Horts de Can Buxeres de L’Hospitalet de Llobregat

Avui dos articles sobre Horts

El Parc de Can Buxeres està situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta, uneix els barris de Sant Feliu, el Centre i Can Serra de L’Hospitalet de Llobregat .

Els seus horts estan situats als terrenys de l’antic viver, que l’ajuntament va cedir a la Creu Roja, entitat que els gestiona juntament amb Espai de ciutadania.

Les remodelacions del 2004 al parc de Can Buxeres a l’Hospitalet de Llobregat, van donar lloc a 40 horts urbans de 35 m2 cadascun, els quals estan cedits de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió social , com aturats més grans de 45 anys, discapacitats i persones amb problemes de salut mental i gent gran,

gràcies a una iniciativa conjunta de la Creu Roja, la plataforma Espai de Ciutadania i l’Ajuntament.

Els horts promouen l’autoconsum i alhora generen beneficis terapèutics, socials, educatius i ambientals.

Algunes parcel·les estan reservades a entitats d’oci infantil i juvenil perquè puguin donar a conèixer l’agricultura ecològica i els hàbits alimentaris saludables.

El parc de Can Buxeres va estrenar en 2016, 40 nous horts socials, gestionats per Creu Roja i destinats a persones en risc d’exclusió, us passo l’enllaç :

https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/10799531

Us passo un article de elTotL’Hospitalet Baix Llobregat, que ens dona a conèixer el horts gestionats per Creu Roja :

L’aigua del metro es destina per al reg dels horts de Can Buxeres a L’Hospitalet, es passo la informació :

https://www.sostenible.cat/noticia/aigua-del-metro-per-al-reg-dels-horts-de-can-buxeres-a-lhospitalet

Els horts se cedeixen de manera gratuïta per període d’un any, prorrogable fins a un màxim de cinc anys.

Les persones beneficiàries del projecte, que compten amb l’assessorament de voluntaris de la Creu Roja, reben les eines bàsiques, una taquilla per dipositar les seves pertinences i un lot de llavors per cultivar.

Recull de dades: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat, i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Festa de la Carbonera de Forallac

Avui us presento dos articles

Tot i que la tradicional festa cultural de la Carbonera es va iniciar el 1993 a Sant Sadurní de l’Heura, es l’any 1996 quan començà a fer-se al paratge conegut com el Sobellàs, de Sant Climent de Peralta, municipi baix-empordanès de Forallac.

L’objectiu era recuperar la memòria de l’ofici de carboner, elaborar carbó vegetal, perdut amb el pas dels anys a conseqüència de les noves formes d’energia que van anar sorgint.

Any rere any, l’activitat comença a final de setembre i dura gairebé un mes. És un treball col•lectiu i molt laboriós, dividit en diferents fases. S’inicia amb l’edificació de l’estructura, una pila vertical de llenya que es forma amb troncs d’alsina, roure i pi.

El procés es diu apilar i dura uns quants dies. El següent pas es diu embalumar, que consisteix en cobrir la pila amb branques de bruc i terra, deixant un forat en la part superior denominat ull, que és on s’hi pren foc.

A partir de l’encesa, els participants, tots ells coneixedors de l’antic ofici de carboner, que conviuen i es reuneixen al voltant de la tradicional barraca, alimentaran dia i nit la pila perquè no s’apagui ni deixi de fumejar. A final d’octubre es procedirà a rescaldejar i desempilar el carbó vegetal.

Aquesta festa s’ha convertit en un dels actes més singulars de la zona, i aplega un munt de visitants que s’hi desplacen d’arreu de la comarca, fins i tot, hi acudeixen grups escolars i entitats culturals diverses.

Text i aportació fotogràfica : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies extretes de l’Arxius Municipals i altres

Joaquima, agraït per aquesta aportació tant interessant.!

Ramon Solé

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Que és l’osmosi en l’Aigua ?

Que es l’osmosi ?

En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable, tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més.

Una membrana semipermeable, d’origen natural o artificial, és la que deixa passar uns tipus de molècules (les del dissolvent) i uns altres no (les del solut).

Fotografia de l’Ajuntament de Sant Lluis

I en el cas de l’osmosi  en l’Aigua ?

L’osmosi inversa és una tecnologia de purificació de l’aigua que utilitza una membrana semipermeable per eliminar ions, molècules i partícules més grans, deixant que només passi l’aigua potable. Dins d’un entorn amb membrana semipermeable, si s’augmenta la pressió del costat de major concentració, pot aconseguir-se que l’aigua passi des del costat d’alta concentració al de baixa concentració. D’aquesta manera s’està produint el fenomen contrari a l’osmosi, per això es diu osmosi inversa. És a dir, l’aigua de la zona d’alta concentració passa a la de baixa concentració, aconseguint travessar la membrana en sentit contrari.

Un exemple el tenim a Xilxes, municipi de la província de Castelló, situat en la Comarca de la Plana Baixa. Compta amb aproximadament 2752 habitants (INE 2015). FACSA gestiona la xarxa municipal de aigua potable i clavegueram municipal des de 2009. Des del Consorci de la Plana i  dues captacions, s’abasteix a les fonts públiques, a la zona del nucli urbà i a la zona de la platja de Xilxes. S’emmagatzema i tracta l’aigua en un dipòsit del municipi i, a més, per a subministrar l’aigua a les fonts públiques, es fa passar per una estació de tractament d’aigua per osmosi inversa.

Font pública de Sant Lluis, ubicada al Pla de Cas Rector (darrera de l’església), es tracta de la primera font pública de Menorca i de Balears que funciona amb aquest sistema d’osmitització.

Fotografia : Ajuntament de Sant Lluís

Presentació a Maó, de la primera Font Pública tractada amb el sistema d’osmosi :

https://ib3.org/mao-posa-en-marxa-la-primera-font-publica-dosmosi-per-omplir-les-garrafes

També, us passo una informació que es considera pitjor  l’aigua procedent d’osmosi :

https://www.betera.com/2019/06/28/el-nou-govern-elimina-el-sistema-dosmosi-de-les-fonts-publiques-en-assegurar-que-la-qualitat-de-laigua-es-pitjor-que-la-de-laixeta-de-casa/

Per a mes amplia informació podeu accedir a Viquipèdia i que us adjunto l’enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Osmosi_(directa)

Des del Blog sols donem Informació, no entrem en polèmiques …!

Recull de dades : Enciclopèdia Catalana, i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé  – Fotografies : Anna Maria Molinero

Qui va ser Joan Amades ?

Com cada divendres us passo dos articles avui

Joan Amades i Gelat  (Barcelona, 23 de juliol de 1890 – 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. Va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Va col·laborar en la premsa del moment, com a D’Ací i d’Allà o Diario de Barcelona, entre d’altres.

El seu treball es va materialitzar amb una copiosa producció de llibres, com ara el Costumari català. El curs de l’any (5 volums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans.

El Fons Amades és el recull documental aplegat per Joan Amades que constitueix un dels elements claus per a la interpretació i l’estudi de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XIX i XX.

Està configurat per impresos, amb imatges i textos de les diferents manifestacions de la cultura popular i tradicional catalana dels segles XVII, XVIII i XIX.

L’obra de Joan Amades com a folklorista se sustenta, en bona part, en aquest ampli compendi d’informacions i coneixements que s’atresoren en el fons documental que ell mateix va recopilar al llarg de la seva vida i que avui gestiona la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1989, el Departament de Cultura va iniciar el procés de recuperació del fons documental de Joan Amades, procés que s’ha implementat en fases successives. Després de diferents contactes i de la localització i comprovació de l’estat de conservació del fons documental, es va procedir a inventariar-ne el contingut, determinar el seu abast i magnitud i calibrar la seva importància.

La recuperació del fons es va materialitzar a través de la compra al senyor Ròmul Gavarró, que n’era el propietari, i a través de l’Associació Cultural Joan Amades. Aquesta entitat privada, que va ser fundada l’any 1995 per la mateixa Consol Mallofré, dipositària dels drets d’autor de Joan Amades, amb la finalitat de completar la publicació dels materials inèdits d’aquest folklorista i de divulgar els materials que ella havia conservat fins a la seva mort.

El 1997 se signà un conveni entre el Departament i l’Associació Cultural Joan Amades sobre cessió i dipòsit de la documentació de l’entitat amb l’objectiu de reunificar els materials del Fons Amades i posar-los unitàriament a l’abast dels estudiosos.

Us passo mes dades de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre Joan Amades :

http://pagines.uab.cat/joanamades/content/biografia

Com que el blog de les Fonts naturals, aigua, muntanya i mes, durant aquest 6 anys a fet menció de les seves obres, en especial de Dites i Refranys del Costumari Català, he volgut que estigues present  amb un record a Joan Amades i  Gelat .!

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Que es un Dolmen ?

Avui us presento dos articles

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

El mot “dolmen” prové de l’expressió taol maen, que significa “taula de pedra” en bretó.

Rep els noms, vivents sobretot en toponímia de cova de l’alarb, caixa/cabana de moro o caixa o cova de/Caixa de Rotllan, o llosa de jaça.

Un dolmen era un monument funerari, ja que les restes arqueològiques trobades en el seu interior confirmant a questa teoria.

La formació bàsica del dolmen, la constitueixen dues pedres verticals amb una d’horitzontal al damunt, generalment acompanyades d’altres pedres en la rodalia, de grans dimensions.

Tipus de Dòlmens :

  • Hi ha sols amb una càmera.
  • Dòlmens de corredor, amb càmera i passadís d’entrada
  • I els mes grans tenen galeria, el corredor i l’amara son casi de la mateixa amplada i inclús en alguns casos es poden distingir varies càmeres successives.

Les característiques, en el més senzill -dues pedres verticals i una d’horitzontal- s’anomena cista, o sigui, “caixa”; quan el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d’entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d’entrada, s’arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra, on s’han utilitzat diverses pedres verticals.

Els límits dels túmuls es marcaven de vegades amb un cercle de pedres aixecades (cromlech), de vegades amb pedres ajagudes en cercle (peristàtil). Les ofrenes es barrejaven en el túmul i al costat dels cossos enterrats.

A Catalunya, aquestes motes sovint es van erosionar o van ser destruïdes per robar-ne el contingut i només queda aleshores el dolmen.

També es por trobar :

Un paradolmen és un monument megalític natural consistent en una cavitat entre blocs erràtics o abric rocós. Generalment, era usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. A diferència del dolmen, el paradolmen no és una construcció humana, tot i que en alguns casos la intervenció humana n’ha modificat l’estructura.

Algunes zones de Catalunya presenten una gran concentració de paradolmens, com el Massís de Cadiretes, a cavall de les comarques de La Selva i el Baix Empordà. Alguns exemples de paradolmens del Massís de Cadiretes són Pedra Sobre Altra, Paradolmen d’en Garcia i Paradolmen de Ses Rates.

Un hemidolmen o megàlit de pedra picada es un sepulcre megalític que consisteix en un fossar excavat al sòl, tapat per un túmul i cobert per una llosa allargada. A vegades les lloses tenen inscultures o decoració incisa. Cada extrem de la llosa era subjectat per una pedra vertical. Datat en el calcolític, els hemidolmens abunden en la comarca del Solsonès.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Que és un Gorg ?

Com cada divendres us presento dos articles !

Tenim varis noms que és refereixen per igual, piscina d’immersió , piscina d’una cascada, gorg o gorga d’erosió,  és una depressió profunda al llit d’un rierol, riera o un importat torrent, en general, es forma a la base d’una cascada mes o menys gran.

Uns descripció més senzilla podria ser, un gorg és una mena de bassa fonda que es forma en corrents d’aigua quan aquesta s’entolla o alenteix el curs.

És creada per les forces d’erosió de l’aigua que cau sobre les roques situades a la base de la caiguda, on l’aigua impacta.

El terme pot referir-se a l’aigua que ocupa la depressió o a la pròpia depressió.

La quantitat d’aigua va relacionada amb l’aigua que entre i la que surt i la profunditat del gorg.

Les piscines d’immersió es formen per la força natural de l’aigua que cau, com per exemple una cascada; també apareixen en estructures artificials, com ara alguns dissenys de sobreeixidors d’aigua.

Sovint les piscines d’immersió són molt profundes; en general, la profunditat està relacionada amb l’altura de la caiguda d’aigua, el volum d’aigua, la resistència del sòl de la piscina i altres factors.

L’aigua impactant i el remolí que es forma, que de vegades conté roques dins d’ell, foraden el llit del riu i apareix una conca, que sovint presenta costats aspres i irregulars. Les piscines d’immersió poden romandre plenes d’aigua durant molt temps després que el flux d’aigua hagi desaparegut.

Existeixen diversos exemples d’antigues piscines d’immersió a les cascades Dry, a la regió de Channeled Scablands de l’est de l’estat de Washington (Estats Units d’Amèrica).

Les piscines d’immersió són característiques d’erosió fluvial que es produeixen en l’etapa juvenil del desenvolupament del riu, caracteritzada per pendents més pronunciades i fluxos d’aigua molt ràpids.

Allà on la roca més suau o fracturada s’ha erosionat de nou fins a un knickpoint, l’aigua continua desgastant la seva base.

Com que sovint aquesta roca és menys resistent que la dels estrats superiors, l’aigua des de més alt, continua erosionant la roca fins que s’aconsegueix un equilibri.

Quan la piscina té una forma semblant a un bol creat per l’aigua que flueix, enlloc de l’aigua que cau, es coneix com a «forat per fregament», aquest es produeix de forma natural.

Us passo un article elaborat per  adolescents.naciodigital.cat , d’un recull molt interessant sobre les 50 millors piscines naturals a Catalunya :

https://adolescents.naciodigital.cat/noticia/35090/saps/es/gorg/50/millors/piscines/naturals/catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació a Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Que es una Cascada o Salt d’aigua?

Com cada divendres us presento dos articles !

Una cascada, també anomenada salt d’aigua, saltant, sallent o fall,  és la caiguda d’un curs d’aigua per un precipici, a causa d’un desnivell sobtat, una cinglera, un penya-segat o una falla en el terreny, del pas d’un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables.

També, podríem definir com, és la forma natural que fa un caient  amb aigua, de mes o menys altura, segons l’orografia del terreny muntanyós on passa, i a la seva base es crea un gorg, posteriorment l’aigua segueix el seu curs riu o riera avall.

Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.

En aquell moment el canal sovint és estret i profund.

Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l’erosió ocorre lentament.

A mesura que el curs d’aigua incrementa la seva velocitat, i s’aproxima a la cascada, , diposita material i causa una major increment de l’erosió.

Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.

La taxa de retrocediment d’una cascada pot arribar a ser d’1,5 metres per any.

Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d’aigua present a la cascada,

les cascades de mes envergadura i amb més quantitat d’aigua, com diem de classe 10, estarien incloses  les famoses : les cascades de Niàgara, Cascada Paulo Afonso i Cascada Khone.

Si us banyeu en un gorg d’aigües netes, mai us poseu a sota d’un Salt d’aigua, pots ser perillós.

 

Recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé / Urianguies

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Bosc de les Creus, ritual o art ?

Com cada divendres us presento dos articles !

El 26 de juliol de 2015 el foc forestal va afectar i arrasar més de 1.200 hectàrees de bosc prop de la carretera de can Massana a Montserrat  i Òdena.

Era trist i desolador veure un paratge verd i que en poques hores pel pas del foc es va convertir-se en cendres i un paratge negre.

D’aquelles cendres en sortiria una de les mostres artístiques més colpidores, originals que podia servir per que la gent quan passes pel lloc, medites que un foc forestal, destrueix la natura, els bens i també en ocasions, vides.

El Bosc de les Creus és un projecte de Marc Sellarés a partir d’un bosc cremat convertint les restes en més de 1000 creus com un ritual de dol i expressió de sentiments

i un testimoni que durant mes de 50 anys no tornarà ha estar com estava havans del incendi.

Un any desprès elpais es fa ressò d’aquell important incendi forestal i de la col·locació de la creu número 1.293, us passo aquell article :

https://cat.elpais.com/cat/2016/07/25/catalunya/1469475242_852949.html

Com diem, compta amb 1.293 creus, tantes com hectàrees cremades, l’última, col·locada a 12 metres d’alçada.

El bosc de les Creus, creat pel bomber Marc Sellarès va voler expressar el dolor del bosc cremat del bosc cremat  en aquet tràgic dia, i que va afectar part del municipis d’Òdena, El Bruc, Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola.

Us passo un Video on el propi autor i bomber,  Marc Sellarès parla del Bosc de les Creus :

https://www.youtube.com/watch?v=WOiutyYyd-Q

No sols a peu de Montserrat es van posar creus als boscos cremats, us invito a obrir aquest enllaç que us passo, i veure altres llocs del Mon que també ho han fet :

http://www.theforestofthecrosses.cat/

Marc Sellares, va crear  aquesta imatge de les Creus,

per on havia hagut un bosc verd, per tal que els fets no quedessin en l’oblit…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Bogada, també es feia al riu !

Avui us presento dos articles

Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,

avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.

Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?

No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.

Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …

Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,

ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,

havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,

Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,

en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,

o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,

algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt  i podien estar incorporades en aquest període del rentat.

Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,

Mentre seguien rentant més roba…

Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.

També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.

La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?

En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…

 

Text, Fotografies  i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Que sabem del Ficus? Es un Arbre o un arbust?

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

El Ficus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies, no es un arbre però adopten la forma d’arbres, arbusts i lianes.

És el mateix gènere al qual pertany la figuera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus.

Són originàries de la zona de clima tropical amb unes poques espècies en zones de clima temperat càlid.

És una planta nativa del nord-est de l’Índia, Nepal, Bhutan, Birmània, Xina (Yunnan), Malàisia, i Indonèsia.

Les plantes d’aquest gènere fan el fruit en forma de siconi.

El ficus de cautxú, Ficus elastica, són els que podem veure en carrers, com si foren arbres , en parcs i jardins.

Fa de 30 a 40 m d’alçada un gran tronc d’uns 2 metres de diàmetre. El tronc desenvolupa arrels aèries.

Les seves fulles són ovals i brillants de 10 a 35 cm de llargada i tenen forma acuminada.

Com en altres espècies de figueres els cal unes espècies de petites vespes per a ser pol·linitzades.

El fruit és un petit siconi oval de color verd groguenc d’un cm de llargada no gaire comestible i només té una sola llavor viable.

Ficus elastica es considera una planta ornamental que pot viure a l’exterior en zones sense glaçades i com planta d’interior en altres llocs.

Ficus elastica proporciona un làtex de color blanc però verinosa mortalment si s’ingereix que antigament servia per fer cautxú.

Us passo com plantar i cuidar un Ficus, estret de mijardin :

https://www.mijardin.es/ornamentales/follaje/ficus/como-cuando-plantar-ficus/

 

Recull de dades : Viquipèdia i Mijardin

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé