Itinerari per visitar els rentadors dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri

Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.

L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.

Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.

Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.

El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.

No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.

Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem una ullada fora de Catalunya : Ruta circular prop de Culla de Castelló de la Plana

És una Ruta circular de 40′ prop de Culla en L’Alt Maestrat de Castelló de la Plana.

La ruta passa per la font del Cabrit i l’ermita de Sant Cristòfol, del segle XVIII, situada al cim d’un tossal.

Us passo un Video de la Font del Cabrit (56″):

Autor text i Fotografies : Jordi Mig

Visitem la Vall d’Horta de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

La Vall d’Horta està dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac del municipi de Sant Llorenç Savall.

Història :

• Tot i no tenir-se clar des de quan va començar a haver-hi presència humana a la vall d’Horta, les troballes d’algunes eines lítiques treballades al massís de Sant Llorenç del Munt, i concretament una peça trobada a la vall d’Horta, permeten afirmar-hi la presència d’éssers humans almenys des de l’època del paleolític.

La vall d’Horta és una vall situada al vessant nord-est del massís de Sant Llorenç del Munt.

Es troba al municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental.

Té una àrea aproximada d’unes 887 hectàrees i el límit perimetral fa uns 14,8 km.

Hi discorre el torrent de la Vall d’Horta, tributari del riu Ripoll, que és afluent del Besòs.

És dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, creat el 1972. Des del 2000 també forma part de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC) inventariat com espai d’interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament.

La vall d’Horta és al sector occidental del terme municipal de Sant Llorenç Savall i es tracta d’una de les valls més grans i amples del municipi.

Discorre de sud-est a nord-oest, pràcticament en paral·lel a la carena del Pagès, la qual uneix els cims de la Mola i del Montcau.

Té una longitud d’uns 4,5 km i una amplada màxima d’uns 3,5 km. El tàlveg, o fons de vall, té una alçada que va des dels 450 m als 550 m aproximadament i les carenes que envolten la vall tenen alçades molt diverses des dels 500 m aproximadament als 1.056 m del cim del Montcau, un dels límits careners de la vall.

Roca Sareny (804,4 m) i el castell de Pera (740,6 m), a la dreta, des del contrafort sud-oest de Baiarols (uns 670 m).

El límit carener està format per diverses serres i carenes que van perdent altitud en direcció sud-est fins a arribar al punt de sortida de totes les aigües de la vall, a una alçada d’uns 430 m i situat a la confluència del torrent de la vall d’Horta amb el riu Ripoll. Des d’aquest lloc i en sentit nord hi ha la carena de Ricó, que tanca la vall pel cantó est fins a arribar al Puig Cornador (586,5 m) al cap d’1,5 km. Des d’aquí el límit carener gira cap al nord-oest fins a arribar al turó de Baiarols (696,1 m) després de gairebé 1 km.

La carena continua primer en sentit nord, passant pel coll de la Muntada (611,8 m), i després cap al nord-oest, passant pel coll del Castell (654 m), i 1,7 km més tard arriba al turó on hi ha el castell de Pera (740,6 m). El límit nord-oriental el tanca la serra del castell de Pera, la qual, després de passar per dos colls més, el coll d’Agramunt (673,5 m) i el coll de la Costa (682,5 m), arriba al turó de Roca Sareny (804,4 m) al cap d’1,7 km.

Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall.

Actualment encara queda algun mas dedicat a l’agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s’han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística.

És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l’indret de poblament més antic.

Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d’una manera autàrquica i autosuficient. L’excursionisme i l’interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.

Farem el mateix camí per tornar a la carretera.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Avui visitem : La Font del Fornot de Les Fonts de Terrassa

La Font del Fornot  està situada en el passeig de la Muntanya front el número 17 a, amb cantonada al carrer de l’Esperanto de Les Fonts de Terrassa.

Es una de les fonts construïdes mes recentment, va ser inaugurada el dia 7 d’Octubre de 2017, durant la Festa Major de Les Fonts.

Es una construcció amb forma de capelleta, disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell de terra. Al seu costat disposa d’un seients de fusta.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itineraris des de la Masia de Xercavins de Rubí

Des d’arreu del Terme de Rubí podem iniciar diferents itineraris, per visitar les ultimes : masies, fonts, ermites, safareigs, casetes de pedra, etc…del seu terme municipal.

Un d’aquest punts es iniciar els itineraris des de l’antiga Masia de Xercavins,

és una de les masies més antigues del municipi i està situada a prop del nucli de Rubí.

Son d’aquest itineraris que es poden visitar tot caminant entre mig de camps, boscos i natura de les seves rodalies.

Us portaran a llocs concrets, com el Safareig de l’hort dels Teies, Can Ximelis, la Masia Can Feliu, masia de Can Ramoneda i el seu Safareig, ermita de Sant Muç i la seva Font, can Roig i les 2 fonts i molt més llocs…

Aquests itineraris estan ven indicats per medi de cartells durant  tot el recorregut o en els encreuaments.

Llocs naturals que passen ara aquests itineraris entre urbanitzacions i Polígons industrials, però que són llocs per caminar, passejar i gaudir. Us invito a visitar-los. !!!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Font o sortidor d’aigua de Sentmenat

La Font o sortidor d’aigua està situada en la Plaça de la Vila, front de l’edifici de l’ajuntament de Sentmenat.

Es una Font que el sortidor d’aigua surt del centre d’una estructura d’obra rodona, que es troba dins d’una bassa quadrada on cau i retè aigua. Tot rodejat el seu voltant d’una variat de plantes amb flors.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Itinerari a El Salt Candeler i els seus voltants en Moià

Comenceu aquest itinerari, tot sortint des de de Moià, per la pista forestal en direcció al camí de Vila-Rasa.

Cal seguir el GR-3, on al seu costar trobareu el salt d’aigua conegut com El Salt Candeler, que normalment porta poca aigua.

Als peus del Salt es forma un gorg arrodonit,

que ens faria la temptació d’un bany, si l’aigua fos neta i suficient fonda…

Més endavant però, ja veureu les aigües de la Riera de Castellnou, amb petits salts.

Podeu seguir per la pista forestal, amb les rieres sempre a la vostra esquerra

i a la dreta veureu els Cingles de Montbrú i altres muntanyes.

Si seguiu uns km més trobareu el trencall per baixar cap a l’ermita de la Tosca, el Gorg Estret i el Molí d’en Brotons,

en el Vall de la Tosca i que ja us he descrit en altres articles.

Tot aquest conjunt forma un paratge molt bonic per ser visitat i respectat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano i Ramon Solé

Itinerari per Fonts Naturals de Terrassa

Son mes de trenta fonts les que podem avui en dia poder visitar i conèixer en el Municipi de Terrassa. Totes son periòdicament controlades sanitàriament.

Per visitar cinc d’aquestes fonts, us situareu a la sortida de Terrassa en la carretera que va a Rellinars, la B-122 us desplaçareu fins el quilòmetre 3, on trobareu a la dreta l’entrada a la Finca de Can Amat – Egara.

A l’altra banda de l’entrada entre el límit entre els conreus i el bosc, trobareu, la primera font., la Font del Botó , es difícil de trobar, donat que en moltes ocasions està tapada per les bardisses, ens fitxarem en anar per un camí marcat amb senyals amb ratlla groga, al poc a l’esquerra en una petita explanada esta aquesta font.

Des de fa molts anys està seca.

El seu esquelet encara el podeu veure, per perpetuar en el record… de molts Terrassencs

Cal que us aneu  al quilòmetre 4.600, agafareu un camí a la dreta, amb una cadena que no permet accedir amb vehicles, acta seguit trobareu tres camins vosaltres pujareu pel del mig, ens fitxarem que al costat del mateix torrent (esquerra) esta la Font de l’Alba.

Era d’aquelles fonts que la gent feia cua per agafar-hi aigua amb garrafes…es deia que era d’aigua molt excel·lent. En èpoques de gran sequera pot no donar-hi aigua.

Si agafeu el camí de la dreta, a uns vint minuts esta La Font del Senyor Ramon, i des d’allí hi ha camins que us portarien a altres. Tornem a la carretera, seguim uns metres i agafarem el camí de Can Guitart, en les seves rodalies trobarem tres fonts.

Es un camí ample i ben arranjat, seguirem aquest que en uns cinc minuts arribarem a la riera. Pujarem un 30 metres per dintre de la riera i al poc, a l’esquerra un sender puja un 70 metres fins a un petit torrent on esta en el vell mig la Font del Racó.

Es un lloc molt bonic, humit i solitari. L’aigua de la Font es barreja amb la del torrent.

Tornem a situar-nos en el camí de Can Guitart, seguirem fins trobar un camí a la dreta que està tancat amb una cadena, passarem i agafarem un altra, també, a la dreta, fa una certa pujada, a uns deu minuts i en una corba del camí, surt a l’esquerra un sender que ens porta a la Font del Cireret. Impressionat es la verdor que rodeja sempre les parets de la font.

Es una gran cisterna, te una aixeta per regular el seu important cabal. Va ser construïda l’any 1703.

Segons un mosaic que trobem sobre la font, a la seva esquerra. Al costat, tenim un altre que ens recorda de  “ Respetad la Fuente y el Bosque ” i a la seva part superior dreta, un altra amb la data de restauració en l’any 1878, amb  una imatge, que podria ser de Sant Miquel… Posteriorment ha tingut varies restauracions durant el segle XX.

Torneu a estar, en el camí de Can Guitart, on esta la cadena. Seguireu uns metres direcció a la Masia.

A poc i a l’esquerra i sota del camí unes escales ens baixaran fins la Font de l’Olm.

L’antic del Pantà de la Xoriguera, aquest Pantà al Febrer de l’any 1944, va ser destruït per un fort temporal, sols queda un únic tros del pantà que encara podeu trobar en peu.

Situat a peu de la carretera, direcció a Terrassa, sobre el quilòmetre 4, tenim un camí a la dreta que porta a les restes del Pantà de Xoriguera. Actualment, en lloc d’aigua, tenim una gran vall plena de vegetació.

Donarem com a punt final de l’itinerari en aquest punt. Caldrà destacar que el recorregut el podrem fer en un matí.

 

Text i Fotografies :  Ramon Solé

Itinerari de Balsareny a Sallent per La Sèquia del Manresans

Avui us presento dos articles

L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.

La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,

per regar una gran extensió d’horta en aquella època,  amb un recorregut de 26 Km.

Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.

Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,

construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.

En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.

Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.

També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.

Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,

també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…

Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.

Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,

per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.

En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,

amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pels rodals de Terrassa, de l’estació de trens Renfe-Est de Torrebonica a l’Hospital de Terrassa(Variant) – Itinerari 4art. #

Com a continuació d’ahir, us passo la variant

Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer,

on comença una camí de terra, és el camí vell de Terrassa a Sabadell, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica, el camí segueix entre bosc i un camp, fins una cruïlla de camins.

Girarem pel camí de l’esquerra, a poca distància estareu a l’antic baixador de Torrebonica, seguirem el camí entre bosc, amb pins de gran alçada, us portarà a creuar el Torrent de la Betzuca, a l’altre costat estareu a l’Àrea d’estada del Pi gros, on hi ha molts pins pinyers molt destacables, allí podreu fer un àpat o descansar.

Tot seguin el camí que es prou ample,

fareu una certa pujada fins arribar a l’esquerra l’embassament pel rec dels camps de golf propers.

Hi ha en aquest punt un encreuament de camins

heu d’agafar el que us indica un cartell: can Figueres – can Canya i que l’heu de seguir.

A pocs minuts passareu per l’entrada de can Canyes, que s’està arrenjant,

Passeu entre camps i bosc, fins a una altra cruïlla, seguirem ara el camí de la dreta que fa baixada,

A uns deu minuts, estareu a l’Àrea d’estada de can Canyes – can Figueres, amb uns grans rocs invitant a descansar o prendre un àpat si cal.

Tot creuant de nou el Torrent de la Betzuca, que per aquesta zona no hi baixa casi mai aigua, el camí us portarà fins la carretera que es dirigeix a Torrebonica, nosaltres ens dirigirem en sentit contrari,

en aquest punt, us trobareu amb l’itinerari nº:3 que us vaig comentar fa unes setmanes.

Deixareu a la dreta, el camí que porta a la masia de can Figueres que la veureu des de la carretera,

seguireu fins l’entrada a la dreta que porta, en cinc minuts fins l’Hospital de Terrassa, on hi ha varies línies d’autobus, segons on vulgueu anar.

Text i Fotografies : Ramon Solé