Parc del Roc Blanc de Terrassa

El Parc del Roc Blanc, es un parc que te forma allargada i rectangular, esta situat entre el carrer ďIcària i paral·lel amb el carrer de Sicília, i a cada costat, amb el carrer de Dom Bosco i el carrer Bailèn de Terrassa.

Agafa una extensió molt ample enjardinada, sobre tot destaca la gespa cuidada.

Esta dividida per 2 carrers que hi creuant, cosa que a pesar de disposar de pas zebra, cal tenir cura.

En tot el recorregut d’un extrem a l’altre hi ha un camí central, amb arbres canto a canto,

majoritàriament , són pins, oliveres i plataners, tots ells joves.

En el Parc trobarem, jocs infantils, fonts, seients,

dues  zones per a fer un pin nic,

i taules per jugar a pin pon.

Al seu punt mig, hi ha el Roc Blanc, on una placa commemora l’acte de construcció del Barri Roc Blanc el 7 de maig de 1991,

data que es van construir nous blocs de pisos, fent una ordenació de les antigues cases allí ubicades.

També, cal destacar en un costat del parc, la modesta escultura al Pare Romulo Piñol i Areste, que va fer molt per el Barri de Roc Blanc.

Es un Parc, molt apreciat, per tothom, hi ha gent gran prenen el sol, passejant els nens i /o el gos, fent un petit àpat en la zona de taules.

Un Parc jove, situat estratègicament dins del barri.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de la Fàbrica de Rellinars

El Molí de la Fàbrica esta situat en el carrer Reverend Riera  de Rellinars.

Al principi es coneixia com el Molí Vell o Molí d’en Gibert.

Durant el segle XVIII va ser un molí hidràulic.

L’antiga fàbrica tèxtil va ser construïda al segle XIX i esta formada per diverses naus, ara totalment abandonat.

Va ser un exponent important de l’activitat econòmica i industrial de Rellinars.

S’aprofitava l’aigua de la riera de Rellinars i de la bassa que esta situada en el altre extrem

i a una alçada superior dins del bosc, una conducció baixava l’aigua.

encara conserva la roda vertical de pales.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda : Com es va formar la Muntanya dels Pirineus

Les muntanyes són un mon de Llegendes, les de Montserrat , del Montseny, de Sant Llorenç de Munt, del Pedraforca, i podríem seguir nombrant muntanyes, on es parla de bruixes, dones d’aigua, follets i éssers vius de la foscor, els encantats i encantades, i éssers vinculats a la mitologia, que tradicionalment  anaven passant de veu a veu, les àvies als nets al costat de la llar de foc.

Avui us recullo una tradicional Llegenda de com es va formar Els Pirineus :

“ La llegenda  ens diu que la princesa Pirene tenia una gran bellesa i vivia a la Península Ibèrica. Tenia molts pretendents, però el seu cor estava reservat a Hèrcules, amb qui es veia d’amagat als boscos. El pare de Pirene, Túbal, els va descobrir i va desterrar a Hèrcules, però Pirene seguia visitant els boscos amb l’esperança de trobar-se’l.

En una d’aquestes passejades Pirene va trobar-se amb Gerió, un horrible monstre amb tres caps que volia casar-se amb la princesa, Pirene va escapar corrents pel bosc, però Gerió, per impedir la seva fugida va incendiar els boscos, les flames gracies al vent, van córrer mes que Pirene ocasionant-li cremades mortals.

Els crits de dolor de Pirene mal ferida, van avisar a Hèrcules, que tot i que va matar al monstre, sols va poder arribar per a declarar-li amor etern, no va poder impedir la mort de Pirene als seus braços. Hèrcules va sepultar la seva estimada dins d’una muntanyes enorme de pedres feta per ell.”

D’aquesta manera van néixer els Pirineus, segons la llegenda…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de la llegenda, adaptació al Text : Ramon Solé / Fotografies : Oriol- Solé Salvador

La Resclosa del Monestir de Sant Joan Les Fonts

Aquesta Resclosa del riu Fluvià, esta a tocar, a un nivell molt baix, del Monestir de Sant Joan les Fonts.

Des de les rodalies del monestir es pot contemplar la Resclosa i el riu.

Es una Resclosa relativament moderna, es conserva be,

te dos sortides d’aigua al costat de la caseta i controlades per les comportes i regulades segons les necessitats que requereixi de desguàs aigua,

també disposa de dos saltants d’aigua a diferent nivell.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Campaneria de Torelló

Avui com cada diumenge us passo dos articles

Des de Torelló cal adreceu a Mas la Campaneria, per l’avinguda Pompeu Fabra, tot passant el polígon industrial i una vegada passeu el pont per sobre les vies del tren, veureu el mas en front vostre.

Un cartell us indica que teniu que resseguir part dels conreus en direcció a les vies de tren,

un segon cartell ens senyala que teniu que baixar uns esglaons que us portaran a baix, on passa un petit torrent,

i està al costat del pont de ten R-3 (Barcelona – Puigcerdà).

Es una font molt senzilla, adossada en la paret on surt aigua d’una pica on recull l’aigua de les escletxes de les roques;

a sobre un cartell posa el seu nom.

Fa algo mes de dos anys va ser arranjada, us passo dades en aquest enllaç de nacional.cat – Osona :

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/54155/torello/tanca/projecte/recuperem/fonts

No es un lloc d’estada, però si una Font natural que es deu de respectar i protegir com a patrimoni natural.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font del Formatget de Mura

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font del Formatget es una de les mes properes a Mura, cal sortir de l’església parroquial de Sant Martí, tot passant la riera de Nespres i cal seguir  per un camí que passa vorejant per alguns horts a prop del torrent del Reixac, a poca distancia esta la font.

De fet esta situada sota el camí, l’aigua sort d’un tub que cau directament al terra, hi ha un gran plataner al costat.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Ramon Badia i Araceli Peix

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Com fer una Repoblació Forestal pas a pas

Com cada dissabte us passo dos articles

La repoblació forestal o forestació,  és una plantació d’arbres amb l’objectiu d’establir un bosc. En els casos dels llocs on mai hi ha hagut un bosc, o on fa molt de temps que no n’hi ha per exemple per causes d’un incendi forestal, es parla d’aforestació.

La regeneració espontània del bosc no es considera una repoblació forestal.

La repoblació forestal està generalment motivada per l’economia, la necessitat de fusta o la voluntat de restaurar el paisatge i darrerament per la capacitat de captació de carboni (CO₂) que tenen les masses forestals.

Les repoblacions forestals a Espanya desprès de la guerra civil, es van fer més amb coníferes que no pas amb arbres de fulla ampla, però s’ha de tenir en compte que les coníferes acostumen a ser espècies pioneres que no són gaire exigents en la qualitat del sòl al contrari que els planifolis. Precisament els sòls on s’aforesta acostumen a estar molt degradats.

Veurem pas a pas com es planta un arbre petit, en les fotografies correspon a una repoblació realitzada amb pins, no cal dir que seria millor alzines o roures…

Una vegada que s’hagi decidit la zona a repoblar, cal fer els següents passos :

En primer lloc, transporteu els arbres en un recipient on el pa d’arrel de l’arbre es mantingui humit fins a prop on el plantarem.

Traureu les pedres i rocs d’on cal fer el forat, aquest serà en proporció a les dimensions d’arbre.

Una vegada tenim el forat fet, posarem a un costat  d’una de les parets, l’arbre, així es mantindrà mes recta i el vent  o la pluja forta de la primera temporada, no el corbarà.

Omplirem de terra el forat, tenint cura de no danyar l’arbre, sense presa.

Tot deixant com un petit clot a les rodalies del arbre,

perquè quan plogui es pugui així recollir millor l’aigua.

Per últim, amb la ma o millor amb els tacons de les sabates, pressionar la terra posada, sempre amb cura de no danyar l’arbre.

S’aconsella fer les repoblacions entre octubre i desembre, traiem el mite de fer ho per la primavera, de març a maig, patirien o be, massa humitat al desenvolupar noves fulles o es sacaria l’arbrer donant la mort.

En pocs mesos l’arbre va morir. Que va fallar?

Al ser una repoblació, no podrem poder regar periòdicament, els arbres quedaran exposat durant molts anys a la climatologia i ara, el canvi climàtic.

Us passo un exemple de consells de plantar arbres d’una Web de Balears :

http://www.mallorcaweb.net/boscos/Com%20plantar.htm

En la Jornada de Recuperació de la flora de la riera de la Betzuca, organitzada per Sant Quirze Natura amb altres entitats, que va ser realitzada el dia 19 de Novembre de 2019, podem veure amb imatges com es va portar la tasca i en aquest cas quines van ser les plantes que van introduir al marge de la riera, us passo l’enllaç :

http://www.sqvnatura.org/activitats-2019/

Moltes són les entitats de voluntaris que cada any organitzant plantades d’arbres i flora a reu de Catalunya.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Arbres – Les arbredes de Faig i Boix entre altres, per les rodalies de la Font del Boix de Camprodon

Com cada dissabte us passo dos articles

En primer lloc, podem destacar el conjunt d’arbres per les rodalies de la Font del Boix, on predominen els Avellaners  i el Faig.

També, son nombrosos el Boix, que resguarden l’esquena de la font i li donen nom.

La Roureda de mas Llandrius, situada en front a l’altre costat de la Vall, és un bosc realment molt curiós, per la poca vegetació baixa que si troba.

Podem trobar entre aquests arbres alguns d’ells de mes de 200 anys d’existència.

A les parts mes altes de les muntanyes de les rodalies, hi ha bosc de pins.

Axó si, hi ha prats verds en les planes mes baixes de la Vall.

A qualsevol època de l’any podreu gaudir d’una vegetació canviant de color.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Nota : Fotografies realitzades en el mes de febrer de 2020

Avui coneixarem : La Font- abeurador dels Ocells de Llanars

Com cada divendres us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló, i una vegada que passeu per cal Marxant i la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí, trobareu una cruïlla de camins agafeu el de l’esquerra que porta a l’agrupament de cases que es diu Espinalva. Cal seguir pel camí mes fressat que durant 500m. cal seguir fent  una pujada i passada una masia es troba la Font- abeurador dels Ocells.

Actualment l’aigua surt per un dels dos tubs gruixuts existents, l’aigua cau directament a l’abeurador.

L’estructura esta feta de pedres i el sostre reforçat amb unes bigues.

S’utilitza per veure aigua pel bestia que pastura en la zona.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Com era el Berenador de la Font de la Teula de Vallvidrera de Barcelona?

Com cada divendres us passo dos articles


De veritat, no us puc ensenyar com era La Font de La Teula de Vallvidrera, no he trobat cap imatge,

però si hi ha de moltes a nivell del berenador que acollia la font.

Podem llegir en la Guia de Fuentes en las montañas de Barcelona de X Coll de la Editorial Alpina, impresa a mitjans del segle passat :

“… La Font de la Teula – Se encuentra cerca de la iglesia de Vallvidrera , bajo unos bellos y frondosos árboles, casi a pie del apeadero del ferrocarril. Tiene renombre tradicional por su agradable ambiente y por disponer  de facilidades de cantina, mesas y fogones, aunque es de lamentar que a veces no mane agua”…

Efectivament, en les imatges podem veure que era un lloc que la gent hi anava a dinar tot passant el dia festiu i molt animat.

S’arribava o be amb el tren o amb el carro, de cotxes pocs, junt amb tota la família o amics, omplien les taules i bancs.

Com aquest Berenador de la Font de la Teula, ni havien d’altres fonts que també disposaven d’un petit berenador, entre Valvidrera i Les Planes.

 

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola