Arbres – Alzina de Castellbell i el Vilar

L’Alzina que ens referim esta situada al costat de la carretera BV-1273, front mateix del Cementeri de Castellbell i el Vilar.

Es un bell exemplar d’Alzina, amb un bon estat en tot el seu conjunt,

Amb un tronc gruixut i un fort brancatge.

Va ser declarada Arbre d’Interès Local el 25 de gener de 1996.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sínia de cal Felip Neri de Marganell

La Sínia de cal Felip Neri esta en el Raval del Cisó, situat dins als horts de Cal Felip Neri, a l’altre costat de la carretera BV-1123 a Marganell.

Sínia que s’emprava per al regadiu, tot elevant l’aigua de la riera de Marganell, quan el seu curs passava arran d’aquesta. Està composta per dues columnes de pedra, damunt de les quals descansen els extrems d’una jàssera horitzontal.

En aquesta hi ha fixada una roda horitzontal amb braçols, que es movia amb una bèstia que hi voltava, i amb la qual s’engranaven les dents d’una roda vertical que es troba fixada en un tercer pilar. En rodar, movia una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena, la part inferior de la qual quedava submergida dins l’aigua.

Actualment, al seu costat hi ha un gran dipòsit d’aigua pel rec dels horts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autor de la fitxa : M.Lloret – Kuanum

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí del Castell de Calders

Per anar al Molí del Castell, us cal agafar el camí que surt de la ctra. B- 124 entre els Km. 37 i 38, una vegada passada la desviació del Castell a poca distancia s’arriba al molí.

Historia:

  • Aquest molí s’anomena del castell per la proximitat del castell de Calders.
  • Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l’actual.
  • Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner.

Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s’hi ha aixecat diverses construccions d’una granja moderna.

El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem : La Font de l’ermita de Sant Pau de Vilafranca del Penedès

Per accedir –hi, cal arribar-vos per la BV2127 si veniu de Vilafranca entre el km 1 i km 2 d’aquesta carretera, trobareu a mà esquerra una pista de terra amb un indicador cap a la muntanya de sant Jaume, a un 600 metros trobareu l’accés a l’àrea de pícnic i l’aparcament. (Ja vaig fer fa unes setmanes un article sobre aquest lloc)

Des d’aquí he de seguir la pista uns 350 metres fins arribar un encreuament de camins, agafeu el segon sender a l’esquerra que s’endinsa al bosc i puja cap a l’ermita de Sant Pau, hi ha un indicador.

Seguiu a peu fins l’ermita de Sant Pau, ubicada a un petit turó, des d’on tenim una panoràmica molt bonica en diez clars sobre el pla de Vilafranca.

L’ermita esta dins d’una cova.

Així mateix, la seva Font en una altra de les coves.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semi circular.

En cada costat un seient adosat en la mateixa estructura de la cova.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou Urbà de Les Cabanyes del Penedès

Aquest Pou urbà, esta situat al costat del carrer cinc amb l’avinguda U, front mateix de la creu de terme de Les Cabanyes del Penedès.

Es un Pou quadrat i molt senzill, però destaca perquè ara com ara, esta al costat d’una gran explanada, al haver crescut el poble, ha quedat en la part central del poble.

No disposa de corriola, i galleda per treure l’aigua. Te un enreixat per evitar accidents.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’ermita de Sant Antoni d’Altafulla

La Font de Sant Antoni  esta en el costat esquerd de l’ermita de sant Antoni d’Altafulla.

Esta feta d’obra amb pedres i petits rocs, fa conjunt amb els murs externs de l’ermita. Disposa d’una aixeta de polsador, l’aigua cau a una petita pica d’obra.

En l’altre costat de l’ermita hi ha una zona de pin nic amb taules i seients.

Text i Fotografies: Ramon Solé

 Avui destaquem : La Font de la Canaleta de Castellbell i el Vilar

Cal anar per la BV- 1123, i deixar-la a l’arribar al paratge del pla de les Botges, i seguir per una pista asfaltada desviant-vos per l’esquerra.

La Font de la Canaleta esta ubicada a mà dreta, en un revolt que fa el camí que porta al pla de les Botges en Marganell de Castellbell i el Vilar.

Per sobre mateix hi ha una caseta amb coberta de teula àrab a doble vessant.

Donat que esta a nivell mes baix del terra, cal baixar uns graons d’obra.

L’aigua raja per un broc de ferro i va a parar a una pica semi circular,

l’aigua sobrant va per sota el camí en direcció al torrent que baixa del Morral i que posteriorment desaigua a la riera de Marganell.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els 4 Roures del Santuari del Miracle de Riner

El santuari del Miracle és un centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner, al Solsonès.

Els 4 roures, estan situats en el costat esquerd de la rotonda de una de les entrades al Santuari.

Són uns vells i bells exemplars de roures, estan com a sentinelles guardant aquest lloc religiós, disposen de 2 bancs per admirar el paisatge des d’aquest punt.

Text I fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’església de Sant Pere i la Santa Creu de Masquefa

A l’església de Sant Pere i la Santa Creu, s’arriba des d’un camí de terra que surt del Cementeri de Masquefa,

és situada la font a un costat de l’església.

L’estructura de la font, es l’aprofitament d’una construcció antiga.

Hi ha una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular blanca col·locada a mitja alçada.

L’església de Sant Pere i la Santa Creu, formava part de l’antic castell, avui en dia inexistent.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat : ELS NOMS DELS OCELLS EN EL LLENGUATGE POPULAR CATALÀ

Fitxa Técnica:

ISBN : 978-84-1356-230-8

Data de l’edició : 01/11/2022

Any de l’edició : 2022

Idioma : Català

Autores : CARRETERO SERRA,ANDREU

Nº de pàgines : 344

Col·lecció : EL TINTER

Nº de col·lecció : 174

Preu : 21.50 Euros

Descripció:

Els noms dels ocells en el llenguatge popular català pretén, abans que el temps ho esborri, documentar la riquesa ornitonímica catalana, és a dir, les diferents maneres d’anomenar els ocells per part de la nostra comunitat lingüística, a més de la seva aparició en diverses manifestacions del llenguatge popular. Així, s’han recollit 6.816 sinònims de 387 espècies d’ocells salvatges, ferals o domesticats, i s’han consignat frases fetes, refranys, lèxic i argot, derivats, endevinalles, mimologismes, topònims i altres facetes on eren presents. El criteri d’admissió ha estat d’àmplia acollida i per descomptat que deu haver-hi encara material per afegir: el treball continua obert a noves incorporacions.

EL LLIBRE S’ADREÇA TANT A L’ORNITÒLEG, EXPERT O AFICIONAT, COM A L’INTERESSAT EN EL LLENGUATGE. EL PRIMER HI TROBARÀ VALUOSA INFORMACIÓ DE DIVERSOS ASPECTES DELS OCELLS QUE ES RELACIONEN AMB ELS NOMS (HÀBITAT, COMPORTAMENT, DIETA…). EL SEGON GAUDIRÀ AMB L’EXUBERÀNCIA DELS SINÒNIMS I COM AQUESTS SÓN SUBJECTES DE NOMBROSÍSSIMES EXPRESSIONS DEL LLENGUATGE CATALÀ.

Recull del Llibre : Ramon Solé