La Llegenda : La Font del Nen Gran de Viladrau

Aquesta llegenda és molt coneguda, me la va explicar en Pau, un home gran de Viladrau, i fa referència a la Font del Nen Gran,

i que diu així :

“ Viladrau va tindre en temps llunys una gran sequera, la gent del poble anaven a buscar aigua a les fonts, però sobre tot a una Font que es considerava molt bona

Molts dels nois ajudaven a la família a buscar aigua per veure, però un noi , en Tonet, no li deixaven anar perquè es trobava molt dèbil, era malaltís des de que va naixé.

El noi estava trist per no poder ajudar en aquesta tasca.

D’amagat i a les nits anava a buscar l’aigua i cada cop que baixava una garrafa bevia una mica. A poc a poc el nen es va convertir en un noi gran i fort que portava aigua de la font a tota la gent del poble, i és per això que des de llavor la font va canviar i es coneix com la Font del Noi Gran.”

 

  Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font del Raïm de Llanars

Aquesta Font del Raïm esta situada casi entre els límits municipals de Llanars i Vilallonga de Ter, un cartell així ens ho fa constar.

Està formada per una zona d’esbarjo coneguda per la Verge del Raïm, al marge dret de la ribera de Pelancà, poc abans de l’aiguabarreig  amb el riu Ter.

Podeu accedir des de Llanars o be, per La Roca de Pelancà, hi ha un pont nou que dona pas a la gent a peu o amb bicicleta,

i passa per sobre del Torrent i que us porta directa a la Font.

La Font del Raïm esta feta de pedra sobre tot s’ha utilitzat pissarra,

l’aigua surt d’un ample broc, també de pedra, es curiós per la inclinació molt marcada,

i va a parar a una pica semicircular.

En un costat, veureu un oratori com si fora una caseta i és de fusta, amb la Mare de Déu del Raïm a dins seu, tancada i protegida per una reixa.

Es un espai que disposeu de varies taules amb bancs de fusta per fer-hi un àpat.

Realment es un lloc molt agradable per passar-hi el dia fent una fontada amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Els Bullidors de Sant Feliu del Racó

Els Bullidors de Sant Feliu del Racó, son unes surgències d’aigua natural que apareixen entre les roques allí existents, axó si, sols en temps de molta pluja, a poca distancia de la llera dreta del riu Ripoll, front de mas Penitó.

Podeu accedir des de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, cal que una vegada passat mas Penitó, que és una masia i Restaurant, i una vegada passat el pont sobre el riu Ripoll, mireu si a l’esquerra podeu accedir a la llera del riu, a un 100 metres estan els Bullidors.

El lloc esta brut de vegetació cosa que fa difícil arribar-hi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font can Plana d’Olot

Avui com cada diumenge  us presento dos articles

Per arribar a la Font de can Plana,  cal que us desplaceu fins el carrer del Rosselló de la Canya d’Olot, allí passareu per l’entrada de l’empresa Recuperacions Solé en la Carretera Vella de la Canya, 10, quan arribeu a un transformador elèctric cal girar i anar per una pista per darrera de l’industria,el deixareu als pocs metres per un camí a la dreta, per baixar al riu Fluvià, on creuareu per un pont, veureu a l’esquerra Cal Xai- Can Gori, seguireu el camí que va vorejant la llera del riu.Es un lloc amb un entorn encisador amb una vegetació verda tot l’any,  lloc fresc i humit.Veureu un grup de plataners, esteu arribant al paratge de la Font de can Planes.Us cridarà l’atenció que entre els plataners i el riu Fluvià, hi ha un mur semi circular, on hi ha aigua que a l’estiu es  aprofitada per fer un bany.De fet esteu en la Font de Can Planes, surt aigua per diferents escletxes i per un tub, per formar aquesta banyera.Aquest lloc, disposa de varies taules i seients de fusta per fer un àpat i/o descansar.El riu fa un saltant d’aigua formant un petit grog natural proper al pont que us he indicat anteriorment.Us recomano que deixeu el vostre vehicle en la zona industrial, i feu el recorregut a peu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de Dalt de La Roca de Vilallonga del Ter

Com cada diumenge us presento dos articles

Cal entrar a La Roca de Palanca, per una portalada, el carrer fa una certa pujada, a pocs metres a l’esquerra i adossada a un mur d’una finca, hi ha la Font de Dalt.

La Font actualment no hi ha aixeta  com havia fa uns anys en rere, per tant no reixa aigua.

Al damunt  trobem una portella de ferro, que podria ser el registre d’aigua de la cisterna o mina.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Pi del Volcà d’Aiguanegra de Sant Joan les Fonts

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre arbresAquest vell Pi, esta al costat de la gredera del mateix Volcà d’Aiguanegra.

Es pot arribar per varis camins fins al mateix Volcà, un és des de Sant Joan les Fonts, cal sortir pel camí marcat per Itinerànnia;o també, per can Aiguanegra pel camí direcció a can Cairat i que esta al tocar i a l’esquerra de la masia.És un Pi Blanc d’uns 7 metres, esta tot solitari en tota l’àrea del perímetre del Volcà.Des d’aquest punt  es domina una gran vista de les muntanyes i pics de la Garrotxa i d’una part dels Pirineus.

El Pi d’Aiguanegra, es volia tallar, us poso aquesta informació :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/02/26/veins-sant-joan-demanen-que/964936.html

Esperem que aquest Pi, NO sigui talat, ja que es tot un símbol en aquest punt del Volcà d’Aiguanegra.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Antiga Bassa de Vallromanes

Com cada dissabte us presento dos articles

Per anar a la Bassa que ens referim, us cal que seguiu des de Vallromanes tota la riera, teniu de seguir  el camí tot passant ers horts municipals i  la masia mas Salagros que es un hotel molt destacat de Vallès Oriental, teniu de rodejar la finca, fins arribar a una cruïlla de camins,

allí agafeu el de mes a la dreta, i a tant sols uns metres a l’esquerra entrareu a un bosc on hi ha la Bassa.

aquesta esta encerclada per una balla, per evitar algun accident, estem en una finca privada;

la Bassa es rectangular, i observem que te tres tubs de les parets d’entrada d’aigua.

No podem dir que es una font, provablement deu estar conduïda des d’algun punt de naixement o mina… fins la Bassa.

Disposa de una tanca de regulació de buidatge, l’aigua deuria servir antigament per els camps que havien allí propers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Caixes Niu per a ocells salvatges

Com cada divendres us presento dos articles !

Una caixa niu és un recipient fet per l’home que permet als animals niar-hi a dins i que facin el seu propi niu a dins i puguin criar.

Niu Artificial per ratpenats

Les caixes de niu son freqüentment utilitzades pels ocells, i aquests casos també poden rebre el nom de cases d’ocells o caixes niu d’aus, tot i que algunes espècies de petits mamífers també les poden utilitzar.La col·locació de caixes niu també es poden ajudar a mantenir poblacions d’espècies en particular en una àrea determinada.

En les parets també es pot crear Nius per els Ocells

La caixa niu va ser inventada pel conservacionista britànic Charles Waterton ,a principis del s.XIX, per fomentar la vida de les aus en general i de les aus aquàtiques en particular a la reserva natural que va instal·lar en la seva propietat.Les caixes niu haurien de ser fetes amb fusta sense tractar, amb un sostre inclinat en voladís, un pis buit,  forats de drenatge que permetin la ventilació i l’accés de la llum solar, i que hi hagi possibilitat d’accedir l’interior per efectuar tasques de control i neteja, però sense tenir cap perxa exterior que permeti accedir als depredadors.Les caixes tampoc poden tenir un forat d’entrada o una apertura fàcilment identificable.Algunes caixes de niu poden ser força decoratives i complexes, de vegades imitant cases humanes o altres estructures.També, hi ha les Torres niu per ratpenats, aquesta  columna de pal és de fusta tractada, amb una alçada de 3 metres.També cal dir, que podeu participar sa nivell de tota la família amb algun Taller de construcció de Caixes Niu, que arreu de Catalunya i a traves d’entitats ecologistes i /o ajuntaments,  porten a terme la seva construcció i posterior instal·lació.A veure si us animeu i participeu en una tasca important  com la de promoure la construcció, elaboració i col·locació de Caixes Niu. !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Juliol, el mes que dedicarem a l’aigua !

Com cada divendres avui teniu dos articles

Juliol, és un mes calorós, sec, pluges nul-les, camins de pols…i molt mes,

per axó us proposo que intensifiquem a partir d’avui els temes sobre l’aigua,

com a fonts naturals o de xarxa, pantans locals, rescloses, rius, aiguamolls, i tots els temes que relacionem amb la frescor i poder passar els dies el millor possible…

Per tant, canviarem alguns espais setmanals tradicionals en el Blog, per poder gaudir, sobretot d’imatges mes refrescants.!

Seguirem oferim temes d’actualitat, però el propòsit es que estigueu o no ja de Vacances, quan mireu el blog us sentiu més relaxats i no penseu amb la calor que fa al carrer, a la ciutat, al poble, al camp, al dia a dia…

Podreu escollir idees i llocs per anar –hi, si no es aquest mes de juliol, us queda l’agost, i setembre, que segur la calor continuarà sent present.

Us deixo amb mes imatges refrescants :

i una imatge vent refrescant !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé, Dora Salvador i Oriol-Solé

Que es un Dolmen ?

Avui us presento dos articles

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

El mot “dolmen” prové de l’expressió taol maen, que significa “taula de pedra” en bretó.

Rep els noms, vivents sobretot en toponímia de cova de l’alarb, caixa/cabana de moro o caixa o cova de/Caixa de Rotllan, o llosa de jaça.

Un dolmen era un monument funerari, ja que les restes arqueològiques trobades en el seu interior confirmant a questa teoria.

La formació bàsica del dolmen, la constitueixen dues pedres verticals amb una d’horitzontal al damunt, generalment acompanyades d’altres pedres en la rodalia, de grans dimensions.

Tipus de Dòlmens :

  • Hi ha sols amb una càmera.
  • Dòlmens de corredor, amb càmera i passadís d’entrada
  • I els mes grans tenen galeria, el corredor i l’amara son casi de la mateixa amplada i inclús en alguns casos es poden distingir varies càmeres successives.

Les característiques, en el més senzill -dues pedres verticals i una d’horitzontal- s’anomena cista, o sigui, “caixa”; quan el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d’entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d’entrada, s’arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra, on s’han utilitzat diverses pedres verticals.

Els límits dels túmuls es marcaven de vegades amb un cercle de pedres aixecades (cromlech), de vegades amb pedres ajagudes en cercle (peristàtil). Les ofrenes es barrejaven en el túmul i al costat dels cossos enterrats.

A Catalunya, aquestes motes sovint es van erosionar o van ser destruïdes per robar-ne el contingut i només queda aleshores el dolmen.

També es por trobar :

Un paradolmen és un monument megalític natural consistent en una cavitat entre blocs erràtics o abric rocós. Generalment, era usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. A diferència del dolmen, el paradolmen no és una construcció humana, tot i que en alguns casos la intervenció humana n’ha modificat l’estructura.

Algunes zones de Catalunya presenten una gran concentració de paradolmens, com el Massís de Cadiretes, a cavall de les comarques de La Selva i el Baix Empordà. Alguns exemples de paradolmens del Massís de Cadiretes són Pedra Sobre Altra, Paradolmen d’en Garcia i Paradolmen de Ses Rates.

Un hemidolmen o megàlit de pedra picada es un sepulcre megalític que consisteix en un fossar excavat al sòl, tapat per un túmul i cobert per una llosa allargada. A vegades les lloses tenen inscultures o decoració incisa. Cada extrem de la llosa era subjectat per una pedra vertical. Datat en el calcolític, els hemidolmens abunden en la comarca del Solsonès.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé