Itinerari de Balsareny a Sallent per La Sèquia del Manresans

Avui us presento dos articles

L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.

La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,

per regar una gran extensió d’horta en aquella època,  amb un recorregut de 26 Km.

Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.

Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,

construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.

En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-aquaducta-1.jpg

Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.

També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.

Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,

també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-5-1.jpg

Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.

Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,

per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.

En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-2-1.jpg

amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pels rodals de Terrassa, de l’estació de trens Renfe-Est de Torrebonica a l’Hospital de Terrassa(Variant) – Itinerari 4art. #

Com a continuació d’ahir, us passo la variant

Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer,

on comença una camí de terra, és el camí vell de Terrassa a Sabadell, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica, el camí segueix entre bosc i un camp, fins una cruïlla de camins.

Girarem pel camí de l’esquerra, a poca distància estareu a l’antic baixador de Torrebonica, seguirem el camí entre bosc, amb pins de gran alçada, us portarà a creuar el Torrent de la Betzuca, a l’altre costat estareu a l’Àrea d’estada del Pi gros, on hi ha molts pins pinyers molt destacables, allí podreu fer un àpat o descansar.

Tot seguin el camí que es prou ample,

fareu una certa pujada fins arribar a l’esquerra l’embassament pel rec dels camps de golf propers.

Hi ha en aquest punt un encreuament de camins

heu d’agafar el que us indica un cartell: can Figueres – can Canya i que l’heu de seguir.

A pocs minuts passareu per l’entrada de can Canyes, que s’està arrenjant,

Passeu entre camps i bosc, fins a una altra cruïlla, seguirem ara el camí de la dreta que fa baixada,

A uns deu minuts, estareu a l’Àrea d’estada de can Canyes – can Figueres, amb uns grans rocs invitant a descansar o prendre un àpat si cal.

Tot creuant de nou el Torrent de la Betzuca, que per aquesta zona no hi baixa casi mai aigua, el camí us portarà fins la carretera que es dirigeix a Torrebonica, nosaltres ens dirigirem en sentit contrari,

en aquest punt, us trobareu amb l’itinerari nº:3 que us vaig comentar fa unes setmanes.

Deixareu a la dreta, el camí que porta a la masia de can Figueres que la veureu des de la carretera,

seguireu fins l’entrada a la dreta que porta, en cinc minuts fins l’Hospital de Terrassa, on hi ha varies línies d’autobus, segons on vulgueu anar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pels rodals de Terrassa, de l’estació de trens Renfe-Est de Terrassa a l’Hospital de Terrassa – Itinerari 3er. #

Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer, on comença una camí de terra, es el camí vell de Terrassa a Sabadell,

Passareu a prop de les vies de tren, una cadena, ens recorda de no accedir-hi, ni a peu ni amb bicicleta.

Continueu el camí que fa una lleugera baixada,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_2343_01-1.jpg

abans de creuar el pont sobre el torrent de la Grípia, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica,

el camí segueix entre bosc i un camp,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_2351_01-1.jpg

fins una cruïlla de camins,

agafarem per uns minuts el camí que porta fins l’antic baixador de Torre Bonica i l’Alzina destacable allí existent.

NOTA : Estem en un dels camins de l’Anella Verda de Terrassa, aquest punt serà el lloc de partida del proper itinerari

Retrocedim fins de nou a l’anterior cruïlla de camins,

que continuarem tot passant pel costat d’una cadena que barra el pas a vehicles a motor, no autoritzats.

Podrem veure arbres molts alts, sobre tot pins.

Així com varies caixes niu de ratpenats dins del bosc.

Al poc, estarem darrera de l’edifici de l’Hospital de Terrassa, i a l’esquerra veurem els camps i l’edifici de Torrebonica.

Cal dir que estem en el camí vell de Sant Quirze del Vallès a Matadepera, on ens retrobem amb l’Anella Verda.

A partir d’aquí podreu decidir varies opcions,

Si seguiu, trobareu que la pista es troba asfaltada, i dóna a la carretera de Sabadell a Terrassa i a la dreta a l’Hospital de Terrassa.

Si no voleu allargar més l’itinerari, a l’Hospital hi ha la parada de diversos autobusos que us podent retornar a Terrassa a buscar el vostre vehicle o medi de transport, si no viviu a Terrassa, també hi ha bus a diversos municipis propers del Vallès.

És us recorregut fàcil i relativament curt per poder fer amb nens, família, amics, fent un passeig amb el gos, amb bicicleta, …

Text i Fotografies : Ramon Solé

URIAN Guías de montaña está en Parque natural de la Zona Volcánica de la Garrocha

Avui us presento dos articles

Aquesta Tardor… Ornitologia, Natura  i Volcans

Proposem diversos itineraris pel Parc Natural de la Garrotxa i descobrir-los de la mà de :

Dora @dorasalv63 , guia del parc i ornitòloga.

Itineraris:

Parc Nou i la Moixina

Fageda d’en Jordà

Pedres encantades – la Salut

Croscat

Banyoles

De Dilluns a Dissabte – De 9h a 13h i Diumenge – De 9h a 17h

✔ A partir de 15€ per articipant

Més informació:

www.urianguies.com

 690 81 86 87

oriol.urian@gmail.com

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Un passeig per la llera esquerra del riu Ter al pas per Manlleu

Poder fer un passeig per la llera del riu Ter sempre es molt gratificant,

més si ho feu pel seu pas a Manlleu.

Caminar per la seva vora esquerra, podreu veure moltes aus, aquàtiques o que fan vida a prop d’aquest riu,

gaudir d’un parc ple d’arbres  i fresc a l’estiu

i uns espais tranquils.

En aquest indret, les aigües del riu Ter  casi sempre baixen molt calmades,

gràcies a la formació rocosa del terra que fa de fre i tranquil•litza la velocitat del riu.

Fins hi tot, hi ha un petit embarcador on podeu fer una volta amb barca pel riu Ter abans d’arribar a una resclosa.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de can Feliu de Sant Quirze del Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

El Parc de Can Feliu, annex a la masia rep el mateix nom i és un espai agradable pel passeig i el lleure familiar.

Situat al costat de la Riera de Can Feliu o Torrent de la Betzuca, té una superfície de més de 54.000 m2.

Es caracteritza per la gran extensió de prats, amb un vial peatonal pavimentat que el creua,

i el llac artificial amb sortidor,

està subministrada en part, gràcies a una de les dues mines que existien en la finca.

També té una petita zona de jocs infantils, que s’ha actualitzat fa poc temps.

Està emmarcat per una zona de serveis que acompanya a gaudir del temps lliure, als peus de la Biblioteca Municipal

i amb extensa zona verda que convida a passar una matí gaudint de la tranquil·litat i la natura.

Es punt de partida de possible rutes o itineraris per la propera serra de Galliners.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Ruta Botànica de Sant Quirze del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

La Ruta Botànica és una ruta temàtica formada per quatre itineraris dedicats a diferents tipus de formacions vegetals i flora del nostre municipi.

Cada itinerari està senyalitzat d’un color diferent, té una longitud aproximada d’un quilòmetre i es pot recórrer en uns vint minuts amb l’objectiu de fomentar el  coneixement dels arbres, arbusts i plantes a més de fotografies de les masies, testimoni del patrimoni històric, rural i agrícola al nostre municipi.

Itinerari 1: El bosc de ribera

El bosc de ribera és un bosc caducifoli que creix a banda i banda dels cursos fluvials, rius i torrents on l’aigua és el principal factor limitador del creixement de la vegetació  adaptada a inundacions periòdiques a la Mediterrània.Itinerari 2: L’alzinar

és un bosc perennifoli, verd tot l’any, amb un estrat arbori d’alzines, i un estrat arbustiu ric en lianes.

Amb pi blanc a les vessants assolellades, degut als incendis forestals i amb roure martinenc a les obagues.

Itinerari 3: Les plantes aromàtiques i medicinals

A conseqüència de l’abandó de conreus i dels focs forestals, l’alzinar esdevé brolla de romaní, formació vegetal rica en plantes aromàtiques, molt emprades a la cuina mediterrània i amb importants propietats medicinals.

Itinerari 4: Els bolets i fruits del bosc

El bosc és una font important de recursos, com  la fusta, però també de fruits d’arbres, arbustos i plantes i també de bolets (part reproductora dels fongs), alguns són comestibles excel·lents, d’altres tòxics mortals.

 

Text : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Fotografies : Ramon Solé

Pels rodals de Terrassa, de can Montllor a Torre Mossèn Homs ( variant) – Itinerari 2on.

El passat 12 de maig, us vaig presentar el primer itinerari Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.

Avui us passo la variant que podeu fer des de can Montllor per anar a Torre Mossèn Homs, pel camí Vell de Terrassa a Castellar del Vallès.

Des del lateral dret de la masia de can Montllor, cal agafar un camí ample que fa entre camps una certa davallada.

Tenim vistes als camps de conreu pròxims a la masia i el bosc proper  de l’altre costat del torrent.

En la poca estona, entrem al bosc, trobem alguns pins destacables per la seva bellesa i alçaria,

ara el camí va fent baixada mes destacable, fins arribar al Torrent de la Grípia, que el passarem per un petit pont o passera, amb baranes de fusta.

A l’esquerra deixarem una no massa gran depuradora.

El camí tot just passem per una cadena que tanca el pas a vehicles, fa una remuntada.

Algun arbre sobresurt del bosquet, com per eixemple un pi pinyoner, situat a prop del torrent.

Estem arribant a la Torre de Mossen Homs, el camí deixa de ser de terra, i passa a un asfaltat no massa ven conservat.

La casa – escola de cuina, esta a l’esquerra nostra, podem llegir diferents cartells que us poden orientar de seguir alguna de les rutes que hi ha a partir d’aquest punt.

Disposeu d’una Àrea d’estada darrera de la capella

amb una fonts d’aigua de xarxa.

També podeu tornar a Terrassa per l’Anella verda o desfent el vostres passos.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig pels bosc de ribera del riu Ges

Com cada divendres avui us presento dos articles

Us invito a fer un passeig pel bosc de ribera a prop del riu Ges.

Un dels llocs mes habituals per fer-ho és en la zona on havia agut l’antic Balneari de la Font Santa, avui poc en queda, està en runes.

Així com les seves fonts que ja m’he referit alguna altra ocasió.

Aquesta vegada, prenem atenció els arbres a tocar del riu Ges.

Son uns espais planers i ombrívols plens de plataners, si aneu en la tardor tindreu que trepitjar la catifa de fulles, que tant agrada els nens…Resseguiu  pel costat d’aquest riu que sempre mostra les seves aigües tranquil·les.

Anireu passant pel costat d’altres tipus d’arbres com freixes, verns, faigs, algunes pollancres, oms, tells, bedolls, i també l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.

Si no feu soroll, podreu gaudir del cant de molts ocells que fan vida en aquest paratge natural,

I poder veure algun bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds…Us poden ajudar a descobrir els diferents tipus de flora i fauna presents a la zona gràcies als plafons existents.

Us passo un itinerari circular i fàcil de poder fer, extret de naturalocal :

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-pere-de-torello/pel-riu-ges-descobrint-sant-pere-de-torello

Teniu a prop de la carretera,  l’Aqüeducte de l’Anijol que és molt antic.

Trobareu en La Font Santa,  el PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Torelló fins a Vidrà.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Un Passeig per la riera de Caldes, a Palau solità i Plegamans

Avui us presento dos articles


Us invito a fer aquest itinerari tot gaudint d’un passeig per la riba dreta de la riera de Caldes,  al seu pas pel municipi de Palau solità i Plegamans.En la llera esquerra, esta mes humanitzada, amb cases i algunes tipus xalet i trobareu alguna fabrica,també bona part del camí es pot fer per aquella llera, però vosaltres us serà mes agradable per la llera dreta.Es pot iniciar el recorregut en el Pont de Sant Roc, tot venint des de la població, i creuant la riera de Caldes.Son tant sols uns tres kilòmetres i que es pot allargar molt mes, donat que des d’aquest camí és pot enllaçar amb altres itineraris i camins que us podent portar a diferents punts del municipi i d’altres pobles de les rodalies.Aquests 3 kilòmetres tenen molta importància a nivell d’ecosistema en la zona,tant en vegetació com de fauna, sobre tot d’ocells que habitant en les lleres de la riera.La vegetació es pròpia de ribera, però cal destacar l’abundància de canyissar, matolls, i vegetació baixa com sanguinyol, boga, nyàmera i estramoni.sense masses arbres i aquests en general són molt joves, com el om, l’àlber i la freixe; així també,  podem veure algun arbust com el saüc.Abans d’arribar el pont de la Carrerada, entrareu a una petita zona industrial, però la vostra vista serà per on passa  la rierai mirar si veieu algun ocell.En el mencionat pont, us desviareu i ara si, passareu a l’altra llera, la de l’esquerra.En aquest punt i per evitar l’entrada de vehicles a motor, hi ha una cadena,el pas es per senderistes, per gent amb ganes de passejar i Bicicletes.Trobareu en algun punt del itinerari, algun saltant de l’aigua de la riera, fet perquè si plou molt es faci un petit fre a la seva velocitat.En aquest tros, trobareu seients per descansar i fer un mos, i alguna font d’aigua de xarxa, molt utilitzada per els ciclistes.Es un tram, que l’Ajuntament va col·locar cartells per donar a conèixer la flora i fauna existent, però sempre hi ha qui li deu de molestar i estant pintats, axó impedeix fer una bona lectura.Esteu molt a prop del Pont de can Cladelles, que per avui seria el punt final a l’itinerari,a partir d’aquí trobareu varies opcions si voleu seguir caminant…Aquesta riera pateix molt la sequera i pot arribar a no baixar aigua en el seu curs, un bon problema pels animals que hi habitant.Crec que és un itinerari apte per a tothom, donat que es tot planer i ample.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé