L’antiga Torre d’Aigües de Catalana de Gas de Barcelona

Aquesta magnifica i gran torre d’aigua, esta situada en el parc de la Barceloneta, al costat del carrer del Gas i el passeig Marítim i a prop del Hospital del Mar de Barcelona.Entre el 1905 i el 1906, “ la Sociedad Catalana para el Alumbrado del Gas en Barcelona “, va fer construir una torre d’aigües per augmentar la pressió de l’aigua que havia d’arribar a les noves instal•lacions.El projecte s’encarregà a Josep Domènech i Estapà, qui es decantà per una decoració exterior modernistaLa torre té 45 metres d’alçada i s’aixeca sobre una base de planta rectangular sobre la qual es disposa un esvelt cos de planta octogonal, en cada paret disposa de dos finestres.A sobre està el dipòsit de cos cilíndric totalment recobert de ceràmica i envoltat per agrupacions de dobles obertures.Es corona amb una coberta cònica amb un lleuger mirador d’estructura metàl·lica en la qual s’obren quatre obertures a manera de mansardes; el mirador està recobert de ceràmica que forma anells circulars de diferents cromatismes.

Es propietat del Ajuntament de Barcelona i està inclosa en “Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic”.

 

Informació extreta de l’Ajuntament de Barcelona

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

La Llegenda : No es pot banyar-se quan es pon el sol al gorg de la Llana

El gorg del Molí de la Riba, a Oristà, conegut també com el molí de la Llana, era un dels llocs on al capvespre els homes que tornaven de treballar tenien el costum d’anar-se a banyar allà i així aprofitaven per treure’s la suor.Amb el pas del temps va ser un lloc on molts joves hi anaven: si hi anaven abans de la posta de sol no hi havia cap perill però si s’hi tiraven quan hi ha era post, algunes de les goges que hi havia al fons del gorg se’ls podia emportar a dintre l’aigua per tal de passar una nit esbojarrada plena de jocs amorosos i al dia següent, però, tornava a la superfície i el deixaven en llibertat, la llegenda diu que aquestes goges es quedaven als nois ben plantats i galants.

Un dia un grup de joves s’hi van anar a banyar i hi van estar-hi fins tard. Ben plantats i galants, es van despullar i hi van passar una estona. Competien per veure qui aguantava més temps sota l’aigua fins que van quedar dos dels tres amics que aguantaven el mateix, així que van decidir de tirar-se un últim cop per veure qui era el guanyador.

Quan es van haver tirat, un dels dos va sortir sa i estalvi, però l’altre no sortia, i va passar una bona estona i no va sortir.

Així que els dos amics van marxar amb el pensament al cap que el seu amic havia mort ofegat. Ells dubtaven que la llegenda de les goges fos veritat, però no se la creien, tot i així l’endemà tornarien per buscar-lo.El dia següent, l’amic perdut va aparèixer nu, sa i estalvi. Deia que havia vist com unes noies molt joves i maques feien una dansa molt bonica i vestien amb una túnica blanca.

Quan va emprendre el camí altre vegada cap a Sant Feliu es va trobar els dos amics que anaven en la seva busca, els va explicar tot i va ser llavors quan els seus amics van creure la llegenda de les goges.

 

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Nota : Les fotografies no corresponen al lloc citat per la Llegenda

Avui destaquem : La Font del Baladrell a prop de Santa Fe a Fogars de Montclús

Des del punt d’Informació  de Santa Fe, agafareu l’itinerari taronja, que ens porta direcció al pantà de Santa Fe, primer passareu per les restes de l’antic pantà, mes tard per La Fabriqueta i  al poc, el Pantà “nou”; continueu el camí , tot deixant el trencall de can Figueroles i a pocs mes de 200 metres esta la Font del Baladrell.És una Font de les de muntanya, l’aigua raja a través d’un broc gros d’acer inoxidable ubicat  a la part de baix d’unes notables roques.A prop seu, hi ha un destacable avellaner que us cridarà l’atenció, és el més gran mesurat a Catalunya, amb una soca de 7m de perímetre.Si seguiu el camí, podríeu anar a els Empedrats i al Turó de Moro,  per completar l’excursió. Tot  l’itinerari esta indicat per cartells.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

Arbres : La Font del Castanyer del Figaró i el Pi gran

En la setmana que he dedicat a les fonts, avui dissabte que habitualment us presento un Arbre destacat, serà La Font del Castanyer del Figaró i el Pi gran,  l’objectiu :

Des de Figaró, anireu per la carretera asfaltada que porta a l’ermita romànica de Sant Pere de Vallcàrquera i al seu Veïnat, tot paral·lels a la riera de Vallcàrquera, situada al fons i a la vostra esquerra.Quan arribeu davant de La Font del Molí situada a peu de camí, en front mateix les restes del Molí, trobareu un pont, des d’allí us caldrà agafar un camí no massa ampla, el seguireu mes de 300 metres sense deixar-lo, fins arribar a un eixamplament del camí, a l’esquerra veureu un notable Pi pinyoner, que ja vàrem fer esment en el seu dia, La Font  del Castanyer  està en un racó a la vostra dreta.Esteu en una de les zones de bosc mes selvàtiques de Vallcàrquera, és un lloc molt ombrívol. Curiosament, fa uns trenta anys en rere, molta gent anava a passar per les rodalies de la font el dia, en les explanades que hi ha, ara son plenes de vegetació.És una Font molt solitària, donat que raja aigua contades vegades i la gent no hi va per estar-hi.La construcció és senzilla, formada per un mur  en forma de semi – circumferència, on al mig hi ha el tub, l’aigua cauria a una petita pica. Com és pot veure actualment està seca i la pica plena de fulles.Dos seients fets de troncs d’arbre us invitant a fer un descans o aprofitar de mes fer un àpat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demá serà l’últim dia dedicat a la setmana de les Fonts.

La Llegenda de la Font Embruixada de Barcelona

Us he estret avui de “Històries i Llegendes de Barcelona”  de Joan Amades, una llegenda que podria en certa part tindre una mica de realitat.

Penseu que alguns suposats fets, passaven de boca a boca… i d’avis a nets, sobre tot en el cas del tema de la bruixeria, la gent de fa mes de cents anys en rere, s’ho mirava amb por i respecta… !

La llegenda d’avui, diu així :

“ Una Font propera al carrer de Sant Pau, proveïa d’aigua a curanderos, bruixes i bruixots, així com a gent que vivia de les males arts.

Amb aquesta aigua s’elaboraven filtres amorosos i xarops màgics, per la gent que anava a buscar-ne aquests remeis.

Creien alguns, que l’aigua d’aquesta Font posseïa virtuts; i, d’altres, els repugnava provar-la, per si a cas…

La gent senzilla evitava passar a prop d’ella, per no trobar-se amb alguna bruixa que dones un mal d’ull per vida.

També. És diu que en la casa edificada al costat d’aquesta Font d’aigües embruixades, existia una escola de bruixeria on s’iniciaven algunes noies en l’art de la màgia i malifetes, és cobrava una onze per cada llisó.”…

No se si dir-vos… menys mal que és una llegenda… perquè no beuria pas aigua de cap de les Fonts de Barcelona …!

 

Estret de “Històries i Llegendes de Barcelona”  de Joan Amades

Recull de la llegenda, fotografies : Ramon Solé

(Les fotografies de les Fonts que apareixent  a l’article d’avui, NO correspon, evidentment,  a la descrita en la llegenda)

 Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

 

Fonts de Barcelona amb un personatge sobre un pedestal

Avui fem un tom per Barcelona i us presento 17 fonts  urbanes amb un personatge sobre un pedestal de pedra :

  • Font de la Pagesa. Situada en la plaça del Doctor Letamendi (cara muntanya)
  • Font de l’Oca. Situada Cruïlla Valencia – Rogent
  • Font de la Blancaneus. Situada en la Plaça Gala Placidia
  • Font de la Caputxeta. Situada en el Passeig de Sant Joan
  • Font de la Maja de Madrid. Situada en la Plaça de la Vila de Madrid
  • Font del Gall. Situada Avinguda de Roma – Aragó i Casanova
  • Font del Trinxa. Situada Ronda Universitat
  • Font del Vell. Situada en la Plaça de Sants
  • Font del Jove dels càntirs. Situada en la Plaça de Urquinaon
  • Font de l’Efeb. Situada cruïlla Diagonal – Bailen
  • Font del Nen pescador. Situada cruïlla Diagonal – Casanova
  • Font del Noi i la Granota. Situada cruïlla Diagonal – Corcega
  • Font dels Nois amb Palangana. Situada cruïlla Diagonal – Bru
  • Font dels estudiants – bassa. Situada en la Plaça Adriá
  • Font de la Rut. Situada en la Plaça de la Virrein
  • Font dels Nens i la Tortuga. Situada a la Plaça de Goya
  • Font de la Violetera. Situada en el Paral.lelNo cal dir, que totes son d’aigua de xarxa publica. I estan classificades amb una xapa i enumerades per l’Ajuntament de Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

 

Com era la Font del Pla del Cigró ara fa mes de 30 anys en rere ?

Us transcric com descriu X. Coll en el llibret de Fuentes en las Montañas de Barcelona, editat per Alpina sobre els anys 50 del segle passat , la Font del Pla del Cigró o del Cigró :

“…A unos 15 minutos antes de llegar a can Cerdá, un ramal del camino atraviesa el torrente y subiendo por la vertiente derecha en dos minutos lleva al Pla del Cigró. Otro camino parte del Pla en dirección SE. y siguiéndolo, a los cinco minutos se halla a mano derecha un senderó que conduce a la Fuente, situada entre el torrente y dicho último camino…”

Font del Pla del Cigró – Any 1985 – Arxiu Rasola

S’ha canviat després de tants anys els camins i accessos , per ho, com era la Font ara fa 40 anys en rere?  He mirat de treure de l’arxiu Rasola dues fotografies i comparar la Font del Pla del Cigró com és actualment, he extret  de l’arxiu de Les Fonts de Collserola   ( Fes Fonts Fent Fonting ), us adjunto l’accés:

http://fontscollserola.com/?p=803

Font del Pla del Cigró – Actual- l’arxiu de Les Fonts de Collserola

A pesar que a patit en moltes ocasions, esllavissades i torrentades, quedant enrunada i/o enterrada, ha calgut  netejar-la per poder-la recuperar de nou. En una de les ocasions, hi vaig participar activament amb un grup de voluntaris forestals, en la dècada dels anys 90.

Font del Pla del Cigró – Any 1985 – Arxiu Rasola

Podeu veure que no ha canviat a penes.També us puc mostrar El Pla del Cigró, que esta situat sobre la Font al mig del Bosc, era un explanada circular, on és reunia molta gent a passar el dia, entre els anys 1970 a 1985, mes tard, paulatinament la gent anava sols de pas.

el Pla del Cigró – Any 1985- Arxiu Rasola

La Font del Pla del Cigró, és una senzilla font típica de muntanya i molt bonica.

 

Fotografia actual : arxiu de Les Fonts de Collserola 

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Un record per la Font de la Guatlla de Montjuic a Barcelona

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.

Font Trobada

Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, eren un be i una necessitat per la gent d’aquelles èpoques, com la Font dels Tres Pins, la Font Trobada, la Font del Gat…

Fonts i berenadors a Montjuic

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.En el segle passat, l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la Font, i portar aigua pública en aquest barri.En 1997, es va fer un monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Vols ser del grup de col•laboradors del Blog ?

Hola amics i amigues, seguidors i res :

Tant el Blog de Les Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes…. i del Blog de Terra, Aigua i Recons, disposa d’uns col·laboradors que periòdicament aportant fotografies o text, per articles que sortiran publicats en algun dels dos blogs.Voldria donar les gràcies a aquest col•laboradors actuals, i que son :

  • Ramon Badia
  • Carles Cornado
  • Tito Garcia
  • Jordi Noves
  • Amadeu Pons
  • Dora Salvador
  • Jordi Serra
  • Oriol-Ramon Solé

Si tu vols col·laborar, pots fer un reportatge fotogràfic i té’l publicaré al blog corresponent, segons el tema i també, pots fer la descripció, com arribar-hi, dades generals, etc., així de senzill.Sempre totes les fotografies i/o text, van amb el nom de l’autor.A veure si us animeu i participeu !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia, Dora Salvador, Oriol – Ramon Solé, i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Passavets de Fogars de Montclús – Santa Fe del Montseny

Per les rodalies de Santa Fe hi ha diverses fonts naturals, no obstant la Font de Passavets, és una de les mes conegudes per els visitants i excursionistes que pujant al Turó del Home o que visitant altres llocs.Si agafem la carretera BV-5114 que porta de Sant Celoni a Viladrau, passada la pista que ens portaria a Santa Fe, a uns tres-cents metres trobarem un aparcament senyalitzat, on podreu estacionar el vostre vehicle. Allí hi ha un camí barrat per una cadena, i ja veureu mes al fons la Font de Passavets, situada en una amplia explanada rodejada de grans faigs.Font ven protegida per un mur que us pot servir de seient. Generalment te un bon cabal d’aigua tot l’any, l’aigua cau a un enreixat de ferro.Es una font de parada per agafar força pel camí d’anada o tornada…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Durant la propera setmana, tots els dies serà dedicada a les Fonts.