneguda per les propietats curatives i de qualitat de les seves aigües.Algunes, fins i tot van arribar a comercialitzar-se, com la del Parc Güell, l’aigua Radial de la finca de Sant Salvador o la de la font de Vall Parc.Si aneu al carrer de la Mare de Deu del Coll amb cantonada del Passeig de Turull, podeu contemplar la part visible de l’Aqüeducte.Es pot demanar permís a l’Aula Ambiental o l’Ajuntament, i així aproximar-se des de dins a veure una part de l’Aqüeducte tapada per la vegetació de bosc.Ara tot forma part de la memòria dels Barris.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pont de Gualba

gualba-ft-del-pont-2Si aneu a Gualba, mireu de conèixer la Font del Pont, és molt fàcil d’arribar tot fent cames, quan estigueu en el Poliesportiu, mireu d’anar per el carrer  del Bisbe Ponç, tot baixant cap a la riera de Gualba, a pocs metres a l’esquerra hi ha un rètol on indica la direcció de la Font del Pont , agafeu el camí de terra que una cadena barra el pas a vehicles, al poc la trobareu, esteu dins del Parc de la Riera.

Font del Pont - A principis del segle XX

Font del Pont – A principis del segle XX –  Sota de la font observem una bassa – safareig.

Aquesta Font, està referenciada amb la data 1883, segons una pedra que hi ha al costat esquerd del broc gran de la font.gualba-ft-del-pont-4En el costat dret, una altra pedra, posa el nom de Font del Pont. Parlem de pedres, cal dir i si us fitxeu en la construcció de la Font,  es feta tota de pedres d’un cert temany.gualba-ft-del-pont-1Quan la font disposa d’aigua, surt d’un tub gruixut de ferro i cau a una pica antiga de pedra. Per sota del mur que fa de paret exterior, trobareu una petita entrada sense porta que surt aigua, que seria el desguàs i va a parar a la riera.gualba-ft-del-pont-3Es un lloc ombrívol, tranquil i fàcil d’arribar per a tothom, val molt la pena per fer una curta caminada i passar una bona estona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure de Can Draper de Sant Celoni

Per anar al Roure Martinenc de Can Draper , us cal sortir des de la rotonda del “ Centre comercial Altrium” hi ha rètol indicatiu de la BV-5112 cap a Olzinelles. Passat el pont sobre el riu Tordera cal girar a l’esquerra,  anireu per una pista de terra, paral•lels a l’Autopista, girarem a la dreta per passar sota el túnel de l’autopista AP-7, que ens portarà a Can Draper en pocs moments. La ruta està senyalitzada amb pals indicadors i marques verd/ blanc del SL-C 79.L’actual can Draper és una casa pairal construïda el 1860. Ja se’n te constància des del 1151, moment en que era coneguda com Mas Barceló situada en el mateix lloc aproximadament.Al seu costat veureu el Roure martinenc de Can Draper, que te 18,2 metres d’alçada i 3,77 metres de perímetre aproximadament.Diuen que el Roure de Santa Maria del Montnegre era mes gran, per ho es va trencar-se durant una tempesta en el any 2010, des de les hores, el Roure Martinenc de can Draper  va passar a ser el mes gran mesurat a Catalunya.Algunes branques estan corcades per ” les larves del coleòpter banyarriquer”, qual  cosa fa pensar que esta arribant poc a poc al seu fi aquest Roure…Al seu costat es van de tallar dos roures mes, perquè van morir ja fa uns anys, si us fitxeu podeu veure com estaven afectats i ven corcats.Sota el roure hi ha una gran pedra salera, que serveix per posar sal al bestiar.Des de aquest punt podem iniciar varies excursions per diversos itineraris.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Parc de la Serralada Litoral – HISTÒRIA I ITINERARIS

Autor : Adrià Triquell i Salomé (Lleida, 1947 – Premià de Mar, 2010)

Descripció

El Parc de la Serralada Litoral, amb una extensió de 4.053 ha, forma part de l’EIN (Espai d’Interès Natural) la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Aquest territori està regulat i protegit per tal de preservar-lo de la intensa pressió urbanística i altres impactes que podrien comprometre la seva conservació.

En aquest llibre guia hi trobareu la descripció i localització de més de 170 punts d’interès: elements prehistòrics, assentaments d’ibers i romans, construccions civils i religioses, diferents tipus de vegetació, arbres singulars, fonts d’aigua i mines, miradora, turons i altres. Tot això acompanyat de 9 itineraris que us permetran visitar la majoria d’aquests elements del Parc de la Serralada Litoral.

La intenció de l’autor és donar a conèixer el ric patrimoni natural i històric. Tot i que ja hi ha una bona quantitat de material publicat sobre aquest parc, tan des del punt de vista científic com excursionista, no existeix, fins a l’arribada d’aquesta publicació, un compendi general, una guia que exposi amb un xic d’ordre els elements interessants, que els descrigui d’una manera breu i entenedora i que ajudi a localitzar-los. Aquestes tres premisses han estat el pal de paller per estructurar aquest treball.

Aquest llibre el pots trobar als canals habituals de venda de l’Editorial Piolet (llibreries especialitzades, web oficial de l’editorial i altres llibreries del Maresme i Barcelonès principalment).

PVP oficial: 18€

Mes informació :

http://www.llibreserraladalitoral.info/aigua

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

Masies de Barcelona : can Mariner del Barri d’Horta.

A Barcelona, aquesta gran ciutat,  encara podem veure i admirar moltes Masies que fa uns segles en rere van ser destacades i des de les hores,  perduren físicament i monumentalment pel be de la societat Barcelonina.Can Mariner està situada entre el carrer d’Horta en confluència amb el carrer del vent, en el vell mig de l’antiga “Vila d’Horta”, a prop de la Plaça Eivissa.De l’Historia de la Masia de can Mariner, us he trec aquesta informació :

“ Era una de les masies més importants del Pla de Barcelona.

Les primeres notícies de la masia corresponen al 1516.

L’any 1870 l’últim hereu de can Mariner va parcel·lar la finca en petits solars edificables amb la condició que fossin cases més baixes que la masia. “En els nostres dies, es va portar a terme una important  remodelació i és va destinar la masia en part, a la Biblioteca Horta-Can Mariner, per un us públic de barri.

Recull de dades, Text  i Fotografies : Ramon Solé