Avui destaquem : La Font del Faig de Camprodon

Del Blog de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Camprodon, he estret l’explicació de La Font del Faig, que he cregut que esta molt ben explicada i amb detall :

“A l’any 2000 es va canalitzar una antiga surgència d’aigua que hi havia en la closa situada sobre el camí que porta a Font Rubí, una mica més amunt del trencant de la Font del Vern i abans d’arribar al trencant de Reials. En origen l’aigua que aflorava a la closa i formava aigols amb caudal suficient pel bestiar, sobretot cavalls que hi pasturaven i es van instal·lar uns abeuradors. El Patronat de la Fundació Germans Vila Riera va creure adient dignificar aquesta font per tal d’ampliar  els recorreguts que adoren la Vall de Llandrius. Aquesta font està situada vora el camí i té a demés de la font i l’abeurador, uns bancs de pedra, una taula  i un petit cobert per a servir de aixopluc en cas de mal temps. En el lloc hi havia tres faigs que han estat respectats i incorporats dos en el recinte i l’altre fora del mateix.”Aquí teniu una font recuperada ara farà 18 anys, ben conservada que esta en un lloc de fàcil accés a peu de pista, ideal per fer un mos.Us passo el Blog de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Camprodon on trobareu totes les fonts del seu municipi :

https://turismecamprodon.wordpress.com/fonts-de-camprodon/

 

 

Text : Ajuntament de Camprodon

Adaptació i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plàtans centenaris del Parc Litoral de Sant Pol de Mar – 1ª part #

El passat dia 6 d’agost us vaig presentar el Parc Litoral de Sant Pol de Mar.Avui en Arbres, veurem els seus magnífics i centenaris plàtans que hi conserva en una avinguda lateral del citat parc.De fet, era l’antic camí carreter que portava directament a la masia de can Villar, i que va paral·lela a les vies del tren.Com us dic son centenaris no massa alts, per ho amb uns troncs molt gruixuts i branques de dimensions notables.Com veieu hi ha a cada banda d’aquest passeig, fent a l’estiu una bona ombra i s’està fresc, i a l’hivern gaudir d’un bon sol.Disposa un espai amb taules i bancs per poder fer un àpat o per descansar una estona.La gran majoria d’aquests plàtans disposant de bona salut, apassar de l’edat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un parc per fer Pinnic a Montmeló

En Manel, seguidor d’aquest Blog i entusiasta dels entrenament i  les carreres que es porten a terme al Circuit de Catalunya a Montmeló, em va demanar un lloc proper per poder fer un àpat sense anar a un bar o restaurant o el mateix Circuit.Pues, disposeu d’un Parc on hi ha taules i bancs de fusta a l’ombra dins pins alts, es una zona tranquil·la de Montmeló.Aquest Parc, esta situat entre la Ronda del Turó de la Bandera, carrer Ramon y Cajal, i carrer de Cervantes de Montmeló.Disposa de taules i bancs de fusta i papereres. No es pot fer foc.El Parc es de fa pocs temps en una zona verda de Pins i disposa d’un ampli camp al seu costat per poder jugar els petits.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Passatge del carrer Paradís de Barcelona

De la plaça de Sant Jaume de Barcelona, surt  un estret carrer, que es diu Paradís, i que porta a darrera de la Catedral.En aquest carrer hi trobareu un passatge barrat el pas amb una reixa i tancat  en clau, per tant es privat, on veureu diferents objectes que criden l’atenció,entre ells, unes taules amb testos i plantes, algunes amb flors, objectes de decoració, flors de plàstic, alguna cadira.Cal destacar a la paret, un enrajolat de la Verge del Pilar, amb l’escut estatal de l’època “no democràtica”, on el seu peu hi ha mes plantes amb flors.Es un lloc vent curiós aquest petit passatge… a Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Poema : Els Horts

… I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

Oh fosca

dels horts a l’hora en què s’acosta

la nit humida, xafogosa,

d’estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s’ho per caçar plaer

dins el vinyar.

Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l’apegalosa

dolçor frenètica.

Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge.

Cauen campanades vermelles.

Aigua en el canal,

flueix el temps.

Autor : JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Si voleu conèixer informació de l’autor del poema d’avui, podeu consultar a :

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/vinyoli-i-pladevall-joan

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona

La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, dins les antigues instal•lacions de Mina Nieves, ens ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i cultural que fan d’aquest indret un lloc únic en el món.Ofereix visites guiades a través dels seus túnels, a 86 metres de profunditat, mostrant les antigues instal•lacions mineres i la maquinària d’extracció mineral del pou. Durant la visita podreu apreciar la relació mil•lenària entre els cardonins i la sal, i aprendre la història d’explotació industrial de la Vall, il•lustrada amb la localització original, la Muntanya de la Sal.La geologia, la mineralogia, la botànica i la història tenen en aquest recinte un punt de trobada en el context de l’explotació que l’home ha fet d’aquest mineral des del neolític fins a arribar a l’explotació industrial.Podreu conèixer el recinte Mina Nieves, una de les explotacions de sals potàssiques més importants d’Europa fins a l’any 1990.Contemplar una meravella de la natura: la Muntanya de Sal, situat a la Vall Salina, i gaudir d’una àrea museogràfica, així com dels pous d’extracció : Alberto i Maria Teresa,  i la maquinària d’un d’ells.En el decurs de la visita sereu traslladats amb vehicles especials fins a la Vall Salina descendint un desnivell de 86 metres. Els vehicles us deixaran a la Vall Salina, des d’on podreu admirar un increïble aflorament salí: la Muntanya de Sal.

entrada a la muntanya de Sal

A continuació, us equipareu amb un casc miner i entrareu a l’interior de la Muntanya per recórrer uns 500 m de galeries, on podreu gaudir de les espectaculars estalactites i estalagmites, així com de les diferents vetes de sals: sòdiques, potàssiques i magnèsiques.

El rat-penat conservat en sal

Horari:

De dimarts a divendres, de 10 a 15 h. Visites guiades, a les 11.30 h i a les 13.30 h.

Dissabtes i diumenges, obert de 10 a 18 h amb visites guiades cada mitja hora fins a les 16.30 h.

Per a més informació podeu consultar a :

Web de Cardona Turisme / 93 869 24 75 / informacio@cardonaturisme.cat

Recull de dades : De l’Ajuntament de Cardona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Teix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font del Ferro de Camprodon

Us cal anar el pont de Freixenet a les afores de Camprodon en direcció al cementiri, on hi ha la Font del Ferro, propera el Ritort.La Font del Ferro està en un indret privilegiat, fins fa poc era un dels llocs més bonics de Camprodon, conegut com el camí dels Enamorats…Aquest camí vorejava el canal d’aigua que alimentava la fàbrica de Can Geronés, abans fàbrica Riba i Garcia.Deien que la Font del Ferro tenia propietats curatives, concretament sembla que tenia virtuts per a guarir l’anèmia, hi anava molta gent d’arreu de la Comarca i de mes lluny a recollir amb garrafes aquesta apreciada aigua ferruginós i a fer fontades.Abans era molt freqüent atribuir a cada font virtuts medicinals !La Font del Ferro, va estar molts anys en mal estat i seca, gràcies a la recuperació que va tindre, és pot tornar a gaudir de nou de la Font i del paratge.

 

Text aportat per l’Ajuntament de Camprodon

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Plàtan de can Quana de La Roca del Vallès

Per veure aquest important Plàtan de can Quana, podeu fer-ho des de Granollers tot apropant-vos a La Roca per la carretera C-1415c. abans de creuar el riu Mogent,  a la vostra dreta  veureu que hi ha l’entrada de la Urbanització de Can Borrell.Front mateix a l’altre costat de la carretera ( esquerra), està situada la parada del Bus, des d’allí i a pocs metre teniu un cartell que us indica el camí de terra que porta a can Quana ( sen se permís no es pot entrar a la finca).El Plàtan  de can Quana, és just a l’entrada del camí que porta a la casa a ma dreta.Gran, alt, esvelt i sa, es podria així definir en poques paraules. Està inventariat per la Diputació de Barcelona, tant mateix com altres arbres de les rodalies.Us passo informació de can Cuana extreta del Blog “ Tot son punts de vista”  podeu fer la consulta a:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/can-cuana-la-roca-del-valles.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’antiga Font del Conill d’Olot

La Font del Conill és una Font – Monument situada en la plaça del Conill de la ciutat d’Olot, anomenada també les fonts dels Quatres Raigs, data del 1666.És una font barroca que te tres aixetes de tres màscares situades a tres dels quatre costats de la font que té forma quadrada, en la que no te aixeta hi ha el que es podria dir un abeurador pel bestiar, ara en lloc d’aigua hi ha plantes.A la part superior es va fent estreta, creant un altre cos més estret fins on esta la figura del conill.A Olot entre la segona meitat del segle XVII i el XVIII es realitzaren diverses fonts, una d’elles és la Font del Conill i una altra d’aquesta població es la Font d’Àngel.

Font de l’Àngel

Les seves dos importants restauracions es van portar a terme en 1900 i 1980. I petites reparacions en altres moments puntuals.Les bretolades deteriorant varis cops la Font del Conill :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/05/12/font-del-conill-dolot-ha-mutilada-tres-cops-des-setembre/331686.html

La Font del Conill és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Postals Antigues