La Font o sortidor d’aigua està situada en la Plaça de la Vila, front de l’edifici de l’ajuntament de Sentmenat.
Es una Font que el sortidor d’aigua surt del centre d’una estructura d’obra rodona, que es troba dins d’una bassa quadrada on cau i retè aigua. Tot rodejat el seu voltant d’una variat de plantes amb flors.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Bon dia de Sant Esteve per a Totes i Tots
El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.
És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.
Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.
No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.
Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol
i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.
Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.
Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.
Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.
Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.
Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.
Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.
Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.
Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.
El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.
Es passa per Monestirs, ermites, convents, …
rius, pantans i ponts,
i natura,
fonts naturals,
arbres monumentals, boscos de tot tipus
Boscos casi màgics
i camps…
L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.
El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,
i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.
El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,
i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.
Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat, Lleida i fins l’Aragó :
Us animeu a fer la Ruta del Camí de Sant Jaume des de Catalunya fins a Galícia…?
Recull de dades : Viquipèdia
Fotografies : Oriol – Ramon Solé / Arxiu Rasola
Avui us presento dos articles
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.
El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.
L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.
Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.
Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.
Per a més informació podeu accedir a :
Per conèixer Rutes per aquest parc, de 1 o més dies podeu accedir a :
https://www.rutespirineus.cat/rutes/parc-nacional-d-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici
Per accedir al Parc ho podeu fer:
Amb Taxi: Parada de taxi situada a l’entrada del poble d’Espot, durant tot l’any (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin).
– Horari d’estiu: de 9.00 h a 19.00 h.
– Resta de l’any de 9.00 h a 17.00h. Pot haver-hi dies en els que l’accés amb transport està tancat.
Contacte: Associació de Taxis d’Espot
Tel. 973 62 41 05 http://www.taxisespot.com (reserves online)
A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)
En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Casa del Parc
C/ de Sant Maurici, 5
25597 Espot
Tel. 973 62 40 36
Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres
Adaptació del text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Avui us presento dos articles
Us he presentat en altres ocasions els Senders de Gran Recorregut, de més de 50 km i marcats amb els colors blanc i vermell amb sigles GR, i els Senders de Petit Recorregut, que són d’entre 10 i 50 km i marcats amb els colors blanc i groc amb sigles PR.
Avui us porto el Sender Local identificat amb les sigles SL, que és un sender senyalitzat, de no més de 10 km, ubicat preferentment sobre camins tradicionals, sol ser circular i és utilitzat principalment per excursionistes i públic en general.
Els senders locals se senyalitzen amb els colors verd i blanc.
Dues ratlles horitzontals (de 15cm x 5cm), la de dalt blanca i la de baix verda indiquen la continuïtat del camí.
Dues ratlles formant una “X” indiquen que la direcció és equivocada.
Els senders locals són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram i pels ajuntaments.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies – imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui us presento dos articles
URIAN- Guies, us proposem diferents viatges de muntanya i aventura, per grups de més de 4 persones.
Activitats d’estiu 2020:
https://www.urianguies.com/viatges538c4d7d
Campaments 2020 d’URIAN per a nenes i nens de 8 a 14 anys.
Campaments per a infants:
https://www.urianguies.com/casal-destiu-2019f9cb7976
Travessa pel Parc Natural del Cadí – Moixeró per a joves de 14 a 17 anys, per a gaudir de la muntanya i l’aventura, amb gent de la mateixa edat i afició.
Travessa joves:
Per a més informació o inscripcions :
690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica: 9h a 20h.
Avui us presento dos articles
Grand Tour és un projecte del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera.
És una ruta a peu d’uns 250 – 300 km i tres setmanes de durada que els participants comparteixen amb molts artistes de totes les disciplines: música, dansa, arts visuals poesia. Compartim la ruta amb un artista o un grup d’artistes que han preparat una proposta per als caminants en funció del lloc per on es passa i del seu patrimoni local material i immaterial.
El camí que fem dibuixa una espiral en el territori de manera que cada vegada és diferent i recorre tant paisatges urbans com rurals, naturals, camins de pla, de mar o de muntanya.
El viatge està obert al públic en tots els formats: es pot caminar cada dia, o dos o tres, un dia, o simplement anar a un punt de trobada i gaudir del que l’artista ofereix en aquest moment.
Grand Tour és un projecte per a tot tipus de públics; famílies amb nens, artistes, caminants experimentats o principiants. Un aspecte interessant és la capacitat del viatge per afavorir la participació creativa i inclusiva respecte de la creació i del territori.
També tenim moltes sorpreses amb els nostres amfitrions ja que a tothom li agrada mostrar la pròpia terra i allò que estima. Hem estat sempre molt ben acollits per pagesos, artistes i artesans locals, grups ecologistes, caminants i tota mena de persones que s’estimen els camins.
Finalment el Grand Tour també ens dona l’oportunitat de triar lliurement allò que mereix ser mirat, escoltat i compartit d’una manera més democràtica i distribuïda, posant un segell de des-jerarquització en el patrimoni i la cultura. Això posa l’accent sobre les persones i no tan sols sobre les “pedres” i transforma el turista en tourista. Sembla poc, però és immens.
GRAND TOUR – 2020 DE TÀRREGA A FARRERA DE PALLARS
Aquest any la ruta que es fa per sisena vegada sortirà de Tàrrega per travessar el Montsec, la Conca de Tremp i el Pallars fins al Parc Nacional de l’Alt Pirineu.
Sortirem el 8 d’agost i arribarem a Farrera el 30. És un viatge i una experiència per a tothom, tothom pot participar i és una nova forma d’acostar-se a l’Art Contemporani.
Això sí, per les circumstàncies actuals tan especials aquest any podrem caminar molt poquetes persones alhora, per la qual cosa, si esteu interessats a participar ho haureu de reservar i repartirem els llocs el millor possible.
A www.elgrandtour.net hi trobareu una guia d’etapes on es pot veure a on es va i què es fa cada dia.
També podeu demanar informació al correu electrònic: grandtour@elgrandtour.net
Text : Clara Garí Aguilera – Directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera.
Fotografies : Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera.
——————–
Vull donar les gràcies a Clara Garí per el present article i poder conèixer que és el Grand Tour !
Ramon Solé
Avui us presento tres articles
El Santuari de Nuria i en totes les Rutes, es pot gaudir d’una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs.
Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d’on neixen multitud de deus d’aigua i torrents.
S’arriba amb El cremallera, que té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres.
En el paisatge de l’alta muntanya els arbres dominants sempre són els pins.
El pi roig no puja gaire més dels 1.500 m,
i ben aviat el pi negre és l’arbre dominant, en la zona entre els 1.700 m i els 2.400 m correspon al tipus de vegetació conegut com a estatge subalpí.
En les carenes i els collets orientats al nord s’ha estès un matollar dens
i ras dominat per l’azalea procumbent.
El prat alpí està constituït per un bon nombre d’espècies d’herbes, sobretot de la família de les gramínies i les ciperàcies, de fulla estreta i lineal, acompanyades d’altres herbes que sovint prenen forma de masses compactes encoixinades.
En quan a animals salvatges, com mamífers grans son presents a Núria, però que resulten més difícils d’observar directament, són el senglar, la guilla, la marta, la fagina i la llebre; de rèptils hi ha l’escurçó pirinenc,
i és fàcil veure ocells, com l’oreneta cuablanca, la merla d’aigua, el xoriguer, el trencalòs, els voltors, i la perdiu blanca.
Moltes i variades son les rutes a poder fer, des del Santuari, segons el nivell de preparació de cada persona,
per exemple :
I moltes mes rutes…
Simplement, cal deixar el cotxe a Ribes de Freser o Queralbs, agafar el tren-cremallera i passar un bon dia per Nuria i les seves muntanyes…
Recull de dades : Viquipèdia i Altres
Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé
Avui com cada diumenge us presento dos articles
El Camí de Ronda és un camí que ressegueix l’abrupte litoral de la Costa Brava entre les localitats de Blanes i Portbou.
Com que es un camí costaner situat a la Costa Brava, passa per un llocs naturals, entre el verd dels arbres i de les plantes i el blau de la Mar Mediterrània.
No tenim d’oblidar que també, passa per llocs mes urbans, com a poblacions i urbanitzacions.
En diferents punts, s’uneix en el traçat amb altres camins que us poden portar a conèixer l’interior de les Comarques en les que passeu.
Cal dir que hi ha trams, que s’incorpora a altres camins locals i/o de llarg recorregut, com el GR.
El Camí de Ronda, ja era utilitzat de molt antic, podríem dir que es mil·lenari, s’utilitzava bàsicament pel comerç entre les poblacions del litoral.
Durant els segles XIX i part del XX, va ser popular perquè tant “el Real Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras i la Guardia Civil” estaven presents i feien “la ronda” de vigilància per controlar accions il·legals com a contraban i estraperlo.
A la llarg del camí, trobareu cartells, o senyals a terra i altres distintius,
que us indicant el punt mes pròxim d’interès per anar, 
o quin camí hi ha que seguir o en una cruïlla de camins.
També en certs llocs d’especial duresa del camí, s’ha adequant per minimitzar el problema, s’ha instal·lat baranes, escales i passeres.
En altres, miradors a la mar en punts d’interès i estratègics, per poder parar, mirar, descansar o fer fotografies.
A la llarg de Camí de Ronda, son varis els llocs on hi ha taules i bancs de fusta o de pedra, per descansar i/o fer un àpat, amb papereres.
Normalment el Camí de Ronda, es un camí ample i apte per caminadors de totes les edats, no vol dir que en algun tram, tingueu que vigilar a no fer alguna relliscada o que el barranc estigi a prop del camí,
per tant, tingueu cura i no us distraieu mirant la bellesa de la costa o caletes, … amb perill de caure al vuit.
Si seguiu les indicacions, sempre arribareu a una població o lloc habitat, no hi ha cap perill de perdràs en cap dels trams.
L’altre article d’avui que us he preparat ,és “ Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas”
Text i Fotografies : Ramon Solé
Us recordo que cada diumenge us presento dos Articles !
De Rutes o Itineraris de Camins i Masies, a reu de Catalunya em podeu trobar molts.
De fet, quin itinerari no em trobaríem de Camins i Masies …?
En tots passem pel costat d’una masia o casa rural i d’un camí principal que van surtin altres camins que us poden portar a altres llocs de la zona.
Avui us presento una d’aquestes Rutes que surtin des de Sant Antoni de Vilamajor, se l’anomena :
“ La Ruta dels Camins i Les Masies.”
Efectivament, a prop de l’església surt aquest camí, aprofitant que també es el GR – 97.
Està molt ven indicat per petits cartells durant el seu recorregut que acaba a Sant Celoni.
També, moltes de les masies i granges, trobareu el cartell amb el seu nom.
Es una Ruta que no tant sols hi ha Camins i Masies, també hi passareu, com diem , per granges, rieres, torrents, camps conreats, entorn natural de prats, boscos, pous, arbres destacats i molt mes…
Aquesta Ruta es pot fer caminant i amb bicicleta, dos maneres de poder gaudir de la natura i el medi que es va passant.
Recordeu que bona part del recorregut, son finques i terrenys particulars, i cal tenir respecta en tot el seu conjunt.
Cal dir que des de Sant Antoni de Vilamajor i en direcció oposada, o sigui, cap a l’Afou i Cardedeu, també podeu trobar detallats els Camins i Masies en aquella zona.
Per últim, us passo 4Itineraris per a la descoberta a peu de Sant Antoni de Vilamajor :
Si voleu passar una bona estona gaudint del paisatge, de camps i la natura, no ho dubteu feu algun d’aquests recorreguts.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i propi
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !
L’objectiu de la “Tourdera” és fer realitat una ruta resseguint la Tordera i la riera d’Arbúcies, mitjançant la pràctica de la bicicleta i el senderisme, i permetre d’aquesta manera, la descoberta del territori, promoure el coneixement de la natura i patrimoni associats al riu, i fomentar el desenvolupament local dels municipis amb l’arribada de nous visitants.
La proposta de ruta és de més de 200 quilòmetres, sumant l’itinerari principal, el de la riera d’Arbúcies i petits enllaços entre nuclis de població, o estacions de tren, fins al tram principal, com és el cas de Massanes, Riells i Viabrea, Breda, Gualba o Vallgorguina.
Per conèixer el traçat projectat i els trams actius s’ha posat a disposició dels usuaris un mapa interactiu a la pàgina web (www.tourdera.cat/itinerari), on també s’hi vinculen els principals punts d’interès, equipaments, estacions de tren, etc.
Pel que fa al tipus de públic, des de la desembocadura (Malgrat de Mar i Blanes) fins a Sant Esteve de Palautordera, es tracta d’una ruta en general apte per a públic familiar, amb pendents més aviat suaus.
Actualment, 11 municipis ja disposen de trams actius de la ruta als municipis de: Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Vallgorguina, Gualba, Fogars de la Selva, Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.
La ruta ja compta amb 114 quilòmetres de trams actius i plenament senyalitzats i enllaça amb altres Itineraris o Rutes per la zona.
Podeu veure l’itinerari de aquesta destacada Ruta de la Tourdera a :
http://www.tourdera.cat/itinerari/
I us passo l’explicació d’un dels trams :
http://www.tourdera.cat/itinerari/tram-sant-esteve-de-palautordera-mosqueroles/
Es una Ruta de la Tourdera, per donar mes proximitat a la natura cap a nosaltres, sigui caminant o amb bicicleta.
Recull de dades : La Tourdera i Ajuntaments que forment part
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 